Finalment m’he decidit per un Magellan Triton 500. Espero amortitzar-lo... De moment l’estrena haurà d’esperar pq aquest cap de setmana toca platja.
dimecres, 8 de juliol del 2009
El 6è dels 100 cims: Taga 2.038 m
El Taga va ser la primera muntanya que vaig fer. D’això fa alguns anys i fins ara no hi havia tornat, així que m’ha fet il·lusió.
Vam sortir de St Martí d’Ogassa. És una ruta xula i, si es fa ara, s’hi troben bolets.
La caminada bé però el 05/07/2009 passarà a la història per ser el dia que el meu pare va “matar” el Ford Escort de 20 i pico anys!
Vam sortir de St Martí d’Ogassa. És una ruta xula i, si es fa ara, s’hi troben bolets.
La caminada bé però el 05/07/2009 passarà a la història per ser el dia que el meu pare va “matar” el Ford Escort de 20 i pico anys!
26/06/2009 Adquisició del pack CANICROSS
Doncs sí, ja tenim el material per a fer canicross! Però no sé pas si arribarem gaire lluny, almenys a curt termini... A mi em cal molt entrenament i al Bitxo no distreure’s amb qualsevol cosa. Esperem millorar poc a poc.
dilluns, 8 de juny del 2009
Berga – Rasos de Peguera - Berga
El diumenge 7 de juny de 2009 vam fer la 11a marxa Berga – Rasos de Peguera – Berga, 30 km amb un desnivell considerable! Mai havíem estat a Rasos de Peguera així que ens va fer il·lusió.
Un 10 per l’organització:
- puntualitat a la sortida
- recorregut molt ben senyalitzat i molt bonic i amb unes vistes espectaculars
- avituallaments ben situats i ben proveïts
- records dignes: samarreta, diploma, i cosetes per picar
- i simpatia
Punts negatius:
- la web http://www.clubesquibergueda.cat/ no funciona
- els massatges i les dutxes van desaparèixer abans de les 15:00, força estona abans de l’hora de tancament de la marxa, així que només en van poder gaudir els primers (per primer cop a la vida vam tenir la possibilitat de gaudir d’una dutxa després d’una caminada i abans d’anar cap a casa, i ens vam quedar literalment amb un pam de nas i, com sempre, 1 hora de cotxe cansats i suats)
La Figuerassa (Montserrat al fons)
Rasos de Peguera
Teòricament era una marxa oberta a tothom però sobre el terreny vam poder comprovar que hi havia molt de nivell. Fins la Figuerassa, primer avituallament després de 5 kms de pujada, vam anar més o menys tots en fila índia seguint el ritme del primer degut a que el camí era estret i, clar, si algú volia avançar ho tenia complicat. Però va ser arribar dalt i veure desaparèixer tothom, flipant! Poc després de que nosaltres arribéssim dalt els Rasos de Peguera, els de l’organització van comentar que només faltaven 17 persones per arribar (i nosaltres hi vam arribar 1 hora abans del tancament del control!). Diuen que el temps mig de la marxa és de 6 hores. Doncs nosaltres vam tardar 1h 25min més... Em penso que faig qui sap què però quant faig aquestes caminades m’adono que el meu nivell és bastant deficient... Sort que jo no vaig a competir. Bé, no vaig a competir oficialment però sí que intento fer sempre més i amb menys temps.
Teòricament era una marxa oberta a tothom però sobre el terreny vam poder comprovar que hi havia molt de nivell. Fins la Figuerassa, primer avituallament després de 5 kms de pujada, vam anar més o menys tots en fila índia seguint el ritme del primer degut a que el camí era estret i, clar, si algú volia avançar ho tenia complicat. Però va ser arribar dalt i veure desaparèixer tothom, flipant! Poc després de que nosaltres arribéssim dalt els Rasos de Peguera, els de l’organització van comentar que només faltaven 17 persones per arribar (i nosaltres hi vam arribar 1 hora abans del tancament del control!). Diuen que el temps mig de la marxa és de 6 hores. Doncs nosaltres vam tardar 1h 25min més... Em penso que faig qui sap què però quant faig aquestes caminades m’adono que el meu nivell és bastant deficient... Sort que jo no vaig a competir. Bé, no vaig a competir oficialment però sí que intento fer sempre més i amb menys temps.
