divendres, 29 de maig del 2015

16/05/2015 XVIII Sants Montserrat (CCCR) vs 17/05/2015 Caminada Popular de les Guilleries (a St Julià de Vilatorta)

Sants Montserrat


Només el meu pare va fer la Sants – Montserrat, jo aquell dia tenia varis compromisos.

Sants MontserratEn aquest cas no em va saber molt greu perdre’m aquesta caminada perquè l’any passat la vam fer per primer cop i, la veritat, per a nosaltres no és de les millors: moltes pistes, molt camí a tocar de carreteres sentint el soroll del trànsit, molts pobles per travessar... Això sí, la pujada i l’entrada a Montserrat és xulíssima, és completament diferent a totes les altres caminades que hem fet amb arribada a Montserrat: en aquest cas es puja per darrere, per Collbató, i s’entra a Montserrat descendint de dalt l’ermita de Sant Miquel, a més, com que la caminada comença un dissabte a les 17:00, anar al nostre ritme vol dir caminar tota la nit però arribar a Montserrat just quan es fa de dia, un moment ben especial.

En total són uns 65 km i uns 4.000 m de desnivell acumulat.

Enguany el meu pare va fer un temps de 12 hores 57 minuts quedant en la posició 72 de 173, més o menys va rebaixar en 1 hora el temps que vam fer junts l’any passat.


Guilleries (St Julià Vilatorta)



Jo diumenge a les 6 i pico del matí recollia el meu pare a Montserrat i a les 8 i pico començava juntament amb el Bitxo la Caminada Popular de les Guilleries amb sortida/arribada al Parc de les Set Fonts de Sant Julià de Vilatorta.

En vaig tornar encantada, tot i que a priori em feia més gràcia la Caminada del Vidranès però no hi vaig poder anar perquè començava més d’hora i se’m va fer tard.

Guilleries (St Julià Vilatorta)
Guilleries (St Julià Vilatorta)




Vam fer uns 16 kms molt bonics: vam passar per unes baumes, vam tenir vistes de les Guilleries i del Montseny (i del Collsacabra darrere nostre), vam creuar zones boscoses agraint la seva sombra i frescor en un dia calorós, no sé, em va agradar molt perquè no vam passar pels llocs més típics d’aquella zona, si més no per a mi.









Hi havia molts participants i molts eren canalla, i també hi havia molts gossos.



Vaig trobar alguns coneguts, per exemple en Josep de Cardedeu amb qui coincidim de tant en tant en alguna caminada popular i amb qui en aquesta ocasió vaig creuar la línia d’arribada, als seus 70 i pico d’anys està fet un xaval.











dimecres, 27 de maig del 2015

09/05/2015 28a Marxa Romànica de Navàs (CCCR)

Vam tastar aquesta caminada el 2013 gràcies a la CCCR però no l’havíem repetit cap més any. No, l’any passat no la vam tornar a fer, no és que no ens agradés sinó que va coincidir amb la Sants - Montserrat i vam decidir provar aquesta altra. Enguany, sí, hi hem tornat. La veritat és que, tot i que hi anàvem sabent que ens havia agradat, en recordàvem pocs detalls, com que majoritàriament es fa de nit, deduïm que la nit ens deu confondre, jejeje, bé, a això s’hi ha d’afegir que només l’havíem fet un cop i que d’això ja en feia 2 anys.

Tot i que té 5.300 m de desnivell acumulat en els seus 83,5 km, en aquesta caminada no hi ha unes poques grans pujades i baixades, sinó una infinitat de petites pujadetes i baixadetes, essent el desnivell continu més gran de “només” uns 300 m, és doncs un recorregut peculiar, sembla planer però enganya perquè el desnivell hi és. Les baixadetes acostumen a ser bastant assassines, pronunciades i amb sorra per patinar. I les pujadetes acostumen a ser roques amunt. Comentar que en total passem per unes 20 petites ermites romàniques, d’aquí el nom de la caminada, la Romànica de Navàs. La veritat és que juraria que no les vaig veure totes, coses del cansament i de la nit. Però realment està molt bé que es combini esport amb cultura i història. El fet de que la majoria de la caminada la fem de nit, fa que ens perdem moltes vistes però la veritat és que enguany va anar bé per evitar la calor.

Romànica Navàs

A les 5 de la tarda, esperant el tret de sortida, feia mooolta calor. Jo rememorava la calor passada la setmana anterior fent la 7 cims i em venien tots els mals abans de començar... Tampoc les tenia totes perquè portava tota una setmana anant curta de son i, si normalment a la nit ho passo malament doncs havent dormit poc no un dia sinó uns quants, estava clar que ho passaria encara més malament que de costum...

En canvi, el papa, com sempre, semblava tranquil. I això que era la primera caminada de 80 i pico kms que feia després d’operar-se el menisc, fins al moment les més llargues que havia fet eren de 60 i pico kms. No sé si perquè dilluns el metge li havia dit que el veia molt bé però la qüestió és que semblava molt motivat. Els primers kms va sortir embalat, a ritme ràpid, anava davant meu ben decidit, i jo darrera, anar fent, intentant no perdre’l i essent optimista pensant que aviat es faria de nit i s’acabaria la calor i que si bé aquella nit no dormiria l’endemà podria dormir tota la tarda i tota la nit.

Així vam passar els primers kms fins el sopar (a Santa Fe de Valldeperes al km 20): un rere l’altre a certa distància, el papa accelerat i jo amb les meves cabòries. Per sort, si que feia xafogor però de tant en tant passàvem algun tros amb sombres, algun tros amb algo de ventet, i en una casa un nen ens va ruixar amb una manguera, ..., en fi, que encara ho vam suportar força bé.

Romànica Navàs

Poc després del sopar se’ns va fer de nit, es va acabar la xafogor, i llavors ja sí que vam anar més juntets i parlant però concentrats per veure les senyals i seguir el camí correcte. La nit va passar millor del que a priori em pensava. A més, vam tenir una sopresa, i és que en Genís i el Bitxo ens van venir a veure en un avituallament.

Se’ns va fer de dia mentre fèiem la pujada més gran de la caminada. I després em vaig atabalar: havíem acabat la pujada, hi havia una ermita i no hi havia avituallament enlloc, anàvem caminant i caminant i no hi havia manera d’arribar a cap avituallament, i vaig començar a pensar que ens havíem saltat un avituallament, amb la gana que tenia! M’estava mosquejant jo sola fins que, per fi, va aparèixer l’esperat avituallament!

Romànica Navàs

Després, el que no em va passar durant la nit em va passar aquí: son, molt i molta son tot fent una pista!, aviat se’n va anar, però, al trobar un corriol de pujada.

La calor començava a fer acte de presència i els últims kms vam intentar anar ràpid per intentar acabar abans de les pitjors hores de sol.

Abans de les 11, vam arribar a Navàs. Vam fer un temps de 17 hores 53 minuts. Vaig començar nerviosa i vaig acabar contenta perquè vaig patir molt menys del que a priori em pensava :)

Romànica Navàs

Vam anar bastant sols tota l’estona, de vegades coincidint amb algun grup amb el qual semblava que féssim relleus, ara ells davant, ara nosaltres davant, però bastant sols tota l’estona. I va ser graciós perquè vam coincidir amb una noia amb qui fa 2 anys pràcticament vam fer junts aquesta caminada en les hores de nit. Va ser ella qui tot d’una mentre ens avançava ens va dir “vosaltres sou el pare i la filla, oi?”, sinó no sé pas si l’haguéssim reconegut.

Tot i que a priori no recordàvem gaire els detalls de la caminada, a mesura que l’anàvem fent, vam anar dient “per aquí hi vam passar”, si bé és cert que algun lloc o tram sí que no el vam recordar. El que sí que recordàvem era el fantàstic massatge de l’arribada. Què millor, després d’una dutxa, que un suau massatge per calmar l’adolorit cos? Una persona a la pota dreta, una a la pota esquerra, i una a l’esquena! Realment el cos ho agraeix, l’endemà no estàs adolorit per aquí i per allà! Seria perfecte que aquest servei estigués a cada caminada!!!

