dimecres, 31 de desembre del 2014

27/12/2014 Les Agudes (per Castellets)

En Josep Ventura em va dir que amb uns amics de Vilassar anava a les Agudes per Castellets, jo li vaig dir a en Lluís Pratdesaba, ell al seu cosí Albert i... evidentment tots ens hi vam apuntar! i és que qui es resisteix a una divertida grimpada?



Vam sortir del pàrquing de Ses Ferreres (a 1,5 km de St Marçal, el pàrquing està degudament senyalitzat) i amb menys de 2 hores vam fer el cim passant per les crestes de castellets fent la grimpada "fàcil", és a dir, seguint les marques vermelles. Guai, però hagués sigut més guai seguir les marques grogues, amb un pèl més de dificultat però aquelles roques són de bon agafar-se, això sí, cal no tenir vertigen o coses per l'estil. Com sol ser habitual, vent al cim mentre gaudíem de les vistes, fèiem algunes fotos i esmorzàvem. Per cert, bastanta gent dalt. I tornada aquest cop baixant pel mig del bosc tot seguint el GR 5.2.

Gràcies per la sortida, gent de Vilassar!



dimarts, 30 de desembre del 2014

26/12/2014 Cursa Entre Ponts (Roda de Ter)

Primera "caminada" del papa després d'operar-se el menisc. I és que enguany, al no poder disfressar-se i córrer aquesta tradicional cursa de St Esteve de Roda de Ter, ha decidit acompanyar-nos a en Genís, al Bitxo i a mi a resseguir el camí Vora Ter de Manlleu a Roda, animar als corredors, i tornar a Manlleu pel mateix camí. Han sigut uns 10 km que el menisc del papa ha superat amb èxit.

Codina

Tuneu

Com cada any, molts coneguts a la Cursa Entre Ponts de Roda de Ter.

dijous, 25 de desembre del 2014

Bones festes!


dimarts, 23 de desembre del 2014

14/12/2014 Caminada Popular de Mura

En Josep Ventura, amb qui aquest any hem compartit moltes de les caminades de la CCCR, ens va parlar d'aquesta caminada i amb en Genís i el Bitxo cap allà vam anar i certament no ens va defraudar.



Mura, un d'aquells pobles petits però amb encant, està a cavall entre el Bages i el Vallès Occidental i és una de les portes d'entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tenia certs records d'ell perquè hi vam passar amb el Trailwalker de l'any 2011, bé, més que el poble (ja que hi vam passar esgotadíssims) el que recordava era el Puig de la Balma, una casa rural enganxada a una paret de roca plena de balmes, realment curiosa...



Doncs 100% recomanable la caminada popular de Mura. Bé, es veu que cada any canvien el recorregut i no sé com va ser el d'altres anys però el d'aquest any em va encantar. A veure, hi havia 2 possibles recorreguts i vam escollir el llarg de 23 i pico kms que ens va fer endinsar per alguns camins rals i per alguns antics escenaris de la Guerra de Successió.

Crec que només és el 2n cop que faig una ruta com Déu mana per aquesta zona, i no només un simple passar per allà a prop com per exemple amb la Matagalls-Montserrat o el Trailwalker. Sí, és una zona que no tenim pas molt lluny de casa però no hi tenim tirada i això que és xula... Doncs en aquest 2n cop vaig reviure novament les sensacions que vaig tenir el 1r cop que vaig estar per allà fent una senyora ruta, que va ser amb la Ruta dels 5 cims del Centre Excursionista de Castellar del Vallès: cara de sorpresa agradable davant aquell paisatge per a mi pràcticament desconegut i d'allò més curiós i bonic, no sé, és com un Montserrat en miniatura i més espaiat, amb pics rocosos no molt alts que emergeixen com bolets a certa distància un de l'altre.

