dimarts, 27 d’abril del 2010

24/04/2010 Caminada nocturna “Camins de les Guilleries” de St Hilari Sacalm

No sé què em passa però, quant anem cap allà a St Hilari, quasi mai m’ubico. I, al ser una caminada nocturna, encara menys. Curiosament, el meu no saber en cap moment on estava contrasta enormement amb el saber en tot moment la direcció a seguir gràcies a l’excel•lent senyalització: senyals abundants i a sobre reflectants, fantàstic!

L’any passat en aquesta caminada hi va haver una sorpresa: te calent repartit per una tribu d’indis amb tambors instal•lats en una tenda envoltada de focs. Aquest any esperava alguna sorpresa semblant i la sorpresa va ser no trobar cap sorpresa.

Un dels avantatges del Bitxo és que, al ser blanc, a les caminades nocturnes es veu fàcilment, és com una mica reflectant. Sembla una tonteria però en un tram vam anar amb uns que portaven un gos negre i realment no sabíem on parava fins que no passava ben bé a tocar nostre, i portàvem llum!

De fotos ni una perquè vaig deixar la màquina de fer fotos a casa. Llàstima perquè hagués pogut fotografiar una salamandra.

Aquest dissabte farem la caminada popular de l’1 de maig de Sant Joan de les Abadesses http://www.uesantjoan.cat/

A veure si la Duna pot venir... Porta aproximadament un mes de repòs i medicació perquè anava coixa i no volia/podia caminar, era sortir de casa i estirar-se i no hi havia manera de fer-la avançar. Darrerament el meu pare li ha fet fer alguna petita sortida per veure si la medicació li ha fet algun efecte i sembla ser que sí. Però el veterinari diu que segurament és dolor perquè ni amb radiografies li ha vist res i, si realment és dolor, xungo...



divendres, 23 d’abril del 2010

Aquest petit espai ja té 1 any de vida

18/04/2010 Caminada d’Aiguafreda

Com la Caminada de St Martí de Centelles del 07/03/2010 http://4potes.blogspot.com/2010/03/07032010-caminada-de-st-marti-de.html aquesta caminada d’Aiguafreda estava organitzada pels gafarrons http://www.gafarrons.org/ que sempre ho fan molt bé però no s’hi podien portar gossos. En ambdues caminades he notificat el meu descontentament a algun membre de l’organització. És increïble que en alguns països com França puguis anar amb el gos a tot arreu i aquí inclús a l’aire lliure a vegades no el puguis portar. No he muntat cap espectacle, eh! Només els he dit que tot molt bé llevat de la prohibició de no portar gossos. En fi...

Ens va ploure, però per sort a estones i poquet. Malgrat la pluja, el recorregut de 21,7km va estar molt bé: vam sortir de davant l’ajuntament d’Aiguafreda, vam pujar al Pla de la Garga seguint l’antic recorregut de la Matagalls-Montserrat (l’actual recorregut passa per una pista més ampla i que va pujant més suaument), vam veure primer la font del roure i després la font del pollancre, vam anar cap a St Pere de Bertí i d’allà al Clascar on vam menjar l’entrepà de botifarra sota la pluja, després vam anar vorejant els Cingles de Bertí, vam fer algun tros de pronunciada baixada amb l’ajuda de cordes i cintes de pujar/baixar persianes, vam passar per la masia Valldeneu i per l’església de St Pere de Valldeneu, i vam tornar al punt d’inici, davant l’ajuntament d’Aiguafreda. El desnivell d’aquesta caminada popular no va ser gens menyspreable.

Crec que les caminades populars passaran a ser curses populars. Cada cop hi ha més gent corrent o caminant com si els empaitessin, i nosaltres no anem pas a poc a poc!, ningú es dedicava a parar 1 minut a llegir els cartells amb informació de l’església davant la qual estaven passant, per exemple. Nosaltres, fins i tot espàrrecs vam collir!