dimecres, 3 de juny del 2009
El 5è dels 100 cims: Cabrera 1.308 m
El passat diumenge 31/05/2009 va tenir lloc la caminada Manlleu-L’Esquirol-Cabrera, enguany amb 2 alternatives: una de 22 km i una altra de 32 km http://www.gem.cat/
Però el diumenge 31/05/2009 també va tenir lloc la Cursa de Policia (10 km des de Manlleu fins a Vic) http://www.cursapolicia.com/
El meu pare, sense dubtar-ho, va fer la caminada de 32 km amb la Duna. I jo vaig fer una mixtura i pocs kms: vaig veure la sortida de la Cursa de Policia a les 10 del matí (hi havia alguns coneguts per saludar) i després amb en Genís i en Bitxo vam pujar a Cabrera (per la via “fàcil” des de Sant Julià de Cabrera i per les “típiques” escales) i vam recollir el meu pare.
Eus ací només un parell de fotos que deixen constància que tal dia vam estar a tal lloc.
Però el diumenge 31/05/2009 també va tenir lloc la Cursa de Policia (10 km des de Manlleu fins a Vic) http://www.cursapolicia.com/
El meu pare, sense dubtar-ho, va fer la caminada de 32 km amb la Duna. I jo vaig fer una mixtura i pocs kms: vaig veure la sortida de la Cursa de Policia a les 10 del matí (hi havia alguns coneguts per saludar) i després amb en Genís i en Bitxo vam pujar a Cabrera (per la via “fàcil” des de Sant Julià de Cabrera i per les “típiques” escales) i vam recollir el meu pare.
Eus ací només un parell de fotos que deixen constància que tal dia vam estar a tal lloc.
dilluns, 25 de maig del 2009
El gps es fa esperar
11/05/2009 fi del curs teòric-pràctic DESCOBREIX LES POSSIBILITATS DEL GPS.
Per a mi, que no sabia res dels GPS de muntanya, el curs ha sigut molt interessant perquè ens han parlat de molts temes:
xarxa de satèl•lits
descripció de la posició d’un punt a la Terra
càlcul de la posició del receptor GPS
funcionament del GPS
waypoints, tracks, rutes
UTM
Datum
programa CompeGPS
mapes digitals
digitalització a partir d’una imatge i calibració de mapes
etc
Com veieu, no només ens han explicat les principals funcions del GPS sinó que han tocat molts temes relacionats amb això: des de coses teòriques que va bé saber a priori per treure més rendiment del GPS, fins als mapes que són un mol bon complement per als GPS. El millor, evidentment, va ser la classe pràctica: una sortida amb GPS!
A hores d’ara, però, encara no m’he comprat el GPS. Ara que he après algunes coses, doncs vull lo últim més últim que hi ha el mercat però, clar, l’economia no dóna per tant i, tocant de peus a terra, amb un de més senzill faria i de sobres. Total, que estic indecisa i que no m’acabo de decidir per un model o altre...
Per a mi, que no sabia res dels GPS de muntanya, el curs ha sigut molt interessant perquè ens han parlat de molts temes:
xarxa de satèl•lits
descripció de la posició d’un punt a la Terra
càlcul de la posició del receptor GPS
funcionament del GPS
waypoints, tracks, rutes
UTM
Datum
programa CompeGPS
mapes digitals
digitalització a partir d’una imatge i calibració de mapes
etc
Com veieu, no només ens han explicat les principals funcions del GPS sinó que han tocat molts temes relacionats amb això: des de coses teòriques que va bé saber a priori per treure més rendiment del GPS, fins als mapes que són un mol bon complement per als GPS. El millor, evidentment, va ser la classe pràctica: una sortida amb GPS!
A hores d’ara, però, encara no m’he comprat el GPS. Ara que he après algunes coses, doncs vull lo últim més últim que hi ha el mercat però, clar, l’economia no dóna per tant i, tocant de peus a terra, amb un de més senzill faria i de sobres. Total, que estic indecisa i que no m’acabo de decidir per un model o altre...
Bambes pel canicross
Em vaig comprar amb molta il•lusió unes bambes Mizuno però, per qüestions personals que ara no vénen al cas, encara no hem fet cap entrenament o cap intent d’entrenament amb el Bitxo. El que sí que he fet ha sigut alguna caminada amb les bambes per veure si realment anaven bé i, amb el que he fet (Travessa del Montseny inclosa), cap problema. Sembla que no he gastat les peles, perdó, els euros, en va!
