Orís

Si per St Jordi vam fer les 24 hores del Cap de Creus, per Sta Montserrat vam anar a les terres que van veure néixer i créixer el meu pare a fer el PR-C54 el Sender d'Orís. Així, quant les meves cames començaven a tornar a ser elles després dels 80km del cap de setmana, els hi vaig afegir 22km més. S'hi han d'anar acostumant pq pel trailwalker hauran d'aguantar 100km com aquests però seguits!

Vam sortir del petit poble de Vinyoles, vam passar per les masies Puigdemalla i Puigmeló, vam arribar-nos a la immensa Balma de Serinyà, vam enfilar-nos fins a St Salvador de Bellver on vam divisar bocabadats com volaven un munt de voltors, vam baixar fins l'Obaga de Vilanova, ens vam dirigir cap a Orís (als peus del castell, al costat de l'església de Sant Genís d'Orís), i vam baixar fins a Vinyoles. Vam ensopegar l'únic dia d'aquesta setmana que no ha plogut :)

Diumenge tocarà la caminada de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses. I, després sí, descans total fins al trailwalker.

23/04/2010 7a Marxa de Resistència “24 hores del Cap de Creus”

A 2 setmanes pel trailwalker, aquesta marxa ens va anar que ni pintada per entrenar: 80 km i 2.900 m desnivell positiu.

Li tenia ganes però vaig començar la marxa poc motivada. I és que, 20 minuts abans de que donessin el tret de sortida, es va posar a ploure a bots i barrals i a sobre poc a poc la pluja va anar encara a més i més i més i jo ja m'imaginava tornant a la pensió a dormir. Però només va ser un ensurt, una mica llarg perquè van ser uns 15 minuts de forta pluja, però un ensurt al cap i a la fi. Just quant faltaven pocs minuts pel tret de sortida, la pluja va minvar. Així, al tret de sortida tots vam sortir amb els impermeables posats i una mica xops, bé, els més valents, que sempre n'hi ha, sense res. Per sort, només ens va ploure les primeres hores de la marxa, sinó no sé si hagués acabat perquè una cosa és mullar-se un matí i una altra cosa és mullar-se tot un dia i part de la nit perquè, per més protegit que un vagi, sota la pluja ja sigui minsa o abundant s'acaba xop si s'hi està exposat unes quantes hores... La resta de la marxa, estones de sol, estones de núvols. Guai, ni forta calor ni  forta pluja.

Vam sortir del Port de Llançà i en els primers kms, sota una fina pluja, vam passar per algunes platges com la de Garbet per després enfilar-nos fins al Puig d'Esquer on la boira va impedir que gaudíssim de les vistes. Després d'una forta baixada vam arribar a l'Oficina de Turisme de Llançà. I... buf! enguany van canviar la pujada des d'aquí fins a St Pere de Rodes degut a la presència d'un tipus d'àliga i ens van fer passar per Roca Miralles on hi ha alguna pendent positiva força brutal, de 45º van dir. D'àligues no en vam veure però de vaques unes quantes, què se'ls hi perd tan amunt? Vam arribar a St Pere de Rodes amb ganes de dinar macarrons i... s'havien acabat :( Així que un entrepà i amunt cap a St Salvador i, després, lo millor: amunt i avall per la cresta rocosa de la Serra de Rodes, la part més tècnica de la marxa però també la més bonica amb vistes al mar a banda i banda, la Badia de Roses a la dreta, i la Badia del Port de la Selva a l'esquerra. Avall que fa baixada i després pujada al Coll de Pení ben emboirat. El dia anterior, al briefing, van dir que en aquí, tot i no estar encara a la meitat de la marxa, era com si n'haguéssim fet un 65% perquè havíem superat els trams de més desnivell. Seguidament baixada a Cala Jòncols amb vistes a petites cales, molt xulo. En aquí vam trobar un dels controls amb la gent més simpàtica. I, sí, el desnivell pitjor ja estava fet però encara quedaven desnivells a la marxa, per exemple, de Cala Jòncols a Cadaqués cal superar una pujada curta però forta i, clar, la corresponent baixada. A Cadaqués, sota la mirada curiosa dels turistes, vam arribar al control del centre del poble amb ganes de sopar macarrons i... també s'havien acabat :( :( :( Una mica mosquejats vam fer cap al Cap de Creus mentre la nit ens queia a sobre. I, com un oasi al mig del desert, al control d'allà hi havia l'Òscar que ens va oferir caldo, macarrons, galetes, cafè, i energia positiva, és genial trobar voluntaris com ell als avituallaments! Ara bé, tot i que en aquí vaig poder carregar-me les piles, arribar fins a St Baldiri va ser tot un martiri! 10 kms infinits amb pujadetes i baixadetes interminables... Una mica de coca, 5 minuts amb el cul apuntat en una cadira, i baixada pronunciada cap al Port de la Selva, una mica de volta fins arribar al Far, una mica més de volta pel camí de ronda fins a la Platja del Cau del Llop, i escales amunt i carrers amunt fins arribar per fi a la Plaça Major de Llançà.