Com que el proper diumenge tenim un dinar familiar, per no fer una caminada amb presses diumenge al matí, dissabte farem la caminada nocturna “Camins de les Guilleries” de St Hilari Sacalm i diumenge al matí farem el manta al llit. Les inscripcions es fan el mateix dia de 20:00 a 22:00 al lloc de sortida, a la Plaça Dr. Gravalosa de St Hilari Sacalm, i la sortida és de 21:00 a 22:00. El preu és de 5 € fins a 12 anys i de 8 € a partir de 12 anys. L’organització Ça-Calm Exprés calcula que els 13 kms de la caminada es poden amb 3-5 hores.

Vistes d'Aiguafreda

St Pere de Bertí
Esmorzar a El Clascar

En Genís, la Victòria, i el papa

Masia de Valldeneu

St Pere de Valldeneu

Ja és primavera


dimarts, 13 d’abril del 2010

11/04/2010 Caminada popular dels Hostalets de Balenyà

Van ser uns 20 kms circulars que ens van portar fins al Castell de St Martí de Centelles on hi havia l’esmorzar (bé, just abans de pujar al Castell pq, com que hi fan obres, no hi deixen accedir-hi). Ja hi havíem estat al castell però, com que el vam rodejar, vaig poder fotografiar-lo per totes bandes.

M’encanta l’obsequi d’aquesta caminada: des de fa uns quants anys, sempre és un parell de fuets.

La propera setmana, la caminada popular d’Aiguafreda, també d’uns 20 kms, organitzada pels gafarrons www.gafarrons.org. Demà es tanquen les inscripcions.







Afegeix una imatge

03/04/2010 6a Marxa de Resistència “24 hores del Cap de Creus”

Quant vaig acabar Matagalls-Montserrat vaig pensar: “ja està! he pogut! visca! però, ara que sé què és, no sé pas si ho repetiré...” I, vés per on, després va venir Olot-Vic amb una ratllada de coco impressionant... I, ara, això! Suposo que és cosa de l’esperit de superació...

La culpa o les gràcies d’haver fet aquesta marxa les he de donar a en Quim http://ultraquim.blogspot.com/ que em va informar d’ella:
http://www.llanca.cat/
http://www.facebook.com/#!/pages/Llanca-Turisme/55763293893
80 km
2.900 m de desnivell

Com sempre vam anar al meu ritme, cosa que vol dir que el meu pare va anar frenat, crec que ja l’he acostumat a anar a poc a poc quant va amb mi... Que jo recordi, és el primer cop que vam sortir amb un tret de sortida (com professionals, je je je). Molta gent va fer la marxa corrent i, com que no era molt multitudinària (183 participants), un cop passat el primer control vam anar bastant sols, bé, ens anàvem trobant amb alguns mini grupets els quals de vegades ens avançaven i als quals a vegades avançàvem. Crec que érem dels 20 últims. L’últim en arribar només va tardar 21 hores (van sobrar 3 hores, l’organització pot estar contenta). Nosaltres vam tardar 19h 10 min (vam sortir el dissabte a les 08:00 i vam arribar el diumenge a les 03:10 de la matinada) i els dos primers van tardar només 9,5 hores (o sigui, la meitat que nosaltres).

Al nostre parer, hi havia poques marques (vam perdre força temps degut a això). Pel que fa als avituallaments, n’hi havia forces i la gent era simpàtica, i ens van sorprendre gratament els macarrons per dinar i per sopar i les begudes energètiques, però sempre hi havia el mateix: els mateixos entrepans de pernil dolç i les mateixes barretes, i de tant en tant plàtans i taronges (tot estava molt bo, però m’hagués fet ilu trobar coses diferents de tant en tant).