Els 2n-3r-4t dels 100 cims: Tagamanent 1.056 m, Matagalls 1.698 m i Les Agudes 1.706 m (Travessa del Montseny 17/05/2009)
L’any passat vam intentar per primer cop fer la Travessa del Montseny. Degut a la pluja, vam arribar a Tagamanent i vam fer marxa enrere com molta altra gent. Esperàvem amb ànsia tornar-ho a provar aquest any. I aquest any sí, aquest any hem completat els 45,8 km de la travessa que surt d’Aiguafreda i arriba a Gualba passant per 3 cims en menys de 14 hores! http://www.travessa.org/
La travessa ha tingut un final feliç però, evidentment, no tot han sigut flors i violes:
Quant he fet el meu primer control d’alcoholemia a la meva vida? El 17/05/2009 a les 04:35 a Manlleu acabada de sortir del llit i amb presses i nervis per fer la Travessa, i amb el Bitxo lladrant dins el cotxe impacient per caminar!
Com sempre he hagut d’aguantar mirades i comentaris indirectes de la gent al veure al Bitxo. La gent es pensa que sóc “maltractadora” per portar el Bitxo a una caminada llarga. No poden pensar que està entrenat? No poden pensar que li agrada, que mai en té prou? Evidentment va arribar cansat, però qui no? Dilluns va estar descansant i dimarts ja tornava a ser ell, m’agradaria saber quanta gent que va fer la travessa el dimarts estava completament refet! La dàlmata no la portem perquè sabem que e lla sí que no podria... I segur que si la portéssim la gent no diria res per ser un gos gros...
A la sortida hi havia 3 cues per recollir el full de ruta doncs nosaltres, llestos, ens hem posat a la més curta sense adornar-nos que anaven per ordre alfabètic. Resultat: hem hagut de repetir la cua i el meu pare s’ha quedat decebut amb una samarreta de la meva talla perquè les grans ja s’havien acabat, i a sobre hem sortit molt més tard del que volíem.
La pujada al Tagamanent bé. Però de Tagamanent a Collformic (tot el Pla de la Calma) he anat sola com una mussola pq, en un moment de distracció, el Bitxo ha marxat rere una gosseta que portava una noia que anava a pas lleuger i jo he enviat al meu pare (que tira més que jo) rere el Bitxo. He passat nervis desitjant que el meu pare trobés el Bitxo i que jo els trobés als 2!
Tagamanent
He fet vegades el Matagalls, eh? Doncs el dia de la Travessa, després del cim del Tagamanent, el cim del Matagalls se’m feia impossible (no sé si pels nervis, si per la panxa buida, si perquè jo no estava en forma psicològicament perquè un cim és el que faig normalment però no 2 i ni molt menys 3, si perquè volia continuar a un ritme normal i després d’haver fet un cim doncs havia de baixar el ritme ...). He arribat no sé pas com! Veient com tothom m’avançava, parant cada 2x3, arrossegant-me amb el meu bastó i amb el del meu pare... un desastre! Sort que durant els meus moments de debilitat el meu pare controla el Bitxo! A la baixada, cap problema.
Matagalls
La travessa ha tingut un final feliç però, evidentment, no tot han sigut flors i violes:
Quant he fet el meu primer control d’alcoholemia a la meva vida? El 17/05/2009 a les 04:35 a Manlleu acabada de sortir del llit i amb presses i nervis per fer la Travessa, i amb el Bitxo lladrant dins el cotxe impacient per caminar!
Com sempre he hagut d’aguantar mirades i comentaris indirectes de la gent al veure al Bitxo. La gent es pensa que sóc “maltractadora” per portar el Bitxo a una caminada llarga. No poden pensar que està entrenat? No poden pensar que li agrada, que mai en té prou? Evidentment va arribar cansat, però qui no? Dilluns va estar descansant i dimarts ja tornava a ser ell, m’agradaria saber quanta gent que va fer la travessa el dimarts estava completament refet! La dàlmata no la portem perquè sabem que e lla sí que no podria... I segur que si la portéssim la gent no diria res per ser un gos gros...