L'independista i exemplar voluntari Òscar amb en Pere. Ole!

Enguany el meu pare i jo vam fer la marxa amb en Pere i la Carme, en companyia la marxa va ser més amena. I en Lluís i el seu cosí Albert, amb la seva característica alegria que mai perden, ens van acompanyar durant la part més dura, des de l'Oficina de Turisme de Llançà fins a Cadaqués. En Lluís, amb el seu pedazo de càmera penjada al coll, és increïble com es va bellugar per certs llocs i a sobre sense perdre mai les ganes de tirar fotos tot i el cansament! I l'Albert, amb només 12 anys, va ser admirat per tothom ja que era el més petit (a l'arribada van preguntar per a tu, je je je)! Nois, a la propera uns kms més i arribeu als 40, una senyora marató...

Ja és casualitat! Vam fer ídem temps que l' any passat, 19 hores 10 minuts (vam sortir el dissabte a les 08:00 i vam arribar el diumenge a les 03:10 de la matinada). Si ens ho haguéssim proposat, no ho hauríem aconseguit! Ara bé, crec que vaig acabar més feta caldo que l'any passat... Hi va influir el meu síndrome premenstrual? Hi va influir que pujant a Roca Miralles vam fer un parell de kms més? No puc evitar pensar que, si em canso amb les marxes de resistència de 80 kms i uns 5.000 m de desnivell acumulat com aquesta, com m'ho faré al trailwalker que són 20 kms més i quasi el doble de desnivell???

Altres visions i fotos de la marxa a:

el blog d'en Pere

el blog d'en Lluís

2n aniversari

D'aquí a 2 dies estaré celebrant el 2n aniversari d'aquest blog, el st jordi, i la setmana santa tot entrenant-me pel trailwalker: a les 24 hores del Cap de Creus

Sigueu feliços!

Entrevista al Canal Taronja d'Osona

Gràcies a en Lluís, ja tenim el vídeo de l'entrevista que ens va fer el Canal Taronja d'Osona i que va ser emès com a notícia el dijous 10 de març. En ell publicitàvem "caminant per la pau tot xino-xano" del diumenge 13 de març. I és que, de difondre aquesta caminada, no ens en vam pas estar!

Fa una mica de vergonya, però... va! aquí teniu el vídeo:

Hi ha un parell d' "errades": sóm un equip majoritàriament d'Osona però no l'únic, i no vam anar al mercat del trasto de Torelló sinó al de Castell-Platja d'Aro.

Amb tot això, en Lluís i jo vam passar un munt de nervis, també ens vam fer un fart de riure, vam veure les entranyes de la tele i vam gaudir d'una experiència diferent. Molt agraïts pel recolzament rebut del Canal Taronja d'Osona!

Caminada nocturna de St Hilari Sacalm

En companyia dels Pratdesaba i d'en Kim, volta súper ràpida al recorregut de la caminada nocturna de St Hilari Sacalm, amb esprintades i avançaments a les pujades, sense gairebé poder apreciar l'esplèndida lluna plena i els bells paratges per on passàvem, això sí, entonant cançons i explicant anècdotes (millor no citar-ne cap en aquí, ni de cançó ni d'anècdota). Neeens, que la resistència + o - la porto bé però la velocitat nooo!

Fotos? Haureu d'esperar a que en Lluís pengi les seves perquè jo em vaig descuidar la càmera però... tant se val! no m'haguessin deixat temps per fer-ne cap!

Crònica i fotos: Cako o Rebentes! 48 hores Non-Stop als Estanys de Sils

48 hores al peu del canó, a la carpa d'informació / inscripcions / avituallament, tot atenent a la gent / animant / premiant els donatius a Intermón Oxfam / fotografiant / etc, així vam passar el cap de setmana en Genís i jo. Per problemes d'agenda o de salut i perquè hi havia qui desafiava el repte de les 48 hores, només vam poder ser-hi nosaltres dos. Mooolta calor de dia, fresqueta i plagues de mosquits a la nit. I, a tothora, veient passar molts trens, avions, veïns de Sils i, el més important, els participants. Més de 100 persones van passar pel circuit de 10 km al voltant dels Estanys de Sils. Algunes a peu, d'altres amb bici, algunes de curta edat, d'altres d'edat avançada, algunes de ràpides, d'altres de lentes, algunes van fet poques voltes al circuit, d'altres moltes, algunes van venir per esbarjo, d'altres per batre els seus rècords, ... Però totes van venir per una bona causa, ja que la inscripció en forma de donatiu anirà a parar a Intermón Oxfam a través del nostre equip XINO-XANO: caminant per la pau. He de dir que el jovent està molt conscienciat, alguns em van explicar que a l'escola no fa gaire van recollir aliments per una ONG, d'altres em van comentar que el donatiu de la inscripció no l'havien demanat als seus pares sinó que l'havien tret de la seva guardiola. De dia les hores van passar ràpid perquè, entre els participants i les visites dels makis gràcies als quals hem pogut dur a terme l'esdeveniment, estàvem distrets. A les nits jo vaig fer el primer torn i en Genís el segon. Teníem una petita tenda de campanya per dormir sota mateix de la carpa, no tothom pot dir que ha acampat al centre del poble de Sils, al pàrquing de l'estació de trens, jajaja, i només alguns poden dir que van ser atesos per algú amb pijama, jajaja. Gràcies a la petita caseta que hi ha al pàrquing de l'estació de tren de Sils, vam tenir electricitat per un microones i per un ordinador, i un beneït lavabo!!! Amb la mentalitat de "anem de vacances de càmping", amb ganes de que la gent s'ho passés bé, i amb la il·lusió d'aconseguir una bona recaptació per Intermón Oxfam, en Genís i jo vam "sobreviure" a les 48 hores.

Disculpeu si algú no surt a les fotos, el fotògraf oficial no va poder venir i jo vaig fer el que vaig poder...

Gràcies a tots els que, d'una manera o altra, ens heu ajudat a fer realitat aquest esdeveniment esportiu i solidari: gràcies als makis a nivell organitzatiu, gràcies a l'Ajuntament de Sils pel recolzament, gràcies al Melià Golf Vichy Catalan per l'aigua i les barretes per avituallar als participants, gràcies a l'Ajuntament de l'Esquirol per les cintes del cap antisuor de la Cabrerès BTT per premiar els donatius, gràcies a Tallers Alsina pel transport i la companyia, gràcies a la Maria de les cuineres de Sils pels mmmm bunyols, gràcies a l'ultraquim per liar-la i, sobretot, gràcies a tots els que vau venir i vau fer que fos tot un èxit. Esperem que, com nosaltres, tots hagueu gaudit d'aquest esdeveniment i esperem retrobar-vos-hi l'any vinent.

Servidora descansant

Genís descansant

Encara no hem fet el recompte però, gràcies a tots vosaltres, creiem que hem aconseguit una bona recaptació i que, juntament amb la dels Gafarrons (0,10€ de cada inscripció a la caminada de St Martí de Centelles del 6 de març i a la caminada d'Aiguafreda del 10 d'abril que va coincidir amb les 48 hores i a la qual la Maria no va faltar en representació de l'equip), farà possible que participem al Trailwalker el 7 i 8 de maig i que Intermón Oxfam faci realitat alguns projectes com ara construir pous d'aigua a l'Àfrica.

                           

    

Voldria fer algunes distincions:

En Quim i l'Andreu van caminar 180kms durant les 48 hores que va durar l'esdeveniment, només van parar 5 horetes dissabte a la nit per dormir.

En Lluís, que tenia pensat caminar "només" durant 24 hores, va fer 100kms en aquest temps però, després de dormir, es va animar a continuar caminant i finalment va acabar fent 140kms en 48 hores.

I en Pere, tot i tenir l'agenda una mica plena i la salut psé-psé, va venir a caminar una estona cada dia i va arribar a fer 100kms.

Crec que no m'equivoco quant dic que l'Òscar és qui va fer més kms corrent. Cada matinada i cada vesprada va fer una volta ràpida al circuit i d'aquesta manera va assolir els 50kms.

En Marc amb 140kms i l'Alex amb 100kms són els que més kms van fer anant amb 2 rodes.

No vaig arribar a poder controlar-ho però diria que en "tipus duatló", és a dir, fent algunes voltes a peu i algunes voltes amb bici, la distinció seria per algun d'ells...

En la modalitat de 4 potes, va destacar el Bitxo amb 60kms. Per qui s'ho pregunti, dilluns a la tarda ja tornava a estar al 100%

Amb només 18 mesos, la participant de més curta edat va fer una volta al circuit amb cotxet acompanyada dels seus pares.

















Per cert, hi ha una sèrie d'objectes que esperen recuperar als seus respectius propietaris... És curiós que tots siguin vermells...

Vegeu més cròniques i fotos a:

Ultraquim
Makis
Pere

Ultra Cako Guilleries Xtrem

Un bon entrenament pel trailwalker :)

Moltíssimes felicitats i agraïments per en Pere, el principal organitzador d'aquesta sortida, perquè va cuidar fins l'últim detall: la ruta, el vehicle de suport en algun punt, inclús ens va donar una bosseta a cadascú amb coses per picar, targeta de pas, diploma final, un bon restaurant i bona companyia.

Vam fer una ruta d'uns 60 kms i uns 5.000 m de desnivell per bona part de les Guilleries, un indret poc freqüentat però de gran bellesa, sempre que hi vaig em meravella la seva extensíssima verdor. Vam passar per llocs que coneixia com El Santuari del Coll i el Pantà de Susqueda i per llocs nous per a mi com el Puig d'Afrou, un mirador fantàstic de 360º, o Can Serrallonga, les restes d'una masia amb molta història, la del famós bandoler Serrallonga. Sempre que penso en les Guilleries o en Serrallonga em ve al cap aquesta cançó...



Vam ser uns quants els que vam gaudir d'aquesta sortida: XINO-XANO: caminant per la pau (equip de suport inclòs, en el tram final) i part de TRAMUNTANA DREAM (poc a poc, arreu on anem, anem coneixem participants del Trailwalker 2011), corredors d'elit com l'Andreu i en Toni, i familiy & friends d'en Pere.

Tot va anar perfecte: ens va fer bo, vam fer-ho amb el temps previst, tots vam "aguantar" la ruta (eeei! també l'Elisenda, que s'estrenava en llarga distància), vam fer coneixences i, el més important, ens ho vam passar bé.



Podeu veure les cròniques i les fotos d'altres companys:
Ultraquim
Lluís
Pere

Proposta pel 10/04/2011: Caminada d'Aiguafreda

El 6 de març va ser la Caminada de St Martí de Centelles i ara és el torn de la Caminada d'Aiguafreda. Ambdues són organitzades pels Gafarrons i, d'ambdues, una part de la recaptació anirà cap a la Trailwalker.

En aquesta ocasió, com que aquesta caminada coincideix amb les 48hores als Estanys de Sils, els membres de XINO-XANO: caminant per la pau ens dividirem i uns seran a Aiguafreda i d'altres serem a Sils.

El recorregut és d'uns 19 kms, amb avituallaments, esmorzar i un record.