L’itinerari fantàstic, amb un mica de tot: alguns trossos de camí de ronda (amb el mar al costat), alguns cims (amb bones vistes), algun poble amb encant (com Cadaqués), poca carretera, etc Vam sortir de Llançà (del port) cap a la platja del Garbet, vam pujar al Puig d’Esquers d’on vam baixar-ne per una pendent molt pronunciada i plena de pedretes que feien relliscar, vam tornar a Llançà (a l’oficina de turisme) a dinar, vam pujar a St Pere de Rodes (amb uns quants km a sobre, déu n’hi do la pujada) i a St Salvador (amb unes magnífiques vistes i un camí aventurer que semblava una cresta de gallina: ara roca amunt, ara roca avall), vam baixar a Cala Jóncols (això es va fer una mica llarg), vam visitar tooot Cadaqués i vam sopar-hi, vam fer cap al Far del Cap de Creus (aquí és on més vam trobar a faltar les marques, potser perquè també se’ns va fer de nit; és una llàstima que arribéssim de nit pq ens vam perdre les vistes; per cert, quin soroll de granotes en aquí!), just abans d’arribar al Port de la Selva i encarar el tram final fins a Llançà, passat St Baldiri, ens vam unir amb en Santi i en Josep que ens van anar la mar de bé perquè es coneixien la zona, per cert, un d’ells estava fatal dels genolls i tenia els peus ple d’ampolles (era la seva primera marxa de 24 hores!).

Tot i que havien anunciat pluges cap a la tarda, per sort, aquestes no van arribar fins ben entrada la nit. Això sí, vent a dojo.

De problemes mentals en vaig tenir varis cops: després del dinar pujant a St Pere de Rodes pq amb la panxa plena i uns quants kms a sobre això de pujar no em va, maleint el no arribar mai a Cadaqués pq ja tenia gana per sopar, anant cap al Far del Cap de Creus pq no vèiem cap marca i ens pensàvem que ens havíem perdut, al tram final pq ja hi havia ganes d’arribar... I de problemes físics la veritat és que, per sort, pocs: a part de l’inevitable cansament, com que va ser el primer dia que em posava les bambes després d’haver anat tot l’hivern amb xiruques, vaig notar mooolt cada pedra del camí i vaig arribar amb alguna zona de les plantes dels peus adolorida (les soles de les xiruques són molt més aïllants que les de les bambes), i just quant començava a notar el bessó dret carregat (crec que pq al tram final vam anar al ritme d’en Santi i en Josep que era més que el meu) vam arribar. He estat un parell de dies caminant xino-xino degut a les plantes dels peus adolorides però res més.

El meu pare, com sempre, cansat però super bé.

El Bitxo no va venir (40 km els fa, però 80 no, pobret!, i com que no tenim mai ningú que ens animi a cap punt, doncs ningú me’l pot recollir o portar a la meitat del recorregut; els nostres amics i familiars ens deixen fer animalades però no volen saber-ne res!). Però, vés per on, quant vam dinar a Llançà hi havia una noia amb un westy i quant vam sopar a Cadaqués va passar una parella passejant un westy.

Un parell d’anècdotes:
Pujant al puig d’Esquers em va atacar un bitxo/insecte (no sé, se’m va posar alguna cosa entremig del cabell i anava sentint zum-zum-zum-zum i anava cridant al meu pare que me’l tragués i ell no veia res! tot un espectacle, suposo...).
I, de nit, em vaig endur un bon ensurt... jo pensava que estava enfocant amb el llum una marca a seguir i va resultar que era un ull blanc lluminós d’una vaca estirada, sort que a l’acostar-m’hi per veure millor la presumpta marca i saber per on tirar i descobrir que era una vaca, aquesta no se’m va aixecar, per sort son tranquil•les.

Fent aquesta marxa hem fet el Castell Saverdera (o Castell de Sant Salvador de Verdera) de 670 m (passat St Salvador) que ens compta pels 100 cims :)

A les fotos no s’aprecien gaire bé les fantàstiques vistes al mar que vam tenir... Sempre igual: tiro un munt de fotos i quan les passo a l’ordinador no me n’agrada cap!