A la sortida hi havia 3 cues per recollir el full de ruta doncs nosaltres, llestos, ens hem posat a la més curta sense adornar-nos que anaven per ordre alfabètic. Resultat: hem hagut de repetir la cua i el meu pare s’ha quedat decebut amb una samarreta de la meva talla perquè les grans ja s’havien acabat, i a sobre hem sortit molt més tard del que volíem.
La pujada al Tagamanent bé. Però de Tagamanent a Collformic (tot el Pla de la Calma) he anat sola com una mussola pq, en un moment de distracció, el Bitxo ha marxat rere una gosseta que portava una noia que anava a pas lleuger i jo he enviat al meu pare (que tira més que jo) rere el Bitxo. He passat nervis desitjant que el meu pare trobés el Bitxo i que jo els trobés als 2!
Tagamanent
He fet vegades el Matagalls, eh? Doncs el dia de la Travessa, després del cim del Tagamanent, el cim del Matagalls se’m feia impossible (no sé si pels nervis, si per la panxa buida, si perquè jo no estava en forma psicològicament perquè un cim és el que faig normalment però no 2 i ni molt menys 3, si perquè volia continuar a un ritme normal i després d’haver fet un cim doncs havia de baixar el ritme ...). He arribat no sé pas com! Veient com tothom m’avançava, parant cada 2x3, arrossegant-me amb el meu bastó i amb el del meu pare... un desastre! Sort que durant els meus moments de debilitat el meu pare controla el Bitxo! A la baixada, cap problema.
Matagalls
Per sorpresa meva, el cim de Les Agudes i el Turó de l'Home (després de tots els kms i desnivells ja fets) l’he fet sense molts problemes però, això sí, a pas de tortuga. Potser perquè m’agrada grimpar, potser perquè pensava que aquesta era la última pujada...
Les Agudes i El Turó de l'Home
Les Agudes i El Turó de l'Home
I els 15 últims kms, que son de baixada, hem recuperat bastant el temps perdut per culpa meva a la pujada al Matagalls i a Les Agudes, sort, perquè sinó igual no arribàvem Gualba a temps :) Això, sí, el meu pare rabiant perquè a ell li agraden més les pujades que les baixades i perquè ja tenia ganes d’arribar!
Llac Sta Fe
Si a la sortida hem fet bastanta cua (i a sobre doble per culpa nostre), els controls han sigut molt ràpids gràcies al codi de barres del full de ruta. Ara bé, com que érem dels últims, molts avituallaments (sobretot els del començament) estaven pràcticament buits :( Fins a Collformic m’he hagut de conformar amb un suc a raig (ja no hi havia gots) i amb ¼ de llimona (mai havia trobat tan bona la llimona)! A destacar també l’arribada: un està orgullós d’arribar però si a sobre és rebut amb aplaudiments i crits d’eufòria, encara més! m’he sentit com una estrella de cine a la catifa vermella!
Evidentment el nostre temps de 12 hores 48 minuts no té res a veure amb el del primer classificat de 5 hores 18 minuts. D’uns 600 inscrits i 500 finalistes, hem quedat en les posicions 460 i 461.
Hem passat per llocs fantàstics. Sort que la majoria ja els coneixia perquè les presses i el cansament no m’han deixat gaudir tant com cal d’ells. Tampoc he fet moltes fotos.
I finalment dir que estic super-hiper-mega-contenta perquè he acabat la travessa i a sobre sense lesions: zero agulletes, només una ampolla i petita a la planta del peu dret, dilluns aixafada i bebent bastant sovint (cosa inhabitual en mi), i un parell de dies amb una mica de dolor als turmells per problemes de circulació però res que no s’arregli amb una crema.
Ja fa una setmana d’això! M’agradaria haver escrit el post abans perquè les emocions estaven molt més a flor de pell, però fins ara no he pogut.
dijous, 30 d’abril del 2009
Sant Jordi
Després d'un llarg període de sequera, molta pluja aquest any.
Per Sant Jordi, però, un temps fantàstic.
El temps s'ha portat bé amb Catalunya, je je je
Com veieu, aquest any 3 roses:
del papa, d'en Genís, i d'en Lluís de la ràdio.
