diumenge, 30 de desembre del 2012

26/12/2012 Cursa Entre Ponts (Roda de Ter)

Abans d'afartar-nos de torrons i altres menjars de Nadal, en Genís, el Bitxo i jo vam anar varis cops platja amunt i avall. Paral·lelament, el meu pare i en Lluís Pratdesaba van anar a estirar les cames al Castell de Besora.



Després, panxacontents, com l'any passat, el dia de Sant Esteve vam anar a la Cursa Entre Ponts de Roda de Ter: en Genís, el Bitxo i jo no hi vam participar però vam treure-hi el cap per animar als corredors i per això vam anar/tornar a Roda pel camí Vora Ter; allà ens vam trobar a la meva mare i a la meva tieta també amb la intenció d'animar, i al meu tiet Ramon que hi corria; a qui no vam veure va ser al meu pare però, com que el Bitxo es va tornar boig per una caputxeta vermella, els nostres crits d'ànim van anar per ella (i el meu tiet, és clar).


La cursa és de "només" 5 km però té el seu què perquè és un continu puja-baixa pel pont nou i pel pont vell de Roda de Ter. A l'acabar, els atletes són recompensats amb coca i xocolata desfeta. Es poden consultar les classificacions dels 300 i pico participants aquí. El meu tiet va fer un temps de 22:25 i la caputxeta vermella va fer un temps de 23:16, ambdos van millorar els seus temps de l'any passat.

 

dissabte, 22 de desembre del 2012

Bones festes!


divendres, 21 de desembre del 2012

16/12/2012 Eco Mitja Marató "Ciutat de Vic"

Diumenge 16 de desembre hi va haver molts actes solidaris amb La Marató de TV3. Un d'aquests va ser l' Eco Mijta Marató "Ciutat de Vic". Per cert, el nom d' ECO ve pel fet de que la bossa que donen a tots els participants està plena de productes ecològics i de que com a premis no donen trofeus i medalles sinó lots de productes ecològics. O sigui, és una cursa solidària i ecològica.


El meu pare va fer un temps de 01:51, millorant algun minut respecte l'any passat.
I el meu tiet Ramon va fer un temps de 01:45, quedant 1r de la seva categoria, olé!


La meva tieta, en Genís i servidora vam estar deambulant per Vic i per la pista d'atletisme per veure i animar als participants.

dilluns, 17 de desembre del 2012

06 i 08/12/2012 Cursa Atlètica de Tona + Marató de Muntanya l'Ardenya

Hi ha qui va aprofitar els festius 6 i 8 de desembre per apuntar-se a totes les curses que se li van posar al davant. El meu pare, per exemple.

Autor de la foto: perepeterpan
El 6 de desembre va participar a la XXXIV Cursa Atlètica de Tona, d'uns 6 kms pels carrers del poble, dins els actes de la Festa Major Sant Andreu. En allà va coincidir amb amb el meu tiet Ramon i amb la Lourdes (la xicota del meu cosí).

I el 8 de desembre va participar per segon cop a la Marató de Muntanya l'Ardenya. Hi havia vàries distàncies a escollir: cursa popular 10 km / mitja marató 21 km / marató 42 km / marató i mitja 63 km. El meu pare va fer la marató amb un temps d'unes 7'5 hores, com l'any passat, tot i que per algun lapsus no surt a les classificacions. Enguany no va compartir línia de sortida ni quilòmetres amb en Pere & family & amics però sí que va coincidir amb ells en un avituallament ja que feien de voluntaris, tasca tant o més esgotadora que córrer la pròpia marató, jejeje



Hi ha qui els festius 6 i 8 de desembre, per circumstàncies vàries, va estar en mode "pause". Servidora i Genís, per exemple. Bé, vam fer alguna passejada (no va arribar ni a caminada però com a mínim vam estirar les cames). I no va ser a la muntanya sinó a la platja.


divendres, 7 de desembre del 2012

02/12/2012 Cursa Muntanya del Farell


El meu pare i el meu tiet Ramon van participar a la Cursa Muntanya del Farell de Caldes de Montbuí desafiant el fred; la meva mare i la meva tieta van estar en tot moment a la sortida/arribada animant; i en Genís, el Bitxo i jo, que havíem planejat sortir una horeta abans de la cursa, fer xino-xano els 13'2 km del recorregut de la cursa per un circuit de terra i asfalt, i veure passar els corredors a mitja cursa en plena muntanya, vam començar a caminar més tard de lo previst, vam acabar caminant molt però sense anar enlloc en concret, i vam veure passar els corredors per una carretera just abans de que s'enfilessin a la muntanya, vaja, tot al revés...


Si la sortida de la cursa era a les 10, nosaltres abans de les 9 ja començàvem a caminar però de seguida vam desfer les passes perquè ens vam adonar que no vèiem senyals enlloc. Vam anar a preguntar a uns organitzadors/voluntaris i aquests ens van dir que a les 9:30 començarien a senyalitzar, així que els vam demanar si ens podien explicar una mica el recorregut i, després d'estar una bona estona xerrant entre ells de si per aquí o per allà, ens van dir per on tirar. I vam tirar i tirar, i entremig vam anar preguntant a gent, i vam aconseguir sortir del poble i... la vam ben pifiar! Vam veure un indicador que deia "Sender de la Torre Nova" i, com que era el primer punt de muntanya per on passava la cursa, vam abandonar la carretera on estàvem i cap allà vam anar nosaltres, primer per una pista amb llambordes i després per una pista de sorra. A mi no em feia gaire bona espina el fet que la pista no guanyés alçada i que portéssim una bona estona caminant i encara no arribéssim a la Torre Nova tenint present que estava a menys de 5 km de la sortida, així que a la que va passar un senyor passejant un gos li vaig dir "per aquí anem a la Torre Nova, oi?". I el senyor ens va explicar que no, que havíem de desfer el camí i, un cop a la carretera, agafar just el següent trencant. Total, que encara no havíem arribat de nou a la carretera que ja sentíem gent animant els corredors. I vam arribar a la carretera i, excepte els primers, vam veure passar tots els corredors. Després vam decidir que per pebrots arribàvem a la ditxosa Torre Nova i així ho vam fer (per cert, el recorregut de la cursa es desviava just abans d'arribar-hi), i després inclús vam tirar una mica més amunt i em vaig entretenir collint fredelucs fins que vam veure que es feia tard i vam desfer el camí. Però vam acabar perdent-nos l'arribada del meu pare i del meu tiet.


A la cursa hi van participar quasi 800 corredors. Doncs el meu pare va fer un temps de 01:22:42 quedant 541è de la general i el meu tiet va fer un temps de 01:17:58 quedant 417è de la general i 1r de la seva categoria, súper bé!


