Aquesta era la penúltima marxa de la
CCCR del 2013 però per nosaltres va ser la última, amb ella ja tenim suficients punts :)
És una marxa amb un perfil ben diferent a la resta, amb molta més baixada que pujada però això no treu que sigui fàcil... Els 82 km hi són i els 4.000 m de desnivell acumulat també!
L'any passat la vam fer per primer cop. I a mi, si una marxa mínimament m'atreu, m'agrada repetir-la perquè el primer cop, amb la novatada, inevitablement sempre em perdo coses. Aquesta marxa, a més, l'havíem de repetir sí o sí perquè l'any passat ens vam saltar un avituallament.
Enguany el bus que ens havia de traslladar de Manresa a la sortida, a Rasos de Peguera, va arribar 40m tard! El conductor es pensava que ens havia de recollir a les 10 en comptes de a les 9, jajaja! Total, que els que vam agafar el bus vam començar més tard que els que van pujar a Rasos de Peguera pels seus propis mitjans. L'espera del bus es va fer eterna però millor esperar un bus a Manresa que esperar que sigui l'hora de la sortida a Rasos de Peguera on hi fa més fred, a més, vam estalviar-nos aglomeracions a la sortida perquè els que havien pujat pels seus propis mitjans havien sortit puntualment a l'hora que tocava.
L'any passat va ser el 27 d'octubre i enguany el 12 d'octubre. Aquests 15 dies de diferència van fer que no trobéssim els paratges tant tardorencs com l'any passat, però això no treu que no fossin bells, sobretot la zona de Rasos de Peguera és preciosa i té grans vistes. Gràcies a la
Berga - Rasos (que compta amb una pujada que et treu l'alè i que no té desperdici) la vam descobrir, i amb la Rasos - Manresa hi hem tornat.
Al començar feia fresca però, poc a poc, entre que el sol va anar imposant-se i que nosaltres ens anàvem movent, vam anar entrant en calor. Al començar cal anar en compte perquè hi ha una empinada baixada i de tant en tant hi ha algun entreteniment en forma de saltar valles per creuar la carretera. Superat aquest primer tram que és també un dels trams complicats de la marxa, vam arribar al 1r avituallament. En aquí, sorpresa, vam coincidir amb un parell de nois i va resultar que l'un, en Carles, era de Rupit i que havia llegit la meva crònica de la marxa de l'any passat per fer-se una idea de com era. Crec que és el primer cop que en la CCCR coincidim amb gent de la comarca d'Osona, una agradable sorpresa.
Deixat enrere Rasos de Peguera, després de la gran baixada i d'un gran esmorzar, com era d'esperar i encara que faci riure, em va costar fer el següent tram ple d'insignificants petites pujades-baixades.
Avituallament, segona baixada xungueta, aquesta per ser una mica tècnica a l'estar plena de roques i arrels, i ruta facileta planejant i passant per algunes cases de pagès i algun nucli habitat fins al dinar, al poble de Montmajor.
Ara tornava a venir un tram xulo que passava més per bosc, per zones amb parets rocoses, i que creuava algun torrent, a més, en aquest tram el sol es va anar ponent mostrant-nos un cel amb boniques tonalitats. Poc després de la pujada més xunga de la marxa, que tampoc és per tant però a l'haver-hi poques pujades aquesta resulta ser la més llarga, s'arriba a l'avituallament que l'any passat ens vam saltar perquè està literalment dins el bar d'un càmping i a nosaltres l'any passat no se'ns va acudir entrar-hi... Ei! Aquest any estava més clar perquè hi havia un cartell immens que deia "CONTROL Rasos - Manresa". En aquí vam tornar a coincidir amb el noi de Rupit i el seu amic, però poca estona perquè ells sortien del càmping i nosaltres hi entràvem, vam fer-los el relleu, jejeje. L'any passat van explicar-nos meravelles d'aquest avituallament. Doncs aquest any el devien haver canviat perquè poca cosa hi havia, només galetes i meló. El que passa és que és d'agrair perquè està en lloc cobert i calent, hi ha lavabo, i la possibilitat de pagar-se un cafè i/o una cervesa.
Al cap de cop de continuar la marxa se'ns va fer de nit. Creiem que aquest any van repintar les marques blanc/blau/blanc de la marxa o a nosaltres ens va semblar que les vèiem millor que l'any passat, no sé, potser és que al ser el segon cop el camí ens sonava, però és que inclús algunes tenien fletxes per marcar la direcció a seguir, cosa que no recordo de l'any passat.
Les hores de nit vam anar fent bastant sols però, és clar, havent-hi pocs participants era normal. I als avituallaments vam fer grans xerrades amb els voluntaris (potser per això vam tardar més que l'any passat?). Els trams que vam fer de nit no són pas els més xungos, son bastant plans, amb algunes petites pujades-baixades de tant en tant. Però entre que era de nit i que ni el cos ni la ment estaven al 100% sinó cansats i que arriba un punt que vas veient Manresa però la vas vorejant i sembla que no hi arribis mai, a més jo tenia gana, doncs ens va passar com l'any passat que, com és a prop de la meta, més ratllats estàvem. Per sort, a la nit no ens va acompanyar ni el vent ni el fred de l'any passat. I vam tenir la sorpresa de trobar per tercera vegada al noi de Rupit i al seu amic als darrers kms que estaven tan o més ratllats que nosaltres. En fi, que després d'unes quantes voltes i d'unes quantes ratllades de coco, vam posar els peus a Manresa.
A l'arribada, atracón de menjar variat, dutxa calentona, i l'alegria d'haver acabar la marxa i la CCCR. Per cert, es veu que la gent que fa per 3r, 5è, o 10è any aquesta marxa tenen premi. Així que potser l'any vinent la fem per 3r cop, jejeje.
.jpg "esclafit")