Merci!
dijous, 23 d’abril del 2009
GPS
Fa temps que tinc ganes de GPS per anar a caminar però, tot i que he llegit moltes coses al respecte, no m’acabo de decidir... Per fer front a la meva incertesa, el dilluns 20/04/2009 vaig començar un curs teòric-pràctic que es diu DESCOBREIX LES POSSIBILITATS DEL GPS. Segurament, quant l’acabi, caurà el famós GPS.
CANICROSS
A finals de març vaig entrar casualment a http://galopaquegalopa.blogspot.com/ i vaig descobrir el canicross. El tema em va agradar, així que vaig començar a informar-me (a la web de la Asociación Española de Mushers (Terrassa) http://www.canicross.es/ hi ha molta cosa: una explicació de què és el canicross, informació de les activitats que es fan, del material necessari i d’on comprar-lo, també té foros on la gent explica per exemple com han entrenat els seus gossos, videos, un llistat de clubs i links).
Tot i que jo no he corregut en ma vida, bé, sí, al cole i a l’insti a les classes del que actualment s’anomena educació física, espero que em serveixin d’alguna cosa les caminades matutines dels diumenges... També espero que l’energia del Bitxo compensi la seva reduïda mida i les seves curtes potes, ja que físicament a poc pot aspirar al costat d’un Husky o d’altres races de gossos que majoritàriament tenen els que fan canicross... Com a mínim espero passar una bona estona amb ell!
El 19 d’abril va tenir lloc a l’Hípica de Vidreres l’última cursa de la 3ª Lliga Catalana de Canicross i vaig decidir anar a treure-hi el cap.
El proper pas és canviar les xiruques per unes bambes, comprar un cinturó per mi, un arnés pel Bitxo, una línia de tir i començar a entrenar tots dos. Bé, ell més que entrenament necessitarà aprendre a obeir...
100 CIMS
Tot i que el meu pare i jo portem uns quants anys traient a passejar a la muntanya a la Duna i al Bitxo els diumenges al matí i de pas descobrint indrets nous, no ha sigut fins aquest any que ens hem fet socis del Grup Excursionista de Manlleu http://www.gem.cat/ i que ens hem fet la Llicència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya http://www.feec.org/. Arran d’això, he descobert els 100 cims www.feec.org/centcims.
“El repte dels “100 cims” no és una competició. La FEEC, a proposta de les Delegacions Territorials, ha elaborat un catàleg amb els cims més representatius i característics de Catalunya. Dels cims del catàleg, cadascú pot escollir els cent cims que li siguin més atractius i que li permetin superar el repte.
L'objectiu que es pretén amb els “100 cims” és conèixer les diferents contrades del nostre país mitjançant l'excursionisme. Per tant, no és un repte apte únicament per a les persones més ben preparades, sinó que tothom hi té cabuda, ja que en el catàleg hi ha cims de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu.”
Ja n’hem fet bastants d’aquests cims però començarem de zero perquè, tot i que els fets a partir del 2006 es donen per bons, nosaltres en el moment de fer-los no teníem la llicència i no ens els comptabilitzen. No passa res: gaudirem novament d’alguns cims i d’altres cims els descobrirem per primer cop.
El 1r dels 100 cims:
Ja n’hem fet bastants d’aquests cims però començarem de zero perquè, tot i que els fets a partir del 2006 es donen per bons, nosaltres en el moment de fer-los no teníem la llicència i no ens els comptabilitzen. No passa res: gaudirem novament d’alguns cims i d’altres cims els descobrirem per primer cop.
El 1r dels 100 cims:
El puig de St Miquel de les Formigues (o de Solterra) 1.202 m
Vam descobrir aquest cim gràcies al llibre “Els camins de l’Alba. Núm 8 Guilleries – Collsacabra. 20 excursions per a totes les edats. Editorial Alpina. Geo Estel Guies.” El 12/04/2009 hi vam pujar novament per comptabilitzar-lo pels 100 cims. El temps no va acompanyar, com és habitual aquest any.
Vam descobrir aquest cim gràcies al llibre “Els camins de l’Alba. Núm 8 Guilleries – Collsacabra. 20 excursions per a totes les edats. Editorial Alpina. Geo Estel Guies.” El 12/04/2009 hi vam pujar novament per comptabilitzar-lo pels 100 cims. El temps no va acompanyar, com és habitual aquest any.