Abans de marxar a casa, tots plegats vam anar a fer un volt a la Fira de Nadal i Mercat d'Artesans de Caldes de Montbuí. La veritat és que em va sorprendre agradablement perquè la vaig trobar força gran i amb molta varietat de paradetes. Si fins i tot repartien caldo fet amb aigua termal! De tant en tant veies una dona amb una galleda omplint-la a la font del lleó que treu aigua a 75ºC! Molt recomanable.

divendres, 30 de novembre del 2012

Un 100 cim: Montfalgars 1.610 m

Diumenge vam pujar a Montfalgars des de Rocabruna (prop de Camprodon) seguint les indicacions que vam trobar al blog maifemcim.cat (francament, Montfalgars no ens sonava de res, i això que tampoc ens cau tant lluny!). Va ser un cim rar en el sentit de que mentre el pujàvem teníem unes vistes impressionants però dalt del cim res de res perquè resulta que està al bell mig d'un bosc de petits avets que tapen totes les vistes. El cim està coronat per un punt geodèsic.


L'excursió va ser d'uns 13 km amb un desnivell positiu d'uns 650 m. Fins a sota el Coll de Vernadell va ser anar fent sense problemes, guanyant desnivell a poc a poc, bàsicament fent kms fins aproximar-nos als peus del cim. Però després la cosa va canviar. La pujada al Coll de Vernadell va ser per un dret corriol que semblava que fos una cascada sense aigua i després la pujada al cim tot seguint unes estaques clavades a terra va ser una d'aquelles pujades que semblen no res però que acaben fent patir per ser més llargues i dretes del que a priori semblen. Així que, de tant en tant, petita parada per agafar aire i admirar les vistes i les seqüeles de la tardor, i després a rempendre el camí amb energies renovades.


La pujada/baixada al cim, en el punt de les estaques, estava plena de vaques (per cert, d'un color gris molt xulo). Com que són uns animals molt curiosos, mai s'aparten o en tot cas ho fan mooolt lentament i, anant amb el Bitxo, molts cops el que passa és s'acosten fins a ell. Doncs va i per primer cop en ma vida veig fugir a tot córrer unes vaques (mentida, algun cop n'havia vist córrer però perquè la Duna, la dàlmata del meu germà, les empaitava amb el seu instint de caça)! I dos cops, quant pujàvem i quant baixàvem! Potser aquestes estan poc acostumades als intrusos perquè la veritat és que no vam trobar a ningú en tot el camí...


Com que l'excursió no va ser molt llarga, a la tornada vam entretenir-nos sense èxit en buscar l'entrada a unes antigues mines i a collir bolets literalment arrossegant-nos a 4 potes per entremig d'arbustos, arbres, herbes i tal, fent-nos alguna ferida de guerra (veure el nas del meu pare), però és que hi havia una plantació de rovellons gegants súper amagats entremig les fulles del terra caigudes dels arbres. Va valer la pena perquè, amb només mitja horeta, vam omplir 3 bosses! I els que vam deixar!



Els presents en aquesta ocasió vam ser el meu pare, en Lluís Pratdesaba, en Genís, el Bitxo i jo.

dijous, 22 de novembre del 2012

18/11/2012 Mitja Marató de Ripoll

Diumenge el meu tiet Ramon i el meu pare van participar a la Mitja Marató de Ripoll, era la 34a edició, quasi res. Enguany en paral·lel s'hi estrenava una cursa popular de 6 km però evidentment ells van optar per fer el màxim de kms possible.

La ruta de la mitja marató sortia a tocar del camp municipal de futbol de Ripoll, travessava Ripoll, arribava fins a Sant Joan de les Abadesses, tornava a Ripoll i tenia l'arribada davant el monestir. Tota la ruta transcorria per la carretera C260, tallada al trànsit en els dos sentits de la marxa per a l'ocasió. 


En Lluís Pratdesaba, en Genís, jo i el Bitxo vam fer seguir la ruta del ferro Ripoll - Sant Joan de les Abadesses començant abans de l'hora d'inici de la mitja marató per tenir una mica de marge ja que nosaltres caminàvem i el meu pare i el meu tiet corrien a la mitja marató, vam aturar-nos poc abans d'arribar a Sant Joan de les Abadesses per animar als corredors des del primer fins a quasi el darrer, i després vam tornar a Ripoll per la C260 essent avançats per la majoria dels corredors, des del primer fins a quasi el darrer. Ens van sortir uns 13 kms.

A Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses hi havia gent animant, per exemple, poc abans de l'arribada, a l'entrada de Ripoll, hi havia gent amb gralles i tambors. Però al bell mig de la carretera C260, a part de nosaltres 4, només hi havia alguna persona en algun encreuament i evidentment els dels avituallaments, i prou, potser per això alguns corredors al veure'ns ens deien que els animéssim si precisament en el moment en que ells passaven nosaltres ni aplaudíem ni cridàvem, que bo!


Va ser la tercera mitja marató del meu pare. Tot i que deia que no havia entrenat el córrer, va fer més o menys el seu temps, si bé va dir que havia patit una mica i l'endemà fins i tot va tenir alguna agulleta, em costa de creure! Aquesta setmana ja torna a entrenar el córrer, jejeje


El meu pare va fer un temps de 1:55:56 i va quedar 398è de 465


El meu tiet Ramon va fer un temps de 1:45:44 i va quedar 311è de 465

dilluns, 19 de novembre del 2012

RESUM 2012

Ja sé que encara no s'ha acabat l'any però, com que d'aquí a finals del 2012 en principi les caminades que farem seran normaletes en quant a quilometratge i com que tinc certa nostàlgia de les aventures passades, m'he entretingut a recordar i a fer un recompte del que hem fet enguany d'especial per a nosaltres, bàsicament el repte que ens havíem proposat de la CCCR.


dissabte, 17 de novembre del 2012

11/11/2012 XVIII Marxa del Garraf


Característiques de la Marxa del Garraf:
45 km
3.214 m desnivell acumulat
918 participants inscrits
776 participants van arribar
El papa i jo vam fer un temps de 10h 28m
Obsequi: una samarreta tècnica màniga llarga (genial! perquè de màniga curta en tenim un munt però de màniga llarga no!)
Aquesta era la darrera caminada de resistència de la CCCR 2012 (snif, snif, snif)


Pensava que la història es repeteria i que com l'any passat ens plouria i trobaríem fang, fang i més fang, però no. A primera hora tot pintava bé, a mig matí van caure quatre fines gotes i, tot i que a partir de llavors la nuvolositat ja no va marxar, el temps només ens va amenaçar, no va acabar fent res de res. Així que vam poder divisar amb condicions el Parc Natural del Garraf i el mar que, a primeres hores del matí, era d'un bell blau elèctric. No sé si perquè estem més acostumats a veure muntanya que mar o perquè ens sabia greu veure tantes explotacions de pedra però vam acabar fent un munt de fotos al mar i poquíssimes a la muntanya...


A l'haver-hi tanta gent (900 inscrits), la veritat és que no esperava veure cares conegudes. Però va ser tot el contrari: vam fer els 10 primers kms de pujada fins al 1r control/avituallament amb en Pere i la Carme, poc abans d'arribar-hi vam coincidir amb uns de Sabadell que també participen a la CCCR, fent un petit descans en aquest 1r control/avituallament ens va aparèixer en Manel, després de baixar fins a la platja del Garraf va i al 2n control/avituallament trobem a l'Albert de Llançà que, per despedir la CCCR, acabava de fer una capbussada al mar (llàstima que ens la vam perdre!) i ens oferia bunyols de l'Empordà i un gotet de garnatxa (mmm!), a continuació vam fer un parell de trams sols però al 4t control/avituallament on hi havia un entrepà de botifarra vam tornar a trobar-nos a l'Albert de Llançà que ens va acompanyar fins al 5è control/avituallament, és a dir, vam fer el cim de la Morella amb ell i vam riure junts al patinar constantment al baixar-ne, i finalment la llarga baixada fins a l'arribada la vam fer sols però coincidint tot sovint amb cares conegudes de la CCCR (de Mataró, de Castelldefels, etc). Ah! fent cua a la sortida vam veure el gos que fa caminades de resistència i que feia temps que no vèiem! I resulta que també és campió individual de la CCCR, jajaja! A l'arribada, l'Àlex, un amic de l'Albert de Llançà, va i va treure de la seva motxilla dues ampotlletes de cava i rajoles de mousse de xocolata. Si és que tots estem contents d'haver participat a la CCCR però tots estem tristos de que s'hagi acabat... 


Tot i ser una marxa multitudinària, la veritat és que l'organització és perfecta. La sortida, tot i que cal fitxar, és ràpida, bé, al cap de no res s'ha d'anar en fila índia a l'agafar un corriol de pujada que ja no es deixa fins al 1r avituallament, al km 10 aproximadament, però només és aquest tros, després un ja pot anar al seu ritme i, enguany, per evitar molèsties als corredors, aquests han sortit primers. Els avituallaments estan molt bé (donuts, entrepans, xuxes, fruita, etc), si bé és cert que vaig trobar a faltar coca-cola en alguns d'ells (fins al final no vaig poder satisfer aquest meu desig). Senyalització perfecta. Ruta ideal per conèixer la zona, barrejant mar i muntanya. I voluntaris atents i sempre amb un somriure. Tot perfecte si no hagués estat pel meu nas a vessar de mucositat: vaig tenir algunes dificultats per respirar bé i vaig gastar un munt de mocadors (i més que n'hagués gastat si no els hagués hagut de racionar perquè m'arribessin per tota la marxa!).



Bueno, esperem retrobar les cares conegudes de la CCCR a la "festa" que organitzarà la FEEC a principis de l'any vinent o el dia menys pensat caminant per algun dels fantàstics racons del nostre país.

I després de la CCCR 2012 què? Ja veurem...

divendres, 9 de novembre del 2012

Sauva Negra i Castell de La Popa

Diumenge vam fer un passeig fins al Castell de La Popa i vam collir alguns fredelucs a la Sauva NegraEstava pendent des de feia 1 any! I, com va dir un senyor d'un grup que vam trobar dalt del castell, fa goig l'entorn ara a la tardor.


En aquesta ocasió l'expedició va estar formada pel meu pare, en Genís, servidora, i la Duna i el Bitxo. I, de tant en tant, també una pluja fina.



Un cap de setmana "tranquil" abans d'encarar la darrera caminada de la CCCR, la Marxa del Garraf.

diumenge, 4 de novembre del 2012

27/10/2012 XXI Rasos de Peguera - Manresa

Característiques de Rasos de Peguera - Manresa:
82 km
1.207 m pujada
2.782 m baixada
139 participants van prendre la sortida
135 participants van arribar (quasi tots!)
El papa i jo vam tardar 16h 41m


Al final va anar millor del que pensava. Em feia por tanta baixada però vaig acabar cansada com altres marxes de resistència i punt, cap lesió ni cap dolor ni cap agulleta ni cap ampolla de record. Hi havia molt desnivell de baixada, sí, però en realitat només 2 baixades eren xungues (la de Rasos de Peguera, només de començar, i la de Taravil poc abans del km 20), la resta eren baixades més suaus o més de pista que s'alternaven amb trossos plans i trossos amb petites pujades/baixades, bé, i alguna "piscina" per creuar.

També la sortida va anar millor del que pensava. M'imaginava un caos al corriol de forta baixada que hi ha només de començar però, com que la caminada no era multitudinària i com que abans de sortir fitxaven un a un tots els participants, més o menys la sortida va ser esglaonada i en cap moment hi va haver un tap de gent. Ara bé, un cop em vaig girar i em van venir ganes de tirar una foto perquè era impressionant veure un munt de gent en plena baixada, però al final em va fer por que la manada m'envestís, jejeje. Tot i això, vam coincidir amb més boletaires que participants a la marxa (la carretera fins a Rasos de Peguera estava plena de cotxes de boletaires i de marxaires només n'hi havia 139)! Crec que d'aquesta primera baixada va ser més xungo el fet de cada dos per tres haver de creuar la carretera tot saltant les valles que no pas la pròpia baixada, com a mínim per a mi que sóc baixeta i les cames no donen gaire de sí a l'hora de superar obstacles. També he de dir que vaig veure més d'una patinada i més d'un cul a terra a la baixada...

A la meitat del recorregut vam tenir un petit contratemps. Superada la pujada més xunga de la marxa, si és que se'n pot dir xunga d'aquesta pujada (Serrateix), hi havia un control. Nosaltres vam veure un cartell ben gros que posava CONTROL enganxat a un càmping però vam estar mirant i remirant i no vam veure res, ni taula amb menjar ni participants ni res, a més el càmping es deia l'Hostalet i no Serrateix, juntament amb la paraula "control" no hi havia cap referència ni a la marxa ni al Centre Excursionista Comarca Bages, així que vam pensar que igual el cartell era del càmping per anunciar a la gent que passés per recepció abans d'entrar al càmping, no se'ns va acudir entrar al bar del càmping i vam pirar. Poc després, al començar a baixar, vaig veure clarament que ens havíem passat el control i el papa va entrar en la seva fase "estic cabrejat" i va començar a caminar tope ràpid i a engrandir la distància entre ell i jo (sort que era baixada i pla, i no pujada, així jo també podia anar una mica ràpid), i jo vaig començar a patir per si l'organització ens estava buscant però al fulletó que ens havien donat no hi havia cap mòbil per avisar en cas de qualsevol incidència/imprevist. Tan ràpid vam anar (només vam parar uns segons per posar-nos els frontals) que vam atrapar en Manel (ostres, tu! quant pensem veure't no hi ha manera de trobar-te i quant menys ens ho pensem va i els nostres camins es creuen!) i nosaltres histèrics vam explicar-li el que ens havia passat, i altra cop a caminar ràpid fins al següent control on, també histèrics, els vam explicar que ens havíem saltat el control anterior i que no havíem pogut avisar a l'organització i... no va passar res, es veu que sempre hi ha algú que se'l salta perquè està "amagat" dins el bar del càmping. En aquí, morts de gana, ens vam atiporrar de croissants petits de xocolata, mmm. Així vam compensar el control que ens vam passar que es veu que era el millor en quant a menjar i que, a més, era acollidor perquè hi havia una llar de foc.


