“El repte dels “100 cims” no és una competició. La FEEC, a proposta de les Delegacions Territorials, ha elaborat un catàleg amb els cims més representatius i característics de Catalunya. Dels cims del catàleg, cadascú pot escollir els cent cims que li siguin més atractius i que li permetin superar el repte.
L'objectiu que es pretén amb els “100 cims” és conèixer les diferents contrades del nostre país mitjançant l'excursionisme. Per tant, no és un repte apte únicament per a les persones més ben preparades, sinó que tothom hi té cabuda, ja que en el catàleg hi ha cims de tota mena, des dels de baixa muntanya fins als 3.000 del Pirineu.”
Ja n’hem fet bastants d’aquests cims però començarem de zero perquè, tot i que els fets a partir del 2006 es donen per bons, nosaltres en el moment de fer-los no teníem la llicència i no ens els comptabilitzen. No passa res: gaudirem novament d’alguns cims i d’altres cims els descobrirem per primer cop.
El 1r dels 100 cims:
Ja n’hem fet bastants d’aquests cims però començarem de zero perquè, tot i que els fets a partir del 2006 es donen per bons, nosaltres en el moment de fer-los no teníem la llicència i no ens els comptabilitzen. No passa res: gaudirem novament d’alguns cims i d’altres cims els descobrirem per primer cop.
El 1r dels 100 cims:
El puig de St Miquel de les Formigues (o de Solterra) 1.202 m
Vam descobrir aquest cim gràcies al llibre “Els camins de l’Alba. Núm 8 Guilleries – Collsacabra. 20 excursions per a totes les edats. Editorial Alpina. Geo Estel Guies.” El 12/04/2009 hi vam pujar novament per comptabilitzar-lo pels 100 cims. El temps no va acompanyar, com és habitual aquest any.
Vam descobrir aquest cim gràcies al llibre “Els camins de l’Alba. Núm 8 Guilleries – Collsacabra. 20 excursions per a totes les edats. Editorial Alpina. Geo Estel Guies.” El 12/04/2009 hi vam pujar novament per comptabilitzar-lo pels 100 cims. El temps no va acompanyar, com és habitual aquest any.
El llibre proposa començar la ruta a “la font dels Abeuradors, a 7 km de Sant Hilari Sacalm. A l’entrada del poble cal seguir les indicacions del polígon industrial la Bòbila. Un cop arribats girarem a mà dreta passant per davant de l’empresa Fustes Sant Hilari. Des d’allà comenta una pista ben fressada de 7 km que no abandonarem fins a arribar al punt d’inici. Al llarg d’aquest tram deixarem a mà esquerra la font del Sastre, a mà dreta el desviament a Santa Margarita de Vallors i a mà esquerra el de Vilavecchia.”
“A la font dels Abeuradors trobem el cartell d’inici de la ruta. Tota la ruta està molt ben senyalitzada amb indicadors de Turisme de Catalunya.”
Amb una horeta i poc es puja al puig i amb una horeta se’n baixa. Si voleu fer la ruta més llarga llavors senzillament l’heu de començar a la pista fressada de 7 km a tocar de l’empresa Fustes Sant Hilari.
El llibre diu que “és el cim més alt de les Guilleries. Des de dalt la vista és impressionant: als peus la immensa massa forestal de les Guilleries, a l’est el Montseny i al nord el Collsacabra i els Pirineus.”
“A la font dels Abeuradors trobem el cartell d’inici de la ruta. Tota la ruta està molt ben senyalitzada amb indicadors de Turisme de Catalunya.”
Amb una horeta i poc es puja al puig i amb una horeta se’n baixa. Si voleu fer la ruta més llarga llavors senzillament l’heu de començar a la pista fressada de 7 km a tocar de l’empresa Fustes Sant Hilari.
El llibre diu que “és el cim més alt de les Guilleries. Des de dalt la vista és impressionant: als peus la immensa massa forestal de les Guilleries, a l’est el Montseny i al nord el Collsacabra i els Pirineus.”
“Al final del s.X, dalt del cim hi havia el castell de Solterra, i tres segles més tard l’ermita de Sant Miquel. Avui a penes en queden vestigis, però han donat al puig el nom oficial. El nom popular, el de puig de les Formigues, l’entendreu al cap de poca estona d’estar al cim. Una important colònia de formigues alades té fixada la seva residència en la base de la creu de les Guilleries!” (a la tardor)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada