dimecres, 31 de desembre del 2014

27/12/2014 Les Agudes (per Castellets)

En Josep Ventura em va dir que amb uns amics de Vilassar anava a les Agudes per Castellets, jo li vaig dir a en Lluís Pratdesaba, ell al seu cosí Albert i... evidentment tots ens hi vam apuntar! i és que qui es resisteix a una divertida grimpada?



Vam sortir del pàrquing de Ses Ferreres (a 1,5 km de St Marçal, el pàrquing està degudament senyalitzat) i amb menys de 2 hores vam fer el cim passant per les crestes de castellets fent la grimpada "fàcil", és a dir, seguint les marques vermelles. Guai, però hagués sigut més guai seguir les marques grogues, amb un pèl més de dificultat però aquelles roques són de bon agafar-se, això sí, cal no tenir vertigen o coses per l'estil. Com sol ser habitual, vent al cim mentre gaudíem de les vistes, fèiem algunes fotos i esmorzàvem. Per cert, bastanta gent dalt. I tornada aquest cop baixant pel mig del bosc tot seguint el GR 5.2.

Gràcies per la sortida, gent de Vilassar!



dimarts, 30 de desembre del 2014

26/12/2014 Cursa Entre Ponts (Roda de Ter)

Primera "caminada" del papa després d'operar-se el menisc. I és que enguany, al no poder disfressar-se i córrer aquesta tradicional cursa de St Esteve de Roda de Ter, ha decidit acompanyar-nos a en Genís, al Bitxo i a mi a resseguir el camí Vora Ter de Manlleu a Roda, animar als corredors, i tornar a Manlleu pel mateix camí. Han sigut uns 10 km que el menisc del papa ha superat amb èxit.

Codina

Tuneu

Com cada any, molts coneguts a la Cursa Entre Ponts de Roda de Ter.

dijous, 25 de desembre del 2014

Bones festes!


dimarts, 23 de desembre del 2014

14/12/2014 Caminada Popular de Mura

En Josep Ventura, amb qui aquest any hem compartit moltes de les caminades de la CCCR, ens va parlar d'aquesta caminada i amb en Genís i el Bitxo cap allà vam anar i certament no ens va defraudar.



Mura, un d'aquells pobles petits però amb encant, està a cavall entre el Bages i el Vallès Occidental i és una de les portes d'entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tenia certs records d'ell perquè hi vam passar amb el Trailwalker de l'any 2011, bé, més que el poble (ja que hi vam passar esgotadíssims) el que recordava era el Puig de la Balma, una casa rural enganxada a una paret de roca plena de balmes, realment curiosa...



Doncs 100% recomanable la caminada popular de Mura. Bé, es veu que cada any canvien el recorregut i no sé com va ser el d'altres anys però el d'aquest any em va encantar. A veure, hi havia 2 possibles recorreguts i vam escollir el llarg de 23 i pico kms que ens va fer endinsar per alguns camins rals i per alguns antics escenaris de la Guerra de Successió.

Crec que només és el 2n cop que faig una ruta com Déu mana per aquesta zona, i no només un simple passar per allà a prop com per exemple amb la Matagalls-Montserrat o el Trailwalker. Sí, és una zona que no tenim pas molt lluny de casa però no hi tenim tirada i això que és xula... Doncs en aquest 2n cop vaig reviure novament les sensacions que vaig tenir el 1r cop que vaig estar per allà fent una senyora ruta, que va ser amb la Ruta dels 5 cims del Centre Excursionista de Castellar del Vallès: cara de sorpresa agradable davant aquell paisatge per a mi pràcticament desconegut i d'allò més curiós i bonic, no sé, és com un Montserrat en miniatura i més espaiat, amb pics rocosos no molt alts que emergeixen com bolets a certa distància un de l'altre.

A més, com que en Josep Ventura es coneix la zona i va veure que passàvem per sota Castellsapera, em va dir si hi volia pujar i així fer un 100 cim i evidentment vaig acceptar :) La pujadeta va ser curta però dreta i amb alguna petita grimpada al final, i les vistes genials. Llàstima que en Genís s'ho perdés (amb el permís d'en Genís, amb en Josep Ventura ens vam anar embalant i vam anar agafant certa distància, glubs!).



Sens dubte aquesta caminada del Centre Excursionista de Mura queda anotada a l'agenda pel proper any.

Ah! Un parell de curiositats:
1) Vam trobar molts pessebres pel camí. Sí, per aquestes dates és normal però el que per a mi no és tant normal és veure pessebres tant i tant ben fets al mig del bosc!
2) A Mura hi havia tions pràcticament davant cada casa... Potser fan un concurs? Que si una família tió pare/mare/fill, que si un tió tenista, etc.


dilluns, 22 de desembre del 2014

07/12/2014 Puigsacalm

Pendent està d'explicar totes les aventures d'aquest any però, com a resum, dir que hem fet per 3r cop la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que el papa, a més, en la seva categoria ha guanyat la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència per Muntanya, i que entremig hem fet algun 100 cim i alguna sortideta per aquí i per allà per anar omplint els caps de setmana. El que he dit: pendent està d'explicar amb més detall tot això. 

Dir també que poc després d'acabar les competicions, el 6 de novembre, el papa es va operar el menisc. Sí, després de tenir molèsties durant tota la temporada, va fer el pensament i va decidir operar-se. Actualment està en plena rehabilitació i servidora mentrestant es conforma amb algunes petites sortides. El novembre el vaig passar resseguint el Vora Ter de Manlleu a la Gleva o de Manlleu a Roda de Ter, pocs kms però algo és algo, però també em vaig passar algun diumenge a casa veient com plovia, en fi... El desembre està essent millor en quant a caminades.


El passat 7 de desembre amb en Genís i el Bitxo vam pujar al Puigsacalm :) L'he fet bastants cops però ara feia temps que no el feia desde la Collada de Bracons i, entre la neu i les fulles que tapaven els corriols i la meva pèssima memòria, he de confessar que no m'era fàcil trobar el camí. Així que vam deixar que ens avancessin 2 senyors per després seguir-los, jejeje.

Vam començar a les 9 i amb poc menys de 2 hores vam fer el cim resseguint una de les seves clàssiques rutes: sortida de la Collada de Bracons, ascens pel Bosc de les Fades, pels Rasos de Manter, la Font Tornadissa, i finalment arribada al Puigsacalm. Dalt vam tenir unes magnífiques vistes al no haver-hi boira sinó un sol radiant, va ser un d'aquells dies en que fins i tot el mar es veia!

Si la pujada va ser tranquil·la, no podem dir el mateix de la baixada... Gent i més gent, semblava les rambles, mai hi havia vist tanta gent! Potser és que algun grup hi portava el pessebre, no sé... I a les 12, quant nosaltres acabàvem i arribàvem al cotxe, hi havia gent que tot just aparcava el cotxe, no sé pas a quina hora devien acabar...


Una trista notícia per acabar: al cim el Bitxo va saludar un Yorkshire i aquest va seguir-nos i seguir-nos i vam descobrir que estava abandonat i quan el vam voler agafar se'n va anar pitant i el vam perdre de vista, i més tard el vam veure passar anar a fer el cim altre cop, i després ens va avançar mentre corria darrera un corredor i quan vam arribar al cotxe el vam veure deambulant pel mig de la carretera i el vam intentar agafar novament sense èxit, i se'n va anar a fer el cim un cop més... Quina impotència veure'l i no poder-lo agafar perquè no es fiava de la gent! Més d'un va veure que estava abandonat i més d'un anava amb gos, així que m'agrada pensar que algú o altra, tot i la por o la desconfiança que tenia el gos envers les persones, aprofitant que devia estar cansat de tant pujar i baixar el Puigsacalm, el va aconseguir agafar. O això espero perquè tant d'exercici i tanta neu, no són les millors condicions per un gos de mida tan petita...


dissabte, 11 de gener del 2014

12/10/2013 22a Marxa Rasos-Manresa

Aquesta era la penúltima marxa de la CCCR del 2013 però per nosaltres va ser la última, amb ella ja tenim suficients punts :)

Marxa Rasos Manresa

Marxa Rasos de Peguera - Manresa:
82 km
1.207 m pujada
2.782 m baixada
97 participants van prendre la sortida (molt pocs! potser perquè va coincidir amb un dia festiu... l'any passat van ser 139)
85 participants van arribar
El papa i jo vam tardar 17h 19m (38m més que l'any passat...) i vam quedar en les posicions 61 i 62


És una marxa amb un perfil ben diferent a la resta, amb molta més baixada que pujada però això no treu que sigui fàcil... Els 82 km hi són i els 4.000 m de desnivell acumulat també!

Marxa Rasos Manresa

L'any passat la vam fer per primer cop. I a mi, si una marxa mínimament m'atreu, m'agrada repetir-la perquè el primer cop, amb la novatada, inevitablement sempre em perdo coses. Aquesta marxa, a més, l'havíem de repetir sí o sí perquè l'any passat ens vam saltar un avituallament.


Enguany el bus que ens havia de traslladar de Manresa a la sortida, a Rasos de Peguera, va arribar 40m tard! El conductor es pensava que ens havia de recollir a les 10 en comptes de a les 9, jajaja! Total, que els que vam agafar el bus vam començar més tard que els que van pujar a Rasos de Peguera pels seus propis mitjans. L'espera del bus es va fer eterna però millor esperar un bus a Manresa que esperar que sigui l'hora de la sortida a Rasos de Peguera on hi fa més fred, a més, vam estalviar-nos aglomeracions a la sortida perquè els que havien pujat pels seus propis mitjans havien sortit puntualment a l'hora que tocava.


