37a Travessa del Montseny

Característiques de la Travessa del Montseny:

Recorregut: Aiguafreda (sortida) + Tagamanent + port de muntanya Collformic + Matagalls + coll de St Marçal + Les Agudes + Turó de l'Home + pantà de Sant Fe + Gualba (arribada)

47 km

5.332 m desnivell acumulat

Vam tardar 11h 29m (de 600 inscrits, 444 vam acabar, molts no van prendre la sortida degut a la meteorologia)

Meteorologia: pluja d'intensitat normal ja des d'un bon principi i posteriorment va reincidir algunes vegades, forta calamarsada un parell de vegades, boira, només en algunes poques ocasions i durant uns breus minuts el sol es va deixar veure

Companyia: Pere + papa + jo tot el recorregut, Josep V. des de la sortida fins a Matagalls i durant la pujada a Les Agudes (la resta del corregut va anar més ràpid que nosaltres), Lluís Pratdesaba des de Collformic fins a Gualba

Retiro el que vaig dir fa uns dies de que "darrerament el temps ens acompanya": en aquesta ocasió vam acabar xops i amb multitud de cops de calamarsa al cos! D'Aiguafreda a Tagament pluja, fins a Collformic pluja ara sí ara no, pujant i baixant del Matagalls el temps es va comportar, a Sant Marçal primer pluja i després calamarsa fins a Les Agudes, al Turó de l'Home pluja, a Santa Fe altra cop calamarsa. En els darrers kms el sol es va deixar veure i el cel es va destapar, així que vam pensar que arribaríem sota un sol esplèndid i una mica secs, però al cap d'una estona vam pensar just el contrari, que arribaríem tal com havíem començat, amb pluja, perquè estàvem sota un cel amenaçador. Ni una cosa ni l'altre, vam arribar que el cel semblava que havia de petar però ens va donar una petita treva. Ara bé, va ser pujar al cotxe d'en Genís, que ens havia vingut a buscar, i caure'n altra cop una de grossa, però ara ja estàvem sota cobert tots junts, comentant l'aventura.

Em va saber greu no pujar a les Agudes grimpant pels Castellets però sort de no ser així perquè, amb la que ens va caure a sobre, hagués sigut un perill. Però sens dubte la travessa no hagués sigut igual d'aventurera i no haguéssim rigut tant si la meteorologia hagués estat una altra.

Tinc varis records al cap:

Pujant a Les Agudes érem potser una dotzena de persones, una rere l'altre, en fila índia, a pas lent però constant, amb el cap cot, sense dir res, aguantant els cops de calamarsa (i sort que els arbres ens protegien una mica).

Mentre estàvem a l'avituallament de Sant Fe es va posar a caure calamarsa un cop més. Un de l'avituallament ens deia que, com que anàvem bé de temps, podíem esperar una estona a que parés. Però a aquelles alçades ja estàvem xops i ja no ens venia d'aquí, així que vam continuar, ara sense la protecció dels arbres.

El terra va quedar blanc, com si hagués nevat. La calamarsa, tot i trepitjar-la, no es desfeia. El nostre cos no parava de rebre impactes de la calamarsa.

Amb en Pere ens vam anar intercanviant els guants del papa, ara tu, ara jo, perquè en algunes ocasions vam arribar a tenir els dits congelats, per exemple, esperant que el papa i en Lluís Pratdesaba fessin els cims de Les Agudes i del Turó de l'Home. I és que, enguany, degut al temps, els controls d'aquests cims estaven just uns metres abans d'ells, i era optatiu assolir-los.

La veritat és que primer sorpresa i un cert temor, però després gaudiment total de l'aventura. Segurament irrepetible. A vegades es busquen aquestes coses i no es troben. Nosaltres vam tenir la sort de viure aquesta aventura sense buscar-la. Bé, en Lluís Pratdesaba va estar a punt de perdre-se-la perquè a Collformic, veient el temps que feia, estava decidit a no acompanyar-nos. Però, mentre ens refèiem a l'avituallament, el cel es va destapar momentàniament, just per convèncer en Lluís d'acompanyar-nos. Com ens van dir més d'un cop, si fèiem aquella caminada en aquelles condicions, érem capaços de fer qualsevol cosa. I nosaltres orgullosos. I amb aquella sensació que et queda després d'haver estat exposat a un cert risc, d'haver notat una pujada d'adrenalina, hi ha qui no li agrada, hi ha qui ens agrada.

