Característiques de la Travessa del Montseny:
47,15 km
5.220 m desnivell acumulat
Amb el meu pare vam tardar 10h 28m, 1 horeta menys que l'any passat (però enguany no vam tenir "l'obstacle" de la calamarsa)
És una de les marxes xules de la CCCR, no de les més llargues però sí de les més explosives, que passa per llocs emblemàtics del Montseny (Tagamanent, Matagalls, Les Agudes, Turó de l'Home, i pantà de Santa Fe).
 |
| Tagamanent |
 |
| Matagalls |
 |
| Les Agudes |
El fet de conèixer el terreny i a sobre haver fet la marxa alguns anys, per a mi no és bo perquè llavors quant tinc un moment debilitat penso en que encara queda això i allò xungo i em debilito encara més. Aquest cop, però, me'n vaig sortir prou bé i això que era el tercer cap de setmana consecutiu que matxacava el cos... La pujada a Tagamanent, com que era la primera, la vaig tolerar bé, la pujada a Matagalls la vaig fer xino-xano sense parar-me i sense agobiar-me i inclús vaig avançar a d'altres participants, i la pujada a Les Agudes també la vaig fer xino-xano i sense parar-me però en aquí sí que se'm va escapar algun renec. No sé si és la pujada més dura però és la darrera pujada i un ja està cansat i és per un corriol que va fent esses per la muntanya en el qual si abaixes la mirada veus a tota la gent que va pujant darrera teu i si aixeques la mirada veus a tota la gent que va pujant davant teu i, per tant, el que encara et queda. A la baixada del Turó de l'Home vaig flipar al veure que tothom feia dreceres pel dret, cap al final amb el meu pare també vam fer una mica de drecera però només una mica, ens vam renyar a nosaltres mateixos, jejeje, no ens agrada fer dreceres, no sé, si anem a fer X kms doncs volem fer X kms. A l'arribar al següent avituallament vam veure un munt de gent que teòricament estaven darrera nostre però que, clar, al baixar pel dret fent dreceres ens havien avançat sense que ni tan sols nosaltres els veiguéssim. I a la baixada des del pantà de Santa Fe fins a l'arribada encara ens va avançar un munt més de gent, aquí no per fer dreceres sinó perquè a les baixades quasi tothom corre.
Vam coincidir força estona (des de Collformic fins al Turó de l'Home) amb una parell de nois que estaven preocupats per com reaccionaria el gos d'un d'ells a la marxa ja que era la més dura que havia fet fins el moment. I va resultar que el gos va tirar més que el seu amo, jejeje.
Vam coincidir força estona (des de Collformic fins al Turó de l'Home) amb una parell de nois que estaven preocupats per com reaccionaria el gos d'un d'ells a la marxa ja que era la més dura que havia fet fins el moment. I va resultar que el gos va tirar més que el seu amo, jejeje.
 |
| Pantà de Santa Fe |
Som caminadors així que a la sortida acostumem a posicionar-nos als darrers llocs però, aquest cop, a l'anar amb cotxe i arribar abans que els autocars que portaven la majoria dels participants i haver d'entrar al tancat que posen a la sortida perquè quasi era l'hora, vam sortir força dels primers i al corriol de pujada a Tagamanent van avançar-nos molts i molts corredors. Normalment això és força complicat perquè és un corriol estret i és de nit però enguany al sortir de dia va ser més fàcil al tenir més visibilitat. En la mesura en que vam poder, nosaltres vam pujar ben arrambats a la dreta (controlant els molts obstacles que hi ha) perquè la gent ens pogués avançar sense problemes. Però encara dalt al Tagamanent vam trobar-hi gent que acostuma a anar més ràpid que nosaltres, com en Pere (suposo que per les cues que van trobar a la pujada, perquè hi ha qui no deixa pas). Realment tot un encert que enguany retardessin una hora la sortida, així vam sortir de clar i no vam necessitar el frontal i vam evitar mil i una entrebancades amb pedres i troncs d'arbres al corriol de pujada a Tagamanent i els avançaments van ser menys perillosos.
La veritat és que la meteorologia es va portar força bé, ni calor ni fred ni pluja, només ens va fer una mica la punyeta la boira que ens va enganxar a les Agudes tapant-nos les vistes que hi ha des del cim i que no ens va deixar fins quasi a l'arribada.
Els avituallaments bé però, com que estan just abans de pujar als cims (perquè tampoc tenen on més posar-se), després els primers trams de pujades són xungos de fer amb la panxa plena de donuts, d'entrepà, de truita, o del que sigui, jejeje.
Que enguany s'hagi fet la 38 edició suposo que és una bona prova de que la marxa està bé i de que agrada...
A l'arribada, com quasi sempre, ens va venir a rebre en Genís i el Bitxo. És un luxe tenir "transportista"!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada