dijous, 23 de juliol del 2015

18/07/2015 Els Empedrats

Els Empedrats

Fa uns anys, quant vam fer Cavalls del Vent, aquesta part del recorregut (Els Empedrats) va ser de les que més ens van agradar, així que teníem pendent tornar-hi amb calma. I també teníem pendent anar a treure el cap al Refugi Vents del Cadí d’en Fran Izquierdo inaugurat fa poc més de 1 any i que precisament està en aquella zona. Doncs el dissabte 18 de juliol vam decidir que ens trauríem aquest parell de cuquets que teníem i, a més, ens refrescaríem, i cap allà vam anar!

Els Empedrats

Els Empedrats

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam aproximar-nos amb el cotxe fins a Bagà i d’allà fins al Refugi Vents del Cadí on vam deixar el cotxe. No vam veure en Fran pel refugi així que vam iniciar la nostra ruta i vam pensar que ja el saludaríem al finalitzar. La ruta escollida era d’uns 10 kms i uns 900 m de desnivell positiu: pujar pels Empedrats, visitar un parell de fonts (la Font Gran d’Escriu i la Font del Faig al costat del Refugi Sant Jordi), passar pel Coll de Galligans i pel Pas de la Boixassa, i baixar passant per la Collada de la Pelosa.

Els Empedrats

Els Empedrats

Abans d’enfilar-nos pels Empedrats, vam desviar-nos fins al Bullidor de la Llet, un brollador d’aigua que no coneixíem però que vam trobar ben sec, es veu que en tot el juliol no hi ha caigut ni una gota de pluja, quin estiu, aquest! Als Empedrats, com no, el Bitxo va fer-hi més d’una remullada i nosaltres vam fer-hi mil i una fotos ja que és molt bonic (una pujada per riu i pedres, de tant en tant enmig de grans parets, i de tant en tant algun petit salt d’aigua al costat). Passat el Pas de la Boixassa que, per cert, també és molt bonic perquè sembla que passis d’una dimensió a una altra perquè tot de sobte passes de veure uns paratges a veure’n uns altres, ens trobàvem al punt més alt de la ruta així que hi vam esmorzar tot gaudint d’unes magnífiques vistes al Pedraforca, al Cadí, a la Vall del Bastareny, etc. A la tornada, tot baixant de la Boixassa jo vaig anar de cul a terra i poc després ens vam creuar amb el Fran, la seva gosseta i un seu amic que pujaven, jajaja, per fi el vam poder saludar. A la baixada no hi havia cap riu per remullar-nos però, passada la primera part, la resta va ser per una zona força ombrívola així que tampoc vam patir calor. A l’arribada, abans de tornar en cotxe cap a casa, una remullada a la Font Nostra.

Els Empedrats

Una ruta molt bonica i molt recomanable.



dilluns, 20 de juliol del 2015

10/07/2015 La Somnàmbula

A l'estiu acostumem a anar a caminar pel Ripollès on, si més no a primera hora del matí, s'hi està fresc. Aquest estiu però, per una cosa o una altra, no ho estem fent, i ens conformem amb petites escapades a tocar de casa.

La Somnàmbula
Glubs! Qui ens va tirar la foto ens va tallar les potes i el Bitxo!
Com que aquest juliol estem tenint tantes onades de calor, vam decidir apuntar-nos a aquesta cursa/caminada nocturna i curta, La Somnàmbula. Van ser només 7 kms i amb poc desnivell pels carrers i pels voltants de Roda de Ter, passant per llocs mítics i bonics del poble com algun tros de cingle, el jaciment arqueològic de l’Esquerda, l’antiga fàbrica la Blava, totes les escales del poble (sí, totes: d’aparcaments, de carrers, etc, jejeje)... “Facileta” però va estar bé. Hi va haver molta gent perquè al donar la opció de fer-la corrent o caminant i ser un recorregut poc exigent però bonic, és clar, va donar cabuda a participants ben diversos: petits i grans, poc o molt acostumats a fer esport... A més, hi havia la vessant solidària per Sant Tomàs. Ara bé, el contrari del que ens pensàvem, tot i ser una caminada nocturna i curta, no ens vam escapar de la calor :( La sortida va tenir lloc a les 21:30 després d’escoltar en directe un tros de l’òpera La Somnàbula i, tot i que ben aviat se’ns va fer fosc, la calor/xafogor es va quedar. Hi vam anar en Lluís Pratdesaba, el meu pare, el Bitxo i jo. Vam començar caminant força ràpid però cap a la meitat vam haver de reduir el pas pel Bitxo, el pobre va acabar destrossat per la calor. A l’arribada tots plegats ens vam refer de la calor amb un ressopó de coca i fuet, i fruita fresca. Bé, com que eren pocs kms, amb el papa i el Bitxo vam arribar-nos a Roda a peu, vam fer la caminada, i vam tornar a Manlleu a peu.

BTT

Això va ser divendres. Dissabte a primera hora del matí, una sortideta amb btt amb en Genís Manlleu-Roda-Vic-Manlleu i després cap al migdia a refrescar-me a la piscina amb el meu pare. I diumenge a primera hora del matí, caminadeta amb el meu pare i el Bitxo pels voltants de Manlleu i després cap al migdia altre cop a refrescar-me a la piscina amb el meu pare. Beneïda piscina, aquests dies de tanta calor!


divendres, 17 de juliol del 2015

04/07/2015 Núria - Queralt

Tres setmanes enrere, la gran Emmona va haver de ser suspesa a causa de l’adversa meteorologia (tempestes i tal). A la Núria – Queralt de 94,65 km i 13.543 m de desnivell acumulat, tot el contrari, el sol va fer acte de presència, però massa...

Núria-Queralt

El tret de sortida es va donar a les 11 del matí a Núria, una hora força tardana en que el sol ja apretava amb força. Així que abans de començar l’organització i els àrbitres de la FEEC van aconsellar/obligar als participants a anar molt carregats d’aigua i a frenar una mica el seu ritme, per intentar evitar que la calor els amatxaqués massa (deshidratacions, cops de calor, etc). Però inevitablement tothom va acabar fins als dallonses de la calor. A Castellar de n’Hug que està només al km 28, ja hi havia qui plegava, i abans d’aquí també hi va haver qui va plegar, brutal! De 116 inscrits, 106 van prendre la sortida i d'aquests només 42 la van acabar (un 39,6%). Si l’any passat el primer la va acabar amb un temps de 11:31:55, enguany el primer ha necessitat més de una hora i mitja més (13:10:31) i la diferència d’aquest primer amb el segon ha sigut bastant gran, de 1h 15m. La calor va fer estralls.

Núria

L’any passat el meu pare va fer per primer cop la Núria – Queralt amb l'Andreu, amb 23:00:05 hores. Enguany ha repetit i gratis, jejeje, és que va tenir la sort de que li toqués la inscripció en un dels sorteigs que es van fer a l’entrega de premis de les curses d’ultraresistència per muntanya 2014 :)

Núria-Queralt

Ma mare va acompanyar al meu pare al cremallera de pujada a Núria, mentre en Genís, el Bitxo i servidora hi pujàvem a peu des de la Central de Daió (a Queralbs). A Núria ens vam trobar tots, vam esmorzar i vam esperar el tret de sortida. Un cop el meu pare va estar en marxa, nosaltres vam fer una volta turística a Núria i després tranquil·lament vam arribar-nos a Castellar de n’Hug a dinar i a animar el meu pare. Ell hi va arribar força tocat per la calor, com tots els participants. Després d’avituallar-se i refrescar-se a la font, va prosseguir la marxa. Nosaltres vam retornar a casa. I l’endemà al matí vam anar a veure’l arribar a Berga.