Aquí una petita selecció de la multitud de vídeos d'en Lluís Pratdesaba per immortalitzar la calamarsa que va caure:

pujant a les Agudes
al control de Santa Fe
sortint del control de Santa Fe
a Santa Fe (I)
a Santa Fe (II)

I què més comentar de la Travessa del Montseny? Doncs poca cosa més. Em va impactar tant la meteorologia que lo demés ho trobo insignificant... Per conèixer el Montseny és una caminada ideal però si es coneix igualment és una bona caminada (amb el papa l'havíem fet el 2009 i teníem ganes de repetir-la) perquè passa per alguns dels cims i algunes de les zones més emblemàtiques, així que amb un sol dia es veuen moltes de les millors coses del Montseny, això sí, fent un senyor desnivell. La veritat és que als avituallaments no hi ha molta abundància, hi ha lo just, però són variats (a cada un hi ha coses diferents) i la gent és simpatiquíssima. I a l'arribada et reben amb aplaudiments, cosa que et fa sentir molt bé.

Total, que entre la meteorologia i la companyia d'en Pere, en Josep V, i en Lluís Pratdesaba, el recorregut, sense vistes a causa dels núvols i la boira, va ser d'allò més distret i divertit. Res a veure amb quant la vam fer el papa i el Bitxo el 2009 sota un sol espeterrant. I, no, enguany el Bitxo no ha vingut, i va ser un encert, perquè igual la forta calamarsa me l'hagués lesionat!

En aquesta ocasió, totes les fotos aquí presents són del papa, jo no em vaig atrevir a treure la càmara de fotos!

Cursa de Policia de Catalunya

Enguany molta família s'ha animat a fer els 10 kms que separen Manlleu i Vic i que conformen la Cursa de Policia de Catalunya: el meu pare i el meu tiet Ramon que ja fa uns quants anys que la fan, el meu cosí Edmond i la seva xicota Lourdes, i fins i tot en Genís. Felicitats a tots!

Ma mare i jo els vam anar a animar a la sortida, en un tram de la carretera Manlleu-Vic, i a l'arribada. I vam acabar amb les mans adolorides de tant aplaudir, a més de cridar. Normalment la gent només anima a qui coneix però nosaltres, mentre vam estar en un tram de la carretera Manlleu-Vic, vam estar animant a tothom qui vam veure passar, i molts ens ho agraïen: mentre corrien ells ens aplaudien a nosaltres, o bé ens somreien, o ens feien el senyal d'OK, molt guai, d'altres se'ns quedaven mirant en pla "ens coneixem?", i només alguns pocs passaven tant cansats i acalorats que ni s'adonaven de la nostra presència.

Edmond

Ramon

Lluís

Genís i Lourdes

Vídeos de l'arribada:
Edmond
Ramon
Lluís
Lourdes i Genís

En Genís i la Lourdes a punt d'entrar a la pista d'atletisme on hi havia l'arribada de la cursa

En Genís a l'arribada

Gorgs del Torrent de la Cabana o d'Estiulla (Campdevànol)

Tenia pendent una sortida amb uns companys de feina (la Xènia, la Belinda i en Toni) i finalment aquest dissabte es va fer realitat.

D'entre les rutes que els vaig proposar, va guanyar la dels Gorgs del Torrent de la Cabana. Aquest lloc atrau a tothom, enguany és el segon cop que l'ensenyo! I, al ser una ruta fàcil i molt bonica, tothom en torna encantat. Evidentment, per l'època de l'any en que estem, els gorgs ja no estaven glaçats com l'últim cop que hi vaig anar, sinó que l'aigua hi brollava, fent fressa, clara i transparent. Amb la xafogor que feia, hi havia més d'un valent banyant-s'hi.

I, després de l'excursió i del merescut dinar a l'àrea de Picnic de la Font del Querol, vam anar a Ripoll aprofitant que era la Festa Major de Sant Eudald. Com als vells temps, se'ns va acudir pujar en una atracció, una espècie de martell. Vam deixar amb la boca oberta a tota la gent que hi va pujar, nens i nenes menors de 18 anys, que ens miraven estranyats com si nosaltres fossim avis, als que se'ls hagués parat el cap per gosar pujar en una atracció, jejeje.

9a Marxa Resistència "7 cims"

Característiques dels 7 cims:
Zona del Penedès
58 km
4.912 m desnivell acumulat

Vam tardar 12h 31m
Darrerament el temps ens acompanya perquè, a l'estar mig ennuvolat, ni ens plou ni fa molta xafogor, és ideal per caminar!

