Com sempre, vaig tard en actualitzar el blog. Però aquí estic.
No sé si mai havia amortitzat tan aquesta època de l’any...
1) El dissabte 27/03/2010 vaig estar a Port Aventura a la celebració dels 10 anys de RAC1
No sé si mai havia amortitzat tan aquesta època de l’any...
1) El dissabte 27/03/2010 vaig estar a Port Aventura a la celebració dels 10 anys de RAC1
2) Després, uns dies de visita als sogres al Delta de l’Ebre
3) I, finalment, uns altres dies a l’Alt Empordà amb els pares i uns seus amics
I, renoi!, com costa tornar a la rutina... Sobretot el tornar-se a aixecar d’hora... Tota la setmana passada vaig estar zombi.
1) Port Aventura
M’encanta Port Aventura. Ara bé, sort que en aquesta ocasió hi vaig anar de franc perquè sinó n’hagués sortit decebuda perquè, degut al vent, les millors atraccions van estar moltes estones sense funcionar. Volia batre el meu record de 5 Dragon Khan seguits però no vaig poder. El que sí que vaig batre és el meu record de permanència al parc: des que van obrir fins que van tancar. I, com que el vent no va bufar a favor meu, vaig fer el que mai faig: veure alguns dels nous espectacles i pujar una vegada rere l’altre al Tren de la Mina amb papes i nens.
2) Delta de l'Ebre
Al Delta de l’Ebre, un parell d’excursions que valen la pena:
La Foradada
Vam deixar el cotxe prop del Mas de Miralles (a Amposta) i vam començar a seguir el GR fins que, a no sé on, ens vam desviar (sempre passa igual, vaig darrere el papa com un gosset sense preocupacions i quant jo faig de guia doncs la lio pq no hi estic acostumada, i mira que estava ben marcat!). Però va estar bé que ens “perdéssim” pq així vam fer una ruta circular: es veu que a l’anada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’hivern pq és més assolellat i que poca gent freqüenta pq té més desnivells i a la tornada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’estiu pq és més opac i que molta gent freqüenta pq és més assequible. Així, a l’anada vam arribar al Mas Mata-redona després d’una immensa volta per la Serra del Montsià, sort que vam anar trobant alguns corredors que ens van anar orientant, i d’aquí vam pujar a la Foradada i a la tornada vam passar per la Font d'en Burga i per un alzinar amb forns de calç. Doncs bé, la Foradada és una cresta de pedra calcària d’uns 20 metres d’alçada amb un gran forat de 3 metres d’alt per 25 d’ample i una cova a la part dreta. Pel forat es pot guaitar a 700 metres sota nostre tot el Delta de l’Ebre i els seus pobles. És un lloc molt concorregut, i és que realment val la pena anar-hi.
La Foradada
Vam deixar el cotxe prop del Mas de Miralles (a Amposta) i vam començar a seguir el GR fins que, a no sé on, ens vam desviar (sempre passa igual, vaig darrere el papa com un gosset sense preocupacions i quant jo faig de guia doncs la lio pq no hi estic acostumada, i mira que estava ben marcat!). Però va estar bé que ens “perdéssim” pq així vam fer una ruta circular: es veu que a l’anada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’hivern pq és més assolellat i que poca gent freqüenta pq té més desnivells i a la tornada vam seguir el camí que s’acostuma a fer a l’estiu pq és més opac i que molta gent freqüenta pq és més assequible. Així, a l’anada vam arribar al Mas Mata-redona després d’una immensa volta per la Serra del Montsià, sort que vam anar trobant alguns corredors que ens van anar orientant, i d’aquí vam pujar a la Foradada i a la tornada vam passar per la Font d'en Burga i per un alzinar amb forns de calç. Doncs bé, la Foradada és una cresta de pedra calcària d’uns 20 metres d’alçada amb un gran forat de 3 metres d’alt per 25 d’ample i una cova a la part dreta. Pel forat es pot guaitar a 700 metres sota nostre tot el Delta de l’Ebre i els seus pobles. És un lloc molt concorregut, i és que realment val la pena anar-hi.
La Foradada (vistes a la Punta de la Banya)
Forn de calç i alzina El Camí de Ronda de l’Ampolla a la Cala de l’Àliga
Doncs això, camí de ronda de l’Ampolla direcció l’Ametlla de Mar, fins arribar a la Cala de l’Àliga. Es passa per indrets de costa poc alterats i de gran bellesa. Els trams rocosos alternen amb petites cales sorrenques. Ara bé, és bo no seguir literalment el GR pq en alguns trams, per exemple, es va paral·lel a la via del tren perdent-se les vistes o el contacte directe amb el mar. Sempre s’ha d’intentar anar el més a prop possible del mar per gaudir de tots els racons d’aquesta caminada.
La Punta del Fangar
El Bitxo va trobar una amiga
3) Alt Empordà
Visita a Llançà, Portbou, Cotlliure i Empuriabrava
Llançà
Cotlliure
6a Marxa de Resistència “24 hores del Cap de Creus”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada