Pic Negre d'Envalira i Cassamanya Nord

Escapada a la muntanya amb el papa, com anys enrere. Això sí, una mica més rovellats (el papa es recupera d'una fascitis plantar i jo porto uns anys que, amb el nen, poca cosa faig) però hem assolit els objectius que ens havíem marcat: el Pic Negre d'Envalira 2.822m (al Pas de la Casa) i el Cassamanya Nord 2.750m (a Ordino).

Dos cims força concorreguts, bé, no sé si son cims d'aquells clàssics que sempre atrauen gent o si després del confinament pel coronavirus i degut a haver de mantenir la distància amb altres persones per evitar nous contagis ha fet que aquest estiu més gent opti per les vacances de proximitat i l'aire fresc...

Dos cims situats en entorns ben diferents:

Per pujar al Pic Negre d'Envalira hem sortit de les pistes d'esquí del Pas de la Casa i hem passat per l'Estany de les Abelletes,

hem pujat per una zona pedregosa fins al coll que condueix al pic de les Abelletes, hem continuat pujant per una altra zona pedregosa ara fins al coll que separa els Pics de Fontnegra i els Pics d'Envalira,

i després ja hem fet la pujada fins al Pic d'Envalira i fins al seu veí Pic Negre d'Envalira. 

Com que el papa s'ha quedat amb ganes de més, hem fet una punta que es veia direcció als Pics de Fontnegra, i ens hem quedat amb les ganes de pujar al Pic les Abelletes, hem fet l'intent però el camí no estava ben definit o no l'hem sabut veure, i semblava que havíem de grimpar perquè aquest pic és tot un pedregam... 

A la baixada, l'Estany de les Abelletes estava ple de gent dinant de picnic i posant els peus a l'aigua, com que només està a mitja horeta caminant del Pas de la Casa, moltes famílies s'hi arriben amb els nens/es. Ens han sortit quasi 9 km i 777 m de desnivell positiu.

Per altra banda, per pujar al Cassamanya Nord hem sortit del Coll d'Ordino, hem pujat a través d'una ombrejada zona boscosa plena de boniques però tòxiques flors (la tora) fins un coll,

i a partir d'aquí a disfrutar de les vistes i a patir amb les contínues senyores rampes que hi ha fins al Pic de Cassamanya coronat per una muntanyeta de pedretes i un cartell que indica el nom i l'alçada. El camí no té pèrdua, hi ha un evident sender a més de marques grogues.

Després hem vorejat el Cassamanya Mig i ens hem arribat al Cassamanya Nord, que és el més alt dels 3. Si el Cassamanya estava a petar de gent, aquest estava buit. Hem pogut esmorzar i gaudir de les vistes de 360º a les muntanyes andorranes en soledat. 

El papa deia que era tan xulo que volia passar-se el dia allà dalt, jejeje. Però, evidentment, hem hagut de baixar. Ens han sortit 9 km i pico i 845 m de desnivell positiu.

A veure si podem repetir ben aviat! Acabo amb una imatge que em va encantar, un grup de cavalls envoltant i fent sombra a un cavall petit que dormia.