dimecres, 20 d’octubre del 2010

La Marxassa (St Martí del Montseny - Mataró)

Dissabte vam fer la Marxassa per primer cop
63,3 km
3.110 m desnivell

A les 4:00 del matí marxàvem cap a Mataró. A les 5:00 ja hi érem però a les 5:20 encara no havíem trobat aparcament i a les 5:30 marxaven els autocars cap a St Martí del Montseny, quin patir! Vam entrar al nostre autocar puntualíssims però els autocars van esperar uns 20 minuts més perquè uns quants van arribar tard per la dificultat en trobar aparcament...

Bastant puntuals, a les 7 i poc, van donar la sortida a St Martí del Montseny. Al començament els 500 participants vam formar un tap que, poc a poc i amb paciència, es va anar destapant a mesura que uns i altres aconseguíem passar 1 a 1 pel caminet estret inicial.


Vam passar per zones del Montseny desconegudes per a nosaltres (com St Marí del Montseny que era on hi havia la sortida o Font Martina que era on hi havia l'esmorzar). Tampoc coneixíem el Parc del Montnegre i el Corredor. M'agrada anar a llocs nous, llàstima que ens haguem d'aixecar més d'hora i fer bastants més kms amb el cotxe. Tot i que el cel estava una mica enteranyinat vam poder gaudir del paisatge, en aquesta època ple de fulles, de castanyes i de bolets (el meu pare va collir uns 2 kg de castanyes). Del que no vam poder gaudir va ser de les vistes al mar arribant a Mataró perquè hi vam arribar quant ja era fosc, a les 22:00.


El dinar va ser genial perquè, a part del típic entrepà de botifarra, hi havia amanida, fruita, iogurs, aigua/refrescos/vi, cafès/tès, i taules i cadires per menjar com Déu mana, je je je Ah, i a l'avituallament abans del dinar hi havia bermut amb patates, olives, fuet, martini, etc


Quasi tota l'estona vam anar més o menys acompanyats per altres grupets de gent. Així que em va semblar que en aquí hi havia més gent caminant que en altres caminades d'aquestes llargues, tot i que evidentment la majoria corria.

Em va sorpendre el fet de que molta part del camí, que era per GR (el 5, el 92 i el 83), es podia fer en cotxe! Trobo una incongruència que quant es fan caminades per parcs naturals limitin el nombre de participants per no fer malbé l'entorn i que en canvi els cotxes puguin circular per GR's que, teòricament, son per fer a peu...