Comentar que la Romànica de Navàs és una verdadera festa de l’esport: el dissabte a la tarda comença la marxa a peu que nosaltres vam fer de 83,5 km i una modalitat curta fins al km 35, el diumenge al matí comença una marxa en btt també amb un recorregut llarg i un de curt (110 km i 60 km respectivament), i els més valents poden fer la UltraRomànica que vol dir fer la marxa a peu de 83,5 km el dissabte i la marxa en btt de 110 km el diumenge.



dijous, 21 de maig del 2015

03/05/2015 XII 7 cims (CCCR)

Quan repeteixo una caminada, a vegades em costa trobar alguna cosa per explicar al blog. El primer cop m’és molt senzill perquè tot lo d’aquella caminada ha sigut nou per a mi i m’ha deixat un munt de sensacions dins. Els següents cops, com que no hi ha el factor sorpresa, és diferent; això no treu, ni molt menys, que no m’agradi tornar-la a fer, però de cara al blog ja no em surten coses com per exemple explicar el recorregut perquè seria un copy-paste del post del primer cop que la vaig fer. Si bé és cert que la majoria de caminades són xulíssimes i les gaudeixo, no sempre passen coses fora de lo normal o que jo consideri dignes d’explicar; ara bé, de tant en tant passen coses que no sé si interessen o no a qui llegeixi això però per alguna raó a mi m’han marcat i tinc ganes d’exterioritzar-les, això m’ha passat als 7 cims d’enguany. Sí, tot i que els 7 cims no és pas ni el primer ni el segon que la faig, m’ha deixat un munt de coses dins...

7cims

59 km
4.746 m desnivell acumulat

En tota caminada hi ha moments millors i pitjors, cert, però feia temps que no PATIA (amb majúscules) en una caminada... ReDéu! Quina però quina calor! Enguany, caminada xunguíssima per la calor! Jo recordava haver patit calor en aquesta caminada però no com aquest any. Diumenge, a les 6 del matí, al sortir del cotxe, ja em va sorprendre no necessitar el forro polar. Ja ho sé que havien anunciat calor, però en l’època en que estem, a primeres hores del matí lo normal seria que refresqués una mica. I jo amb les malles pirata, ho arribo a saber i indiscutiblement m’emporto les malles curtes! El papa en aquesta ocasió també va patir una mica degut a la calor, i això que a ell li encanta la calor!, va arribar un moment en que es va arremengar les seves malles tant amunt que semblava que anés amb calçotets, jajaja, i això que ell sí que anava amb malles curtes! Però és que ni dalt als cims feia ni que fós una mica de ventet per recuperar-se. I la calor va durar i durar, a les 7 de la tarda encara lluïa el sol i feia calor. Un verdader infern. Als avituallaments, els voluntaris anaven comentant entre ells que estava plegant molta gent, no m’estranya!

7cims

Els 3 primers cims els vam fer força bé, és clar, eren els primers i encara no estàvem cansats, a aquelles hores encara no apretava tant la calor i/o encara no estàvem farts d’ella, això sí, els vam fer al ritme de les fileres de participants que anàvem trobant, paciència i anar fent, els primers kms de la majoria de caminades són així, sóm molts participants i uns ens fem nosa als altres. El 1r cim (CLAPÍ VELL) el vam assolir després d’una combinació de pistes i corriols força assequible i el 2n cim (L’ÀLIGA), que està a tocar de l’anterior, després de descendir una mica del primer cim, d’una breu aproximació als seus peus, i d’un curt però empinat ascens a través d’un corriol. Fotos aquí i allà i a continuar.

7cims

A l’avituallament de l’esmorzar vam coincidir amb en Manel i amb ell vam fer el 3r cim (MONTMELL), un dels més singulars. El terreny aquí és força pedregós, de tant en tant cal una mica d’ajuda de les mans, un cop dalt les vistes valen molt la pena, i la baixada encara és més espectacular que la pujada, força tècnica per les pedres, amb alguns trams amb cordes, una petita aventura. Després, petit ensurt a l’arribar a l’avituallament i escoltar que no tenien beguda! Per sort, al cap de poc va aparèixer un senyor amb un parell de garrafes d’aigua. La calor apretava de valent i calia hidratar-se i omplir la cantimplora! I poc després d’aquí, per a mi, va començar el calvari fins pràcticament el final.

7cims

El tram de pista que va venir després, relativament bé, inclús va anar bé per caminar ràpid i recuperar una mica de temps, la calor apretava però encara portàvem “poca” estona amb ella així que encara no havíem arribat en un estat d’agobiament per ella i en terreny pla no es sua ni es cansa tant. Ara bé, la pujada al 4t cim (MONTAGUT), mira que és curta, però també empinada, va ser literalment a pas de tortuga i vam veure bastanta gent agonitzant. Jo em sentia a l’infern (amb el terra tan calent i aquella xafogor a l’aire) i el meu únic objectiu era no parar per no quedar-me literalment per sempre més allà. Tot i anar a poc a poc, el fet de no parar feia que avancéssim algun participant al qual intentava transmetre alguna frase d’ànims, l’entenia perfectament.

7cims

El dinar (amb refrescant meló i síndria) i la llarga pausa que vam fer ens van reanimar. Però al 5è cim (FORMIGOSA), el més alt de la caminada però no precisament amb les millors vistes, més del mateix: aproximació relativament bona a través d’una pista, sota un sol asfixiant però intentant anar a bon ritme, i pujada curta i empinada amb participants en estat quasi de cadàver, inclosa jo mateixa, eh? més estona d’infern! En aquí hi havia un canvi respecte altres anys, a continuació no fèiem el cim de les Solanes sinó que ens van dir que venien 5 kms de baixada per pista i vaig pensar “que guai”. No sabia el que m’esperava! Vaig començar feliç, perquè sí, allò anava bé, baixada suau i per pista però vam arribar a baix i res d’avituallament, pista i més pista sota el sol i, ara sí, ja portàvem molta estona de calor i molts kms així que allò era realment agobiant. 5 kms? Semblava que en portéssim molts més i no hi havia manera d’arribar a l’avituallament! Pista i sol i pista i sol i pista i sol... I jo internament animant-me pensant que no podia faltar gaire... I, per fi, com un oasi enmig del desert, vam veure l’avituallament! Beguda a dojo i camió dels bombers o dels ADF amb manguera per ruixar-nos, genial! Feia pal reprendre la marxa, només d’imaginar-se altra cop patint calor, amb lo bé que s’hi estava a l’avituallament! Així que, abans de continuar, remullada amb la manguera i som-hi!

7cims

La pujada al 6è cim (CASTELLAR) va ser per un lloc diferent respecte als altres anys, no negaré que no fós més xula però el meu estat de cansament i calor van fer que no la veigués amb bons ulls, jejeje, síii, altra cop xino-xano sense parar desitjant amb totes les meves forces arribar d’una punyetera vegada a dalt.

7cims

Bueno, ja només quedava el 7è cim (LES AGULLES) que em pensava que era un 100 cim però, fiasco!, acabo de veure que no, que és el Puig d'Agulles el 100 cim que també està per allà al Penedès però que no és precisament aquest. Per sort (o no) això no ho sabia quan feia la marxa, i pensar que el 7è cim era un 100 cim em va animar una mica. Arrossegament fins dalt com vaig poder. Buf! Estava costant i molt aquesta caminada! Havíem fet ja tots els cims però encara no estàvem... Baixada fins al poble de Pontons on ens hi vam estar una bona estona, vam berenar i vam gaudir d’un gelat, un bon detall per part de l’organització.

7cims

Venia la part final de la caminada. Tot i que s’havien acabat els cims, no s’havien acabat les pujades, quedava una pujada a una ermita, molt bonica sí, però a aquelles alçades de la caminada això no s’aprecia gaire... Baixada i pista fins l’últim avituallament, encara amb sol i calor, quin temps més boig! I baixada i arribada a Torrelles de Foix per un parc molt bonic ple de fonts i d’un riuet.