Vam anar força bé tota la marxa excepte en els dos darrers trams, se'ns van fer eterns... El penúltim tram (pels voltants de Callús) va semblar un laberint i jo, a sobre, estava en plena crisi de son, i l'últim tram va ser una ratllada mental total perquè anàvem veient Manresa però anàvem fent voltes i més voltes allunyats d'ella i pujades/baixades i més pujades/baixades, amb les ganes d'arribar que teníem i el vent i el fred que feia, això va ser brutal! En aquí el meu pare estava en la seva fase "vull arribar" i anava tope ràpid i anava engrandint la distància entre ell i jo, encara sort que als encreuaments s'havia de parar una estona per estudiar per on avançar que sinó... La senyalització era una ratlla blanca, una ratlla blava, i una ratlla blanca. Hi havia moltes senyals però, com que eren semblants a les d'un PR o d'un GR, és a dir, no eren gaire grans i no eren fosforescents, a la nit als encreuaments calia aturar-se per descobrir on eren per seguir per un camí o per un altre.

A l'arribada ens vam reanimar amb l'escalforeta d'un lloc tancat, un pica-pica, una dutxa amb aigua més freda que calenta, i l'alegria de tenir la marxa a la butxaca i també la CCCR (ja tenim suficients punts!!!) Com diu l'Albert de Llançà, sap greu que això ja s'acabi... la setmana vinent la Marxa del Garraf i punt i final per aquest any...


Per fi, després de molt de temps, una caminada sense pluja i sense núvols! Això ens va permetre gaudir de les vistes d'aquesta zona poc coneguda per nosaltres, i dels colors i dels fruits de la tardor amb tota la seva esplendor, veure les magnífiques tonalitats de la natura al pondre's el sol, i a la nit veure les estrelles i la imponent lluna plena, un gustàs. Llàstima del vent i del fred a la part final de la caminada (quant vam pujar al cotxe, vam veure que estàvem a només 1 o 2 ºC).

divendres, 26 d’octubre del 2012

20/10/2012 XIX Marxassa (St Martí del Montseny - Mataró)

Primer les prediccions meteorològiques pintaven fatal, a última hora van pronosticar una escletxa de bon temps al matí i pluges a partir de la tarda, i finalment va acabar plovent intermitentment una mica al matí i després el dia es va aguantar, amb núvols i cap al final també amb boira, però es va aguantar. Degut a les prediccions meteorològiques, però, es veu que una setantena de persones no es van presentar a la sortida i jo, que fins a l'últim moment vaig dubtar en si anar amb bambes o amb botes, vaig acabar optant per les botes. El resultat va ser que vaig caminar amb més seguretat, vaig patir només 1 relliscada i vaig anar 0 cops de cul a terra per culpa del fang i de la humitat, i vaig acabar amb els peus secs tot i la pluja i els bassals, però vaig caminar més feixuga, i vaig acabar amb les cames cansades i amb un parell de petites ampolles, una a cada dit gros de cada peu. Hagués anat més còmode amb les bambes però hagués anat amb mes cautela i hagués anat més a poc a poc. Bona elecció o no, ja està feta i passada.

Característiques de la Marxassa:

65,2 km
3.985 m desnivell acumulat

400 i pico inscrits
363 sortits
334 arribats (està molt bé)

El 2010 vam fer un temps de 15 hores
Aquest any hem fet un temps de 14 hores


Ens vam haver d'aixecar molt d'hora (perquè a les 05:30 havíem de ser a Mataró) però millor matinar per després no acabar a les tantes de la nit. Per poc, nosaltres no vam arribar encara de clar i això que hagués estat bé perquè haguéssim tingut vistes del mar.

La sortida d'aquesta marxa és una mica caòtica perquè tots els participants estem en una gran esplanada i hem de començar a caminar per un corriol que cada cop es va fent més estret. O sigui, embús monumental. Nosaltres, que ens vam col·locar cap al final perquè els corredors poguéssin fer de les seves, ens vam armar de paciència perquè durant una bona estona vam estar congestionats.

El recorregut està molt bé: amb sortida a St Martí del Montseny i arribada a Mataró, es passa pel Parc Natural del Montseny i pel Parc del Montnegre i del Corredor que ara per la tardor tenen unes tonalitats xulíssimes i estan plens de bolets i castanyes. Llàstima que, amb el temps que va fer, vam tenir poca visibilitat i no vam poder gaudir plenament del paisatge dels 2 parcs però, per sort, fa 2 anys sí i ens van sorprendre gratament. Tampoc vam fer gaires fotos...

En aquesta marxa hi ha unes 3 pujades, així que vaig poder posar el mode "pujada" (caminar xino-xano i sense mirar si s'acaba o no la pujada per no ratllar-me) i el mode "baixada" (caminar ràpid i descansada i feliç per haver superat una pujada i haver gaudit d'unes vistes). No sé si és millor això o el mode "trenkakames" (puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa i acaba lelo) però, en tot cas, sí que és amb el que jo estic més acostumada (a pujar una muntanya i després a baixar-la), tot i que evidentment no tot són flors i violes perquè així a mitja pujada començo a maleir-la i a desitjar que s'acabi.


Els avituallaments d'aquesta marxa, tret del primer, els vam trobar molt bé. Amb només un donut a la panxa (que és el que ens van donar al primer avituallament) vam haver d'aguantar 26 km ja que és el punt on hi havia el segon avituallament. Jo no menjo gaire però vaig haver de recórrer als pistatxos que han fet tants kms com jo perquè sempre els porto a la motxilla però mai els consumeixo (la xocolata, en canvi, l'he d'anar repostant perquè sí que la vaig gastant). Els pistatxos no estaven molt bons perquè estaven súper tous i vés a saber si caducats però em van omplir la panxa i van evitar que les meves energies decaiguessin. Algunes persones, que ja devien ser veteranes en fer la marxassa, al poble del Montseny van comprar menjar. El segon avituallament, quin riure, era o de cine o de parc infantil: xuxes i palomites! no és que et poguessis atipar gaire però aquestes coses es posaven súper bé. Després, sí, el tercer va ser un avituallament 10: pica-pica guai (olives, fuet, patates, etc) i martini amb gel i llimona i tot. I el dinar també un 10: amanida, entrepà XXL de botifarra (vaig haver de guardar-ne la meitat a la motxilla perquè no me'l vaig poder acabar), fruita, iogurs, i cafè. Després de la tercera i última pujada, una llimonada 100% natural (aigua, llimona i sucre) i boníssima. I l'avituallament de Sant Martí de Mata va ser especial perquè hi vam arribar just quant es va fer de nit i a les escales d'accés hi havia espelmes il·luminant el camí, per menjar hi havia carquinyolis i per beure garnatxa, tot molt típic del país, i l'ermita estava amb les portes obertes i podies entrar-hi.

