dijous, 27 de setembre del 2012

23/09/2012 Caminada Tagamanent

Enguany la Caminada de Tagament organitzada per les Guilles ens ha fet pujar fins al turó/castell de Tagamanent, han sigut uns 17 km amb un desnivell positiu d'uns 950 m. La majoria del recorregut ha sigut per corriols, alguns nous per a nosaltres, així que guai. Quasi al final hi ha hagut una "sorpresa" en forma de baixada/tobogan on quasi tothom hi ha fet un cop de cul, realment era digne d'en Kilian Jornet. Tot i que ha fet bon temps, no hem pogut gaudir de les vistes que hi ha des de dalt a Tagamanent perquè hi havia boira/núvols, més tard el cel s'ha aclarit però nosaltres ja érem a baix, sort que ja les coneixem nosaltres aquestes vistes. Hi ha hagut 5 avituallaments amb bon menjar, així que hem acabat sense gana per dinar. Com sempre, les Guilles han fet una fantàstica caminada. Hi hem anat el meu pare, en Genís, el Bitxo i jo.


divendres, 21 de setembre del 2012

16/09/2012 Cross l'Ametlla de Merola

Al Cross de l'Ametlla de Merola es fan 10 kms fent 2 voltes en un circuit que primer fa ziga-zagues per dins la colònia tèxtil de l'Ametlla de Merola i després puuuja i baaaixa per les afores. No és pas una de les curses més fàcils, vaja. Però, com que tot el circuit està a tocar del municipi, hi ha molta gent animant, a més hi ha un speaker que en tot moment va explicant com va el cross i que va anunciant una a una les arribades de tots els participants. O sigui, que hi ha molt d'ambientillu. A part de molta gent animant, també hi ha molts participants, 346 en aquesta edició. No és d'estranyar perquè el recorregut, l'ambient, els records i tot plegat està molt ben aconseguit, a més hi ha premis en metàl·lic que són un reclam pels corredors més ràpids, i hi ha cares conegudes com l'Arcadi l'Alibés de TV3 que és fill d'allà i que va fer de speaker a les curses infantil i sènior, després va córrer els 10 kms, i finalment va fer de speaker en l'entrega de premis i sortejos varis. En definitiva, un poble ben petit organitza una gran cursa.

Hi van córrer en Genís i el meu tiet Ramon. I els meus pares i jo, després de que el meu pare finalitzés la Matagalls-Montserrat, hi vam anar per animar-los, vam arribar uns minuts abans de que donessin el tret de sortida, just a temps.

Ramon 00:50 (184è)
Genís 01:00 (313è)


dimecres, 19 de setembre del 2012

15/09/2012 Matagalls - Montserrat

Un any més, jo no he fet la Matagalls - Montserrat per 2 raons: per la proximitat amb la Circular d'Oliana (només una setmana de diferència) i perquè així com a mínim en una caminada el meu pare pot anar al seu ritme (caminant ultra ràpid).

El que sí que he fet, juntament amb ma mare, és portar el meu pare a la sortida, a Collformic, notar els nervis dels participants, sentir certa enveja, veure moltes cares conegudes, i viure el caos al marxar de Collformic; abans de tornar a casa vam anar a Aiguafreda i vam estar-hi una estona animant als participants; i l'endemà ens vam aixecar ben d'hora i vam anar a recollir el meu pare a l'arribada, a Montserrat, això sí, pujant amb cotxe fins dalt i passant del cremallera perquè sinó no haguéssim sigut a temps de veure l'arribada del meu pare perquè el primer cremallera no surt fins a les 8:00.

Enguany han fet alguns canvis al recorregut: a la baixada a Aiguafreda, i a la Mola. Segons el meu pare, a pitjor perquè abans es passava per corriols i ara es passa per pista. Però, per la gent que corre, suposo que això és millor.

Matagalls-Montserrat (la caminada de resistència més multitudinària però, clar, també la caminada de resistència amb més ambientasso):
84,800 km
5.980 m desnivell acumulat
3.054 participants van prendre la sortida
2.462 participants van acabar (el 80,6%)


2010 (papa): 17h 20m

2011 (papa): 16h 27m

2012 (papa): 16h 05m


dilluns, 17 de setembre del 2012

11/09/2012 Cursa de Muntanya Ciutat de Vic

Un dia dóna molt de sí. L'11 de setembre, abans de la manifestació rècord "Catalunya, nou Estat d'Europa", molts corredors van anar a la cita de la Cursa de Muntanya Ciutat de Vic, pels voltants de la Creu de Gurb, uns a fer 20 km amb un desnivell positiu d'uns 800 m i d'altres, com el meu pare, a fer 10km amb un desnivell positiu d'uns 400 m (força desnivell per ser una cursa però, és clar, és el que tenen les curses de muntanya).