Se sortirà de la Plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda per anar cap al Grau de Cerdà i al Grau de les Avellanedes on hi haurà l'esmorzar. Després hi haurà la pujada opcional a La Trona, un pic rocós amb vistes espectaculars. A continuació es passarà pel Sot del Bac, que és una vall profunda i abrupta, amb agulles d'escalada molt populars com la Germana Gran, la Germana Petita, el Tap de Xampany, etc. És un dels Sots Feréstecs, popularitzats per la literatura i el folklore. Seguidament es vorejarà l'Ermita de Sant Pere de Valldeneu, mencionada ja el 1.007 i reformada al segle XVII. Davant del Temple es conserven antigues sepultures. Finalment es retornarà al punt de sortida, la Plaça de l'Ajuntament d'Aiguafreda.

Moltes gràcies per la vostra solidaritat amics Gafarrons!

Podeu trobar tota l'informació i fer la inscripció abans del dia 6 d'abril a: Gafarrons.

Podeu fer la vostra aportació a la Trailwalker, amb premi inclòs a: Pàgina de l'equip 40: "XINO-XANO: Caminant per la pau"

St Amand

Destrossada. Així estava la meva esquena. Després de passar tota la setmana xunga, dissabte la fisio me la va rematar. No vindré mai més, li vaig dir uns quants cops. Que si demà pots anar a caminar? Si aguantes les agulletes, sí, je je je! Ni asseguda amb mil coixins, ni estirada al llit, ni panxa enlaire, ni panxa a terra, ni així ni aixà estava bé jo, inclús el contacte amb una suau ploma em feia mal. Estant jo espatxurrada al sofà, xupant més tele que mai per intentar obviar el dolor, en Genís m'anava dient "demà no et farà mal, no, per anar a caminar". Efectivament, diumenge no podia amb la meva esquena però... vaig anar a caminar. Això sí, arrossegant-me amb dos pals.

El lloc escollit va ser St Amand. És un d'aquelles llocs en que sempre que hi hem estat ens ha passat alguna cosa: o hi hem fet més voltes del compte per trobar el cim, o ens ha plogut a bots i a barrals... Aquest cop també va ser especial però per bé: va ser sortir de casa amb el cotxe i posar-se a ploure bastant, així que vam començar a fer-nos a la idea de que no podríem fer el cim però finalment el temps ens va respectar, i a la baixada de St Amand no ens ho esperàvem i vam trobar-hi força neu (en alguns punts cobria quasi mig pal de caminar), va estar bé, sobretot pels gossos (el Bitxo s'hi va ben rebolcar i la Duna se'n va menjar un munt).

En aquesta ocasió ens va acompanyar en Lluís de l'equip de suport del trailwalker, podeu veure les seves fotos al seu blog. A aquest pas, l'any vinent es passarà de l'equip de suport a l'equip caminador, je je je

Vam sortir de Bruguera passant per les cases del Serrat Roig, vam anar a St Julià de Saltor, d'allà vam pujar a St Amand per la xemeneia (ja us podeu imaginar perquè té aquest nom), vam baixar fins a Coll de Jou trobant força neu en el primer tram, i vam tornar a Bruguera per la pista.

Proposta pel 8-10 abril: Cako o Rebentes! 48 hores Non-Stop als Estanys de Sils

El Pla d'Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) impulsa per segon any consecutiu la celebració del Dia Mundial de l'Activitat Física el proper 6 d'abril de 2011 o qualsevol dia comprès entre el 4 i el 10 d'abril.

Aquest dia se celebrarà arreu del món, tot difonent el missatge: "Acumuleu 30 minuts d'activitat física cada dia"

Practicar algun esport, fer gimnàstica o simplement jugar, caminar, anar amb bicicleta o fer activitats quotidianes d'una manera activa convé perquè:

- Ajuda a sentir-se millor, amb més energia, i a relaxar-se, reduir l'estrès, dormir millor i tonificar els músculs

- Ajuda a prevenir i tractar l'excés de pes perquè regula la gana i augmenta el nombre de calories que es gasten cada dia

- Ajuda a la canalla a relacionar-se amb els altres i a créixer millor, més alegres i més sans

Fer activitat física de manera regular és cuidar-se perquè tot l'organisme en surt beneficiat:

- Cor: redueix el risc de patir malalties cardíaques, embòlies, diabetis i hipertensió arterial

- Artèries: ajuda a mantenir-les flexibles i sanes

- Articulacions: enforteix els músculs, els ossos i manté la funció de les articulacions

