07/03/2010 Caminada de St Martí de Centelles

La primera caminada popular d’Osona del 2010 va ser força multitudinària (més de 1.200 persones). Sort que els gafarrons formen una magnífica organització! http://www.gafarrons.org/

Vam fer uns 18 km, passant per l'altiplà que hi ha entre les rieres de Martinet i del Pujol, ric en restes neolítiques i ibèriques. L’esmorzar va ser al Turó de Montgrós. La caminada va estar molt bé i el record també (un bastó per caminar, d’allò més pràctic). Llàstima que no vam poder portar-hi els gossos perquè la Diputació i els propietaris de finques ramaderes van dir a l'organització que ho prohibissin.

La propera caminada popular d’Osona és l’11 d’abril als Hostalets de Balenyà.

PR C-41 de Gurb

El 28 de febrer vam decidir fer el PR C-41 de Gurb que vam descobrir en la nostra darrera sortida, que va ser el 7 de febrer a la Creu de Gurb. És un sender de petit recorregut (uns 20 kms) circular. Nosaltres el vam començar a St Bartomeu de Gurb direcció la Creu de Gurb, St Julià Sassorba (que no coneixíem), St Sebastià i retorn a St Bartomeu de Gurb. És bastant facilet però és xulo.

St Bartomeu de Gurb

Creu de Gurb

La Duna passant-s'ho la mar de bé

St Julià Sassorba

St Sebastià

Neu i mar

Un parell de caps de setmana diferents: un a la neu i l’altre al mar.

07/02/2010 El 14è dels 100 cims: Creu de Gurb 842m

Com que la Plana de Vic és molt plana (com el seu nom indica), tot i que el cim és baix té bones vistes i pujar-lo té el seu què. Ara bé, després de les 24 hores del cap de setmana anterior, em vaig quedar amb ganes de caminar més i dilluns vaig estar de mal humor.

24 hores a muntanya: Olot-Vic (30 i 31 de gener de 2010)

L’any passat, al tenir la iaia a l’hospital, ens vam quedar amb les ganes de fer les 24 hores a muntanya d’Olot a Molló del Centre Excursionista d’Olot http://www.ceolot.org/

Doncs aquest any ens hem fet passar les ganes. La setmana anterior a la caminada ens vam assabentar d’ella i pim-pam-pum el meu pare es va animar i jo vaig fer les inscripcions sense estar gaire convençuda primer perquè a l’assabentar-nos d’ella tant de sobte no estava jo preparada per repetir unes 24 hores de caminada com les de la Matagalls-Montserrat i segon perquè aquest any el recorregut me’l coneixia força i a mi em motiven més els llocs nous.

El que no sabíem és que en aquesta caminada no tothom va al seu ritme sinó que és guiada i es va en grup. Així, ens vam trobar que gran part de la caminada (sobretot al començament) vam anar a un ritme més lent que el nostre i a sobre parant cada dos per tres amb el conseqüent trencament de ritme i refredament del cos. Va ser una experiència dura, molt dura, jo al veure al començament com anava la cosa vaig pensar que no acabaria la caminada perquè em ratllaria o perquè passaria molt fred, i realment molts cops vaig pensar en abandonar però m’anava dient “va, una etapa més” i, no sé com, vaig arribar al final. Però tant el meu pare com jo estàvem tant fastiguejats que no ens vam dir res en tota la nit, els dos vam estar caminant amb el capcot i, apa, anar passant l’estona i aguantant el fred i les parades. Cap al matí, suposo que contents perquè ja només faltava una etapa, ens va venir la xerrera i els bons ànims.

A favor d’aquesta caminada he de dir que cada any canvien el recorregut cosa que a mi em motiva a repetir-la l’any vinent tot i el que he patit aquest any (no de cansament sinó de coco), que al final de cada etapa hi havia 30 minuts de bon menjar i un autobús per tornar a Olot aquells que no volien/podien continuar i que, evidentment, és impossible perdre’s i estar sol.

Per cert, que en aquesta caminada vam conèixer en Quim de St Feliu de Guíxols http://ultraquim.blogspot.com/ Si tots aquells que pensen que nosaltres fem bestieses el coneguessin a ell o a persones com a ell, fliparien.

Doncs això és tot. Fa un temps pensava que mai arribaria a fer 24 hores caminant i... ja en porto 2! Em començo a fer por a mi mateixa...

Xerrada sobre els rescats de muntanya

Es veu que els bombers del GRAE estan fent xerrades a diferents punts de Catalunya sobre els rescats de muntanya perquè tots plegats estem una mica nerviosos amb això d’haver de pagar. Doncs resulta que el 28 de gener van ser al Centre Cultural Can Costa i Font de Taradell i hi vam anar a treure el cap. Vam flipar perquè van explicar un munt d’anècdotes increïbles: que si la gent els truca perquè tenen el gos cansat, perquè han quedat a les 13:00 amb uns amics per dinar i no hi arribaran a temps perquè estan cansats, perquè tenen les xancletes de la platja espatllades perquè han anat a fer el Pedraforca amb elles i ara no es veuen amb cor de baixar, etc. Resulta que els rescats “normals” de gent que ha caigut i s’ha fet mal, de gent que s’ha perdut per culpa del mal temps sobtat, etc són els mateixos de sempre, però han augmentat els rescats “estúpids” perquè cada cop hi ha més gent poc preparada que va a la muntanya i perquè tenim el mòbil massa a mà i molt morro. No és just, doncs, que es gastin recursos en rescats innecessaris i més exposant-se a que realment hagin de fer un rescat necessari i que per fer-lo hagin d’esperar-se a que arribin els recursos perquè estan atenent un rescat innecessari. I és per això que s’ha decidit fer pagar els rescats de muntanya en cas d’anar amb roba no adequada (per exemple, en xancletes), en situacions no justificades (per exemple, estar cansat), i en zones de perill (per exemple, haver entrat en una zona on hi ha un cartell de perill). I també s’ha decidit que en els rescats “estúpids” s’hi faran anar els recursos menys importants (com els cotxes) per no malgastar i per guardar els recursos més importants (com els helicòpters) per si apareixen rescats “normals”. Coneixent tot això, ara a mi sí em sembla bé que es facin pagar els rescats de muntanya en les 3 situacions esmentades que són les que contempla la llei. Ara bé, es veu que de moment no han fet pagar a ningú, així que em sembla que tot acaba en un bla-bla-bla.

Puig de la Bastida i Pla d'Aiats

El 24 de gener altre cop al Collsacabra. Però és que a l’hivern ens quedem per les nostres contrades i a l’estiu fugim de la calor i anem més al Pirineu.

Bé, per fer aquest cim vam seguir les indicacions de http://fermuntanya.blogspot.com/ i vam sortir del Coll de Comajoan, vam fer el Puig de la Bastida, vam anar al Pla d’Aiats i vam tornar a l’inici per les escales d’Aiats. No és gaire llarg però la ruta és distreta perquè hi ha una mica de tot: vistes, trossos plans, pujadeta, baixada emocionant, ...

Puig de la Bastida

Pla d'Aiats

Agullola de la Tuta

Passat un cap de setmana de mal temps, el 17 de gener sant tornem-hi.

El Collsacabra està ple de bonics racons. N’hi ha de ben coneguts com Cabrera, i de no tant coneguts com l’Agullola de la Tuta, però tots valen la pena. He de dir, però, que els gossos van tenir algun moment de canguelis.

El canicross no avança

La cosa no va com hauria d’anar. Faig moltes caminades i cada cop més llargues, però de córrer corro poc... Em centro amb la resistència a l’hora de caminar i no aconsegueixo establir cap rutina per entrenar-me a córrer: per Nadal vam fer algun entrenament, després hi va haver algunes setmanes de descans amb l’excusa de que estava refredada, després vam tornar als entrenaments, i ara tornem a estar out... M’he de conscienciar perquè el coco ho és tot! Sinó no hi haurà manera de que jo millori corrent i de que el Bitxo millori no parant-se cada 2x3.

Fi del Nadal

I res més pel que fa a les sortides de Nadal.

02/01/2010 El 13è dels 100 cims: Puigsacalm 1.513m

Ja ho vaig comentar aquí al blog que el 19/07/2009 vam voler anar al Puigsacalm des de Joanetes passant per unes “escales” de ferro i estrenant el GPS però que la cosa va sortir fatal http://4potes.blogspot.com/2009/08/19072009-estrena-del-gps-al-puigsacalm.html

Doncs aquest cop ens va sortir tot rodó: vam fer tota la serralada i totes els ferros, i perquè no hi havia més coses! Primer vam pujar fins al Puigs dels Llops pel camí vell on hi ha algun ferro, des d’allà vam anar al Puigsacalm que està al costat mateix, després a Sta Magdalena passant per l’estret camí dels burros, i el retorn a Joanetes el vam fer pel camí nou on hi ha ferros xulíssims (sempre espero una gran cosa i després m’emporto una decisió però aquest cop no, al contrari).

Vistes d'una part del que farem

Camí vell

Puig dels Llops

Puigsacalm

Vistes del Pedraforca

El camí dels burros

Sta Magdalena

Camí nou

Matagalls

Moltes vegades l’hem fet però per Nadal és obligat algun dia. Sempre diem de pujar-hi la nit de Nadal amb torrons i xampany com fa molta gent, però finalment mai ho fem :( Aquest cop, com que recentment l’havíem fet des del Coll de Bordoriol per la Matagalls-Granollers i des de Collformic ens ho coneixem massa, vam decidir fer-lo des de St Marçal, una ruta fàcil i bonica. Vam ensopegar un dia fantàstic, i vam trobar boira i una mica de neu cosa que va ajudar a fer el paisatge més especial.

Blog al dia

2 mesos sense actualitzar el blog, imperdonable! Però és que porto una temporada molt enfeinada tant a la meva vida laboral, com a casa, com al meu temps d'oci... Dubtava entre explicar tot lo passat o en centrar-me en el present. Finalment he decidit fer les coses bé i explicar-ho tot. Doncs som-hi.

Durant el Nadal hem fet un parell de clàssics: el Matagalls el 27 de desembre i el Puigsacalm el 2 de gener. Per cert, un dels millors regals del Nadal va ser conèixer que havia guanyat el 4t premi Parc Natural del Cadí-Moixeró del concurs fotogràfic Cavalls del Vent gràcies a una foto del Bitxo :) La podeu veure a http://www.cavallsdelvent.com/