Havíem vist alguna cosa de la zona del Penedès la passada tardor fent la trenkakames (no vaig poder evitar recordar la meva pàjara al veure la carena on vaig patir degut a la calor i a la pujadeta). Ara hem vist alguna cosa repetida (com el cim de la Talaia del Montmell, tot i que en aquesta ocasió hem pujat per allà on vam baixar de nit; el poble "Pla de Manlleu" que no és el nostre Manlleu, jejeje) però moltes coses noves, i amb la claror del dia. La zona està plegada de vinyes (evidentment, ja que hi ha D.O. Penedès) i els cims que hi ha, tot i que no tenen pujades molt llargues, són bastants dretes, o sigui que te'ls has de guanyar. Potser el més dur va ser la Talaia del Montmell però cada pujada de cada cim tenia el seu què. A l'arribar a casa vaig descobrir que havia foradat un mitjó, però no de la punta dels dits com em passa a vegades, sinó de la planta del peu, i també una mica de plantilla de la bamba, increïble!

Només hi va haver 3 avituallaments sòlids però van estar compensats per molts avituallaments líquids (de coca-coles, aigua, taronges i fruits secs o codonyac), si hagués fet xafogor segurament els haguéssim apreciat molt. Ara bé, a la sortida van donar una ampolla petita d'aigua a cada participant a guardar per reemplenar als avituallaments però ningú la va guardar i als avituallaments no hi havia gots, així que tothom bebia a morro, poc higiènic com podeu comprovar. Abans estava de moda donar gots reutilitzables i ara s'està posant de moda donar ampolles petites d'aigua però, com que la majoria de gent corre i va sense gaire equipatge, els fa nosa i ho acaben tirant. Som poc cívics. Ah, un cop que el meu pare va beure vi d'un porró, un home de l'avituallament li va demanar si era pagès perquè es va sorprendre que sapigués beure tan bé d'un porró. Es veu que tothom que bebia aigua d'un càntir o vi d'un porró o bé es tacava o bé no tenia l'estil del meu pare, jejeje

A la sortida vam veure el Panxo, el gos que fa totes les caminades de resistència de per allà baix, crec que és conegut per tothom perquè a la sortida molta gent el cridava, jejeje. Fins al 1r-2n cim més o menys vam anar veient una fila de participants però a partir d'aquí moltes persones van esprintar al trobar baixada/pla i van anar desapareixent. Teòricament, com totes les  caminades de resistència, és no competitiva però veient el ritme de la gent i que ens van donar un xip (a més de la típica targeta de pas), no ho semblava. En certa manera, però, millor anar una mica sol per gaudir més de l'entorn. Com quasi sempre, vam conèixer algú, en aquest cas a l'Albert, un dels organitzadors de la Marxa 24 Hores del Cap de Creus, un paio curiós que es mou dins la Unió Excursionista Llançanenca que és molt activa. Vam compartir amb ell els darrers 13 kms.

A l'arribada ens esperaven en Genís i el Bitxo, per felicitar-nos. I uns obsequis fantàstics: una samarreta groga + 1 ampolla de cava D.O. Penedès + 1 diploma amb una foto molt xula.

Per cert, gràcies a aquesta marxa hem fet quatre 100 cims (haguéssin sigut 5 si amb anterioritat no haguéssim fet la Talaia del Montmell):

Clapí Vell 704m

Montagut d’Ancosa 962m

Puig de Solanes 914m

Puig Castellar (Serra d’Ancosa) 943m

Trailwalker. A reveure.

Aquest cap de setmana, el 5 i 6 de maig, té lloc la 2a edició de l' Intermón Oxfam Trailwalker, enguany d'Olot a Sant Feliu de Guíxols. Però, tot i que l'any passat va ser una gran experiència, enguany nosaltres ens hem decantat per altres projectes.

Des d'aquí, molts ànims a tots aquells que, d'una manera o altra, hi participen o fan possible aquest esdeveniment solidari. I felicitats avançades, perquè segur que ho aconseguireu. És el que té el treball en equip, que quant un no pot un altre l'ajuda, i si és per una bona causa, com és el cas, encara més.

I, a continuació, un record de la nostra aventura, la de XINO-XANO: caminant per la pau.

Recaptació de donatius:

Cròniques del trailwalker 2011:


- 4potes
- Ultraquim
- Sergi Piquer
- Lluís Pratdesaba


Fotos del trailwalker 2011:


- de l'organització
- d'un professional


Vídeo del trailwalker 2011 penjat al Facebook per l'organització:

Intermón Oxfam Trailwalker Trailwalker@s!!! muchas gracias a tod@s! esperamos que os guste este pequeño homenaje...

