El Puigsacalm ha quedat en només un intent...
Sempre l’hem fet per la collada de bracons i aquest cop volíem fer-lo per Joanetes on diuen que hi ha algunes “escales” de ferro. Portava el GPS però, com que era el primer dia, dubtava d’haver-lo programat bé. Total, que hem fet més cas de les marques que hem anat trobant que del GPS. Però a mig camí hem vist que les marques s’allunyaven del Puigsacalm (vés a saber on anaven) així que hem començat a pujar pel dret. Quant més o menys estàvem situats, hem vist que es feia tard i que ens quedava encara molt pel Puigsacalm, així que hem decidit tornar al cotxe però ara sí seguint el GPS. Si ho haguéssim fet des d’un bon començament, sense dubtar de les meves possibilitats, no haguéssim voltat en va (només havíem de fer uns 8 km i n’hem acabat fent 15)!
Però no recordarem aquest dia per ser el dia de “havíem d’haver fet cas al GPS” sinó pel dia de “quant vam fer cas al GPS, va i sorpresa! ens fa passar pel costat d’un niu d’abelles i acabem tots amb un munt de picades”. Jo 4 picades, 1 de xunga que va requerir una setmana de medicació. En tot cas, no oblidarem l’estrena del GPS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada