tag:blogger.com,1999:blog-7858330550749283080.post6826798372309017145..comments2023-08-22T11:22:08.311+02:00Comments on 4potes: 23/05/2015 5a Marxa dels Dips (CCCR)bitxohttp://www.blogger.com/profile/05511462827450589291noreply@blogger.comBlogger3125tag:blogger.com,1999:blog-7858330550749283080.post-7248781014006496442015-06-09T07:59:41.134+02:002015-06-09T07:59:41.134+02:00Ostres, Manel, sí que vas ser valent! Moltes moltí...Ostres, Manel, sí que vas ser valent! Moltes moltíssimes felicitats per acabar, ja que no ho vas tenir gens fàcil! Ara a fer bondat per recuperar-se ben aviat! En principi sí, ens veiem a la Borges - Montblanc :)bitxohttps://www.blogger.com/profile/05511462827450589291noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7858330550749283080.post-80059618990869832372015-06-08T20:29:47.490+02:002015-06-08T20:29:47.490+02:00Carme, Lluís, permeteu-me la llicència d'haver...Carme, Lluís, permeteu-me la llicència d'haver escrit aquesta petita crònica dels últims 20 qms de la Reus-Prades-Reus. M'ha fet molta il.lusió trobar-vos de nou. Espero ens veiem a la Borges- Montblanc del 30 d'agost: l'Albí, el castell de Malmanda, el monestir de Poblet, les muralles de Montblanc, la llegenda de Sant Jordi...no us la deixeu perdre. Una abraçada molt forta amics!MMC73https://www.blogger.com/profile/09017377003127798145noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-7858330550749283080.post-56196244419105047672015-06-08T19:43:30.688+02:002015-06-08T19:43:30.688+02:00Reus-Prades-Reus
En el control de la Mussara faig ...Reus-Prades-Reus<br />En el control de la Mussara faig broma amb unes dones de l'organització sobre les moltes sorpreses que guarda el recorregut.El paratge del refugi sembla molt bonic, però ara toca baixar. La baixada és tècnica, molt tècnica; el camí de les tosques és llarg i ple d'unes pedres molt perilloses.Inicio la baixada amb precaució.El més dur ja està fet i ara toca fer un descens amb prudència. Un revolt, dos, tres...Uns companys de marxa van per davant, uns revolts per davant quan trepitjo malament i em torço el tormell esquerre, i en intentar recuperar l'equilibri amb el peu dret ensopego amb una altra pedra i volo literalment cap a la banda esquerra del camí. Xoco amb les roques que voregen el camí. Em surt un crit esfereïdor que atura als companys que pregunten que passa sobre els seus caps. La meitat del meu cos a queda dins dels arbustos i intento desfer-me dels branquillons i m'assec uns instants. Contesto als companys que no passa res, que he caigut i que tot està bé. Però no tot està bé i encara no ho sé. M'aixeco i observo tota la cama esquerra magullada i ferides aquí i allà per tot el cos. Però moltes vegades el pitjor és el que no es veu. Per davant 20 quilòmetres i el control més proper força lluny. Continuo baixant per un empedrat que em fa estar amb els cinc sentits posats a cada pas. No passen un parell de quilòmetres de baixada i una punxada em travessa el recte femoral de la cama dreta. M'aixeco el pantaló i observo un blau del tamany d'un donut. Has begut oli nano!!, em dic. L'impacte ha estat en aquesta part de la cama i el dolor ha despertat per a engarrotar-me la cama. Si aquest impacte hagués estat uns centímetres més avall el genoll s'hagués fet mistos. Continuo, arribo finalment a Vilaplana amb un dolor intens a diferents parts del cos: el canell dret, les magulladures del pit, de les cames i el recte femoral que em bull i està dur com una pedra. La meva primera intenció és apropar-me a l'ambulància -d'un cridaner color verd-, però estan atenent a dues noies; una d'elles amb un embenat aparatós al genoll. Decideixo passar primer per l'avituallament i després apropar-me a l'ambulància. Quina no va ser la meva sorpresa quan vaig veure marxar l'ambulància davant dels meus ulls. Bec una mica i inicio de nou la marxa camí de l'Aleixar. El poble és a prop de Vilaplana, però se'm fa molt i molt llarg. La calor de les cinc de tarda és terrible. La sortida del següent poble tenia una darrera pujada cimentada que em va acabar de passar factura. Apreto les dents, ruixo amb aigua les ferides i la cama dreta comença a engarrotar-se i he de baixar el ritme ja de per si lent. Un metre, dos, tres...albiro arribar a Reus. Començo a coixejar obstensiblement quan arribo a l'últim control. Allà em fan unes primeres cures i faig broma amb els voluntaris sobre si arribaré abans de les deu o no. L'optimisme en aquests casos et dóna un plus. Reprenc el camí i ara toca una baixada entre plàtans amb una ombra que s'agraeix. Una cama tira i l'altra s'arrossega. En entrar a Reus aixeco un puny perquè aquesta caminada sí que està sent èpica. El dolor sembla que ha desaparegut, tot i que sé que si és una ruptura aquest esforç de més de vint quilòmetres amb la cama malmesa em pot passar factura. Baixo una llarga avinguda i de cop gir a la dreta i una petita recta em du a l'arribada. He lluitat, he patit i he arribat. Aquesta copa està sent més difícil que no em pensava. Però cal saber patir.Com deia un rètol que vaig veure a la Riudoms "el patiment desapareix, la glòria és eterna". Ara toca guarir ferides i la ruptura del recte femoral. Els practicants d'aquest esport estem fets d'una altra pasta. I aquestes situacions són part de l'aventura.MMC73https://www.blogger.com/profile/09017377003127798145noreply@blogger.com