divendres, 29 d’octubre del 2010

Caminada popular de Sant Miquel de Balenyà

El passat diumenge vam fer la caminada popular de Sant Miquel de Balenyà http://www.balenya.net/

Es podia escollir entre fer una caminada d'uns 13 km o una d'uns 23 km. En Genís va fer la de 13 i el meu pare i jo la de 23 amb els gossos. El recorregut va ser circular direcció Taradell. Ídem als darrers anys, cosa que a mi no m'acaba d'agradar. La sortida va ser escalonada, a mesura que un s'anava va inscribint podia anar marxant. Això està bé perquè s'eviten aglomeracions.



Com que ja no fa calor i com que la caminada no era molta llarga, la Duna va venir. Va roncar algun gos però es va portar força bé.


Aix, el diumenge 7 de novembre volíem fer la Marxa del Garraf perquè és llargueta, 45 km, i per veure llocs nous però quant anava a fer les inscripcions va resultar que ja s'havien esgotat :( http://www.umegava.org/ No sé si repetirem Matagalls-Vic de 35 km http://www.unioexcursionistavic.org/ o si farem la caminada de l'estiuet que, tot i que passa per llocs que coneixem sobradament, no hem fet mai http://santmartixic.blogspot.com/

dimecres, 20 d’octubre del 2010

La Marxassa (St Martí del Montseny - Mataró)

Dissabte vam fer la Marxassa per primer cop
63,3 km
3.110 m desnivell

A les 4:00 del matí marxàvem cap a Mataró. A les 5:00 ja hi érem però a les 5:20 encara no havíem trobat aparcament i a les 5:30 marxaven els autocars cap a St Martí del Montseny, quin patir! Vam entrar al nostre autocar puntualíssims però els autocars van esperar uns 20 minuts més perquè uns quants van arribar tard per la dificultat en trobar aparcament...

Bastant puntuals, a les 7 i poc, van donar la sortida a St Martí del Montseny. Al començament els 500 participants vam formar un tap que, poc a poc i amb paciència, es va anar destapant a mesura que uns i altres aconseguíem passar 1 a 1 pel caminet estret inicial.


Vam passar per zones del Montseny desconegudes per a nosaltres (com St Marí del Montseny que era on hi havia la sortida o Font Martina que era on hi havia l'esmorzar). Tampoc coneixíem el Parc del Montnegre i el Corredor. M'agrada anar a llocs nous, llàstima que ens haguem d'aixecar més d'hora i fer bastants més kms amb el cotxe. Tot i que el cel estava una mica enteranyinat vam poder gaudir del paisatge, en aquesta època ple de fulles, de castanyes i de bolets (el meu pare va collir uns 2 kg de castanyes). Del que no vam poder gaudir va ser de les vistes al mar arribant a Mataró perquè hi vam arribar quant ja era fosc, a les 22:00.


El dinar va ser genial perquè, a part del típic entrepà de botifarra, hi havia amanida, fruita, iogurs, aigua/refrescos/vi, cafès/tès, i taules i cadires per menjar com Déu mana, je je je Ah, i a l'avituallament abans del dinar hi havia bermut amb patates, olives, fuet, martini, etc


Quasi tota l'estona vam anar més o menys acompanyats per altres grupets de gent. Així que em va semblar que en aquí hi havia més gent caminant que en altres caminades d'aquestes llargues, tot i que evidentment la majoria corria.

Em va sorpendre el fet de que molta part del camí, que era per GR (el 5, el 92 i el 83), es podia fer en cotxe! Trobo una incongruència que quant es fan caminades per parcs naturals limitin el nombre de participants per no fer malbé l'entorn i que en canvi els cotxes puguin circular per GR's que, teòricament, son per fer a peu...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Cap de setmana plujós

Van alertar que plouria tant que en Genís em va dir: estàs boja! no, no i no anem a la caminada de Campdevànol! I així va ser... El meu pare estava relaxant-se a Berga Resort perquè sinó segur que haguéssim anat a la caminada! La veritat és que m'he quedat amb les ganes de saber si realment a Campdevànol va ploure tant, tant i tant i si realment es va fer la caminada...