El llibre proposa començar la ruta a “la font dels Abeuradors, a 7 km de Sant Hilari Sacalm. A l’entrada del poble cal seguir les indicacions del polígon industrial la Bòbila. Un cop arribats girarem a mà dreta passant per davant de l’empresa Fustes Sant Hilari. Des d’allà comenta una pista ben fressada de 7 km que no abandonarem fins a arribar al punt d’inici. Al llarg d’aquest tram deixarem a mà esquerra la font del Sastre, a mà dreta el desviament a Santa Margarita de Vallors i a mà esquerra el de Vilavecchia.”
“A la font dels Abeuradors trobem el cartell d’inici de la ruta. Tota la ruta està molt ben senyalitzada amb indicadors de Turisme de Catalunya.”
Amb una horeta i poc es puja al puig i amb una horeta se’n baixa. Si voleu fer la ruta més llarga llavors senzillament l’heu de començar a la pista fressada de 7 km a tocar de l’empresa Fustes Sant Hilari.
El llibre diu que “és el cim més alt de les Guilleries. Des de dalt la vista és impressionant: als peus la immensa massa forestal de les Guilleries, a l’est el Montseny i al nord el Collsacabra i els Pirineus.”
“A la font dels Abeuradors trobem el cartell d’inici de la ruta. Tota la ruta està molt ben senyalitzada amb indicadors de Turisme de Catalunya.”
Amb una horeta i poc es puja al puig i amb una horeta se’n baixa. Si voleu fer la ruta més llarga llavors senzillament l’heu de començar a la pista fressada de 7 km a tocar de l’empresa Fustes Sant Hilari.
El llibre diu que “és el cim més alt de les Guilleries. Des de dalt la vista és impressionant: als peus la immensa massa forestal de les Guilleries, a l’est el Montseny i al nord el Collsacabra i els Pirineus.”
“Al final del s.X, dalt del cim hi havia el castell de Solterra, i tres segles més tard l’ermita de Sant Miquel. Avui a penes en queden vestigis, però han donat al puig el nom oficial. El nom popular, el de puig de les Formigues, l’entendreu al cap de poca estona d’estar al cim. Una important colònia de formigues alades té fixada la seva residència en la base de la creu de les Guilleries!” (a la tardor)
TINC BLOG :)
Feia temps que volia fer un blog i finalment aquí està. El 23 d’abril és un bon dia per començar un blog, no?
Dia de Sant Jordi Patró de Catalunya, Diada dels Enamorats a Catalunya, Diada del Llibre i de la Rosa a Catalunya i Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor des de 1.996 en varis països segons la UNESCO. També és l’aniversari de la mort dels escriptors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega (el 1.616) i de Josep Pla (el 1.981).
Per què ara?
Doncs perquè hi ha temporades en que no passa quasi res i temporades en que passa de tot. A dia 23/04/2009 puc dir que estic en el darrer cas, amb molts projectes entre mans:
100 cims
Canicross
GPS
i... aquest blog!
Per cert, aquesta setmana a la feina ens han fet una xerrada sobre el llenguatge no sexista. Intentaré aplicar-ho aquí al blog i a tot arreu. I dic intentaré perquè, tal i com ens van dir, no és fàcil canviar el xip: fins ara per referir-nos als dos sexes era norma utilitzar el masculí, per exemple, els nens ploren; doncs ara no, ara s’ha de dir, per exemple, els infants ploren.
Dia de Sant Jordi Patró de Catalunya, Diada dels Enamorats a Catalunya, Diada del Llibre i de la Rosa a Catalunya i Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor des de 1.996 en varis països segons la UNESCO. També és l’aniversari de la mort dels escriptors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega (el 1.616) i de Josep Pla (el 1.981).
Per què ara?
Doncs perquè hi ha temporades en que no passa quasi res i temporades en que passa de tot. A dia 23/04/2009 puc dir que estic en el darrer cas, amb molts projectes entre mans:
100 cims
Canicross
GPS
i... aquest blog!
Per cert, aquesta setmana a la feina ens han fet una xerrada sobre el llenguatge no sexista. Intentaré aplicar-ho aquí al blog i a tot arreu. I dic intentaré perquè, tal i com ens van dir, no és fàcil canviar el xip: fins ara per referir-nos als dos sexes era norma utilitzar el masculí, per exemple, els nens ploren; doncs ara no, ara s’ha de dir, per exemple, els infants ploren.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)