De la senyalitzacio no sé què dir. Suposo que normal. És que nosaltres fa 2 anys vam estar dubtant en alguns punts i fins i tot vam trobar algú que s'havia perdut i havia reculat i, enguany, com que mínimament recordàvem el camí, doncs bé. Bàsicament es segueix GR i cap al final hi ha una senyalització pròpia de la marxa.

En aquesta ocasió no vam anar llargues estones amb algú. Va semblar que aniríem més o menys amb un nois que ens van dir que ells eren l'equip vermell pel color dels seus xubasqueros i nosaltres l'equip blau-marí perl color de les nostres capelines (veig que a la gent li agrada això de fer equips per colors: a la trenkakames ens van dir "equip groc" i aquí "equip blau marí") però tot d'una un membre de l'equip vermell ens va avançar corrent i vam deduir que el seu equip s'havia dissolt. En tot cas, al creuar-nos amb algunes persones vam intercanviar típiques frases estil "que el temps vagi aguantant" i tal. Bé, als darrers 20 kms vam anar ara davant ara darrera de 3 avis que xerraven de les seves coses i que sense buscar-ho nosaltres sentíem i a mi em provocaven somriures. He de dir que aaara que s'està acabant la CCCR començo a reconèixer algunes cares repes, és a dir, algunes persones que segurament com el meu pare i jo estan fent la CCCR i per això estan en vàries caminades de resistència. El que sí que tinc ben clitxat, perquè és un paio simpàtic, és l'Albert de Llançà, en aquí ens el vam trobar al dinar. Manel, l'Albert ens va dir que havies preguntat per nosaltres... Llàstima de no haver coincidit! Però, si anaves per davant nostre, deu voler dir que no vas tenir cap problema durant la marxa. Bé, no?




Un parell d'anècdotes:
- Per un dia, el meu pare va ser James Bond o això li van dir a un avituallament (tenia el dorsal 007)
- Cap al final de la marxa, poc abans d'arribar a l'avituallament xulo de Sant Martí de Mata, vam trobar-nos amb un gos gros deslligat i estirat davant d'una casa (sense immutar-se per la nostra presència) que havia destrossat algunes bosses d'escombraries, perquè era de nit perquè sinó li hagués fet una foto. L'escena va ser xula, com enxampar un nen amb una entremaliadura però que fa veure que no ha passat res, però prèviament em vaig espantar perquè vaig sentir fressa i vaig pensar que potser algun participant havia caigut, després al veure un munt de coses pel terra vaig pensar que igual hi havia un vagabund, i finalment vaig veure el gos.

Bueno, després d'aquesta, Rasos de Peguera - Berga. Veurem si amb una setmana el cos està recuperat. I veurem com portem això de fer 80 i pico kms bàsicament baixada. L'experiència a la 1a marxa cap a la independència Ulldeter - Roda de Ter ens diu que no serà fàcil.

dimecres, 17 d’octubre del 2012

14/10/2012 Mitja Marató i Cursa 10 km - Roda de Ter

Cita a Roda de Ter, el meu pare amb la mitja marató (Roda - Vic - Manlleu - Roda) i en Genís amb la cursa de 10 km (Roda - Manlleu - Roda). Enguany era la 29a edició de la Mitja Marató de Roda de Ter, quasi res... Molta participació, fins i tot alguns atletes amb cadira de rodes com el gran Roger Puigbò...

Jo, fent una volta immensa amb el cotxe per anar de Roda a Manlleu (atès que la carretera estava tallada perquè hi passaven els atletes), quasi he tardat el mateix que en Genís anant corrent per la carretera, ha sigut arribar i esperar-me uns segons i passar ell i tirar-li una foto pels pèls. I pel viatge de tornada Manlleu-Roda el mateix, una mica més i em perdo la seva arribada a Roda. Crec que entre tant córrer cap al cotxe i tant voltar i voltar amb el cotxe, m'he cansat més jo que ell, jejeje


Genís 58:36 (170è de 198 finalistes a la cursa de 10 km)


Papa 01:54:28 (211è de 254 finalitstes a la mitja marató)
Aquest era el segon cop que participava en una mitja marató, la primera va ser l'any passat a Vic

dissabte, 13 d’octubre del 2012

06/10/2012 XI Trenkakames

Va per 2 lectors del bloc (esporàdics o habituals, és igual) que se'm van donar a conèixer a la trenkakames, GRÀCIES, em va fer molta ilu tot i que segurament no ho devia semblar degut a la cara de patata que em devia quedar per la sorpresa que em vau donar:

  • Per la parella que em va explicar una història que em va deixar literalment sense paraules, i pel seu amic "game over". Em va saber greu perquè al ditxós carrer de pujada del ditxós poble i també al final de la carena a punt d'arribar a l'església de Sant Miquel vam estar a tocar però jo a l'acte no us vaig reconèixer, jo al meu rotllo, i al cap d'una estona un pensament cridava dins el meu cap "però si eren ells"! Espero que us anés bé la marxa!
  • Per .... ja m'hi val! no et vaig preguntar com et dius! Amb el papa t'hem batejat com "el noi d'Oliana". Diga'm que vas acabar! Crec que l'últim cop que et vam veure va ser a l'avituallament que hi havia després de baixar de la Talaia del Montmell i vam pensar que, amb el petit moment de crisi superat, ens avançaries en qualsevol moment però no et vam veure més, ni al sopar on ens hi vam estar força estona ni a l'arribada on mentre esmorzàvem i descansàvem teníem l'esperança de veure't arribar. Marxassa?


Característiques de la trenkakames 2012:
82 km
5.800 m desnivell acumulat
275 inscrits
268 participants van prendre la sortida
193 participants van acabar la marxa
Amb el meu pare vam fer un temps de 20h 56m
A rtv el Vendrell la trenkakames va ser notícia

Degut a la pájara de l'any passat, enguany repetia la trenkakames amb certa por... per la calor i perquè el recorregut no dóna treva a relaxar-te en cap moment (perquè, tot i que a la primera meitat del recorregut bàsicament es guanya alçada i a la segona meitat del recorregut bàsicament hi ha baixada, de principi a fi és un continu puja-baixa-puja-baixa, un veritable trenkakames, d'aquí el nom de la marxa).

No sé si la pájara de l'any passat va ser deguda al cansament o a la calor o a tot plegat o a una altra cosa completament diferent però la por a que es repetís va fer que anés amb una estratègia preparada: aprofitar al màxim els avituallaments (menjant encara que no tingués gana perquè no decaigués l'energia i sobretot bebent més del que normalment faig per evitar penúries degut a la calor) i anar sense presses perquè el recorregut trenkakames no em passés factura en algun moment (arriba un punt que, amb tant puja-baixa-puja-baixa, ni les cames ni el cap saben què fan, lo normal és pujaaar i després baixaaar, però aquí a la que t'acostumes a una cosa va i toca l'altra i ni el cap ni les cames ho assimilen ni van compenetrats). Total, que el fet d'anar a poc a poc i de respostar força als avituallaments ha fet que, enguany, sense pájara meva, tardéssim 1'5 hores més que l'any passat! Però la qüestió és que vam arribar i que no vaig patir com l'any passat!

Ara bé, tanta estratègia i tanta por també va fer que anés tope concentrada, evitant que el meu cap pensés en negatiu, evitant recordar la pájara, i ho vaig aconseguir però això va fer que estigués (psicològicament parlant) força aillada del que passava al meu voltant. A la meva vida diària em passa sovint que vaig pel carrer i igual estic mirant una persona però en realitat no la veig perquè estic pensant en les meves coses, i evidentment quedo fatal perquè sembla que passi de la persona en qüestió. Doncs a la trenkakames això es va veure accentuat degut a la meva concentració! Coses de la vida, en aquesta marxa molta gent ens va donar conversa, per cert, molta gent del Delta de l'Ebre (uns germans que ell era d'Amposta i ella de Reus, un que era de Sant Carles de la Ràpita, etc) doncs igual havia parlat amb ells durants uns kms i després a l'avituallament no els reconeixia... També, a un avituallament, a la que vam arrencar uns van dir "vinga, que l'equip groc ens avança" i jo ni cas perquè ni idea de què anava la cosa i va i al cap d'una estona vaig pensar "ostres, si ens estaven fent una broma al meu pare i a mi perquè casualment els dos portem la samarreta groga i ells en canvi van tots blaus!"... Un desastre! També he de dir que, com podeu comprovar, jo estava fatal però que no era la única... fins a 3 vegades es van pensar que el meu pare i jo érem parella! ja tinc pinta de velleta? o és que el meu pare sembla molt i molt jove?




Enguany el meu pare i jo vam marxar cap al Vendrell amb el tren i, evidentment, la línia Vic - Barcelona va fer de les seves i una mica més i perdem el tren Barcelona - El Vendrell. Petit moment de nervis abans de començar, bé, què dic abans de començar, abans ni tan sols d'arribar a la sortida.

Previ a la sortida, pell de gallina pel minut de silenci (pel noi que l'any passat va morir 3 dies després d'haver acabat la trenkakames i per la Teresa Farriol que va morir una setmana abans fent Cavalls del Vent) seguit d'un llarg i fort aplaudiment.

La sortida va ser maca com l'any passat: amb crits de visca Catalunya i amb alguns graellers encapçalant la caminada fins a la sortida del poble. En aquest moment, quant es comença a caminar, és quant passen tots els nervis i es comença a gaudir.

Vaig començar contenta, motivada, concentrada, aliena al que passava al meu voltant, amb la meva estratègia ficada al cap. Però superats els primers kms amb els primers puja-baixa, ja al primer avituallament, vaig pensar "merda! estàs només al km 12 i estàs xunguíssima per la calor!". Per sort, amb només uns segons vaig foragitar aquests pensaments negatius del meu cap "què carai! molts cops en moltes caminades m'he pensat estar a les últimes i en un avituallament m'he recuperat!". Tot i haver begut varis cops durant els primers 12 kms, al primer avituallament em vaig beure una llauna sencera d'aquarius i un got ple a vessar de coca-cola. La calor de l'any passat es repetia. Per cert, tot un detall que en aquí ens donessin una mostra de crema solar. En un altre avituallament ens van donar un gel, però d'això en tinc uns quants a casa acumulant pols, no em barrufen...

A la carena prèvia a la Talaia del Montmell (el cim més alt d'allà), vaig veure varis participants passant-ho malament, com jo l'any passat, vaja. Jo enguany en aquí vaig disfrutar, tot i que també m'hi vaig cansar, eh? I cada cop que veia algú passant-ho malament, m'envaïa un pensament de pena.

L'any passat vam arribar dalt la Talaia del Montmell de nit. Enguany, degut a alguns canvis al recorregut, se'ns va fer de nit quant ja l'havíem baixat, guai.

En algun moment, no recordo quant, vam trobar alguns arbres caiguts obstaculitzant el camí. En aquesta ocasió van ser pocs i va ser relativament fàcil superar-los però jo em pregunto si la FEEC posa com a condició perquè una marxa formi part de la CCCR que hi hagi arbres caiguts durant el recorregut en pla obstacle, i que alguns s'hagin de superar pujant-los com qui puja a cavall i d'altres que s'hagin de superar arrossegant-te per sota d'ells com una serp, ah! i a sobre si estan cap al final millor perquè és quant a un més li costa superar aquestes coses.

El sopar a Aiguaviva va estar molt bé: taules i cadires per menjar com Déu mana, olives (mmm!) i patates de bossa per picar, pa amb tomàquet amb botifarra, galetes i cafè per acabar. Vam estar allà una bona estona fent-la petar amb els companys de taula i menjant relaxadament. Massa bé va estar el sopar perquè després va costar continuar la marxa i més sabent que en allà pots plegar i que un autobús et retorna.

En aquesta ocasió no hi va haver pájara però sí una petita crisi de son uns kms després del sopar. Amb el cansament de portar alguns kms a sobre, amb la panxa plena, sense veure vinyes, boscos, muntanyes, el mar o pobles a la llunyania degut a la foscor de la nit, només amb la petita visió de la llum del frontal, vaig entrar en un d'aquells moments que em fa tanta ràbia: estar caminant sense poder evitar tancar els ulls cada 2x3, ensopegant amb tot el que se'm posa al davant amb el perill de fer-me mal (un altre moment que em fa ràbia és a ple hivern tenir les mans tant congelades, tot i portar guants, que els dits criden de dolor). Per sort, en un avituallament em vaig atiporrar de rajoles de xocolata i de llet amb nesquik (i perquè no hi havia més derivats de la xocolata perquè sinó...) i vaig aconseguir despertar-me.

Als darrers kms, als darrers puja-baixa vam tenir la sort de coincidir amb el trio de Xevis de Girona. Dic que vam tenir la sort perquè, com ja els vaig dir a ells, em va anar molt bé que un d'ells fos xerrameca i ens expliqués les seves aventures viscudes i el seu pròxim projecte en forma d'aventura solidària al Pakistan. Si no hagués sigut per aquesta distracció mental crec que hagués tingut una crisi just abans d'arribar. Llàstima que es paressin un moment i que amb el meu pare els avancéssim i, com nosaltres, una noia, perquè es van acabar les historietes divertides. Passada una estona, la noia em va dir en broma "ja va bé que t'estirin però no tant!", jejeje, i jo li vaig explicar que quant el meu pare anava a sac i anava engrandint la distància entre ell i jo era perquè estava cabrejat perquè volia arribar ja o perquè estava cabrejat perquè estàvem mig perduts, i que en aquest cas era perquè estava cabrejat perquè volia arribar ja. Vam fer l'entrada triomfal a l'arribada amb aquesta noia.