El començament

Dalt al Puig d'Esquers (vistes als Pirineus i al mar)


Pujant a St Pere de Rodes


Vistes del Golf de Roses

St Salvador

Baixant a Cala Jóncols

A punt d'arribar a Cadaqués

El Cap de Creus de nit

Arribada a Llançà amb en Santi i en Josep

Setmana Santa


Com sempre, vaig tard en actualitzar el blog. Però aquí estic.

No sé si mai havia amortitzat tan aquesta època de l’any...

1) El dissabte 27/03/2010 vaig estar a Port Aventura a la celebració dels 10 anys de RAC1

2) Després, uns dies de visita als sogres al Delta de l’Ebre

3) I, finalment, uns altres dies a l’Alt Empordà amb els pares i uns seus amics

I, renoi!, com costa tornar a la rutina... Sobretot el tornar-se a aixecar d’hora... Tota la setmana passada vaig estar zombi.

1) Port Aventura

M’encanta Port Aventura. Ara bé, sort que en aquesta ocasió hi vaig anar de franc perquè sinó n’hagués sortit decebuda perquè, degut al vent, les millors atraccions van estar moltes estones sense funcionar. Volia batre el meu record de 5 Dragon Khan seguits però no vaig poder. El que sí que vaig batre és el meu record de permanència al parc: des que van obrir fins que van tancar. I, com que el vent no va bufar a favor meu, vaig fer el que mai faig: veure alguns dels nous espectacles i pujar una vegada rere l’altre al Tren de la Mina amb papes i nens.

2) Delta de l'Ebre

Al Delta de l’Ebre, un parell d’excursions que valen la pena:

La Foradada

Vam deixar el cotxe prop del Mas de Miralles (a Amposta) i vam començar a seguir el GR fins que, a no sé on, ens vam desviar (sempre passa igual, vaig darrere el papa com un gosset sense preocupacions i quant jo faig de guia doncs la lio pq no hi estic acostumada, i mira que estava ben marcat!). Però va estar bé que ens “perdéssim” pq així vam fer una ruta circular: es veu que a l’anada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’hivern pq és més assolellat i que poca gent freqüenta pq té més desnivells i a la tornada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’estiu pq és més opac i que molta gent freqüenta pq és més assequible. Així, a l’anada vam arribar al Mas Mata-redona després d’una immensa volta per la Serra del Montsià, sort que vam anar trobant alguns corredors que ens van anar orientant, i d’aquí vam pujar a la Foradada i a la tornada vam passar per la Font d'en Burga i per un alzinar amb forns de calç. Doncs bé, la Foradada és una cresta de pedra calcària d’uns 20 metres d’alçada amb un gran forat de 3 metres d’alt per 25 d’ample i una cova a la part dreta. Pel forat es pot guaitar a 700 metres sota nostre tot el Delta de l’Ebre i els seus pobles. És un lloc molt concorregut, i és que realment val la pena anar-hi.





La Foradada (vistes a la Punta de la Banya)

Forn de calç i alzina

El Camí de Ronda de l’Ampolla a la Cala de l’Àliga

Doncs això, camí de ronda de l’Ampolla direcció l’Ametlla de Mar, fins arribar a la Cala de l’Àliga. Es passa per indrets de costa poc alterats i de gran bellesa. Els trams rocosos alternen amb petites cales sorrenques. Ara bé, és bo no seguir literalment el GR pq en alguns trams, per exemple, es va paral·lel a la via del tren perdent-se les vistes o el contacte directe amb el mar. Sempre s’ha d’intentar anar el més a prop possible del mar per gaudir de tots els racons d’aquesta caminada.












La Punta del Fangar


El Bitxo va trobar una amiga


3) Alt Empordà

Visita a Llançà, Portbou, Cotlliure i Empuriabrava


Llançà




Cotlliure






6a Marxa de Resistència “24 hores del Cap de Creus”