Núria

Núria

Enguany el meu pare ha fet la Núria – Queralt amb 23:59:01 hores, sí, 1 hora més que l’any passat. La va trobar duríssima per la calor, va dir que a la nit havia intentat recuperar algo de temps però que inclús a la nit l’aire havia sigut calent, un infern tota la travessa, vaja. I va anar sol tota l’estona, bé, evidentment es va creuar amb d’altres participants però en cap moment va fer uns quants kms seguits amb la companyia d’algú altre, cosa que sempre ajuda a passar millor els kms i s’agraeix. Tot i arribar 1 hora abans del tancament de la marxa, va ser l’últim en acabar. I a l’arribada es va trobar amb una bonica recompensa: enguany la Núria – Queralt ha sigut Campionat de Curses d’Ultraresistència de Catalunya i el meu pare ha quedat 3r en la seva categoria :)

Núria-Queralt

A la Televisió del Berguedà hi ha un petit resum de la Núria - Queralt i també un gran resum.

Enguany era la 25a edició. Veurem l'any vinent com va, tenint present que l'organització es planteja el futur de la prova...



dimarts, 14 de juliol del 2015

28/06/2015 Tibidado

Gràcies a RAC1 i a la celebració dels seus 15 anys, vam ser uns dels 5.000 oients afortunats que vam poder gaudir gratuïtament del Tibidabo :)

Tibidado

Tibidado

Tibidado

Com que les atraccions són més aviat per peques, vam fer una mica de "remember" de quan érem petits i vam pujar a les cadiretes, a la muntanya russa, als miralls, etc. Les vistes sobre Barcelona, magnífiques.



dimecres, 8 de juliol del 2015

24/06/2015 Puigmal

Puigmal

Feia temps que en Genís deia que volia anar al Puigmal i, sense planificar-ho, aquesta sortida va tenir lloc en un dia tan assenyalat com és Sant Joan. Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo anàvem a investigar una zona de Ribes de Freser que sempre ens feia tilín quan hi passàvem pel costat amb el cotxe però aquest dia, al parar-nos-hi i inspeccionar-ho una mica, no ho vam veure clar i, després de que el meu pare tingués la brillant idea, vam tornar a pujar al cotxe i ens vam dirigir cap al Puigmal.

Puigmal

Vam pujar al Puigmal per la que crec que és la ruta clàssica, des de Fontalba (en aquí s’hi arriba a través d’una pista que surt de Queralbs). I vam baixar pel mateix lloc. En total són uns 10 km amb uns 900 m de desnivell positiu, no està gens malament.

Puigmal

Vam anar fent a poc a poc, parant de tant en tant per admirar les vistes a totes bandes, i sí, en Genís va fer el cim, això sí, amb una mica de mal de cap degut a l’alçada. I és que, amb els seus 2.913, el Puigmal és el cim més alt del Pirineu Oriental Català. A dalt evidentment esmorzar i fotos

Puigmal

Vam fer la baixada envoltats d’una boira que anava i venia, que tan aviat s’espessia com s’obria. Per allà dalt, pocs cops dels que hi hem pujat ens hem salvat de la boira i/o dels núvols, la majoria de les vegades més tard o més d’hora i amb més o menys intensitat aquests han fet acte de presència. Però també és bonic trobar-se amb una mica de tot, sol i boira, així es veu la muntanya de diferents maneres.

Puigmal

El que havia de ser una sortideta, va acabar essent una sortidassa, guai! Sempre es posa bé un Puigmal, es pugi per on es pugi :)


dilluns, 6 de juliol del 2015

21/06/2015 Cabrera

 Cabrera

Cabrera

Aquest dia teníem un compromís familiar i, abans de no fer res, vam optar per una sortida curta i propera però xula: un puja-baixa a Cabrera.