Abans de tornar a casa, ara en cotxe gràcies a en Genís i no en tren com a l'anada, una fantàstica dutxa i un fantàstic esmorzar tot veient com arribaven altres participants amb cara de satisfacció.


Enguany el recorregut ha sigut una mica diferent al de l'any passat: En comptes de començar passant per la platja de Sant Salvador, vam començar amb el meu estimat carrer de pujada super-hiper-mega pronunciada (de Sant Vicenç de Calders? els veïns d'aquest poble deuen estar molt en forma!). Això va fer que els primers kms de força asfalt desapareguessin, o sigui que per nosaltres molt encertat el canvi de recorregut. Bé, el que es va fer per compensar aquesta retallada de kms del començament, a mi no em va agradar tant. Van allargar kms pel final però no plans precisament, ens va fer superar fins a 3 pujadetes-baixadetes plenes de molestes pedretes per acabar-nos de rematar just abans d'arribar. En conjunt un recorregut exigent, sí, però realment xulo i variat per la zona del Penedès.

La senyalització de la marxa, amb cintes blanques i fins i tot indicadors gegants amb la paraula trenkakames va ser perfecte, en cap moment vam dubtar de per on havíem d'anar. També van ser perfectes els avituallaments (abundants i variats) i els voluntaris (simpàtics, amables i servicials; recordo que al sopar més d'un cop una senyora va venir a la taula com si fos una cambrera a veure si volíem més d'això o més d'allò i preguntant-nos si necessitàvem algo). Una felicitació a l'organització.


dimecres, 3 d’octubre del 2012

30/09/2012 1a Cursa Atlètica del Voltreganès

Diumenge va tenir lloc la 1a Cursa Atlètica del Voltreganès gràcies al Club Atlètic Ter. Per ser la 1a edició, hi va haver molts corredors, alguns d'especials com un invident o un noi que arrossegava un carret amb un nen i una nena.

El recorregut va consistir en fer 2 voltes en un circuit de 5 kms per Sant Hipòlit de Voltregà, evidentment aprofitant els carrers de pendent d'aquest poble.

El meu pare hi va participar i no sé si va ser cosa de l'estrena de les venes compressives però va fer el seu millor temps en 10 km: 00:51:28. Va quedar 119è de 158 corredors.


dijous, 27 de setembre del 2012

23/09/2012 Caminada Tagamanent

Enguany la Caminada de Tagament organitzada per les Guilles ens ha fet pujar fins al turó/castell de Tagamanent, han sigut uns 17 km amb un desnivell positiu d'uns 950 m. La majoria del recorregut ha sigut per corriols, alguns nous per a nosaltres, així que guai. Quasi al final hi ha hagut una "sorpresa" en forma de baixada/tobogan on quasi tothom hi ha fet un cop de cul, realment era digne d'en Kilian Jornet. Tot i que ha fet bon temps, no hem pogut gaudir de les vistes que hi ha des de dalt a Tagamanent perquè hi havia boira/núvols, més tard el cel s'ha aclarit però nosaltres ja érem a baix, sort que ja les coneixem nosaltres aquestes vistes. Hi ha hagut 5 avituallaments amb bon menjar, així que hem acabat sense gana per dinar. Com sempre, les Guilles han fet una fantàstica caminada. Hi hem anat el meu pare, en Genís, el Bitxo i jo.


divendres, 21 de setembre del 2012

16/09/2012 Cross l'Ametlla de Merola

Al Cross de l'Ametlla de Merola es fan 10 kms fent 2 voltes en un circuit que primer fa ziga-zagues per dins la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola i després puuuja i baaaixa per les afores. No és pas una de les curses més fàcils, vaja. Però, com que tot el circuit està a tocar del municipi, hi ha molta gent animant, a més hi ha un speaker que en tot moment va explicant com va el cross i que va anunciant una a una les arribades de tots els participants. O sigui, que hi ha molt d'ambientillu. A part de molta gent animant, també hi ha molts participants, 346 en aquesta edició. No és d'estranyar perquè el recorregut, l'ambient, els records i tot plegat està molt ben aconseguit, a més hi ha premis en metàl·lic que són un reclam pels corredors més ràpids, i hi ha cares conegudes com l'Arcadi l'Alibés de TV3 que és fill d'allà i que va fer de speaker a les curses infantil i sènior, després va córrer els 10 kms, i finalment va fer de speaker en l'entrega de premis i sortejos varis. En definitiva, un poble ben petit organitza una gran cursa.

Hi van córrer en Genís i el meu tiet Ramon. I els meus pares i jo, després de que el meu pare finalitzés la Matagalls-Montserrat, hi vam anar per animar-los, vam arribar uns minuts abans de que donessin el tret de sortida, just a temps.

Ramon 00:50 (184è)
Genís 01:00 (313è)


dimecres, 19 de setembre del 2012

15/09/2012 Matagalls - Montserrat

Un any més, jo no he fet la Matagalls - Montserrat per 2 raons: per la proximitat amb la Circular d'Oliana (només una setmana de diferència) i perquè així com a mínim en una caminada el meu pare pot anar al seu ritme (caminant ultra ràpid).

El que sí que he fet, juntament amb ma mare, és portar el meu pare a la sortida, a Collformic, notar els nervis dels participants, sentir certa enveja, veure moltes cares conegudes, i viure el caos al marxar de Collformic; abans de tornar a casa vam anar a Aiguafreda i vam estar-hi una estona animant als participants; i l'endemà ens vam aixecar ben d'hora i vam anar a recollir el meu pare a l'arribada, a Montserrat, això sí, pujant amb cotxe fins dalt i passant del cremallera perquè sinó no haguéssim sigut a temps de veure l'arribada del meu pare perquè el primer cremallera no surt fins a les 8:00.

Enguany han fet alguns canvis al recorregut: a la baixada a Aiguafreda, i a la Mola. Segons el meu pare, a pitjor perquè abans es passava per corriols i ara es passa per pista. Però, per la gent que corre, suposo que això és millor.

Matagalls-Montserrat (la caminada de resistència més multitudinària però, clar, també la caminada de resistència amb més ambientasso):
84,800 km
5.980 m desnivell acumulat
3.054 participants van prendre la sortida
2.462 participants van acabar (el 80,6%)


2010 (papa): 17h 20m

2011 (papa): 16h 27m

2012 (papa): 16h 05m


dilluns, 17 de setembre del 2012

11/09/2012 Cursa de Muntanya Ciutat de Vic

Un dia dóna molt de sí. L'11 de setembre, abans de la manifestació rècord "Catalunya, nou Estat d'Europa", molts corredors van anar a la cita de la Cursa de Muntanya Ciutat de Vic, pels voltants de la Creu de Gurb, uns a fer 20 km amb un desnivell positiu d'uns 800 m i d'altres, com el meu pare, a fer 10km amb un desnivell positiu d'uns 400 m (força desnivell per ser una cursa però, és clar, és el que tenen les curses de muntanya).

