divendres, 30 de novembre del 2012

Un 100 cim: Montfalgars 1.610 m

Diumenge vam pujar a Montfalgars des de Rocabruna (prop de Camprodon) seguint les indicacions que vam trobar al blog maifemcim.cat (francament, Montfalgars no ens sonava de res, i això que tampoc ens cau tant lluny!). Va ser un cim rar en el sentit de que mentre el pujàvem teníem unes vistes impressionants però dalt del cim res de res perquè resulta que està al bell mig d'un bosc de petits avets que tapen totes les vistes. El cim està coronat per un punt geodèsic.


L'excursió va ser d'uns 13 km amb un desnivell positiu d'uns 650 m. Fins a sota el Coll de Vernadell va ser anar fent sense problemes, guanyant desnivell a poc a poc, bàsicament fent kms fins aproximar-nos als peus del cim. Però després la cosa va canviar. La pujada al Coll de Vernadell va ser per un dret corriol que semblava que fos una cascada sense aigua i després la pujada al cim tot seguint unes estaques clavades a terra va ser una d'aquelles pujades que semblen no res però que acaben fent patir per ser més llargues i dretes del que a priori semblen. Així que, de tant en tant, petita parada per agafar aire i admirar les vistes i les seqüeles de la tardor, i després a rempendre el camí amb energies renovades.


La pujada/baixada al cim, en el punt de les estaques, estava plena de vaques (per cert, d'un color gris molt xulo). Com que són uns animals molt curiosos, mai s'aparten o en tot cas ho fan mooolt lentament i, anant amb el Bitxo, molts cops el que passa és s'acosten fins a ell. Doncs va i per primer cop en ma vida veig fugir a tot córrer unes vaques (mentida, algun cop n'havia vist córrer però perquè la Duna, la dàlmata del meu germà, les empaitava amb el seu instint de caça)! I dos cops, quant pujàvem i quant baixàvem! Potser aquestes estan poc acostumades als intrusos perquè la veritat és que no vam trobar a ningú en tot el camí...


Com que l'excursió no va ser molt llarga, a la tornada vam entretenir-nos sense èxit en buscar l'entrada a unes antigues mines i a collir bolets literalment arrossegant-nos a 4 potes per entremig d'arbustos, arbres, herbes i tal, fent-nos alguna ferida de guerra (veure el nas del meu pare), però és que hi havia una plantació de rovellons gegants súper amagats entremig les fulles del terra caigudes dels arbres. Va valer la pena perquè, amb només mitja horeta, vam omplir 3 bosses! I els que vam deixar!



Els presents en aquesta ocasió vam ser el meu pare, en Lluís Pratdesaba, en Genís, el Bitxo i jo.

dijous, 22 de novembre del 2012

18/11/2012 Mitja Marató de Ripoll

Diumenge el meu tiet Ramon i el meu pare van participar a la Mitja Marató de Ripoll, era la 34a edició, quasi res. Enguany en paral·lel s'hi estrenava una cursa popular de 6 km però evidentment ells van optar per fer el màxim de kms possible.

La ruta de la mitja marató sortia a tocar del camp municipal de futbol de Ripoll, travessava Ripoll, arribava fins a Sant Joan de les Abadesses, tornava a Ripoll i tenia l'arribada davant el monestir. Tota la ruta transcorria per la carretera C260, tallada al trànsit en els dos sentits de la marxa per a l'ocasió. 


En Lluís Pratdesaba, en Genís, jo i el Bitxo vam fer seguir la ruta del ferro Ripoll - Sant Joan de les Abadesses començant abans de l'hora d'inici de la mitja marató per tenir una mica de marge ja que nosaltres caminàvem i el meu pare i el meu tiet corrien a la mitja marató, vam aturar-nos poc abans d'arribar a Sant Joan de les Abadesses per animar als corredors des del primer fins a quasi el darrer, i després vam tornar a Ripoll per la C260 essent avançats per la majoria dels corredors, des del primer fins a quasi el darrer. Ens van sortir uns 13 kms.

