dijous, 29 de setembre del 2011

Pujada al Montsià

L'any passat vam fer la Pujada al Montsià i enguany l'hem repetit. Només era l'edició V però hi havia molts participants, i és que està molt ben organitzada i és una bona manera de gaudir del Delta de l'Ebre. Hi havia una cursa de 31 km i una caminada de 18 km, amb en Genís vam fer la caminada.





A les 8:00 hi va haver la sortida de la cursa i a les 9:00 la sortida de la caminada, després d'una ballada de gegants i d'uns quants petards. Tots els participants amb xip, per controlar-nos bé. Enguany la sortida/arribada no va ser davant l'ajuntament sinó en una plaça, perquè pels carrers històrics del voltant de l'ajuntament hi feien un mercat iber en motiu del cap de setmana ibèric. A la caminada, quasi la meitat de la gent va sortir corrents (com quasi sempre)! El recorregut va ser el mateix que l'any passat: els que van fer la cursa van arribar a pujar a la Torreta del Montsià, el punt més alt de la serra amb grans vistes al Delta de l'Ebre; i els que vam fer la caminada no vam recórrer tota la Serra del Montsià però déu n'hi do, vam gaudir de la muntanya, de les vistes al mar, del parc del Delta de l'Ebre, i del Massís dels Ports al fons. Hi havia avituallaments força seguits (sort, perquè feia calor!) amb begudes, fruites, xocolata, etc, i un entrepà a mig camí. Durant el recorregut vam trobar diversos cartells divertits posats per l'organització indicant per exemple una baixada xunga, que s'arribava a la darrera pujada, que hi havia unes quantes escales, etc. Petits detalls que fan que valgui la pena repetir la marxa. A partir de la segona meitat del recorregut, a partir de l'avituallament de l'entrepà, vam coincidir amb els darrers corredors, cosa que significa que cada 2x3 havíem d'apartar-nos per deixar-los passar; és impressionant veure'ls però és un pal trencar el ritme tot sovint per deixar-los pas, també és trist veure que hi ha gent que passa de tot i no deixa pas...






A l'arribada ens esperaven un munt d'obsequis (un diploma, una samarreta, un buf, una bossa, un sac de taronges, arròs Montsià, etc) i un dinar :) Ah! També sortejaven regals i... a en Genís li va tocar un petit bolso Reebok de noia, jejeje. Vam acabar més que contents, també perquè l'any passat vam tardar quasi 5 hores i vam ser bastant dels últims i aquest any vam tardar 4h 9m i vam ser dels del mig.



dimecres, 21 de setembre del 2011

Matagalls - Montserrat 2011

2009 (papa i jo, en la nostra 1a caminada de 24 hores): 20h 38 m

2010 (papa): 17h 20m -> més de 3 hores de millora respecte l'any anterior

2011 (papa): 16h 27m (que haguessin sigut menys de 16 hores...) -> quasi 1 hora de millora respecte l'any anterior

El meu pare em va telefonar el diumenge a les 07:15 dient que ja estava a l'últim control, és a dir que només li faltaven els darrers 3 kms de pujada a Montserrat,  i jo li vaig dir que ja podia anar a pas de tortuga si volia que el veiguéssim arribar perquè estàvem esperant la sortida del primer cremallera que era a les 7:55! i així ho va fer el pobre, jejeje, després va dir que igual l'havien avançat 100 persones! 

com és possible tanta millora???

Enguany, com l'any passat, no he fet la Matagalls-Montserrat perquè només fa 15 dies que vaig fer la Circular d'Oliana. Però... la veritat és que no sé pas si tornaré a fer mai la Matagalls-Montserrat, així el meu pare no anirà al meu pas de tortuga i veurà les seves millores...

La Matagalls-Montserrat és una marxa que val la pena fer alguna vegada! Perquè és una marxa històrica, perquè tant la sortida com l'arribada és en llocs singulars de Catalunya, per l'ambientasso, etc. Tot i que sigui multitudinària (més de 3.000 participants), la organització se les ha empescat any rere any perquè tot surti bé (per exemple, per evitar una immensa aglomeració a la sortida, cada minut surten 20-25 participants). 

Esperant la sortida...

Sortida dels de més de 60 anys (els primers en sortir)

Sortida dels de més de 60 anys (els primers en sortir)

A Collformic (a la sortida) fila de participants i espectadors

Esperant la sortida del primer cremallera...

Arribada del meu pare

Arribada del meu pare

Arribada del meu pare




Per cert, si a la presentació al Parlament van dir que igual l'any vinent farien cursa i caminada, a la sortida de la marxa ho van confirmar explicant que l'any vinent hi haurà la Cursa de la Matagalls-Montserrat a la primavera i que serà d'uns 100km a fer en unes 18 hores i al setembre hi haurà la Clàssica Matagalls-Montserrat d'uns 80km a fer en unes 24 hores. Fins ara havien estat lluitant perquè no fós competitiva però han acabat rendint-se davant les noves preferències dels participants.

dimecres, 14 de setembre del 2011

Makissada

Aquest diumenge 11 de setembre ens coincidia la caminada de les Guilles de Tagamanet i la Makissada de Sils. Tot i que les caminades de les guilles ens agraden molt perquè sempre varien el recorregut i el fan molt xulo i els avituallaments estan molt bé, vam optar per la makissada perquè no l'havíem fet mai.

foto dels MAKIS en la que hi surt en Lluís i el meu pare
foto dels MAKIS en la que hi surt el Bitxo, jo i en Genís
Tenint present, tal i com van dir els organitzadors abans de donar el tret de sortida, que a Sils no hi ha muntanyes (cosa que vam trobar a faltar una mica), el recorregut va estar bé: s'ho van currar perquè només passéssim per pistes i corriols, vam fer 0% d'asfalt, una cosa sorprenent i molt d'agrair. Hi havia avituallaments amb només aigua per suportar la calorada que va fer, i a l'arribada hi havia entrepà, refresc i fruita.





Podíem escollir entre fer una ruta de 10 km i una de 26 km. El meu pare, en Lluís, en Genís, el Bitxo i jo vam optar per la llarga. I... de seguida vam flipar amb la velocitat de la marxa! En principi es podia fer caminant o corrent però de seguida vam adonar-nos que corredors i caminadors anaven fiuuu! tope ràpid! Vist això, al 1r avituallament en Genís va decidir continuar per la ruta de 10 km. La resta vam acabar els 26 km amb només 5 hores, és a dir, vam anar a 5 km i pico per hora i, tot i anar a aquesta velocitat, vam arribar últims, flipaaant! Vam caminar rapídissim, parant-nos lo mínim als avituallaments de l'aigua, jo em vaig menjar una barreta caminant per no perdre temps (el meu pare i en Lluís ni això), no vaig parar ni un moment a fer pipí, només parava "per força" quant havia de netejar el Bitxo d'arbusts que tenia enganxats al pèl perquè pogués caminar bé i després a córrer per atrapar al meu pare i en Lluís, sort que no hi havia gaire desnivell, bufff! què menja la gent de Sils per portar aquest ritme???



El Bitxo, entre que feia dies que no feia rutes llargues, la calor, la velocitat que vam portar i l'absència de parades, va anar tota l'estona esbufegant i va acabar esgotat. A l'arribada, després d'una remullada en una font, d'un extra de 2 botifarres, i d'uns 30 minuts descansant a la gespa, va tornar en sí.

En Lluís va anar amb la senyera tota l'estona per celebrar la diada. D'això se'n diu ser bon català, jejeje

dimarts, 13 de setembre del 2011

Camí de Ronda: Cala Montjoi - Sta Margarida (Roses)


Mostra un mapa més gran

Dissabte vam fer una sortida familiar a la Costa Brava: vam anar xino-xano, gaudint del paisatge, xerrant i fent parades vàries pel tram del camí de ronda que va de Cala Montjoi a Sta Margarida (Roses) i, després d'un ràpid bany al mar per refrescar-nos, vam fer un bon dinar. Realment hi ha racons molt bells a la Costa Brava.














divendres, 9 de setembre del 2011

III Circular al Pantà d'Oliana

L' any passat ens va encantar en tots els sentits, així que aquest any havíem de repetir aquesta marxa de 24 hores organitzada pel Grup Excursionista d'Oliana que, per cert, és la que té la puntuació més alta (per sobre de la clàssica Matagalls-Montserrat) a la XIV Copa Catalana de Caminades d'Alta Resistència.