Cabrera

Cabrera

Amb el meu pare, en Genís i el Bitxo vam deixar el cotxe a St Julià de Cabrera i vam pujar al Santuari de Cabrera per la part més aventurera, per la serrica i per l’osca, i vam baixar per la part més clàssica, per les escales i per l’obaga. Pel camí vam anar menjant maduixetes de bosc que anàvem trobant, vam gaudir de la fresca de primera hora del matí, del bonic recorregut i de les esplèndides vistes, de la companyia d'uns burros, i ens vam creuar amb un noi que no tenia compromisos com nosaltres, no, ell tenia temps per a fer 2 puja-baixa.

Cabrera

De vegades ens oblidem que no cal anar gaire lluny ni fer molts kms per gaudir de tot lo bo que aporta una sortida a la muntanya.



divendres, 3 de juliol del 2015

14/06/2015 Marxa dels Passabigues de Santa Pau

En aquesta època de l’any en que el calendari està plena de caminades, després de molt mirar i remirar, amb en Genís i el Bitxo vam decidir anar a la Marxa dels Passabigues de Santa Pau (perquè no l’havíem fet mai, els kms eren més o menys els que buscàvem (uns 18 km i pico), i com que la Garrotxa és molt verda i bonica vam pensar que el recorregut ens agradaria). El dia anterior, després de que el meu pare no pogués acabar l’Emmona perquè l’adversa meterologia va fer que la suspenguessin a mig fer, li vaig dir si volia venir i no va dubtar ni un segon: “I tant que sí!!! El no acabar l’Emmona m’ha deixat un buit... no serà el mateix, però vindré a fer aquests kms!”. I tots plegats la vam ben encertar amb aquesta caminada, ens va encantar en tots els sentits!

Passabigues Santa Pau

Per començar, el preu va ser raonable. Actualment és difícil trobar una caminada que costi menys de 10€ i aquesta “només” ens va costar 8€.

Passabigues Santa Pau

En quant als avituallaments, els més esplèndids que mai hem trobat! Al primer avituallament coca i xocolata, al següent un senyor esmorzar a base d’aminada (de tomàquet, ceba i olives) més pa de pagès amb botifarra i/o bacon més fruita i/o iogur i més cafè, més endavant un avituallament amb unes cireres gegants, fresques i boníssimes, i encara un altre avituallament amb síndria també fresca i boníssima, i a l’arribada quasi podíem haver dinat (hi havia pa, embotit, un munt de galetes, fruita, ..., de tot!). Va fer caloreta però com que molta part del recorregut passava per llocs amb sombra i als avituallaments eren bastant propers i hi havia coses refrescants, no vam pas patir.

Passabigues Santa Pau

Es veu que cada any canvien el recorregut i, no sé com és normalment, però el d’aquest any el vam trobar espectacular. Vam passar per diferents ermites, vam fer pujades amb petites grimpades, molts corriols, vam passar pel costat de mítics volcans com el del Croscat, vam gaudir de molt bones vistes, etc.

Passabigues Santa Pau

També destacar l’ambient de la caminada: darrerament tothom corre o sembla que tothom vulgui arribar abans que els altres, doncs aquí hi havia l’ambient d’anar fent i gaudir.

Passabigues Santa Pau

Sens dubte, una caminada per repetir.



dimecres, 1 de juliol del 2015

13/06/2015 Trail Emmona

L’Emmona és una ultra molt i molt dura (diria que la més dura o, si més no, una de les més dures de Catalunya) però, com que hi ha qui en vol més i més, poc a poc es va endurint encara més (tot i que sembli humanament impossible d’assolir). Va passar de 103 km i 11.433 m desnivell acumulat el primer any, als 106 km i 16.600 m desnivell acumulat els següents anys, i enguany a 171,63 km i 24.120 m desnivell acumulat. Són una barbaritat de kms, per terreny d'alta muntanya, i amb moltíssim desnivell (jo a les caminades de resistència de la CCCR com a molt faig un desnivell acumulat d'uns 6.000 metres i pico)... Enguany oferien 3 modalitats: la gran ultra amb aquests 171,63 km i 24.120 m desnivell acumulat, la ultra trail de 122,57 km i 18.278 m desnivell acumulat (que ve a ser l’equivalent a l’antiga ultra), i la trail de 66,49 km i 9.863 m desnivell acumulat (que ve a ser com una antiga marató que també oferien els darrers anys però augmentada).