- Sistema nerviós: ajuda a mantenir-lo en bona forma

Gràcies als makis i a l'ultraquim el 8-10 d'abril tindrà lloc el Cako o Rebentes! 48 hores Non-Stop als Estanys de Sils, una proposta fantàstica per celebrar el Dia Mundial de l'Activitat Física i, a més, solidàriament, ja que les inscripcions, en forma de donatiu, seran per Intermón Oxfam, des de l’equip XINO-XANO: caminant per la pau. M'hi trobareu, fent kms, animant i obsequiant les vostres donacions. No us ho perdeu, més fàcil impossible: podeu fer els kms que vulgueu, quant vulgueu i com vulgueu!

És un repte a mida de cadascú, tu et marques l’hora que vols començar i acabar, dintre les 48 hores, pots anar i venir les vegades que vulguis, no cal que sigui continuat. Per exemple: pots fer 1 volta el divendres, 3 el dissabte i 2 el diumenge o veure quantes voltes fas en 6 hores, cadascú es marca el seu objectiu personal.

Acte solidari, a favor d’Intermón Oxfam, a través de l’equip Xino-Xano: Caminant per la pau, un dels seus membres intentarà fer les 48 hores, per així recaptar fons pels projectes de desenvolupament de l’ONG.

Inici: Divendres 08 d’abril de 2011 a les 20:00

Final: Diumenge 10 d’abril de 2011 a les20:00

Lloc: Estanys de Sils

Trobada i lloc de sortida a l’aparcament de terra de l’estació de tren de Sils, tothom hi ésbenvingut.

El circuit, estarà marcat, és de 10 km, als estanys de Sils.

La prova es pot fer en diferents modalitats: fent CaKo (caminar amb pals), corrent o en btt, com tu vulguis.

L’avituallament és personal, en règim d’autosuficiència, cada participant, ha de portar el menjar, beguda, frontal (a la nit) equipament i tot el que consideri necessari, ho pot deixar al seu cotxe, que podrà aparcar a la sortida i que hi passarà a cada volta, és a dir cada 10 km.

Existirà una zona habilitada pels que desitgin descansar. Els propis atletes hauran de portar el que necessitin en aquesta zona (sac de dormir, matalàs, mantes, …).

Aquest repte, és totalment anàrquic, sense organització, ni classificacions, amb autosuficiència, tot i que tindrem un punt de control, per tal de poder verificar els km i fer un petit avituallament als participants, cadascú participa sota la seva responsabilitat.

La inscripció, és en forma de donatiu, podeu aportar la quantitat que creieu oportuna, pel projecte d’Intermón Oxfam, des de l’equip Xino-Xano: caminant per la pau, us obsequiarem per les vostres aportacions.

L’objectiu és simple, fer el màxim de quilòmetres en 48 hores, vols saber que hi ha més enllà dels teus límits? doncs és el teu repte!

La prova estarà regida per la filosofia Maki, recordeu, un Maki mai abandona, es pren el seu temps!

Contacte: ultraquim@hotmail.com

Hoko-Esport

La Maria i jo, les dues fèmines de l'equip del trailwalker XINO-XANO: caminant per la pau, dissabte a la tarda vam muntar una petita taula a la fira prèvia a la Cursa de la Vall del Congost per intentar recaptar donatius pel nostre equip i, conseqüentment, per Intermón Oxfam.

A part de conèixer a l'equip de suport de Vitae Walkers, un altre equip del trailwalker, vam adonar-nos que ens havíem col·locat al costat de la parada de Hoko-Esport, una empresa formada per esportistes que fa roba tècnica per esportistes.

Com que l'ultraquim n'havia parlat tan bé i a simple vista s'apreciava la qualitat de tota la roba i el preu era raonable, jo vaig firar-me amb unes malles pirata compressives i unes pantorrilleres i la Maria es va firar amb unes malles curtes compressives. Seran el nostre "modelito" pel trailwalker ja que es veu que van tan bé per córrer o caminar llargues distàncies.

Un fort agraïment a Hoko-Esport perquè va ser un dels que ens va ajudar a engrandir el donatiu del nostre equip del trailwalker. Ens hi ajudes tu també? Només has de fer un clik aquí!