dijous, 9 de gener de 2014

29/09/2013 Balandrau (per camí directe des de Central Daió)

Som-hi! A actualitzar el blog que falta li fa!

A l'agost, al fer la ruta Central de Daió - Refugi Coma de Vaca - Núria - Central de Daió vam quedar-nos amb les ganes de fer el Balandrau des de la Central de Daió. Així que, a la mínima que els compromisos i la CCCR ens ho van permetre, cap allà vam anar. Això va ser el 29 de setembre, va semblar un regal d'aniversari pel meu pare amb un dia de retard, jajaja.

Balandrau

Vam deixar el cotxe a la Central de Daió (a Queralbs) i vam anar guanyant alçada a poc a poc tot seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca per les Gorgues del Freser. En aquesta ocasió vam trobar moltes vaques, el meu pare va haver de "parlar" amb més d'una perquè s'apartés del camí! Després de travessar el riu Freser i de dir adéu a en Genís, vam continuar seguint la ruta cap al Refugi Coma de Vaca, ara per una pujada més pronunciada i fent ziga-zagues fins que vam veure les marques vermelles anunciant-nos el Balandrau i vam desviar-nos per seguir-les.

Balandrau

Balandrau

Teeela amb aquest caminet que puja directe al Balandrau! Només dir que no vam trobar-hi cap persona, només cabirols, i no m'estranya! Les marques vermelles es veien clarament i sort perquè de camí fressat jo no en veia! Van ser pocs kms però ben empinats passant per damunt de vegetació de poca alçada, roques i tot el que es posava davant, amb la única guia de les marques vermelles! 2 hores des de l'anunci del Balandrau fins arribar al cim! El Bitxo va acabar esgotat de tan haver d'agafar impuls per saltar vegetació i roques, i l'hi vaig haver de donar algunes empentes al cul perquè pugués pujar a certs llocs. Jo també vaig acabar esgotada, en part perquè tenia gana però anava pensant que quedava poc i que menjaria al cim però a la que arribàvem a una punta va i en venia una altra o tot d'una el camí feia un gir inesperat, total que jo morta de gana i el cim fent-se esperar. Tot sovint el meu pare s'asseia en alguna immensa roca per esperar-nos al Bitxo i a mi, que anàvem fent. Per fi, a les 11 i pico, vam arribar al cim del Balandrau i vam esmorzar (amb lo fàcil que és pujar-hi, per exemple, des del Collet de la Gralla que està en una pista que surt del poble de Tregurà de Dalt!).

Balandrau

Balandrau

Balandrau

Balandrau

Dalt al Balandrau, mentre esmorzàvem, van arribar d'altres manlleuencs i d'altres westys, això sí, per d'altres camins més fàcils. Però poca estona vam conversar tots plegats perquè, si bé per la banda que nosaltres havíem pujat hi havia sol, per l'altra banda anava pujant boira i nuvolades.

Balandrau

Vam baixar ràpidament i pel dret i directes al Refugi Coma de Vaca i d'aquí vam tornar a la Central de Daió pel camí "normal", per les Gorgues del Freser, mentre el cel es posava cada cop més i més negre i mentre de música de fons sentíem els crits de les vaques. Quantes vaques i quantes caques! 15 minuts abans d'arribar al cotxe vam tapar-nos amb les capelines perquè va començar a ploure fort, per poc, ens va enganxar. Després de tanta estona i del mal temps, en Genís es va alegrar de veure'ns i nosaltres a ell.

Balandrau

Balandrau

No sé ni els kms ni el desnivell que vam fer, el que és segur és que són poquets kms i mooolt desnivell però que val la pena. Els paratges d'aquesta zona sempre són un plaer per la vista per més vistos que els tinguis. I les marques vermelles fins al Balandrau que tan intrigats ens tenien són tota una aventura!