El Bitxo i jo ens vam haver d'acontentar caminant pel Passeig del Ter i anant a visitar a la Duna. A més, jo vaig "perdre el temps" fent la meva primera fideuà. Però la veritat és que les hores passades a la cuina van tenir com a resultat un bon dinar.


divendres, 8 d’octubre del 2010

03/10/2010 El 17è dels 100 cims: Els Àngels 483 m

Diumenge passat vam fer la sortida i el dinar anual amb la Victòria que, de tant en tant, ve a caminar amb nosaltres. Aquest any teníem la intenció de dinar al restaurant del Santuari de la Mare de Déu dels Àngels http://www.marededeudelsangels.com/ però, a l'intentar fer la reserva, ens van dir que estava ple. Buscant per internet un lloc proper per dinar, vaig trobar el Restaurant de la Riera de St Martí Vell http://www.restaurantlariera.com/ i vaig reservar taula allà.

El dia va estar bé:

- vam pujar i baixar a peu del restaurant a Els Àngels (bé, ma mare, que no hi està acostumada, ens va maleir tota la pujada i va baixar en cotxe), el cel no estava clar-clar però vam poder gaudir una mica de les vistes al Montseny i a la Costa Brava


- abans d'arribar-nos al restaurant vam descobrir alguns dels racons amb encant del petit però bonic poble de St Martí Vell, i després vam menjar molt bé al jardí del Restaurant de la Riera en companyia de la Camila (una gossa molt pacífica amb uns preciosos ulls blaus; al Bitxo també li va caure molt bé)


Aquest diumenge 10/10/10 (us hi heu fixat? a la data tot són 10! esperem que sigui un dia 10...) farem la caminada de Campdevànol http://www.gec-campdevanol.org/ Serà el primer cop! A veure què tal...

divendres, 1 d’octubre del 2010

Pujada al Montsià vs Caminada de Tagamanent

http://www.pujadamontsia.cat/

Amb en Genís vam passar el cap de setmana de la Mercè al Delta de l’Ebre i vam aprofitar per fer-hi la pujada al Montsià, una caminada popular que va tenir lloc el diumenge d’aquell cap de setmana. Bé, simultàniament es va fer una cursa de 31 km i la caminada de 18 km que és el que vam fer nosaltres.

La sortida de la corredors va tenir lloc després d’una espectacular explosió de petards. En comparació, la sortida de la marxa va ser menys espectacular, amb només un petard. Però en ambdós casos hi havia molta gent animant. M’agraden aquestes curses/caminades en les que veus tot el poble involucrat.


Tot i que a Alcanar, que és d’on es sortia, no hi ha grans muntanyes, déu n’hi do el desnivell que vam fer, 1.500m, perquè vam anar pujant i baixant muntanyetes contínuament. Però el fet de no fer una gran pujada i després una gran baixada, sinó anar alternant pujadeta-baixadeta, va fer que anéssim bé tota l’estona. Per cert, em van fer gràcia els cartells que de tant en tant trobàvem: que si Dragon Khan, que si amunt, amunt i amunt...

Em va sorprendre que en només 18 km hi haguessin 7 avituallaments. No caminàvem ni hora i ja estàvem en un avituallament! Ara bé, a tots només hi havia begudes, fruites i xocolata, excepte a l’avituallament de la meitat del recorregut que també hi havia un entrepà per esmorzar. A mi aquests avituallaments em van anar perfectes perquè sempre tinc gana però faig una queixalada i ja estic tipa. Aquí, agafant un trosset de fruita o un trosset de xocolata i beure una mica cada poc temps, vaig anar ben satisfeta tota l’estona.
    

Vam tenir grans vistes del Delta de l’Ebre, tant de la banda costanera com de la banda interior.

A la darrera meitat del recorregut vam coincidir amb alguns corredors. Els admiro. Jo no puc córrer en plena pujada sense quedar sense alè, ni superar una gran baixada amb dos salts sense lesionar-me. Per cert, hi havia un grup de nois disfressats. S’ho van passar bé ells i ho van fer passar bé als altres.
 
     
A l’arribada, com a la sortida, hi havia molta gent animant. I l’obsequi va ser fantàstic: un forro polar i productes de la regió (taronges, arròs, etc) I hi havia entrepans per dinar.

Per cert, el dia abans, el dissabte, vam fer un entrenament a la platja i, com nosaltres, hi havia molta gent entrenant-se en les seves respectives disciplines...



http://www.lesguilles.com/

El meu pare va fer la caminada anual de Tagamanent. A mi aquesta és de les que més m’agraden de la comarca. Cada any canvien el recorregut però cada any és xulo, els avituallaments estan molt bé, sempre t’emportes un Caldo Aneto cap a casa i, si tens sort, un dels obsequis dels patrocinadors que es sortegen a l’arribada (a mi mai m’ha tocat res però el meu pare un any es va emportar una motxilla i un altre any un frontal; no sé si té sort perquè aquesta caminada té lloc pels volts del seu aniversari...)