divendres, 8 de juliol de 2011

05/07/2011 El 24è dels 100 cims: Pedraforca (Pollegó Superior) 2.506 m

Després de postposar una vegada i una altra el Pedraforca per motius diversos, en Lluís, impacient per anar-hi, va dir: per què no hi anem el dimarts, que és festa a Vic, així hi trobarem poca gent? I, sí, dimarts vam anar al Pedraforca però, no, no hi havia poca gent: érem 3 petits grups de civils i... 1 grup immens de militars!

2006
Vam fer la mateixa ruta que vam fer amb el meu pare i el Bitxo el 2006, està perfectament senyalitzada i crec que és la ruta clàssica per conèixer aquesta muntanya: des de l'aparcament del Mirador del Gresolet (a Saldes) fins al Refugi Lluís d'Estasen amb un pim-pam, d'allà fins al Coll del Verdet muntanya amunt sense descans, i després grimpada amunt-avall-amunt unes 3-4 vegades fins arribar al punt més alt del Pedraforca, el Pollegó Superior (a en Lluís li va passar com a nosaltres el primer cop que vam fer el Pedraforca: a cada grimpada pensàvem que ja hi érem i no, calia desgrimpar per tornar a grimpar un altre cim rocós, lo bo es fa esperar!). I, a la baixada, des de l'enforcadura, tartera avall, avall, avall, fent rodolar pedres a cada passa, per a mi una pesadilla, per a en Lluís una diversió. Crec que vam fer uns 1.000m de desnivell positiu i uns 8km.

El Pedraforca. La foto al cim la va fer en Lluís
Abans de la baixada, però, el meu pare i jo vam fer mitja pujada al Calderer, només va ser mitja :( I això que vaig deixar el Bitxo a casa per fer-lo amb tranquil·litat! Està al costat mateix del Pollegó Superior i és guai, és una mini escalada amb cadenes d'ajuda :)

Pujant al Calderer
I... que bo la trobada amb els militars! Vam arribar al refugi i vam veure un pilot de tendes de militars, jo em vaig sentir com en una peli bèlica. Vam fer broma dient que ens els trobaríem al cim, nosaltres que volíem trobar-hi poca gent. Ja podíem anar rient, ja! Els vam trobar al Coll del Verdet, just abans de començar a grimpar! Amb unes immenses motxilles que pesaven 15-20kg (els ho vaig preguntar) i matrelletes! Van deixar anar algunes frases memorables: "dejamos pasar a los CIVILES, que nosotros vamos más cansados" (mai m'havia sentit tant ciutadana d'aquest món, jajaja!), "mi capitán, AQUELLO ES MONTSERRAT?" (i cap militar sabia segur quina muntanya era Montserrat!!!). Ja ho sabeu, si voleu fer cims, apunteu-vos al Ejército Español!