dissabte, 26 de gener del 2013

20130120 NAPAF Guilleries (versió light)

Després de l'experiència de l'any passat (veure: crònica i reportatge visual), per més que em diguessin que la NAPAF (No Apte Per A Friquis) d'aquest any era light, no les tenia totes... Finalment, en quant a kms i a desnivell, light, light, no va ser, però tampoc va ser excessiu, el que havien de ser uns 24 kms van acabar essent uns 28 km i uns 3.000 m de desnivell acumulat ja que vam arribar a fer 3 cims (St Benet que va quedar pendent l'any passat i que és un 100 cim, St Gregori, i Puigdefrou), però sí que és cert que va ser light pel que fa als camins, ja que vam passar per pistes i corriols "normals" i no vam senglejar com l'altre cop, és a dir, no vam passar pel dret excepte en un parell de petites ocasions (el darrer tram de pujada a Puigdefrou, i els darrers kms de baixada a Osor). La veritat és que vaig trobar a faltar una mica d'aventura aquest cop... Seeempre, m'estic queixant, si és xungo perquè és xungo i si és light perquè és light! Potser això no ho hauria d'haver dit gaire alt perquè llavors vaig haver d'escoltar que la pròxima serà Xtrem! Cagadeta, cagadeta, però si puc allà seré, jejeje



Vam ser una bona colla, alguns ja coneguts i d'altres que ens vam conèixer, alguns van córrer, d'altres vam caminar. Crec que per a tots va ser un gran dia per descobrir novament les Guilleries, per compartir kms, xerrameques i preparar nous reptes amb gent afina, i per arrodonir-ho amb un bon dinar. La primera sortida "de resistència" d'aquest any ens ha deixat un bon record. Gràcies, Lluís Vila!

dissabte, 19 de gener del 2013

Aeròdrom / camp d'aviació de Sant Julià de Vilatorta. Ruta dels refugis.

Diumenge vam fer una caminada suau pel que fa a dificultat física però intensa pel que fa a contingut cultural i històric. En Lluís Pratdesaba ens va fer de guia pel veïnatge de casa els seus pares, per llocs on ell de petit havia jugat desconeixent-ne la transcendència, per llocs que han estat recuperats i transformats per tal de donar-los a conèixer (alguns han estat tapiats per evitar accidents, alguns estaven amagats i ara han vist la llum).


Recentment es va inaugurar a St Julià de Vilatorta una ruta circular d'uns 9 kms que passa per varis refugis, un hangar i un polvorí de la Guerra Civil Espanyola, es pot trobar informació a la web de l'Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta i a la web Diari de Guerra. Doncs en Lluís ens va portar a fer aquesta ruta però de tant en tant ens en va fer desviar per descobrir-nos altres llocs com per exemple Saladeures, una gran casa, taaant, que sembla un castell.


Vam ser una bona colla: en Lluís, el meu pare, en Genís, la Cristina, la Mireia, l'Ester, el Bitxo i la Boira, i servidora.

dimecres, 9 de gener del 2013

Un 100 cim: Puig de la Força 739 m. I... bye bye Nadal!

A l'espera dels caps de setmana atapeïts de caminades, aprofitem per fer cims.  Si vam acabar l'any 2012 amb un 100 cim, ara hem començat l'any 2013 amb un 100 cim. En aquest cas, un cim incorporat l'01/01/2013 a la llista dels 100 cims d'Osona: el Puig de la Força.


La veritat és que havíem estat a tocar d'aquest cim algunes vegades però mai hi havíem posat els peus. Diumenge, per arribar-hi, vam seguir les indicacions de la web pujades.net: vam pujar des de l'Embassament de Sau (des de l'hotel restaurant La Riba) fins als Cingles de Tavertet (on hi ha el Puig de la Força) per uns corriols i vam baixar-ne per uns altres corriols, per així fer una ruta circular. Vam ser-hi el meu pare, en Genís, jo, i el Bitxo. Va ser una excursió curta però intensa pel que fa al fort desnivell de pujada, als trams aeris, les vistes paisatgístiques, i les aparicions d'animals.


Un cop a casa, com no podia ser d'altre manera, vam celebrar el dia de reis amb un tortell i unes figuretes de massapà.

