dijous, 29 de gener del 2015

25/01/2015 Salt del MolíBernat (Pantà de Sau)

Volíem anar al salt del Molí Bernat, un dels molts racons de Sau desconegut encara per a les nostres potes. La idea era seguir un track que em vaig descarregar del wikiloc i que sembla que fa un recorregut molt xulo: pantà de Sau, el Morro de l’Abella amb bones vistes, algunes curioses coves, l’espectacular salt del Molí Bernat quant hi ha aigua, Tavertet, i retorn al pantà de Sau.



Al salt del Molí Bernat hi vam anar, però no pel camí desitjat... Vam iniciar la ruta a l’hotel restaurant La Riba del pantà de Sau i havent passat el Nàutic vam entrar en una pista que vam anar seguint i seguint i quant vaig pensar en fer una ullada al gps per veure si anàvem bé ja era massa tard. Anàvem paral·lels al recorregut però no anàvem bé L En comptes de fer la ruta per dalt el Morro de l’Abella i les coves, vam fer la ruta per baix per pistes fins al salt del Molí Bernat; en comptes de veure coses xules, vam veure pistes i més pistes. És el que tenen les pistes, estàs en un lloc tècnicament fàcil per caminar i ideal per fer petar la xerrada i si no estàs atent et passes els desviaments, els corriols, i qualsevol cosa. Així vam anar fins als peus del salt on vam sentir com unes alarmes, eren uns caçadors amb els seus gossos i els seus aparells que, al saludar i jugar amb el Bitxo, van començar a sonar per alertar (en aquest cas erròniament) que havien trobat un porc senglar o alguna presa. Aquí vam deixar la pista i vam pujar teòricament per un corriol però a la pràctica és com si haguéssim pujat pel dret fins al salt ja que al corriol li cal una mica de neteja i de senyalització. I, sorpresa!, d’aigua res de res al salt però per fi vam aconseguir deixar la pista, vam tenir vistes, i si sense aigua ja vam quedar bocabadats amb aigua deu ser la repera! I també, per fi, ens vam posicionar sobre el track, jejeje. Vam esmorzar tot gaudint de les vistes i sentint la fressa de l’aigua de la riera del Balà i ens vam dirigir a Tavertet tot guanyant més alçada a través d’un bonic corriol. El retorn a la Riba, ara sí, va ser per un camí ben conegut per nosaltres, pel camí del grau Moltorer, pel GR2. Vam fer 13 kms, els primers avorrits per pista però van quedar compensats pels darrers kms. Sens dubte hi tornarem per fer un nou intent de seguir el track i fer un recorregut xulo.


dimarts, 13 de gener del 2015

11/01/2015 Taga

Primer cim del papa després d’operar-se el menisc. Li vaig comentar que amb en Genís volíem pujar al Santuari de Montgrony o al Taga i no va dubtar en apuntar-se i proposar pujar al Taga des de Ribes de Freser.

Per fer el seu primer cim, doncs, no va pas escollir-ne un de senzill... nosaltres al Taga hi haguéssim pujat des de St Martí d’Ogassa, que és un entremig entre pujar des de Coll de Jou (que és un pim-pam) i des de Ribes de Freser (on hi ha una senyora pujada). També he de dir que ahir el metge li va dir que aquesta setmana s'ho agafés amb més calma...

La veritat és que no va pas semblar que fos el seu primer cim... Com abans de l’operació, va anar sempre per davant nostre i frenant tot sovint per esperar-nos.



“Només” son uns 6 km de pujada però el desnivell positiu per assolir el Taga de 2.038 m és de 1.100 m. Així que la ruta a fer és una constant i pronunciada pujada. Això sí, a l’anar admirant les vistes a un li passen tots els mals. I quant penses que aquesta conforme la última pujada de les darreres edicions de la Ultra Trail Emmona i que els participants la fan portant a sobre 90 km, només et vénen al cap sentiments d’admiració.

