Puig de la Bastida i Pla d'Aiats

El 24 de gener altre cop al Collsacabra. Però és que a l’hivern ens quedem per les nostres contrades i a l’estiu fugim de la calor i anem més al Pirineu.

Bé, per fer aquest cim vam seguir les indicacions de http://fermuntanya.blogspot.com/ i vam sortir del Coll de Comajoan, vam fer el Puig de la Bastida, vam anar al Pla d’Aiats i vam tornar a l’inici per les escales d’Aiats. No és gaire llarg però la ruta és distreta perquè hi ha una mica de tot: vistes, trossos plans, pujadeta, baixada emocionant, ...

Puig de la Bastida

Pla d'Aiats

Agullola de la Tuta

Passat un cap de setmana de mal temps, el 17 de gener sant tornem-hi.

El Collsacabra està ple de bonics racons. N’hi ha de ben coneguts com Cabrera, i de no tant coneguts com l’Agullola de la Tuta, però tots valen la pena. He de dir, però, que els gossos van tenir algun moment de canguelis.

El canicross no avança

La cosa no va com hauria d’anar. Faig moltes caminades i cada cop més llargues, però de córrer corro poc... Em centro amb la resistència a l’hora de caminar i no aconsegueixo establir cap rutina per entrenar-me a córrer: per Nadal vam fer algun entrenament, després hi va haver algunes setmanes de descans amb l’excusa de que estava refredada, després vam tornar als entrenaments, i ara tornem a estar out... M’he de conscienciar perquè el coco ho és tot! Sinó no hi haurà manera de que jo millori corrent i de que el Bitxo millori no parant-se cada 2x3.

Fi del Nadal

I res més pel que fa a les sortides de Nadal.

02/01/2010 El 13è dels 100 cims: Puigsacalm 1.513m

Ja ho vaig comentar aquí al blog que el 19/07/2009 vam voler anar al Puigsacalm des de Joanetes passant per unes “escales” de ferro i estrenant el GPS però que la cosa va sortir fatal http://4potes.blogspot.com/2009/08/19072009-estrena-del-gps-al-puigsacalm.html

Doncs aquest cop ens va sortir tot rodó: vam fer tota la serralada i totes els ferros, i perquè no hi havia més coses! Primer vam pujar fins al Puigs dels Llops pel camí vell on hi ha algun ferro, des d’allà vam anar al Puigsacalm que està al costat mateix, després a Sta Magdalena passant per l’estret camí dels burros, i el retorn a Joanetes el vam fer pel camí nou on hi ha ferros xulíssims (sempre espero una gran cosa i després m’emporto una decisió però aquest cop no, al contrari).

Vistes d'una part del que farem

Camí vell

Puig dels Llops

Puigsacalm

Vistes del Pedraforca

El camí dels burros

Sta Magdalena

Camí nou

Matagalls

Moltes vegades l’hem fet però per Nadal és obligat algun dia. Sempre diem de pujar-hi la nit de Nadal amb torrons i xampany com fa molta gent, però finalment mai ho fem :( Aquest cop, com que recentment l’havíem fet des del Coll de Bordoriol per la Matagalls-Granollers i des de Collformic ens ho coneixem massa, vam decidir fer-lo des de St Marçal, una ruta fàcil i bonica. Vam ensopegar un dia fantàstic, i vam trobar boira i una mica de neu cosa que va ajudar a fer el paisatge més especial.

Blog al dia

2 mesos sense actualitzar el blog, imperdonable! Però és que porto una temporada molt enfeinada tant a la meva vida laboral, com a casa, com al meu temps d'oci... Dubtava entre explicar tot lo passat o en centrar-me en el present. Finalment he decidit fer les coses bé i explicar-ho tot. Doncs som-hi.

Durant el Nadal hem fet un parell de clàssics: el Matagalls el 27 de desembre i el Puigsacalm el 2 de gener. Per cert, un dels millors regals del Nadal va ser conèixer que havia guanyat el 4t premi Parc Natural del Cadí-Moixeró del concurs fotogràfic Cavalls del Vent gràcies a una foto del Bitxo :) La podeu veure a http://www.cavallsdelvent.com/

Quina rasca

I tothom queixant-se que teníem una tardor calorosa...

20/12/2009 El 12è dels 100 cims: Els Munts 1.057 m

Seguint les indicacions del llibre "Osona a peu", vam anar de St Boi del Lluçanès a Els Munts. És una ruta circular de poca dificultat i curta (de poc més d'una parell d'hores), però ja ens va anar bé perquè feia molt fred (-8 graus)! Tot i no ser un cim molt alt, té bona visibilitat i un bar-restaurant on recuperar-se del fred, je je je

Per cert, que Els Munts és on es van casar els meus pares. L'església està molt ben conservada i fins i tot diria que és moderna tenint en compte que, per encendre una espelma, no fas un donatiu i l'encéns amb un encenador o el que tens a mà, sinó que tires una moneda en una caixa i automàticament s'encén una espelma-llum.

El Gorg Negre

El diumenge 13 vam fer l'itinerari Sta Cecília de Voltregà - Gorg Negre - St Boi de Lluçanès. A destacar: aigua, aigua i més aigua.

Veient que cada dos per tres creuàvem aigua, a la tornada em vaig dedicar a comptar les vegades que ho fèiem: si no em vaig descomptar, 9! és a dir, 9 * 2 (anada i tornada) = en un matí 18 cops vam travessar aigua, en alguns llocs de més fàcil accés que d'altres!

També vam trobar alguns rovellons i fredelucs.

06/12/2009 L’ 11è dels 100 cims: Bellmunt 1.247 m

Enrere queda l’estiu i les escapades al Pirineu. Comença a fer fred i comencem a quedar-nos per la comarca. Tot i que jo prefereixo les sortides de l’estiu, aquí a la boirosa comarca hi tenim feina perquè hi ha alguns 100 cims a fer.

El diumenge vam arribar-nos a Bellmunt. Vam pujar-hi per llevant, passant per Sant Roc, i vam baixar-ne pel davant, pel camí vell, creuant diverses vegades la carretera asfaltada.

Tot i haver-hi estat varis cops, sempre és gratificant tant per l’entorn, que en aquesta època de l’any és el típic de tardor, com perquè és un mirador perfecte de 360 graus.

Hi ha varis camins per pujar-hi, uns de més assequibles que d’altres. Pels poc amants de les caminades, que sàpiguen que s’hi arriba en cotxe i que dalt, al Santuari, hi ha un bar-restaurant. El Dilluns de Pasqua s’hi fa un aplec.

Si no hi heu estat mai, potser us serà d’ajuda aquest bloc que acabo de descobrir:
http://santuaribellmunt.blogspot.com/