A Ripoll i a Sant Joan de les Abadesses hi havia gent animant, per exemple, poc abans de l'arribada, a l'entrada de Ripoll, hi havia gent amb gralles i tambors. Però al bell mig de la carretera C260, a part de nosaltres 4, només hi havia alguna persona en algun encreuament i evidentment els dels avituallaments, i prou, potser per això alguns corredors al veure'ns ens deien que els animéssim si precisament en el moment en que ells passaven nosaltres ni aplaudíem ni cridàvem, que bo!


Va ser la tercera mitja marató del meu pare. Tot i que deia que no havia entrenat el córrer, va fer més o menys el seu temps, si bé va dir que havia patit una mica i l'endemà fins i tot va tenir alguna agulleta, em costa de creure! Aquesta setmana ja torna a entrenar el córrer, jejeje


El meu pare va fer un temps de 1:55:56 i va quedar 398è de 465


El meu tiet Ramon va fer un temps de 1:45:44 i va quedar 311è de 465

dilluns, 19 de novembre del 2012

RESUM 2012

Ja sé que encara no s'ha acabat l'any però, com que d'aquí a finals del 2012 en principi les caminades que farem seran normaletes en quant a quilometratge i com que tinc certa nostàlgia de les aventures passades, m'he entretingut a recordar i a fer un recompte del que hem fet enguany d'especial per a nosaltres, bàsicament el repte que ens havíem proposat de la CCCR.


dissabte, 17 de novembre del 2012

11/11/2012 XVIII Marxa del Garraf


Característiques de la Marxa del Garraf:
45 km
3.214 m desnivell acumulat
918 participants inscrits
776 participants van arribar
El papa i jo vam fer un temps de 10h 28m
Obsequi: una samarreta tècnica màniga llarga (genial! perquè de màniga curta en tenim un munt però de màniga llarga no!)
Aquesta era la darrera caminada de resistència de la CCCR 2012 (snif, snif, snif)


Pensava que la història es repeteria i que com l'any passat ens plouria i trobaríem fang, fang i més fang, però no. A primera hora tot pintava bé, a mig matí van caure quatre fines gotes i, tot i que a partir de llavors la nuvolositat ja no va marxar, el temps només ens va amenaçar, no va acabar fent res de res. Així que vam poder divisar amb condicions el Parc Natural del Garraf i el mar que, a primeres hores del matí, era d'un bell blau elèctric. No sé si perquè estem més acostumats a veure muntanya que mar o perquè ens sabia greu veure tantes explotacions de pedra però vam acabar fent un munt de fotos al mar i poquíssimes a la muntanya...


A l'haver-hi tanta gent (900 inscrits), la veritat és que no esperava veure cares conegudes. Però va ser tot el contrari: vam fer els 10 primers kms de pujada fins al 1r control/avituallament amb en Pere i la Carme, poc abans d'arribar-hi vam coincidir amb uns de Sabadell que també participen a la CCCR, fent un petit descans en aquest 1r control/avituallament ens va aparèixer en Manel, després de baixar fins a la platja del Garraf va i al 2n control/avituallament trobem a l'Albert de Llançà que, per despedir la CCCR, acabava de fer una capbussada al mar (llàstima que ens la vam perdre!) i ens oferia bunyols de l'Empordà i un gotet de garnatxa (mmm!), a continuació vam fer un parell de trams sols però al 4t control/avituallament on hi havia un entrepà de botifarra vam tornar a trobar-nos a l'Albert de Llançà que ens va acompanyar fins al 5è control/avituallament, és a dir, vam fer el cim de la Morella amb ell i vam riure junts al patinar constantment al baixar-ne, i finalment la llarga baixada fins a l'arribada la vam fer sols però coincidint tot sovint amb cares conegudes de la CCCR (de Mataró, de Castelldefels, etc). Ah! fent cua a la sortida vam veure el gos que fa caminades de resistència i que feia temps que no vèiem! I resulta que també és campió individual de la CCCR, jajaja! A l'arribada, l'Àlex, un amic de l'Albert de Llançà, va i va treure de la seva motxilla dues ampotlletes de cava i rajoles de mousse de xocolata. Si és que tots estem contents d'haver participat a la CCCR però tots estem tristos de que s'hagi acabat... 