7cims

De 710 inscrits, 507 vam acabar (un 71%). Nosaltres, per variar, dels darrers: 421 i 422. Van ser 13 hores 36 minuts de caminada per la zona del Penedès, amb el seu peculiar paisatge de vinyes i vegetació baixa i sorra i pedres i cims no molt alts però amb bones vistes, tot plegat molt bonic però amb moltíssima calor. Estupenda la samarreta de record, model de noia!, és tot un detall perquè sinó més que una samarreta sembla que m’emporti una camisa de dormir unes quantes talles més grans que la que jo necessito, jejeje. Ah! i una ampolla de vi del Penedès per celebrar que hem sobreviscut a la marxa!!!



dimarts, 19 de maig del 2015

01/05/2015 Caminada Popular de l'1 de maig a Sant Joan de les Abadesses

Fa uns quants any que no ens perdem la Caminada Popular de l’1 de maig de St Joan de les Abadesses.

1 maig St Joan Abadesses

Tant el recorregut com l’esmorzar estan molt bé. Pel que fa al recorregut, cada any el varien i sempre hi ha algun tram amb alguna petita dificultat que fa que diguem “d’això en diuen caminada popular?” però, clar, essent organitzada per la Unió Excursionsita de St Joan de les Abadesses que és qui organitza l’Emmona, no sé què perquè ens estranyem, jajaja, en realitat ens ho passem bé amb aquestes petites aventures, i descobrim nous i bells indrets. Per esmorzar, en canvi, sempre hi ha el mateix, però que duri ja que està molt bé: pa de pagès amb botifarra normal, botifarra negra, bacon, fruita, cafè i licor, galetes, mmm.

1 maig St Joan Abadesses

Enguany vam anar-hi el meu pare, en Lluís Pratdesaba, en Genís, el Bitxo i jo, i vam fer uns 18 kms.



divendres, 15 de maig del 2015

26/04/2015 Cursa RAC1 vs Caminada Tavèrnoles

En Genís, que sempre escolta RAC1, no es volia perdre la cursa de 5 km que aquesta emissora organitzava dins dels actes de celebració del seu 15è aniversari. Així que un dia va i em diu: estem inscrits a la cursa de RAC1. Amb lo que a mi m’agrada córrer...

Va ser la meva tercera cursa (només he corregut 2 cops la St Silvestre de Manlleu), en aquesta ocasió amb xip i a Barcelona... Hi vam anar jo havent fet 0 entrenament, jajaja. Però, ho reconec, m’ho vaig passar bé. I és que hi havia molt bon ambient, amb persones ben diverses, corredors lluitant amb el crono, corredors populars, gent que caminava, amb nens, amb gossos, uns de despedida de solters, periodistes de RAC1 (alguns corredors però d’altres no), era una festa més que una cursa, i va ser xula la sensació de córrer per Barcelona amb els seus carrers que sempre estan a petar de vehicles en aquesta ocasió plens de gent. Amb en Genís vam aconseguir córrer tots els 5 kms seguits sense parar gens ni caminar gens. Evidentment no vam fer un gran resultat, uns 32 minuts, però vam quedar més o menys en les posicions del mig degut a que els que hi vam participar érem més de passar-ho bé que de córrer.

cursa RAC1

Paral·lelament, el meu pare i la Victòria van anar a la Caminada de Primavera de Tavèrnoles d'uns 15 km.


dijous, 14 de maig del 2015

19/04/2015 Caminada d'Aiguafreda

Feia temps que no anava a una caminada popular d’Els Gafarrons. Això de fer la CCCR m’ocupa molt el calendari i fa que em perdi moltes altres coses...


Vaig poder comprovar que Els Gafarrons no han perdut la seva manera de fer, cosa que està molt bé: cada any varien el recorregut de les caminades que organitzen i cada any és xulo, i els seus avituallaments també estan súper bé, per això les seves caminades són de les que més participants tenen a la comarca d'Osona. Llàstima que no acceptin gossos, el Bitxo no va poder venir, així que només vam ser-hi el meu pare, en Genís i jo.