A la cursa es va respirar un ambient independentista: hi havia algunes senyeres d'ornament, a les sortides de les 2 curses (a la de 20 i a la de 10 km) va sonar l'himne de Catalunya, molts corredors anaven amb algun distintiu independentista, per megafonia mateix deien que vinga, vinga, que molts a la tarda anaven a Barcelona a la manifestació i s'havia de plegar d'hora, etc. El papa hi va anar amb la samarreta de la marxa cap a la independència Ulldeter - Roda de Ter

En la cursa de 10 km, el primer va tardar 39:16 i el darrer 1:15:42. El meu pare va acabar fent un temps de 57:57.


dissabte, 15 de setembre del 2012

8i9/09/2012 IV Circular Pantà d'Oliana

A la Circular al Pantà d'Oliana (crònica 2011) i a les 24 hores al Cap de Creus (crònica 2012) els hi tenim un especial "carinyu" perquè són de les primeres caminades llargues que vam fer i de les que, un cop provades, hem anat repetint any rere any perquè per una cosa o altra ens han captivat. I és una mica per culpa seva que enguany estiguem fent la CCCR... el 2010 que va ser el primer any que vam fer aquestes caminades, cap de les dues formava part de cap competició i nosaltres en desconeixíem l'existència, anys més tard, al veure que aquestes caminades entraven a formar part de la CCCR ens vam interessar en saber què era i finalment enguany ens hem animat a fer-la.


81 km
6.200 m desnivell acumulat
De 148 inscrits, 81 van acabar, només un 55%
El primer va tardar 11h 30m i el darrer 20h 33m.
El papa i jo vam tardar 19h 33m (9 minuts més que l'any passat) i vam quedar en les posicions 72 i 73.

Enguany, la tempesta que va caure va fer estralls. El començar a ploure i a caure calamarsa a només al km 10 i just abans de fer-se de nit, i que a sobre la tempesta vingués acompanyada de multitud de llamps i trons, i que durés no uns minut sinó unes hores, va fer que molta gent abandonés. La veritat és que jo vaig estar una bona estona espantada, pregant perquè no ens caigués cap llamp a sobre, i és que era un rere l'altre i ben a prop nostre! La intensa pluja i els cops de calamarsa xocant al nostre cos eren lo de menys, que ja és dir! Ens pensàvem que només teníem 3 o 4 persones al darrera però quant ens vam parar a posar-nos els frontals (1 hora abans que es fés de nit perquè el fosc cel de tempesta va fer que no ens hi veiguéssim més abans del compte) va i ens vam adonar que teníem una llarga cua de gent enganxada darrera nostra però amb la fressa de la tempesta nosaltres no ens n'havíem adonat! Conformàvem un gran grup, segurament perquè un grup dóna seguretat, si tens algú a prop doncs estàs més tranquil perquè si passa res llavors algú et podrà ajudar. Lo bo del cas és que la previsió meteorològica va dir que tot això passaria el diumenge a la tarda, la tempesta es va avançar 24 hores...

Com l'any passat, vam coincidir amb en Lluís Garrofé, enguany molt cofoi perquè tenia 81 anys i feia 81 kms. I una setmana després farà la Matagalls - Montserrat, com el papa, sí, però ell té uns quants anys més. Els té ben posats, vaja. Als primers kms vam anar amb ell i un noi li va dir: ostres! quasi que em fa vergonya anar al ritme d'un senyor de la seva edat...

Vam trobar d'altres cares conegudes, de Llançà, de Castelldefels, etc, amb qui vam intercanviar impressions. I una nova cara que déu n'hi do... A la segona pujada, a la Collada de cal Penya, un senyor que teníem davant va dir que no s'hi veia, que tenia les ulleres entelades, que si us plau l'espéressim, com que el meu pare també tenia les ulleres entelades, jo vaig obrir pas en aquella curta però forta pujada, xino-xano, enmig d'una pluja fina i de la foscor. A l'arribar al tercer control, el senyor en qüestió va marxar sense donar les gràcies (que no em calien) i sense dir ni adéu ni ase ni bèstia. Sort que com en ell n'hi ha pocs!

