divendres, 1 d’octubre de 2010

Pujada al Montsià vs Caminada de Tagamanent

http://www.pujadamontsia.cat/

Amb en Genís vam passar el cap de setmana de la Mercè al Delta de l’Ebre i vam aprofitar per fer-hi la pujada al Montsià, una caminada popular que va tenir lloc el diumenge d’aquell cap de setmana. Bé, simultàniament es va fer una cursa de 31 km i la caminada de 18 km que és el que vam fer nosaltres.

La sortida de la corredors va tenir lloc després d’una espectacular explosió de petards. En comparació, la sortida de la marxa va ser menys espectacular, amb només un petard. Però en ambdós casos hi havia molta gent animant. M’agraden aquestes curses/caminades en les que veus tot el poble involucrat.


Tot i que a Alcanar, que és d’on es sortia, no hi ha grans muntanyes, déu n’hi do el desnivell que vam fer, 1.500m, perquè vam anar pujant i baixant muntanyetes contínuament. Però el fet de no fer una gran pujada i després una gran baixada, sinó anar alternant pujadeta-baixadeta, va fer que anéssim bé tota l’estona. Per cert, em van fer gràcia els cartells que de tant en tant trobàvem: que si Dragon Khan, que si amunt, amunt i amunt...

Em va sorprendre que en només 18 km hi haguessin 7 avituallaments. No caminàvem ni hora i ja estàvem en un avituallament! Ara bé, a tots només hi havia begudes, fruites i xocolata, excepte a l’avituallament de la meitat del recorregut que també hi havia un entrepà per esmorzar. A mi aquests avituallaments em van anar perfectes perquè sempre tinc gana però faig una queixalada i ja estic tipa. Aquí, agafant un trosset de fruita o un trosset de xocolata i beure una mica cada poc temps, vaig anar ben satisfeta tota l’estona.
    

Vam tenir grans vistes del Delta de l’Ebre, tant de la banda costanera com de la banda interior.

A la darrera meitat del recorregut vam coincidir amb alguns corredors. Els admiro. Jo no puc córrer en plena pujada sense quedar sense alè, ni superar una gran baixada amb dos salts sense lesionar-me. Per cert, hi havia un grup de nois disfressats. S’ho van passar bé ells i ho van fer passar bé als altres.
 
     
A l’arribada, com a la sortida, hi havia molta gent animant. I l’obsequi va ser fantàstic: un forro polar i productes de la regió (taronges, arròs, etc) I hi havia entrepans per dinar.

Per cert, el dia abans, el dissabte, vam fer un entrenament a la platja i, com nosaltres, hi havia molta gent entrenant-se en les seves respectives disciplines...



http://www.lesguilles.com/

El meu pare va fer la caminada anual de Tagamanent. A mi aquesta és de les que més m’agraden de la comarca. Cada any canvien el recorregut però cada any és xulo, els avituallaments estan molt bé, sempre t’emportes un Caldo Aneto cap a casa i, si tens sort, un dels obsequis dels patrocinadors que es sortegen a l’arribada (a mi mai m’ha tocat res però el meu pare un any es va emportar una motxilla i un altre any un frontal; no sé si té sort perquè aquesta caminada té lloc pels volts del seu aniversari...)