Enguany a la Caminada d'Aiguafreda vam fer uns 18 kms amb uns 1.000 m de desnivell positiu, no està gens malament per una caminada popular. I enguany el recorregut ens va portar a esmorzar a la masia El Clot, sota l'ermita de Sant Cebrià. Llàstima que hi va haver estones de boira / núvols baixos que ens van tapar les vistes però, mirem el costat positiu, no va ploure.


Vaig tenir una agradable sorpresa, i és que a l’avituallament de l’esmorzar vaig retrobar a la Maria ajudant a l'organització. Amb ella vam fer el Trailwalker el 2011 i ara feia molt temps que no coincidíem.



dimarts, 12 de maig del 2015

12/04/2015 XII Els Cinc Cims (CCCR)

Els Cinc Cims és una marxa bianual de 52 km i 4.564 m de desnivell acumulat que passa per 5 cims emblemàtics del Vallès, així que és ideal per gaudir d’unes bones vistes i conèixer en un sol dia bona part d’aquella zona que no té desperdici. Fa 2 anys hi vam participar per primer cop gràcies a que en Manel (company d’algunes caminades de resistència) ens en va parlar. Com que ens va agradar, i a més enguany per primer cop està dins la CCCR, no hi podíem faltar! Va ser curiós i bonic perquè precisament amb en Manel vam començar, després ell es va avançar a nosaltres, i finalment als últims avituallaments ens vam retrobar i pràcticament junts vam creuar la línia de meta.

5 cims
La Mola de St Llorenç del Munt

La Mola de St Llorenç del Munt (el més alt amb 1.103 m) i el Montcau són els primers cims a assolir i són molt concorreguts, no és estrany doncs és una zona propera a grans ciutats, amb formacions rocoses molt peculiars, i amb esplèndides vistes. Dalt la Mola hi ha un restaurant que més d’un m’ha dit que està bé, algun dia l’hauré de provar... El Montcau em va tornar a fer tanta gràcia com el primer cop que el vaig fer, és literalment com una mini piràmide rocosa, i per pujar-hi cal una mica d’ajuda de les mans, és ben estrany trobar-se aquest cim allà al mig, potser per això m’agrada, i les seves vistes de 360º són de les millors. Per aquesta zona vam trobar molta gent caminant.

5 cims
El Montcau

Després es baixa a Sant Llorenç Savall i acte seguit ve una bona estona de pista fins arribar als peus del proper cim, St Sadurní de Gallifa amb una ermita, havíem deixat enrere les peculiars formacions rocoses i a partir d’ara tot serien zones boscoses. Per aquesta zona, que hi ha moltes pistes, vam trobar molts ciclistes.

5 cims
Sant Sadurní de Gallifa

Per arribar al següent cim, el Pic del Vent, que com el Montcau té unes espectaculars vistes de 360º, vaig patir una miqueta. Un cop vam ser-hi a tocar, em vaig ratllar en el primer tram de pujada que era pista, en canvi, a la que vam entrar al segon tram de pujada que era corriol, com que tenia ganes d’acabar amb la ditxosa pujada, vaig començar a avançar a tothom. Després s’arriba a un avituallament que està a una urbanització (El Farell) i després encara hi ha una mica més de pujada per, llavors sí, fer el cim. Des d’allà es veuen tots els cims de la marxa, és xulo.

5 cims
Pic del Vent

El cinquè i darrer cim, el Puig de la Creu (el més baix amb 662 m) és el que menys dificultat té, però, clar, pel fet de ser el darrer i portar cansament a sobre, pot fer-se pesat. Allà hi ha una altra ermita.

5 cims
Puig de la Creu

L’arribada a Castellar del Vallès és tot baixada i un cop al poble la marxa condueix directe al local del Centre Excursionista, va bé acabar així.

5 cims

Vam fer la marxa amb 12 hores 19 minuts. Per acabar, remarcar que els avituallaments van ser genials: beguda molt variada (aigua, coca-cola, aquarius, sucs, cervesa), també menjar molt variat entre un avituallament i un altre, i algun luxe de sorpresa com ara maduixots en l’últim avituallament que es posaven la mar de bé!