Ei! XINO-XANO: caminant per la pau surt als minuts 00:23 i 01:53!!! ja ja ja

El 14 de maig de 2011 al programa En Construcció de Ràdio Taradell, dins la secció Pejades, vaig reviure l'experiència del Trailwalker:

Ir a descargar

El 21 de juliol de 2011 al Temps d'Aventura van parlar de les curses solidàries, entre elles, del Trailwalker:

A la revista Vèrtex de la FEEC de maig-juny de 2011 van resumir el que va ser el Trailwalker:

A la revista IO quadrimestral de setembre de 2011 van donar la veu a algunes entitats i a algunes persones que van formar part del Trailwalker: 

Caminada de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses

Enguany la caminada de l'1 de maig de St Joan de les Abadesses ha sigut de 15 km i ens ha fet pujar fins als peus del Taga i St Amand (fins a la Collada de Can Camps). De bon matí hem tingut una mica de boira però després un bon sol. I, tot i que hem vist neu ben a prop, no l'hem arribat a tocar. El que sí que hem tocat molt ha sigut el fang, un nen fins i tot podríem dir que s'hi ha banyat a causa d'una relliscada. I a l'arribar a St Joan de les Abadesses, a les 12:00, hem gaudit d'una bona tocada de campanes.

Hi hem participat en Lluís Pratdesaba, la Victòria (que, tot i que darrerament no pot venir a caminar, fa els possibles per no perdre's mai aquesta caminada), el meu pare, el Bitxo i jo. I hem fet la caminada xino-xano, gaudint del paisatge, del bon menjar, i de la companyia.

Fotos al 1r avituallament (coca)

Fotos al 2n. avituallament (carn a la brasa)

Fotos tirades tot baixant a St Joan de les Abadesses

Fotos tirades a l'arribada, a St Joan de les Abadesses

10a Caminada Riudoms - La Mola - Riudoms

Tot i que no es pot subestimar, de les caminades de la CCCR que tenim pensades fer amb el meu pare aquesta és la més "light", perquè és la que té menys km i menys desnivell.

Inclús vam convèncer en Lluís Pratdesaba perquè hi participés. Després dels 30 i pico kms de la Matagalls - Vic i dels 40 i pico kms de la Rupit - Taradell, li tocava fer 50 i pico kms, així que Riudoms - La Mola era ideal. I la va superar amb èxit, sí senyor. Ara bé, deixant anar algun renec entremig, jejeje. Per un cop, no vaig ser jo la queixica, eh? Properament podreu llegir la seva crònica al seu blog.

Característiques:

52,5 km (segons la web de l'organització) / 54,9 km (segons la targeta de fitxar)

3.600 m desnivell acumulat (segons la web de l'organització, però no està clar)

nosaltres vam tardar 12h 36m (vam preferir la opció "Torre de Fontaubella" a la clàssica, per poder grimpar una mica)

En Genís ens va fer de taxista i ens va portar en cotxe tant a l'anada com a la tornada. La idea era que a l'anada dormíssim per compensar que ens havíem aixecat d'hora (a les 03:30) però evidentment amb els nervis ningú va aclucar els ulls. I a la tornada havíem de dormir per compensar el cansament però només ho vam aconseguir durant petites estones perquè vam anar comentant la jugada.

La veritat és que durant els primers 15 kms i els darrers 15 kms vam fer massa asfalt pel nostre gust, però, és clar, són els kms que hi ha abans/després de la zona muntanyosa i s'han de fer. Per sort, des del Castell d'Escornalbou fins a l'Ermita Mare de Déu de la Roca, guai. Sí, la part xula va començar després de pujar al Castell d'Escornalbou per una pista asfaltada, ja que després vam baixar-ne per un corriol, vam pujar al Collet dels Feixos (un gran parc eòlic), vam baixar-ne per acte seguit pujar a la Mola de Colldejou grimpant (per cert, vam ser de les poques persones que vam escollir aquesta opció, només 40 participants de 500! i, per error, un que anava darrera nostre i que no hi volia passar hi va acabar passant seguint els nostres passos, jejeje), després vam baixar i baixar i baixar, i vam pujar a un lloc impressionat, l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un lloc rocós vermellós, amb moltes cavitats i una ermita enfilada dalt una roca. A partir d'aquí, a fer kms sobre asfalt com al començament.

El temps ens va acompanyar perquè, tot i que dissabte havia plogut, diumenge no va caure ni una gota. I, com en totes les caminades que hem fet cap allà baix a Tarragona, avituallaments variats i abundants (feia temps que no menjava donnettes, amb lo bons que estan) i la gent molt simpàtica.

En aquí, sorpresa, vam retrobar a la rossa estrangera i a la seva parella que havíem conegut a la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades i que havíem trobat a faltar a la Marxa 24 hores del Cap de Creus. I també al gos de la Marxa La Selva del Camp - Muntanyes de Prades, jejeje.

A part d'aquests coneguts, vam fer noves coneixences. Al cim de la Mola de Colldejou (que, per cert, ens compta pels 100 cims), vam conèixer una parella de cosins que, casualitats de la vida, feia temps que no es veien i va i es van trobar allà dalt. Ara bé, el cosí estava una mica enfadat perquè la cosina no l'havia saludat (perquè senzillament no l'havia vist). Va ser tot un espectacle sentir-los, jejeje

Pels camins dels matxos

Per fi, aquest any, vaig aconseguir inscripció! Però només pel papa... No em vaig atrevir a agafar-ne una per mi perquè sinó hagués tingut 3 diumenges seguits de CCCR i em semblava massa pel cos. I vaig descartar "Pels camins dels matxos" i no una altra perquè vaig pensar que els cims per on passa, tot i que són xulíssims, ja els conec... Ara bé, realment especial deu ser aquesta marxa perquè amb 3 hores van esgotar les inscripcions, jo la vaig aconseguir uns dies més tard a la repesca, que només va durar 8 minuts.

Característiques:

62,82 km

6.360 m desnivell

El recorregut, amb sortida i arribada a Torelló, passa per 3 cims: Bellmunt, Puigsacalm i Cabrera (bé, hi ha la opció de fer només 1 o 2 cims)

Més informació al web del Centre Excursionista de Torelló i fotos de la marxa al Google+ del Centre Excursionista de Torelló

El papa va fer un temps de 13h 34m (deixaven 15 hores com a màxim), així que la seva velocitat mitjana va ser de 4,63 km/h. Va acabar content perquè va dir que l'organització havia estat correcta i que sí, que la marxa és dura, com a ell li agrada (eh?), i es va sorprendre positivament perquè, tot i conèixer l'entorn, la marxa el va fer passar per llocs que desconeixíem i es veu que molt xulos. Tot i tenir sempre gent davant o darrera va anar sol excepte al final, que va compartir kms amb un noi de cap allà a Tarragona. Ah! Com a curiositat, dir que un invident va fer la marxa!

A prop del Puigsacalm

A prop de Cabrera

Aquí algunes estadístiques de participació i temps, extretes de la web de l'organització. I el diploma del papa.

Que jo no fés la marxa no vol dir que em quedés a casa descansant. Amb en Lluís Pratdesaba i el Bitxo vam acompanyar el papa en els moments de nervis, és a dir, a la sortida. I vam flipar perquè van ser més que puntuals, van donar el tret de sortida uns minuts abans de les 6:30, de seguida que van acabar el briefing. De retorn al cotxe vam veure com algú encara estava enmig de preparatius i, per tant, evidentment feia tard a la sortida.

Un cop vista la rapídissima sortida, ens vam acostar amb el cotxe fins a Joanetes. La nostra intenció era pujar al Puigsacalm pels ganxos, pel mateix camí que vam seguir l'estiu passat, per animar al papa quant passés per allà.

La veritat és que el dia pintava fatal, estava ennuvolat i hi havia boira. Només dir que abans de començar estàvem sota la muntanya però ni la vèiem. Jo hagués pujat per la Collada de Bracons perquè no les tenia totes, m'imaginava el pitjor: pluja enmig de la grimpada o que ens perdíem per culpa de la boira. Si és que sóc una queixica... Per sort, res de tot això va passar i a la baixada fins i tot vam tenir sol. Però no treu que no fós perillós el que vam fer...

Només de començar, sorpresa! El Bitxo es va aturar movent la cua feliç i quant el vam atrapar vam veure que davant seu tenia un immens teixó. L'animal en qüestió, que estava menjant, se'ns va quedar mirant uns segons i acte seguit va girar cua i se'n va anar sense presses. Llàstima que no vam tenir temps de fer-li una foto!

Bé, vam sortir de Joanetes, vam pujar fins al Barret, vam grimpar pels ganxos nous que, degut a la pluja dels dies anteriors, relliscaven com una mala cosa (fins i tot el Bitxo relliscava), i vam arribar fins a Sta Magdalena. Després vam seguir el camís dels burros que ens va unir a un tram de "Pels camins dels matxos" (als darrers metres de pujada al Puigsacalm que coincidien amb els primers metres de baixada del cim). Vam arribar-hi a les 10 i poc i, segons els meus càlculs, el papa no hi passaria fins a les 11:30. Així que vam fer temps veient passar alguns corredors, pujant al cim i baixant-ne ràpidament perquè hi feia molt vent, esmorzant i muntant una paradeta amb la senyera d'en Lluís, veient passar més corredors. Esperant se'ns van congelar les mans (feia vent, hi havia boira, de tant en tant semblava que el sol s'obria pas entre els núvols però no ho acabava d'aconseguir). Vam flipar perquè amb la congelació que portàvem a sobre no estàvem gaire per aplaudir ni animar però n'hi havia que pujaven tope frescos i ens deien bon dia i es compadien del fred que passàvem. Uau! Quin humor! Com els admiro!

El famós barret, amb la campana

Efectivament, el papa, quant passaven pocs minuts de les 11:30, va aparèixer al Puigsacalm i amb ell el tant esperat sol, jejeje

A la tornada, ara amb sol i les vistes que no havíem gaudit a la pujada, vam passar pel Puig dels Llops i, no sé pas com perquè no vèiem gaire clar el camí, vam arribar a l'esplanada de Sta Magdalena. Pel camí, un moment o altre havia de passar, vaig anar de cul per terra (bé, vaig quedar asseguda sobre una pedra molla i relliscosa) i a l'agafar-me a un boix per no anar encara unes quantes pedres més avall, vaig parar-me, sí, però el meu braç va fer una estrebada enrere, resultat: tota la setmana amb mal a l'espatlla, agreujat per la visita a l'osteòpata, és un nervi, així que en tens per 10 de dolor, em va dir. En fi, gangues de l'ofici. Més endavant, havent de creuar "tobogants/parets" de pedres molles i relliscoses amb el conseqüent perill de rodolar muntanya avall, vaig optar literalment per asseure'm sobre elles i arrastrar-me per creuar-les. Tot un espectacle, sí senyor. En Lluís anava dient: "Carme, no diguis que no és guai". Sí, sí, però no treu que no estigués cagadeta, pura adrenalina intentant no relliscar.

Vistes a Cabrera des del Puig dels Llops

I ara venien els ganxos vells fins al Barret! Per sort, aquesta part estava seca, no com la part dels ganxos nous, així que en Lluís i jo no vam tenir complicacions. Però, com de costum, vaig haver d'agafar el Bitxo a coll i inclús "suicidar-lo" algun cop. I és que per pujar un "tobogant/paret" de roca encara se'n surt bé (si la roca no rellisca) però a la baixada ho té més complicat. Sort que, tot i passar algun moment de por, al Bitxo no li queda cap trauma, i superada la dificultat continua tant panxo. Està clar que, en el fons, com a nosaltres, aquest puntet de perill / aventura o com li'n vulgueu dir li agrada. 

Superats tots els ganxos (els nous de pujada i els vells de baixada i tots els tobogants/parets) vaig respirar alleujada, estàvem vius! Ara només una darrera baixada, no per això fàcil, ja que està plena de roques i arrels d'arbres que cal superar, fins a Joanetes.

Tooota la muntanya que vam resseguir (Puigsacalm + Puig dels Llops + Sta Magdalena)

Potser vam ser una mica inconscients pujant al Puigsacalm pels ganxos i no per un altre camí, amb el dia que va fer... En sec no té cap dificultat, bé, la dificultat de pujar i de grimpar "normal", però en moll... Deú n'hi do! La prova la vam tenir quant de retorn al cotxe vam veure que no n'hi havia cap d'altre aparcat. Però vam anar amb compte (a poc a poc, agafant-nos contínuament allà on podíem, etc) i ens ho vam passar de conya.

Properament podreu llegir la crònica d'en Lluís aquí. De moment, hi trobareu les seves fotos i els seus vídeos. Bé, també us els deixo aquí els vídeos, perquè rigueu una estona:

El papa "Pels camins dels matxos", en Lluís, el Bitxo i jo al Puigsacalm, i en Genís entrenant-se per la Cursa de Policia. Va fer Manlleu - Roda pel camí Vora Ter i la tornada per asfalt, i després ho vam completar fent alguns kms pel Passeig del Ter. En total, 10 km.