dimarts, 10 de setembre del 2013

Proper destí: Independència

   
Blog-via cap a la Independència
  
Diuen que ets taaant petita,
però jo et trobo molt i molt gran!!!

He trepitjat alguns punts de les teves quatre províncies,
perdó, dels teus vuit àmbits territorials.
 Puc dir que variats i bells són tots ells,
però sé que només amb la independència
podran lluir la seva grandesa
com abans no havien fet mai.

Així que per tu faré Via
i al millor lloc: al tram 13 i de color groc.  
De moment, en aquest petit espai faig Via Virtual:
agafo el relleu amb molt de gust
i el passo al blog Do de llengua!

Uns d'aquí, d'altres d'allà,
presencialment, virtualment,
tots junts fem camí
per apropar-nos més al nostre destí...
Tots junts, amb consciència,
fem via cap a la teva independència!
  
Àmbit Metropolità




Comarques Gironines





Camp de Tarragona




Terres de l'Ebre





Ponent



Comarques Centrals





Alt Pirineu i Aran





Penedès




Jo vull per demà la meva terra lliure!


dissabte, 7 de setembre del 2013

01/09/2013 Aventura per Montserrat

Havia fet rutes amb alguna part tècnica però mai dels mais una ruta tota ella tècnica, bé, la paraula "tècnica" crec que és poc...

Em vaig sentir TARZAN per no dir MICO al pujar una roca amb una corda i a l'agafar-me als arbres i als arbustos per poder superar certes pujades i per no anar de cul a terra en certes baixades

Montserrat

Montserrat

Montserrat

CABRA SALVATGE al passar per certs punts més aptes per a animals salvatges que per a humans

Montserrat

Montserrat

SARGANTANA al passar literalment enganxada de peus, mans i cos per algunes roques i perquè no era higiènic agafar-m'hi amb les dents però al mirar avall i pensar que si queia m'hi podia quedar em sortia el meu instint de supervivència i això em feia agafar amb força, molta força

Montserrat

CUC al passar per passos estrets entre parets rocoses

Montserrat

Montserrat

i OCELL EN LLIBERTAT cada cop que arribava dalt d'alguna de les puntes rocoses de Montserrat

Montserrat

Havia estat a Montserrat alguna vegada en pla turista amb el cremallera i tal, i fent alguna caminada com la Matagalls-Montserrat o la Gràcia-Montserrat havia fet lo típic que és pujar fins al Monestir i prou. Així que tenia ganes d'endinsar-me més en aquesta muntanya, de conèixer què amaguen tantes puntes rocoses. Gràcies al Jordi Garcia això ha estat possible i a lo gran! Ens va ensenyar la Montserrat més desconeguda, ens va fer passar per llocs on poca gent passa, ens va fer gaudir d'allò més, com diu ell "vam cremar pota" però jo hi afegiria que també vam cremar adrenalina! Pel Facebook anava escalfant l'ambient i jo m'anava acollint però també pensava que potser exagerava i no n'hi hauria per tant, doncs nooo... realment això no va ser una caminada per Montserrat sinó tota una aventura! A partir d'ara, qualsevol cosa em semblarà petita... Mil gràcies Jordi Garcia!

Els aventurers d'aquesta expedició vam ser en Jordi Garcia com a amfitrió, l'Enric, en Pere i la Carme, el meu pare i jo (com que em van avisar que no hi havia ni fonts ni riuets ni aigua enlloc, vaig deixar el Bitxo a casa perquè quant fa calor li cal tenir aigua a prop). "Només" vam fer 19 km però cada pas costava lo seu i era un gran avanç. Pocs kms però molt desnivell, 1.970 m positius. En Jordi ens anava explicant per on passàvem i ens anava detallant noms però amb tant d'esforç i tanta emoció la veritat és que no recordo ben bé per on vam passar, si no vaig errada vam sortir del pàrquing de Can Maçana i vam passar per la Portella, les Agulles, els Frares, Ecos, Montgròs, Torrent del Migdia, St Jeroni, Canal de St Jeroni, i tornada al punt de sortida pel Camí de l'Arrel. Vam veure moltes coses però encara en tenim de pendents com la Serra de les Lluernes que es veu que també és tan xula. Ens va costar trobar un dia que ens anés a tots bé però al final el vam ben ensopegar perquè vam tenir bona temperatura i bones vistes. Per variar, jo vaig ser la més lenta i la que primer va petar, els trams més fàcils que eren els darrers (pujar les escales a St Jeroni i fer el GR per tornar al cotxe) els vaig fer amb les cames que quasi no em responien, sort que eren els fàcils! Vaig anar tota l'estona amb els pals de caminar a la motxilla perquè per pujar una corda o fer de cabra, sargantana o cuc feien nosa, però sort de dur-los perquè al final els vaig ben amortitzar! Vaig pujar les escales de St Jeroni plenes de gent a petar arrossegant-me, no sé què devien pensar de mi, jajaja. Vam tardar un munt d'hores per travessar gran part de Montserrat pujant-baixant-pujant-baixant-pujant-baixant-etc i arribar al GR, i menys de 2 hores per travessar gran part de Montserrat pel GR fins arribar al cotxe. L'endemà, i l'altre, i l'altre, braços i cames destrossats, però un gran somriure al recordar la gran aventura.

Per cert, vam fer un parell de 100 cims: Montgròs i St Jeroni (aquest és el punt més alt de Montserrat), els dos xulos de fer i amb grans vistes :)

Montserrat
Montgròs

Montserrat
St Jeroni

Us recomano que feu una ullada a:
Video 1 de l'Enric (fent de cabra i de sargantana)
Vídeo 2 de l'Enric (dalt el Montgròs)



dimarts, 3 de setembre del 2013

31/08/2013 Travessa de L'Escala

Travessa de L'Escala

A la Travessa de L'Escala hi ha l'opció de fer una travessa de 2.200 m o la cargolada de 600 m. El meu pare va optar per la cargolada, fent així la seva segona nedada "oficial" de l'estiu (l'anterior va ser a St Feliu de Guíxols). Amb sortida i arribada a la Platja de les Barques, consistia en fer la volta a la Roca del Cargol. Però, degut a la mala mar que hi havia aquell dia, en comptes de fer la volta en aquesta roca, per evitar xocar-hi, es va fer la volta en unes boies, se suposa que la distància va ser la mateixa. Com sempre, caiacs i la Creu Roja controlant-ho tot.

Primer es va fer la travessa llarga i, un cop tots els participants van haver arribat, la cargolada on el meu pare participava. Va fer un temps de 33:17, va empitjorar una mica degut a la mala mar. Va sortir exhaust després de lluitar amb moltes onades però evidentment content per haver-les vençut.

Aquesta és una travessa bastant nova, enguany s'ha celebrat la 5a edició, però hi havia molts participants i moltíssima gent a la platja veient la seva arribada, realment molt d'ambient, a la sorra no s'hi cabia (potser també perquè la Platja de les Barques no és molt gran) així que amb ma mare vam veure-ho tot a certa distància.