L'any passat va ser el 27 d'octubre i enguany el 12 d'octubre. Aquests 15 dies de diferència van fer que no trobéssim els paratges tant tardorencs com l'any passat, però això no treu que no fossin bells, sobretot la zona de Rasos de Peguera és preciosa i té grans vistes. Gràcies a la Berga - Rasos (que compta amb una pujada que et treu l'alè i que no té desperdici) la vam descobrir, i amb la Rasos - Manresa hi hem tornat.

Marxa Rasos Manresa

Marxa Rasos Manresa

Al començar feia fresca però, poc a poc, entre que el sol va anar imposant-se i que nosaltres ens anàvem movent, vam anar entrant en calor. Al començar cal anar en compte perquè hi ha una empinada baixada i de tant en tant hi ha algun entreteniment en forma de saltar valles per creuar la carretera. Superat aquest primer tram que és també un dels trams complicats de la marxa, vam arribar al 1r avituallament. En aquí, sorpresa, vam coincidir amb un parell de nois i va resultar que l'un, en Carles, era de Rupit i que havia llegit la meva crònica de la marxa de l'any passat per fer-se una idea de com era. Crec que és el primer cop que en la CCCR coincidim amb gent de la comarca d'Osona, una agradable sorpresa.

Deixat enrere Rasos de Peguera, després de la gran baixada i d'un gran esmorzar, com era d'esperar i encara que faci riure, em va costar fer el següent tram ple d'insignificants petites pujades-baixades.

Avituallament, segona baixada xungueta, aquesta per ser una mica tècnica a l'estar plena de roques i arrels, i ruta facileta planejant i passant per algunes cases de pagès i algun nucli habitat fins al dinar, al poble de Montmajor.

Ara tornava a venir un tram xulo que passava més per bosc, per zones amb parets rocoses, i que creuava algun torrent, a més, en aquest tram el sol es va anar ponent mostrant-nos un cel amb boniques tonalitats. Poc després de la pujada més xunga de la marxa, que tampoc és per tant però a l'haver-hi poques pujades aquesta resulta ser la més llarga, s'arriba a l'avituallament que l'any passat ens vam saltar perquè està literalment dins el bar d'un càmping i a nosaltres l'any passat no se'ns va acudir entrar-hi... Ei! Aquest any estava més clar perquè hi havia un cartell immens que deia "CONTROL Rasos - Manresa". En aquí vam tornar a coincidir amb el noi de Rupit i el seu amic, però poca estona perquè ells sortien del càmping i nosaltres hi entràvem, vam fer-los el relleu, jejeje. L'any passat van explicar-nos meravelles d'aquest avituallament. Doncs aquest any el devien haver canviat perquè poca cosa hi havia, només galetes i meló. El que passa és que és d'agrair perquè està en lloc cobert i calent, hi ha lavabo, i la possibilitat de pagar-se un cafè i/o una cervesa.

Al cap de cop de continuar la marxa se'ns va fer de nit. Creiem que aquest any van repintar les marques blanc/blau/blanc de la marxa o a nosaltres ens va semblar que les vèiem millor que l'any passat, no sé, potser és que al ser el segon cop el camí ens sonava, però és que inclús algunes tenien fletxes per marcar la direcció a seguir, cosa que no recordo de l'any passat.

Les hores de nit vam anar fent bastant sols però, és clar, havent-hi pocs participants era normal. I als avituallaments vam fer grans xerrades amb els voluntaris (potser per això vam tardar més que l'any passat?). Els trams que vam fer de nit no són pas els més xungos, son bastant plans, amb algunes petites pujades-baixades de tant en tant. Però entre que era de nit i que ni el cos ni la ment estaven al 100% sinó cansats i que arriba un punt que vas veient Manresa però la vas vorejant i sembla que no hi arribis mai, a més jo tenia gana, doncs ens va passar com l'any passat que, com és a prop de la meta, més ratllats estàvem. Per sort, a la nit no ens va acompanyar ni el vent ni el fred de l'any passat. I vam tenir la sorpresa de trobar per tercera vegada al noi de Rupit i al seu amic als darrers kms que estaven tan o més ratllats que nosaltres. En fi, que després d'unes quantes voltes i d'unes quantes ratllades de coco, vam posar els peus a Manresa.

