dilluns, 25 de maig de 2009

Els 2n-3r-4t dels 100 cims: Tagamanent 1.056 m, Matagalls 1.698 m i Les Agudes 1.706 m (Travessa del Montseny 17/05/2009)

L’any passat vam intentar per primer cop fer la Travessa del Montseny. Degut a la pluja, vam arribar a Tagamanent i vam fer marxa enrere com molta altra gent. Esperàvem amb ànsia tornar-ho a provar aquest any. I aquest any sí, aquest any hem completat els 45,8 km de la travessa que surt d’Aiguafreda i arriba a Gualba passant per 3 cims en menys de 14 hores! http://www.travessa.org/

La travessa ha tingut un final feliç però, evidentment, no tot han sigut flors i violes:

Quant he fet el meu primer control d’alcoholemia a la meva vida? El 17/05/2009 a les 04:35 a Manlleu acabada de sortir del llit i amb presses i nervis per fer la Travessa, i amb el Bitxo lladrant dins el cotxe impacient per caminar!

Com sempre he hagut d’aguantar mirades i comentaris indirectes de la gent al veure al Bitxo. La gent es pensa que sóc “maltractadora” per portar el Bitxo a una caminada llarga. No poden pensar que està entrenat? No poden pensar que li agrada, que mai en té prou? Evidentment va arribar cansat, però qui no? Dilluns va estar descansant i dimarts ja tornava a ser ell, m’agradaria saber quanta gent que va fer la travessa el dimarts estava completament refet! La dàlmata no la portem perquè sabem que e lla sí que no podria... I segur que si la portéssim la gent no diria res per ser un gos gros...

A la sortida hi havia 3 cues per recollir el full de ruta doncs nosaltres, llestos, ens hem posat a la més curta sense adornar-nos que anaven per ordre alfabètic. Resultat: hem hagut de repetir la cua i el meu pare s’ha quedat decebut amb una samarreta de la meva talla perquè les grans ja s’havien acabat, i a sobre hem sortit molt més tard del que volíem.

La pujada al Tagamanent bé. Però de Tagamanent a Collformic (tot el Pla de la Calma) he anat sola com una mussola pq, en un moment de distracció, el Bitxo ha marxat rere una gosseta que portava una noia que anava a pas lleuger i jo he enviat al meu pare (que tira més que jo) rere el Bitxo. He passat nervis desitjant que el meu pare trobés el Bitxo i que jo els trobés als 2!
Tagamanent

He fet vegades el Matagalls, eh? Doncs el dia de la Travessa, després del cim del Tagamanent, el cim del Matagalls se’m feia impossible (no sé si pels nervis, si per la panxa buida, si perquè jo no estava en forma psicològicament perquè un cim és el que faig normalment però no 2 i ni molt menys 3, si perquè volia continuar a un ritme normal i després d’haver fet un cim doncs havia de baixar el ritme ...). He arribat no sé pas com! Veient com tothom m’avançava, parant cada 2x3, arrossegant-me amb el meu bastó i amb el del meu pare... un desastre! Sort que durant els meus moments de debilitat el meu pare controla el Bitxo! A la baixada, cap problema.

Matagalls

Per sorpresa meva, el cim de Les Agudes i el Turó de l'Home (després de tots els kms i desnivells ja fets) l’he fet sense molts problemes però, això sí, a pas de tortuga. Potser perquè m’agrada grimpar, potser perquè pensava que aquesta era la última pujada...

Les Agudes i El Turó de l'Home

I els 15 últims kms, que son de baixada, hem recuperat bastant el temps perdut per culpa meva a la pujada al Matagalls i a Les Agudes, sort, perquè sinó igual no arribàvem Gualba a temps :) Això, sí, el meu pare rabiant perquè a ell li agraden més les pujades que les baixades i perquè ja tenia ganes d’arribar!
Llac Sta Fe

Si a la sortida hem fet bastanta cua (i a sobre doble per culpa nostre), els controls han sigut molt ràpids gràcies al codi de barres del full de ruta. Ara bé, com que érem dels últims, molts avituallaments (sobretot els del començament) estaven pràcticament buits :( Fins a Collformic m’he hagut de conformar amb un suc a raig (ja no hi havia gots) i amb ¼ de llimona (mai havia trobat tan bona la llimona)! A destacar també l’arribada: un està orgullós d’arribar però si a sobre és rebut amb aplaudiments i crits d’eufòria, encara més! m’he sentit com una estrella de cine a la catifa vermella!

Evidentment el nostre temps de 12 hores 48 minuts no té res a veure amb el del primer classificat de 5 hores 18 minuts. D’uns 600 inscrits i 500 finalistes, hem quedat en les posicions 460 i 461.

Hem passat per llocs fantàstics. Sort que la majoria ja els coneixia perquè les presses i el cansament no m’han deixat gaudir tant com cal d’ells. Tampoc he fet moltes fotos.

I finalment dir que estic super-hiper-mega-contenta perquè he acabat la travessa i a sobre sense lesions: zero agulletes, només una ampolla i petita a la planta del peu dret, dilluns aixafada i bebent bastant sovint (cosa inhabitual en mi), i un parell de dies amb una mica de dolor als turmells per problemes de circulació però res que no s’arregli amb una crema.

Ja fa una setmana d’això! M’agradaria haver escrit el post abans perquè les emocions estaven molt més a flor de pell, però fins ara no he pogut.