dimecres, 26 de gener de 2011

24 hores a muntanya: Olot (22 i 23 de gener de 2011)

És ben certa la frase que diu que cada persona és un món. En un mateix moment i en un mateix lloc i fent el mateix, cada persona percep coses diferents, cada persona té una vivència diferent. En Quim diu “Si hagués de definir amb una paraula, aquesta aventura, seria fred.” Fred? És innegable que va fer molt fred, a la vista està el tub i l’aigua del CamelBak congelats però jo només el vaig notar al primer avituallament, just quant es va fer fosc! Caminant no el vaig notar, els avituallaments van ser força curts i, tot i que eren a l’exterior, hi havia sòlid/líquid calent, i les parades de reagrupament van ser poquetes i curtetes, així que no vaig tenir temps de refredar-me. Res a veure amb l’any passat en que sí que vaig passar molt fred i també ho vaig passar molt malament mentalment degut a que les parades de reagrupament es feien massa sovint i les parades d’avituallament eren massa llargues pel meu gust. Aquest any els caminadors hem anat més agrupats, el ritme ha sigut força continu i no molt ràpid, les parades les justes... Per a mi, molt millor aquest any. A més, l'any passat la caminada va transcorre en part per Osona per llocs que ja coneixia i en canvi aquest any ha passat per llocs xulos que no coneixia.

Hi vaig anar amb la idea de que no faria tota la caminada perquè tot just començava a dir adéu a un fort refredat però, com que em vaig anar trobant bé i no vaig patir fred, vaig decidir anar continuant i al final la vaig fer tota. Xerrant amb uns i altres, amb l’equip del Trailwalker i amb els amics d’en Quim, la caminada se’m va fer amena.

L’etapa nocturna va ser la més dura. Tota etapa nocturna, només pel fet de ser nocturna, ja és dur fer-la. Si a més hi afegim que va ser la més llarga i la de més desnivell, i que ja portàvem uns 30 i pico km a sobre... doncs això, sens dubte, la nocturna va ser l’etapa més dura. Ens van portar a un lloc espectacular, Rocacorba. Tinc ganes d’anar-hi de dia per poder-lo apreciar bé.

La darrera etapa, com que hi havia ganes d’arribar, son i cansament, se’m va fer feixuga en alguns trams. Fins i tot vaig veure visions en alguns moments, ja ja ja

Olot Televisió va filmar una mica la caminada i a l'arribada a alguns ens va entrevistar. Finalment, avui ha sigut notícia, del minut 09:22 al 12:50


Segons el GPS d’en Quim, 85,530 km, un bon entrenament pel Trailwalker. Novament, gràcies al Centre Excursionista d’Olot per col·laborar en el nostre projecte. Vols col·laborar-hi tu també? Visita la pàgina de l’equip 40 XINO-XANO: caminant per la pau