Vam anar pujant xino-xano i parant per tirar alguna foto (bé, moltes fotos, jejeje) i animar a en Genís que no està acostumat a fer tant desnivell. Tot i això, vam aconseguir fer el cim amb 3 hores que és precisament el que marquen els indicadors :) La baixada, com sempre, va ser més ràpida.


Al cim un original pessebre i molta gent, que havia pujat per diferents camins, suposo que perquè el dia acompanyava. Poca gent, però, vam trobar pel camí que vam fer nosaltres. A qui vam trobar, i com sempre va ser un plaer, va ser a en David del blog galopaquegalopa, que anava amb un grup que ens va avançar a la pujada i després d’assolir el cim i fer no sé quantes voltes per vés a saber on, també ens va avançar a la baixada, teeela! n’hi ha que estan en un grau superior en això de fer kms i desnivell!

Un diumenge més, fent una excursió tranquil·lament gaudint de la muntanya.



dijous, 8 de gener del 2015

03/01/2015 Turó de Tagamanent

Amb en Genís vam decidir fer un cim per admirar les vistes que la majoria de vegades ens perdem per culpa de la boira, és el que té viure a Osona... Sí, havíem d’aprofitar que durant aquestes festes nadalenques, estranyament, hi ha hagut un munt de dies seguits en que la boira ha estat amagada deixant pas a un esplèndid sol. I el cim escollit va ser... el Turó de Tagamanent que està coronat per un castell/església que cada cop que m’hi arribo veig més restaurat.



Vam seguir el GR que no té pèrdua i que amb constant però assequible corriol de pujada mena d’Aiguafreda fins al Turó de Tagamanent (algunes caminades passen per aquí: per exemple, els primers kms de la Travessa del Montseny). I, com havíem previst, en aquesta ocasió la visió va ser perfecta: una immensa extensió de mar, la Torre de Collserola, la Mola, Montserrat, els Pirineus i evidentment el Montseny del qual forma part el Turó de Tagamanent. Quin plaer esmorzar sota el sol admirant tot això :)


L’anada i la tornada la vam fer pel mateix camí. En total, uns 12 km i 1.500 m desnivell acumulat. Sense pressa però sense pausa, gaudint de la caminada.



divendres, 2 de gener del 2015

31/12/2014 St Silvestre Manlleuenca

La St Silvestre de fa 2 anys va ser la meva primera cursa. I també la única ja que, des de llavors, no havia corregut més. L'any passat ni em vaig plantejar si repetir-la o no per la senzilla raó de que érem fora. Enguany, altre cop, com fa 2 anys, en Genís m'anava dient: què? sí? Fins que el 27 de desembre, quant vaig tornar de les Agudes, em va dir: ja estem inscrits! Total, que l'endemà vam anar a veure si aguantava 5 km corrent. I vaig passar la prova així que... cap a la St Silvestre!

Lo meu és caminar i a la muntanya però aquesta és una manera diferent i divertida de despedir l'any minuts abans del sopar i les campanades: hi ha molta animació, molts corredors van disfressats, hi ha riures, etc, i "només" són 5 kms.


Amb el papa ens vam intercanviar els papers: lo normal és que ell corri i jo l'animi, doncs aquest cop va ser el revés ja que ell està en plena recuperació d'operació del menisc. He de dir que jo sóc una nefasta corredora (evidentment vaig córrer a pas de tortuga i vaig arribar dels últims/es... amb un temps de 00:31:58 vaig doblar el temps del primer en arribar, jajaja! i... vaig millorar el temps del 2012, jajaja, increïble!) i que el papa és un nefast animador (va i es deixa a casa la càmara de fotos per immortalitzar el moment!!! sort dels paparazzis...).

Felicitar a la organtizació, l'Olimpic Manlleu, per aquesta cursa gratuïta, amb xip, obsequi a l'arribada, i envoltada de bon rotllo.

Foto i vídeo de la nostra arribada, aquí