dimecres, 13 d’abril de 2011

Crònica i fotos: Cako o Rebentes! 48 hores Non-Stop als Estanys de Sils

48 hores al peu del canó, a la carpa d'informació / inscripcions / avituallament, tot atenent a la gent / animant / premiant els donatius a Intermón Oxfam / fotografiant / etc, així vam passar el cap de setmana en Genís i jo. Per problemes d'agenda o de salut i perquè hi havia qui desafiava el repte de les 48 hores, només vam poder ser-hi nosaltres dos. Mooolta calor de dia, fresqueta i plagues de mosquits a la nit. I, a tothora, veient passar molts trens, avions, veïns de Sils i, el més important, els participants. Més de 100 persones van passar pel circuit de 10 km al voltant dels Estanys de Sils. Algunes a peu, d'altres amb bici, algunes de curta edat, d'altres d'edat avançada, algunes de ràpides, d'altres de lentes, algunes van fet poques voltes al circuit, d'altres moltes, algunes van venir per esbarjo, d'altres per batre els seus rècords, ... Però totes van venir per una bona causa, ja que la inscripció en forma de donatiu anirà a parar a Intermón Oxfam a través del nostre equip XINO-XANO: caminant per la pau. He de dir que el jovent està molt conscienciat, alguns em van explicar que a l'escola no fa gaire van recollir aliments per una ONG, d'altres em van comentar que el donatiu de la inscripció no l'havien demanat als seus pares sinó que l'havien tret de la seva guardiola. De dia les hores van passar ràpid perquè, entre els participants i les visites dels makis gràcies als quals hem pogut dur a terme l'esdeveniment, estàvem distrets. A les nits jo vaig fer el primer torn i en Genís el segon. Teníem una petita tenda de campanya per dormir sota mateix de la carpa, no tothom pot dir que ha acampat al centre del poble de Sils, al pàrquing de l'estació de trens, jajaja, i només alguns poden dir que van ser atesos per algú amb pijama, jajaja. Gràcies a la petita caseta que hi ha al pàrquing de l'estació de tren de Sils, vam tenir electricitat per un microones i per un ordinador, i un beneït lavabo!!! Amb la mentalitat de "anem de vacances de càmping", amb ganes de que la gent s'ho passés bé, i amb la il·lusió d'aconseguir una bona recaptació per Intermón Oxfam, en Genís i jo vam "sobreviure" a les 48 hores.


Disculpeu si algú no surt a les fotos, el fotògraf oficial no va poder venir i jo vaig fer el que vaig poder...

Gràcies a tots els que, d'una manera o altra, ens heu ajudat a fer realitat aquest esdeveniment esportiu i solidari: gràcies als makis a nivell organitzatiu, gràcies a l'Ajuntament de Sils pel recolzament, gràcies al Melià Golf Vichy Catalan per l'aigua i les barretes per avituallar als participants, gràcies a l'Ajuntament de l'Esquirol per les cintes del cap antisuor de la Cabrerès BTT per premiar els donatius, gràcies a Tallers Alsina pel transport i la companyia, gràcies a la Maria de les cuineres de Sils pels mmmm bunyols, gràcies a l'ultraquim per liar-la i, sobretot, gràcies a tots els que vau venir i vau fer que fos tot un èxit. Esperem que, com nosaltres, tots hagueu gaudit d'aquest esdeveniment i esperem retrobar-vos-hi l'any vinent.

Servidora descansant

Genís descansant








Encara no hem fet el recompte però, gràcies a tots vosaltres, creiem que hem aconseguit una bona recaptació i que, juntament amb la dels Gafarrons (0,10€ de cada inscripció a la caminada de St Martí de Centelles del 6 de març i a la caminada d'Aiguafreda del 10 d'abril que va coincidir amb les 48 hores i a la qual la Maria no va faltar en representació de l'equip), farà possible que participem al Trailwalker el 7 i 8 de maig i que Intermón Oxfam faci realitat alguns projectes com ara construir pous d'aigua a l'Àfrica.


    


Voldria fer algunes distincions:






En Quim i l'Andreu van caminar 180kms durant les 48 hores que va durar l'esdeveniment, només van parar 5 horetes dissabte a la nit per dormir.












En Lluís, que tenia pensat caminar "només" durant 24 hores, va fer 100kms en aquest temps però, després de dormir, es va animar a continuar caminant i finalment va acabar fent 140kms en 48 hores.



I en Pere, tot i tenir l'agenda una mica plena i la salut psé-psé, va venir a caminar una estona cada dia i va arribar a fer 100kms.

















Crec que no m'equivoco quant dic que l'Òscar és qui va fer més kms corrent. Cada matinada i cada vesprada va fer una volta ràpida al circuit i d'aquesta manera va assolir els 50kms.


















En Marc amb 140kms i l'Alex amb 100kms són els que més kms van fer anant amb 2 rodes.








No vaig arribar a poder controlar-ho però diria que en "tipus duatló", és a dir, fent algunes voltes a peu i algunes voltes amb bici, la distinció seria per algun d'ells...










En la modalitat de 4 potes, va destacar el Bitxo amb 60kms. Per qui s'ho pregunti, dilluns a la tarda ja tornava a estar al 100%












Amb només 18 mesos, la participant de més curta edat va fer una volta al circuit amb cotxet acompanyada dels seus pares.

















Per cert, hi ha una sèrie d'objectes que esperen recuperar als seus respectius propietaris... És curiós que tots siguin vermells...


Vegeu més cròniques i fotos a:

Ultraquim
Makis
Pere

1 comentari:

Estrella de neu ha dit...

Carme, molt guai el blog 4 potes de cròniques sobre les teves caminades trail walker Intermón Oxfam i les teves iniciatives solidàries!!!!! Tens un blog molt bo i amb + informació i fotos. FELICITATS!!!!! Ester Rovira.