Tot i ser una marxa multitudinària, la veritat és que l'organització és perfecta. La sortida, tot i que cal fitxar, és ràpida, bé, al cap de no res s'ha d'anar en fila índia a l'agafar un corriol de pujada que ja no es deixa fins al 1r avituallament, al km 10 aproximadament, però només és aquest tros, després un ja pot anar al seu ritme i, enguany, per evitar molèsties als corredors, aquests han sortit primers. Els avituallaments estan molt bé (donuts, entrepans, xuxes, fruita, etc), si bé és cert que vaig trobar a faltar coca-cola en alguns d'ells (fins al final no vaig poder satisfer aquest meu desig). Senyalització perfecta. Ruta ideal per conèixer la zona, barrejant mar i muntanya. I voluntaris atents i sempre amb un somriure. Tot perfecte si no hagués estat pel meu nas a vessar de mucositat: vaig tenir algunes dificultats per respirar bé i vaig gastar un munt de mocadors (i més que n'hagués gastat si no els hagués hagut de racionar perquè m'arribessin per tota la marxa!).



Bueno, esperem retrobar les cares conegudes de la CCCR a la "festa" que organitzarà la FEEC a principis de l'any vinent o el dia menys pensat caminant per algun dels fantàstics racons del nostre país.

I després de la CCCR 2012 què? Ja veurem...

divendres, 9 de novembre del 2012

Sauva Negra i Castell de La Popa

Diumenge vam fer un passeig fins al Castell de La Popa i vam collir alguns fredelucs a la Sauva NegraEstava pendent des de feia 1 any! I, com va dir un senyor d'un grup que vam trobar dalt del castell, fa goig l'entorn ara a la tardor.


En aquesta ocasió l'expedició va estar formada pel meu pare, en Genís, servidora, i la Duna i el Bitxo. I, de tant en tant, també una pluja fina.



Un cap de setmana "tranquil" abans d'encarar la darrera caminada de la CCCR, la Marxa del Garraf.

diumenge, 4 de novembre del 2012

27/10/2012 XXI Rasos de Peguera - Manresa

Característiques de Rasos de Peguera - Manresa:
82 km
1.207 m pujada
2.782 m baixada
139 participants van prendre la sortida
135 participants van arribar (quasi tots!)
El papa i jo vam tardar 16h 41m


Al final va anar millor del que pensava. Em feia por tanta baixada però vaig acabar cansada com altres marxes de resistència i punt, cap lesió ni cap dolor ni cap agulleta ni cap ampolla de record. Hi havia molt desnivell de baixada, sí, però en realitat només 2 baixades eren xungues (la de Rasos de Peguera, només de començar, i la de Taravil poc abans del km 20), la resta eren baixades més suaus o més de pista que s'alternaven amb trossos plans i trossos amb petites pujades/baixades, bé, i alguna "piscina" per creuar.

També la sortida va anar millor del que pensava. M'imaginava un caos al corriol de forta baixada que hi ha només de començar però, com que la caminada no era multitudinària i com que abans de sortir fitxaven un a un tots els participants, més o menys la sortida va ser esglaonada i en cap moment hi va haver un tap de gent. Ara bé, un cop em vaig girar i em van venir ganes de tirar una foto perquè era impressionant veure un munt de gent en plena baixada, però al final em va fer por que la manada m'envestís, jejeje. Tot i això, vam coincidir amb més boletaires que participants a la marxa (la carretera fins a Rasos de Peguera estava plena de cotxes de boletaires i de marxaires només n'hi havia 139)! Crec que d'aquesta primera baixada va ser més xungo el fet de cada dos per tres haver de creuar la carretera tot saltant les valles que no pas la pròpia baixada, com a mínim per a mi que sóc baixeta i les cames no donen gaire de sí a l'hora de superar obstacles. També he de dir que vaig veure més d'una patinada i més d'un cul a terra a la baixada...

A la meitat del recorregut vam tenir un petit contratemps. Superada la pujada més xunga de la marxa, si és que se'n pot dir xunga d'aquesta pujada (Serrateix), hi havia un control. Nosaltres vam veure un cartell ben gros que posava CONTROL enganxat a un càmping però vam estar mirant i remirant i no vam veure res, ni taula amb menjar ni participants ni res, a més el càmping es deia l'Hostalet i no Serrateix, juntament amb la paraula "control" no hi havia cap referència ni a la marxa ni al Centre Excursionista Comarca Bages, així que vam pensar que igual el cartell era del càmping per anunciar a la gent que passés per recepció abans d'entrar al càmping, no se'ns va acudir entrar al bar del càmping i vam pirar. Poc després, al començar a baixar, vaig veure clarament que ens havíem passat el control i el papa va entrar en la seva fase "estic cabrejat" i va començar a caminar tope ràpid i a engrandir la distància entre ell i jo (sort que era baixada i pla, i no pujada, així jo també podia anar una mica ràpid), i jo vaig començar a patir per si l'organització ens estava buscant però al fulletó que ens havien donat no hi havia cap mòbil per avisar en cas de qualsevol incidència/imprevist. Tan ràpid vam anar (només vam parar uns segons per posar-nos els frontals) que vam atrapar en Manel (ostres, tu! quant pensem veure't no hi ha manera de trobar-te i quant menys ens ho pensem va i els nostres camins es creuen!) i nosaltres histèrics vam explicar-li el que ens havia passat, i altra cop a caminar ràpid fins al següent control on, també histèrics, els vam explicar que ens havíem saltat el control anterior i que no havíem pogut avisar a l'organització i... no va passar res, es veu que sempre hi ha algú que se'l salta perquè està "amagat" dins el bar del càmping. En aquí, morts de gana, ens vam atiporrar de croissants petits de xocolata, mmm. Així vam compensar el control que ens vam passar que es veu que era el millor en quant a menjar i que, a més, era acollidor perquè hi havia una llar de foc.


Vam anar força bé tota la marxa excepte en els dos darrers trams, se'ns van fer eterns... El penúltim tram (pels voltants de Callús) va semblar un laberint i jo, a sobre, estava en plena crisi de son, i l'últim tram va ser una ratllada mental total perquè anàvem veient Manresa però anàvem fent voltes i més voltes allunyats d'ella i pujades/baixades i més pujades/baixades, amb les ganes d'arribar que teníem i el vent i el fred que feia, això va ser brutal! En aquí el meu pare estava en la seva fase "vull arribar" i anava tope ràpid i anava engrandint la distància entre ell i jo, encara sort que als encreuaments s'havia de parar una estona per estudiar per on avançar que sinó... La senyalització era una ratlla blanca, una ratlla blava, i una ratlla blanca. Hi havia moltes senyals però, com que eren semblants a les d'un PR o d'un GR, és a dir, no eren gaire grans i no eren fosforescents, a la nit als encreuaments calia aturar-se per descobrir on eren per seguir per un camí o per un altre.

A l'arribada ens vam reanimar amb l'escalforeta d'un lloc tancat, un pica-pica, una dutxa amb aigua més freda que calenta, i l'alegria de tenir la marxa a la butxaca i també la CCCR (ja tenim suficients punts!!!) Com diu l'Albert de Llançà, sap greu que això ja s'acabi... la setmana vinent la Marxa del Garraf i punt i final per aquest any...


Per fi, després de molt de temps, una caminada sense pluja i sense núvols! Això ens va permetre gaudir de les vistes d'aquesta zona poc coneguda per nosaltres, i dels colors i dels fruits de la tardor amb tota la seva esplendor, veure les magnífiques tonalitats de la natura al pondre's el sol, i a la nit veure les estrelles i la imponent lluna plena, un gustàs. Llàstima del vent i del fred a la part final de la caminada (quant vam pujar al cotxe, vam veure que estàvem a només 1 o 2 ºC).