Emmona

El meu pare mai se la vol perdre i enguany no ha estat l’excepció. Li feia molta il·lusió provar les 100 milles (els 171,63 km) però, essent conscient que només fa uns 6 mesos que es va operar el genoll, finalment va tenir seny i es va conformar amb la trail.

Emmona

Aquest any no tocava: primer el meu pare es pensava que no podria fer ni la gran ni la petita de les Emmona degut a la operació al genoll, després d’haver superat bé unes quantes caminades de resistència es va apuntar a l’Emmona “petita” i, arribat el gran dia, la meteorologia va fer que primer la neutralitzessin i finalment la suspenguessin. En aquells moments la majoria dels participants estaven a Vallter després d’haver fet 38,4 km i 3.335 m desnivell positiu i 1.954 m desnivell negatiu, alguns feia hores que estaven allà neutralitzats a l’espera de si el temps millorava i els deixaven prosseguir, a alguns en un petit moment de clariana els havien deixat prosseguir però després un cop superat el cim de Bastiments (que no és pas poca cosa) els havien fet recular novament a Vallter, sembla ser que de Vallter a Núria estava complicat sobretot pel pas pel Pic de l’Infern on hi havia tempesta de calamarsa, boira, fred, etc. Només els pocs més ràpids van poder finalitzar la trail. Pel que fa a la ultra i a la gran ultra, que també van acabar essent suspeses en algun punt una mica més tard que el trail, per poquet ni els participants més ràpids van poder finalitzar. Han aparegut vàries crítiques vers la organització però crec que tots els que hem patit algun cop algun contratemps d’aquests o semblants, i a cims d’aquestes alçades (per sobre els 2.000 m), podem comprendre la decisió dels organitzadors. A més, després de tota la immensa feinada que ha de comportar una prova com aquesta, ells deuen ser els primers en lamentar haver de prendre una decisió així.

Emmona

Amb ma mare havíem anat a Vallter, sense que el meu pare s’ho esperés, per animar-lo ja que més o menys era el punt que conformava la meitat del trail. Vam arribar i ens vam trobar tot el sarau: molts participants allà aturats, juntament amb molts familiars i amics seus, la cursa neutralitzada i cares de tot tipus (de cansament, d’enfadament, d’alleujament, de decepció, de preocupació...), l’arribada en compta-gotes d’alguns participants, els organitzadors contactant amb organitzadors d’altres punts per conèixer l’estat del temps i prendre decisions, la bogeria del temps (sol, pluja, boira, etc, tot anava i venia en qüestió de minuts; a Vallter era un canvi constant, als cims no ho vèiem però el temps estava fatal)... Poc després de que anunciessin que la cursa es suspenia i que posarien a disposició dels participants autobusos per retornar a Sant Joan de les Abadesses, va arribar el meu pare, passades les 15:30. Gran alleujament per a nosaltres. Ens va explicar que a ell només li havien caigut quatre gotes d’aigua just abans d’arribar a Vallter i que s'havia trobat algo de boira també just abans d'arribar a Vallter, i que ja sabia que la cursa estava suspesa perquè uns participants que anaven més o menys al seu ritme van rebre una trucada d’uns altres participants comunicant-los la notícia. Comprensió vers l’organització però un buit dins per no poder acabar l’Emmona. Vam estar esperant una estona sense èxit si vèiem arribar d’altres participants coneguts, i cap a casa. Ara a esperar l’Emmona 2016...