dimarts, 2 de març de 2010

24 hores a muntanya: Olot-Vic (30 i 31 de gener de 2010)

L’any passat, al tenir la iaia a l’hospital, ens vam quedar amb les ganes de fer les 24 hores a muntanya d’Olot a Molló del Centre Excursionista d’Olot http://www.ceolot.org/

Doncs aquest any ens hem fet passar les ganes. La setmana anterior a la caminada ens vam assabentar d’ella i pim-pam-pum el meu pare es va animar i jo vaig fer les inscripcions sense estar gaire convençuda primer perquè a l’assabentar-nos d’ella tant de sobte no estava jo preparada per repetir unes 24 hores de caminada com les de la Matagalls-Montserrat i segon perquè aquest any el recorregut me’l coneixia força i a mi em motiven més els llocs nous.

El que no sabíem és que en aquesta caminada no tothom va al seu ritme sinó que és guiada i es va en grup. Així, ens vam trobar que gran part de la caminada (sobretot al començament) vam anar a un ritme més lent que el nostre i a sobre parant cada dos per tres amb el conseqüent trencament de ritme i refredament del cos. Va ser una experiència dura, molt dura, jo al veure al començament com anava la cosa vaig pensar que no acabaria la caminada perquè em ratllaria o perquè passaria molt fred, i realment molts cops vaig pensar en abandonar però m’anava dient “va, una etapa més” i, no sé com, vaig arribar al final. Però tant el meu pare com jo estàvem tant fastiguejats que no ens vam dir res en tota la nit, els dos vam estar caminant amb el capcot i, apa, anar passant l’estona i aguantant el fred i les parades. Cap al matí, suposo que contents perquè ja només faltava una etapa, ens va venir la xerrera i els bons ànims.

A favor d’aquesta caminada he de dir que cada any canvien el recorregut cosa que a mi em motiva a repetir-la l’any vinent tot i el que he patit aquest any (no de cansament sinó de coco), que al final de cada etapa hi havia 30 minuts de bon menjar i un autobús per tornar a Olot aquells que no volien/podien continuar i que, evidentment, és impossible perdre’s i estar sol.

Per cert, que en aquesta caminada vam conèixer en Quim de St Feliu de Guíxols http://ultraquim.blogspot.com/ Si tots aquells que pensen que nosaltres fem bestieses el coneguessin a ell o a persones com a ell, fliparien.

Doncs això és tot. Fa un temps pensava que mai arribaria a fer 24 hores caminant i... ja en porto 2! Em començo a fer por a mi mateixa...





2 comentaris:

Ultraquim ha dit...

Dos caminades i d'aqui poc més d'un mes ja en seran 3!

bitxo ha dit...

Caram, tu per aquí :) No correguem tant... però sí, espero tenir-ne 3 al sac ben aviat!