Marxa Rasos Manresa

A l'arribada, atracón de menjar variat, dutxa calentona, i l'alegria d'haver acabar la marxa i la CCCR. Per cert, es veu que la gent que fa per 3r, 5è, o 10è any aquesta marxa tenen premi. Així que potser l'any vinent la fem per 3r cop, jejeje.



divendres, 10 de gener del 2014

04/10/2013 Esclafit a Manlleu


esclafit

Divendres 04/10/2013
18:15 Surto de casa a peu per anar a pilates.
18:30 Comença un esclafit (pels pèls no m'enganxa i surto volant com alguns arbres). Comença la classe de pilates mig a les fosques perquè ha marxat el llum, inclús entra aigua a l'aula a través de les finestres tancades. L'esclafit només dura uns 15 min, el no tenir llum durarà vàries hores.
19:30 Surto de pilates sabent que ha plogut molt i que ha fet molt vent però sense ser conscient de que hi ha hagut un esclafit. Caminant cap a casa em sento com en una peli americana de catàstrofes: és fosc, no hi ha llum, hi ha molts veïns als carrers retirant branques i comentant l'espectacularitat de tot plegat, i topo amb arbres i cables de la llum pel terra.

Dissabte 05/10/2013
Molts hem sortit a tirar fotos de les conseqüències encara visibles de l'esclafit d'ahir.



dijous, 9 de gener del 2014

29/09/2013 Balandrau (per camí directe des de Central Daió)

Som-hi! A actualitzar el blog que falta li fa!

A l'agost, al fer la ruta Central de Daió - Refugi Coma de Vaca - Núria - Central de Daió vam quedar-nos amb les ganes de fer el Balandrau des de la Central de Daió. Així que, a la mínima que els compromisos i la CCCR ens ho van permetre, cap allà vam anar. Això va ser el 29 de setembre, va semblar un regal d'aniversari pel meu pare amb un dia de retard, jajaja.

Balandrau

Vam deixar el cotxe a la Central de Daió (a Queralbs) i vam anar guanyant alçada a poc a poc tot seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca per les Gorgues del Freser. En aquesta ocasió vam trobar moltes vaques, el meu pare va haver de "parlar" amb més d'una perquè s'apartés del camí! Després de travessar el riu Freser i de dir adéu a en Genís, vam continuar seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca, ara per una pujada més pronunciada i fent ziga-zagues fins que vam veure les marques vermelles anunciant-nos el Balandrau i vam desviar-nos per seguir-les.

Balandrau

Balandrau

Teeela amb aquest caminet que puja directe al Balandrau! Només dir que no vam trobar-hi cap persona, només cabirols, i no m'estranya! Les marques vermelles es veien clarament i sort perquè de camí fressat jo no en veia! Van ser pocs kms però ben empinats passant per damunt de vegetació de poca alçada, roques i tot el que es posava davant, amb la única guia de les marques vermelles! 2 hores des de l'anunci del Balandrau fins arribar al cim! El Bitxo va acabar esgotat de tan haver d'agafar impuls per saltar vegetació i roques, i l'hi vaig haver de donar algunes empentes al cul perquè pugués pujar a certs llocs. Jo també vaig acabar esgotada, en part perquè tenia gana però anava pensant que quedava poc i que menjaria al cim però a la que arribàvem a una punta va i en venia una altra o tot d'una el camí feia un gir inesperat, total que jo morta de gana i el cim fent-se esperar. Tot sovint el meu pare s'asseia en alguna immensa roca per esperar-nos al Bitxo i a mi, que anàvem fent. Per fi, a les 11 i pico, vam arribar al cim del Balandrau i vam esmorzar (amb lo fàcil que és pujar-hi, per exemple, des del Collet de la Gralla que està en una pista que surt del poble de Tregurà de Dalt!).

Balandrau

Balandrau

Balandrau

Balandrau

Dalt al Balandrau, mentre esmorzàvem, van arribar d'altres manlleuencs i d'altres westys, això sí, per d'altres camins més fàcils. Però poca estona vam conversar tots plegats perquè, si bé per la banda que nosaltres havíem pujat hi havia sol, per l'altra banda anava pujant boira i nuvolades.

Balandrau

Vam baixar ràpidament i pel dret i directes al Refugi Coma de Vaca i d'aquí vam tornar a la Central de Daió pel camí "normal", per les Gorgues del Freser, mentre el cel es posava cada cop més i més negre i mentre de música de fons sentíem els crits de les vaques. Quantes vaques i quantes caques! 15 minuts abans d'arribar al cotxe vam tapar-nos amb les capelines perquè va començar a ploure fort, per poc, ens va enganxar. Després de tanta estona i del mal temps, en Genís es va alegrar de veure'ns i nosaltres a ell.

Balandrau

Balandrau

No sé ni els kms ni el desnivell que vam fer, el que és segur és que són poquets kms i mooolt desnivell però que val la pena. Els paratges d'aquesta zona sempre són un plaer per la vista per més vistos que els tinguis. I les marques vermelles fins al Balandrau que tan intrigats ens tenien són tota una aventura!