dijous, 30 d’abril del 2009

Sant Jordi

Després d'un llarg període de sequera, molta pluja aquest any.



Per Sant Jordi, però, un temps fantàstic.
El temps s'ha portat bé amb Catalunya, je je je


Com veieu, aquest any 3 roses:
del papa, d'en Genís, i d'en Lluís de la ràdio.
Merci!

dijous, 23 d’abril del 2009

GPS

Fa temps que tinc ganes de GPS per anar a caminar però, tot i que he llegit moltes coses al respecte, no m’acabo de decidir... Per fer front a la meva incertesa, el dilluns 20/04/2009 vaig començar un curs teòric-pràctic que es diu DESCOBREIX LES POSSIBILITATS DEL GPS. Segurament, quant l’acabi, caurà el famós GPS.

CANICROSS

A finals de març vaig entrar casualment a http://galopaquegalopa.blogspot.com/ i vaig descobrir el canicross. El tema em va agradar, així que vaig començar a informar-me (a la web de la Asociación Española de Mushers (Terrassa) http://www.canicross.es/ hi ha molta cosa: una explicació de què és el canicross, informació de les activitats que es fan, del material necessari i d’on comprar-lo, també té foros on la gent explica per exemple com han entrenat els seus gossos, videos, un llistat de clubs i links).

Tot i que jo no he corregut en ma vida, bé, sí, al cole i a l’insti a les classes del que actualment s’anomena educació física, espero que em serveixin d’alguna cosa les caminades matutines dels diumenges... També espero que l’energia del Bitxo compensi la seva reduïda mida i les seves curtes potes, ja que físicament a poc pot aspirar al costat d’un Husky o d’altres races de gossos que majoritàriament tenen els que fan canicross... Com a mínim espero passar una bona estona amb ell!

El 19 d’abril va tenir lloc a l’Hípica de Vidreres l’última cursa de la 3ª Lliga Catalana de Canicross i vaig decidir anar a treure-hi el cap.







El proper pas és canviar les xiruques per unes bambes, comprar un cinturó per mi, un arnés pel Bitxo, una línia de tir i començar a entrenar tots dos. Bé, ell més que entrenament necessitarà aprendre a obeir...

100 CIMS

Tot i que el meu pare i jo portem uns quants anys traient a passejar a la muntanya a la Duna i al Bitxo els diumenges al matí i de pas descobrint indrets nous, no ha sigut fins aquest any que ens hem fet socis del Grup Excursionista de Manlleu http://www.gem.cat/ i que ens hem fet la Llicència de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya http://www.feec.org/. Arran d’això, he descobert els 100 cims www.feec.org/centcims.

“El repte dels “100 cims” no és una competició. La FEEC, a proposta de les Delegacions Territorials, ha elaborat un catàleg amb els cims més representatius i característics de Catalunya. Dels cims del catàleg, cadascú pot escollir els cent cims que li siguin més atractius i que li permetin superar el repte.

L'objectiu que es pretén amb els “100 cims” és conèixer les diferents contrades del nostre país mitjançant l'excursionisme. Per tant, no és un repte apte únicament per a les persones més ben preparades, sinó que tothom hi té cabuda, ja que en el catàleg hi ha cims de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu.”

Ja n’hem fet bastants d’aquests cims però començarem de zero perquè, tot i que els fets a partir del 2006 es donen per bons, nosaltres en el moment de fer-los no teníem la llicència i no ens els comptabilitzen. No passa res: gaudirem novament d’alguns cims i d’altres cims els descobrirem per primer cop.

El 1r dels 100 cims:

El puig de St Miquel de les Formigues (o de Solterra) 1.202 m

Vam descobrir aquest cim gràcies al llibre “Els camins de l’Alba. Núm 8 Guilleries – Collsacabra. 20 excursions per a totes les edats. Editorial Alpina. Geo Estel Guies.” El 12/04/2009 hi vam pujar novament per comptabilitzar-lo pels 100 cims. El temps no va acompanyar, com és habitual aquest any.



El llibre proposa començar la ruta a “la font dels Abeuradors, a 7 km de Sant Hilari Sacalm. A l’entrada del poble cal seguir les indicacions del polígon industrial la Bòbila. Un cop arribats girarem a mà dreta passant per davant de l’empresa Fustes Sant Hilari. Des d’allà comenta una pista ben fressada de 7 km que no abandonarem fins a arribar al punt d’inici. Al llarg d’aquest tram deixarem a mà esquerra la font del Sastre, a mà dreta el desviament a Santa Margarita de Vallors i a mà esquerra el de Vilavecchia.”

“A la font dels Abeuradors trobem el cartell d’inici de la ruta. Tota la ruta està molt ben senyalitzada amb indicadors de Turisme de Catalunya.”

Amb una horeta i poc es puja al puig i amb una horeta se’n baixa. Si voleu fer la ruta més llarga llavors senzillament l’heu de començar a la pista fressada de 7 km a tocar de l’empresa Fustes Sant Hilari.

El llibre diu que “és el cim més alt de les Guilleries. Des de dalt la vista és impressionant: als peus la immensa massa forestal de les Guilleries, a l’est el Montseny i al nord el Collsacabra i els Pirineus.”




“Al final del s.X, dalt del cim hi havia el castell de Solterra, i tres segles més tard l’ermita de Sant Miquel. Avui a penes en queden vestigis, però han donat al puig el nom oficial. El nom popular, el de puig de les Formigues, l’entendreu al cap de poca estona d’estar al cim. Una important colònia de formigues alades té fixada la seva residència en la base de la creu de les Guilleries!” (a la tardor)

TINC BLOG :)

Feia temps que volia fer un blog i finalment aquí està. El 23 d’abril és un bon dia per començar un blog, no?
Dia de Sant Jordi Patró de Catalunya, Diada dels Enamorats a Catalunya, Diada del Llibre i de la Rosa a Catalunya i Dia Internacional del Llibre i del Dret d’Autor des de 1.996 en varis països segons la UNESCO. També és l’aniversari de la mort dels escriptors Miguel de Cervantes, William Shakespeare i Inca Garcilaso de la Vega (el 1.616) i de Josep Pla (el 1.981).

Per què ara?
Doncs perquè hi ha temporades en que no passa quasi res i temporades en que passa de tot. A dia 23/04/2009 puc dir que estic en el darrer cas, amb molts projectes entre mans:
100 cims
Canicross
GPS
i... aquest blog!

Per cert, aquesta setmana a la feina ens han fet una xerrada sobre el llenguatge no sexista. Intentaré aplicar-ho aquí al blog i a tot arreu. I dic intentaré perquè, tal i com ens van dir, no és fàcil canviar el xip: fins ara per referir-nos als dos sexes era norma utilitzar el masculí, per exemple, els nens ploren; doncs ara no, ara s’ha de dir, per exemple, els infants ploren.