 

I, a la tarda, per dir definitivament adéu al Nadal i per aprofitar les coses bones que fan al meu poble, vaig anar a la pista de gel de Manlleu a fer uns cops de cul i unes rialles amb amics.






divendres, 4 de gener del 2013

31/12/2012 St Silvestre Manlleuenca

Primera participació per part meva en una cursa. Ha sigut una espècie de posada a prova, de juguesca, de... va! Però de moment la cosa es queda aquí. Caminant xerres ara amb l'un i ara amb l'altre, et pares a mirar això i allò, no et preocupes de cronòmetres ni res, i el córrer és un altre rotllo que de moment no hi ha manera que m'atrapi. 


La St Silvestre és una cursa diferent, per despedir l'any, per anar disfressat, amb molta gent animant, de només 5 km, fent 2'5 voltes en una avinguda de Manlleu així que en tot moment tens corredors davant, darrere, al carril del costat, i tots contents i saludant. Per això, després d'uns anys animant-hi al meu pare, em vaig animar a participar-hi. I, sens dubte, per a fer una cursa puntual, és una bona elecció.

A les 7 i pico de la tarda del darrer dia del 2012, amb fred però amb molt d'ambient, es va iniciar la cursa. La veritat és que sort del bon rotllo d'aquesta cursa que em va anar distraient, per exemple, quant algun nen estirava els braços esperant fer un "xoca-la" amb els corredors, quant veia passar el meu pare o d'altres participants disfressats, quant algun conegut em deia alguna cosa, i sort que en Genís va córrer al meu ritme en tot moment, donant-me ànims, perquè... em ratllo moltíssim corrent! Però va anar bé: vaig córrer al meu ritme, és a dir, a poc a poc, però sense parar en cap moment i sense fer trampes agafant dreceres, i no vaig arribar última! Després de només 4 entrenaments, segons el cronòmetre d'en Genís, vam fer els 5 km en 32 m 11 s.

dijous, 3 de gener del 2013

Un 100 cim: Puig Cornador 1.229 m


Diumenge, en la nostra darrera sortida a muntanya de l'any 2012, vam voler fer un 100 cim, el Puig Cornador. I em feia il·lusió dir-vos que amb aquest cim fèiem net dels 100 cims d'Osona i el Ripollès, les comarques que més ens coneixem, però resulta que aquesta frase és certa només fins 31/12/2012. Això és perquè la FEEC ha actualitzat la llista dels 100 cims i a partir de l'01/01/2013 hi ha alguns cims que s'han afegit i hi ha alguns cims que s'han eliminat. Ara, alguns cims que havíem fet com a 100 cims no compten i alguns cims que havíem fet que no eren 100 cims ara sí compten. Personalment estic d'acord amb que hagin eliminat de la llista cims com la Creu de Montagut però per altra banda m'ha sorprès que hagin eliminat cims com Sant Amand, poc conegut per ser eclipsat pel Taga, però on cal fer una bona pujada que es veu recompensada per bones vistes. Alguns dels cims nous de la llista són per exemple l'Enclusa on, tot i que no és necessària una gran excursió per assolir-lo, és cert que el seu entorn és bonic.


Bé, seguint les indicacions del blog El repte dels 100 cims, el meu pare, en Lluís Pratdesaba, el Bitxo i jo vam deixar el cotxe a Alpens i vam fer una ruta circular passant per la Roca de Pena, assolint el Puig Cornador i l'ermita Santa Margarida de Vinyoles, on vam esmorzar aprofitant que hi havia unes vistes realment espectaculars a totes bandes, vam passar per les cases rurals de Sant Martí i de Portavella, aquesta última espectacular per lo immensa que era i lo ben reformada que estava, i... no vam saber trobar un camí de tornada a Alpens com a l'autor del blog "El repte dels 100 cims"! però la nostra pèrdua no va ser en va ja que ens va fer passar per una casa de pagès diguem que especial... semblava deshabitada però alhora estava clar que algú en tenia cura perquè estava plena d'animals en llibertat ben cuidats: gallines, gats, un gos que ens va venir a saludar, i un guarà amic del gos que va sortir a rebre'ns amb una cridòria que a l'acte literalment em va acollonir i que, quant va haver acabat la seva llaaarga cridòria, es va dedicar a anar encuriosit una bona estona rere el Bitxo, per retornar finalment al costat del seu company de fatigues, el gos de la casa! tot plegat va semblar una visió/il·lusió/somni, jo ja m'imaginava que també sortiria a rebre'ns un elefant o vés a saber quin altre animal... nosaltres, per retornar a Alpens, vam fer una marrada que ens va portar a una pista que ja no vam deixar fins arribar al poble.