A la cursa es va respirar un ambient independentista: hi havia algunes senyeres d'ornament, a les sortides de les 2 curses (a la de 20 i a la de 10 km) va sonar l'himne de Catalunya, molts corredors anaven amb algun distintiu independentista, per megafonia mateix deien que vinga, vinga, que molts a la tarda anaven a Barcelona a la manifestació i s'havia de plegar d'hora, etc. El papa hi va anar amb la samarreta de la marxa cap a la independència Ulldeter - Roda de Ter

En la cursa de 10 km, el primer va tardar 39:16 i el darrer 1:15:42. El meu pare va acabar fent un temps de 57:57.


dissabte, 15 de setembre del 2012

8i9/09/2012 IV Circular Pantà d'Oliana

A la Circular al Pantà d'Oliana (crònica 2011) i a les 24 hores al Cap de Creus (crònica 2012) els hi tenim un especial "carinyu" perquè són de les primeres caminades llargues que vam fer i de les que, un cop provades, hem anat repetint any rere any perquè per una cosa o altra ens han captivat. I és una mica per culpa seva que enguany estiguem fent la CCCR... el 2010 que va ser el primer any que vam fer aquestes caminades, cap de les dues formava part de cap competició i nosaltres en desconeixíem l'existència, anys més tard, al veure que aquestes caminades entraven a formar part de la CCCR ens vam interessar en saber què era i finalment enguany ens hem animat a fer-la.


81 km
6.200 m desnivell acumulat
De 148 inscrits, 81 van acabar, només un 55%
El primer va tardar 11h 30m i el darrer 20h 33m.
El papa i jo vam tardar 19h 33m (9 minuts més que l'any passat) i vam quedar en les posicions 72 i 73.

Enguany, la tempesta que va caure va fer estralls. El començar a ploure i a caure calamarsa a només al km 10 i just abans de fer-se de nit, i que a sobre la tempesta vingués acompanyada de multitud de llamps i trons, i que durés no uns minut sinó unes hores, va fer que molta gent abandonés. La veritat és que jo vaig estar una bona estona espantada, pregant perquè no ens caigués cap llamp a sobre, i és que era un rere l'altre i ben a prop nostre! La intensa pluja i els cops de calamarsa xocant al nostre cos eren lo de menys, que ja és dir! Ens pensàvem que només teníem 3 o 4 persones al darrera però quant ens vam parar a posar-nos els frontals (1 hora abans que es fés de nit perquè el fosc cel de tempesta va fer que no ens hi veiguéssim més abans del compte) va i ens vam adonar que teníem una llarga cua de gent enganxada darrera nostra però amb la fressa de la tempesta nosaltres no ens n'havíem adonat! Conformàvem un gran grup, segurament perquè un grup dóna seguretat, si tens algú a prop doncs estàs més tranquil perquè si passa res llavors algú et podrà ajudar. Lo bo del cas és que la previsió meteorològica va dir que tot això passaria el diumenge a la tarda, la tempesta es va avançar 24 hores...

Com l'any passat, vam coincidir amb en Lluís Garrofé, enguany molt cofoi perquè tenia 81 anys i feia 81 kms. I una setmana després farà la Matagalls - Montserrat, com el papa, sí, però ell té uns quants anys més. Els té ben posats, vaja. Als primers kms vam anar amb ell i un noi li va dir: ostres! quasi que em fa vergonya anar al ritme d'un senyor de la seva edat...

Vam trobar d'altres cares conegudes, de Llançà, de Castelldefels, etc, amb qui vam intercanviar impressions. I una nova cara que déu n'hi do... A la segona pujada, a la Collada de cal Penya, un senyor que teníem davant va dir que no s'hi veia, que tenia les ulleres entelades, que si us plau l'espéressim, com que el meu pare també tenia les ulleres entelades, jo vaig obrir pas en aquella curta però forta pujada, xino-xano, enmig d'una pluja fina i de la foscor. A l'arribar al tercer control, el senyor en qüestió va marxar sense donar les gràcies (que no em calien) i sense dir ni adéu ni ase ni bèstia. Sort que com en ell n'hi ha pocs!

A la sortida tots els participants vam sortir junts, enmig d'una forta ovació, però la pujada a Serra-seca mica en mica va posicionar a tothom al seu lloc, els corredors al davant i els caminadors al darrera, i mica en mica tots estàvem cada cop més separats, passats uns kms semblava que anéssim sols, només coincidíem de tant en tant amb una parella de Castelldefels. Vaig tenir un moment xungo, cap al km 60, just abans que es fés de dia perquè, tot i que era el 3r cop que feia aquesta caminada, em vaig confondre i em vaig pensar que estàvem molt més enrere del que realment estàvem i em vaig començar a ratllar psicològicament. Al veure la meva equivocació, a la Font d'Isot, em van passar tots els mals. Quasi en cada caminada tinc algun moment de baixón, però suposo que és normal, són molts kms, una nit sense dormir, etc. Després de la tempesta, després de la nit, després del meu baixón, els darrers 20 kms van ser en un matí de xafogor asfixiant. A l'últim control-avituallament, a Peramola, em van dir que era la 7a dona i que si corria igual pujava al podi perquè no feia gaire que les altres havien passat, sí, estava jo per córrer, jajaja. A l'arribada, al treure'ns les bambes, vam veure que teníem els peus ben arrugats per haver passat tantes hores molls, cada peu sencer semblava una bullofa. Per sort, un cop dutxats i amb la panxa plena, i passades unes hores sense tocar aigua, els nostres peus van recuperar la seva normalitat.

El recorregut, tot i que ja era conegut per nosaltres, no ens va deixar indiferents: els petits pobles i les muntanyes rocoses ens van impressionar un cop més per la seva bellesa. Llàstima que enguany no trobéssim actes de festa major als diferents pobles per on vam passar, potser degut a la pluja.

Que hi hagi senyals fosforescents per una millor visibilitat d'aquestes a la nit, que hi hagi coca-cola a tots els avituallaments, que un cotxe vagi circulant per aquí i per allà per controlar la caminada, o que a l'arribada puguis fer una capbussada refrescant en una piscina, són detalls que conformen un plus en aquesta caminada, per cert, la que més puntua a la CCCR.

dijous, 13 de setembre del 2012

09/09/2012 Cursa Castell de Montesquiu

A la Cursa del Castell de Montesquiu en Genís va fer per primer cop més de 10 km, concretament 12.200 metres, i moltes pujades i baixades. Un trencacames pel Parc Natural del Castell de Montesquiu, vaja. I ho va fer molt bé, súuuper bé, per primer cop va arribar abans que la Lourdes!

Genís 1:16:19 (158è de 176 arribats)
Lourdes 1:17:01 (161a de 176 arribats)

El primer va tardar 00:41:48 i l'últim 01:51:26


A l'arribada, un merescut entrepà de botifarra i una samarreta... taronja fosforescent, com no podia ser d'altra manera! jajaja, ja en porta 3 enguany!