A més, com que en Josep Ventura es coneix la zona i va veure que passàvem per sota Castellsapera, em va dir si hi volia pujar i així fer un 100 cim i evidentment vaig acceptar :) La pujadeta va ser curta però dreta i amb alguna petita grimpada al final, i les vistes genials. Llàstima que en Genís s'ho perdés (amb el permís d'en Genís, amb en Josep Ventura ens vam anar embalant i vam anar agafant certa distància, glubs!).



Sens dubte aquesta caminada del Centre Excursionista de Mura queda anotada a l'agenda pel proper any.

Ah! Un parell de curiositats:
1) Vam trobar molts pessebres pel camí. Sí, per aquestes dates és normal però el que per a mi no és tant normal és veure pessebres tant i tant ben fets al mig del bosc!
2) A Mura hi havia tions pràcticament davant cada casa... Potser fan un concurs? Que si una família tió pare/mare/fill, que si un tió tenista, etc.


dilluns, 22 de desembre del 2014

07/12/2014 Puigsacalm

Pendent està d'explicar totes les aventures d'aquest any però, com a resum, dir que hem fet per 3r cop la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que el papa, a més, en la seva categoria ha guanyat la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència per Muntanya, i que entremig hem fet algun 100 cim i alguna sortideta per aquí i per allà per anar omplint els caps de setmana. El que he dit: pendent està d'explicar amb més detall tot això. 

Dir també que poc després d'acabar les competicions, el 6 de novembre, el papa es va operar el menisc. Sí, després de tenir molèsties durant tota la temporada, va fer el pensament i va decidir operar-se. Actualment està en plena rehabilitació i servidora mentrestant es conforma amb algunes petites sortides. El novembre el vaig passar resseguint el Vora Ter de Manlleu a la Gleva o de Manlleu a Roda de Ter, pocs kms però algo és algo, però també em vaig passar algun diumenge a casa veient com plovia, en fi... El desembre està essent millor en quant a caminades.


El passat 7 de desembre amb en Genís i el Bitxo vam pujar al Puigsacalm :) L'he fet bastants cops però ara feia temps que no el feia desde la Collada de Bracons i, entre la neu i les fulles que tapaven els corriols i la meva pèssima memòria, he de confessar que no m'era fàcil trobar el camí. Així que vam deixar que ens avancessin 2 senyors per després seguir-los, jejeje.

Vam començar a les 9 i amb poc menys de 2 hores vam fer el cim resseguint una de les seves clàssiques rutes: sortida de la Collada de Bracons, ascens pel Bosc de les Fades, pels Rasos de Manter, la Font Tornadissa, i finalment arribada al Puigsacalm. Dalt vam tenir unes magnífiques vistes al no haver-hi boira sinó un sol radiant, va ser un d'aquells dies en que fins i tot el mar es veia!

Si la pujada va ser tranquil·la, no podem dir el mateix de la baixada... Gent i més gent, semblava les rambles, mai hi havia vist tanta gent! Potser és que algun grup hi portava el pessebre, no sé... I a les 12, quant nosaltres acabàvem i arribàvem al cotxe, hi havia gent que tot just aparcava el cotxe, no sé pas a quina hora devien acabar...


Una trista notícia per acabar: al cim el Bitxo va saludar un Yorkshire i aquest va seguir-nos i seguir-nos i vam descobrir que estava abandonat i quan el vam voler agafar se'n va anar pitant i el vam perdre de vista, i més tard el vam veure passar anar a fer el cim altre cop, i després ens va avançar mentre corria darrera un corredor i quan vam arribar al cotxe el vam veure deambulant pel mig de la carretera i el vam intentar agafar novament sense èxit, i se'n va anar a fer el cim un cop més... Quina impotència veure'l i no poder-lo agafar perquè no es fiava de la gent! Més d'un va veure que estava abandonat i més d'un anava amb gos, així que m'agrada pensar que algú o altra, tot i la por o la desconfiança que tenia el gos envers les persones, aprofitant que devia estar cansat de tant pujar i baixar el Puigsacalm, el va aconseguir agafar. O això espero perquè tant d'exercici i tanta neu, no són les millors condicions per un gos de mida tan petita...