A la sortida tots els participants vam sortir junts, enmig d'una forta ovació, però la pujada a Serra-seca mica en mica va posicionar a tothom al seu lloc, els corredors al davant i els caminadors al darrera, i mica en mica tots estàvem cada cop més separats, passats uns kms semblava que anéssim sols, només coincidíem de tant en tant amb una parella de Castelldefels. Vaig tenir un moment xungo, cap al km 60, just abans que es fés de dia perquè, tot i que era el 3r cop que feia aquesta caminada, em vaig confondre i em vaig pensar que estàvem molt més enrere del que realment estàvem i em vaig començar a ratllar psicològicament. Al veure la meva equivocació, a la Font d'Isot, em van passar tots els mals. Quasi en cada caminada tinc algun moment de baixón, però suposo que és normal, són molts kms, una nit sense dormir, etc. Després de la tempesta, després de la nit, després del meu baixón, els darrers 20 kms van ser en un matí de xafogor asfixiant. A l'últim control-avituallament, a Peramola, em van dir que era la 7a dona i que si corria igual pujava al podi perquè no feia gaire que les altres havien passat, sí, estava jo per córrer, jajaja. A l'arribada, al treure'ns les bambes, vam veure que teníem els peus ben arrugats per haver passat tantes hores molls, cada peu sencer semblava una bullofa. Per sort, un cop dutxats i amb la panxa plena, i passades unes hores sense tocar aigua, els nostres peus van recuperar la seva normalitat.

El recorregut, tot i que ja era conegut per nosaltres, no ens va deixar indiferents: els petits pobles i les muntanyes rocoses ens van impressionar un cop més per la seva bellesa. Llàstima que enguany no trobéssim actes de festa major als diferents pobles per on vam passar, potser degut a la pluja.

Que hi hagi senyals fosforescents per una millor visibilitat d'aquestes a la nit, que hi hagi coca-cola a tots els avituallaments, que un cotxe vagi circulant per aquí i per allà per controlar la caminada, o que a l'arribada puguis fer una capbussada refrescant en una piscina, són detalls que conformen un plus en aquesta caminada, per cert, la que més puntua a la CCCR.

dijous, 13 de setembre del 2012

09/09/2012 Cursa Castell de Montesquiu

A la Cursa del Castell de Montesquiu en Genís va fer per primer cop més de 10 km, concretament 12.200 metres, i moltes pujades i baixades. Un trencacames pel Parc Natural del Castell de Montesquiu, vaja. I ho va fer molt bé, súuuper bé, per primer cop va arribar abans que la Lourdes!

Genís 1:16:19 (158è de 176 arribats)
Lourdes 1:17:01 (161a de 176 arribats)

El primer va tardar 00:41:48 i l'últim 01:51:26


A l'arribada, un merescut entrepà de botifarra i una samarreta... taronja fosforescent, com no podia ser d'altra manera! jajaja, ja en porta 3 enguany!

dimecres, 5 de setembre del 2012

Un 100 cim: la Creu de Montagut 810 m

El diumenge ens vam quedar a Osona i vam aprofitar per fer un 100 cim facilet però un cim al cap i a la fi: la Creu de Montagut o de Puiglagulla.


Vam deixar el cotxe al Coll de Mansa o del Vilar (a la carretera que va de Taradell a Viladrau) i de tant en tant seguint el GR, de tant en tant seguint el PR, i de tant en tant seguint la intuïció del meu pare, vam passar xino-xano per uns quants indrets ja coneguts per nosaltres: la Creu de Montagut o de Puiglagulla (de 810 m), la Font de la Riera (que està sota l'Eix Transversal), un "mirador" de les obres de l'Eix Transversal, el Santuari de Puiglagulla, l'Enclusa (amb 866 m és el punt més alt de Taradell), i vam retornar al Coll de Mansa o del Vilar.


En aquesta època, sense boira, vam divisar el Montseny, les Guilleries, el Collsacabra, la Plana de Vic, etc. I, com si fos la primera vegada que les veiessim, perquè sempre impressionen, vam fer una sessió de fotos als grans blocs de roques que hi ha en terres de Taradell i que amaguen grans balmes que anys enrere havien servit d'amagatall al bandoler Perot Rocaguinarda. Finalment, dalt l'Enclusa de Taradell, gaudint del darrer sol de l'estiu, la vam fer petar amb una mare i una filla mentre el Bitxo i el seu gos es feien amics.