El recorregut va ser el mateix que l'any passat:
81 km
6.200 m desnivell segons el Grup Excursionista / 6.650 m desnivell segons la Federació
Com expliquen a la seva web:
"El nom de Circular Pantà d Oliana no significa que sigui una caminada que rodeja els límits de l'embassament, sinó que el recorregut transcorre pels abruptes massissos i serres que geològicament li donen forma. És tant així, que l'embassament només es deixa veure en certs punts del recorregut, ja sigui en distàncies properes o llunyanes.
El recorregut circular va alternant el pas per massissos i serres amb diferents poblacions de l'Alt Urgell sud: muntanyes com Serra-seca, la Serra d'Aubenç, Roca del Corb en són alguns exemples. Sortint i arribant a Oliana, es passa també pels nuclis urbans d'Alinyà, Romanins, Fígols, Organyà, Coll de Nargó, les Masies, Peramola i Tragó."


1r avituallament


Una mica allunyat però, al fons a l'esquerra, el pantà d'Oliana
Tot i que el temps previst era de pluja, només durant les primeres hores (la tarda del dissabte) va anar caient puntualment una minsa pluja. I diumenge pràcticament fins al migdia va estar ennuvolat. La meteorologia ens va ser favorable perquè no vam passar calor com en l'edició anterior.

Hi va haver menys gent que l'any passat, segurament "per culpa" dels pronòstics de pluja. De 185 inscrits (50 menys que l'any passat), 140 vam finalitzar la marxa (un 75%, més o menys com l'any passat). Nosaltres vam tardar 19h 24m (2h 20m menys que l'any passat) i vam quedar penúltims (com l'any passat) per davant d'un grup de 6 persones. Aquesta millora va ser deguda a que no vam passar calor (a l'últim avituallament ens van dir que tothom havia millorat més o menys 1,5h respecte l'edició anterior) i a que físicament no vam tenir cap problema (l'any passat jo vaig acabar amb un peu xungo). Però 19h i pico és el que havíem de tardar si tot anava bé ja que és el que tardem normalment en aquestes marxes de 24h.

Un ramat d'ovelles a punt de ser tancades just quant es va fer fosc. El gos que les controlava ens va encerclar fins i tot a nosaltres!

Com l'any passat, quasi tot perfecte: recorregut xulo, gent amable, avituallaments variats, piscina i dutxa a l'arribada, molt control perquè tot anés bé, etc. Ara bé, si l'any passat el marcatge va ser perfecte (sempre abundant i molt vistós a la nit), aquest any va ser normal i es veu que algun corredor es va queixar (quant hi havia algun canvi de sentit, de terreny, etc, estava ben senyalitzat però de vegades portaves una bona estona en una pista i no veies cap marca i dubtaves de si anaves bé o no, bé, nosaltres a l'haver fet la marxa l'any passat dubtàvem però de seguida, recordant l'edició anterior, vèiem que sí que anàvem bé).

Una de les anècdotes que vam viure va ser conèixer en Lluís Garrofé, un senyor de 80 anys que... va arribar abans que nosaltres!!! I d'aquí a dues setmanes farà la Matagalls-Montserrat com ha fet els darrers anys, essent la persona de més edat en fer-la.



A l'arribada, amb els diplomes




Refrescant-nos i recuperar-nos a la piscina d'Oliana

Excepte al primer tram i a alguns darrers trams, vam anar sols. És cert el que un va comentar: a la Circular d'Oliana menys de 200 persones i 15 dies després a la Matagalls-Montserrat 3.000 persones, què pensa la gent?

I encara una altra qüestió... Ja ho he dit algun altre cop: cada cop hi ha més gent que corre (a Oliana els darrers van tardar 21h, és a dir, la organització va poder plegar 3h abans). Tot està en constant evolució, sí, i potser els organitzadors de marxes s'hauran de renovar per adaptar-se a les noves preferències dels participants però espero que no sigui en detriment dels caminadors, per exemple, rebaixant els temps perquè sinó els caminadors, que també existim, quedarem fora d'aquestes activitats! A la presentació de la Matagalls-Montserrat, per exemple, van deixar anar que igual l'any vinent farien cursa i caminada.


Presentació de la Matagalls-Montserrat 2011 al Parlament, amb la M.H. Núria de Gispert

Cada cop se'm fan més amenes aquestes marxes de 24h. És una desconnexió total del dia a dia, un gaudir de la natura, conèixer gent, una superació personal, la ment va per aquí i per allà, un mateix es sorprèn de sí mateix, etc