Ahir els reis mags ens van regalar no un sinó dos 100 cims.
El Turó de Bellver de 1.045 m el podríem equiparar al carbó ja que és un 100 cim "tancat" (has de saltar o passar per sota uns filats per accedir-hi) i ple de caca de vaca (sí, caca de vaca). Així, doncs, visualment el turó no és bonic però s'ha de reconèixer que té bones vistes. El que sí que és bonic és l'ermita de St Cugat de Gavadons que està a pocs metres. En aquí hi havíem estat ja fa temps resseguint el sender de Tona però ni se'ns va passar pel cap que el turonet del davant coronat per un vèrtex, una antena i una caseta era un 100 cim. Potser, fa temps, quant seguint no sé quins criteris la FEEC va llistar els possibles "100 cims", l'entorn del Turó de Bellver era una altra cosa.
El Puig de la Caritat de 1.010 m, en canvi, el podríem equiparar a l'or. És un cim que es fa caminant pocs kms i amb facilitat, igual que el Turó de Bellver, però és agraït ja que l'entorn és bonic i les vistes també.
En total vam fer uns 24 kms pel Moianès, 12 d'anada i 12 de tornada pel mateix camí, seguint el GR de Collsuspina a l'Estany que no té cap complicació perquè és tot pista. El GR no corona ni el Turó de Bellver ni el Puig de la Caritat però passa pels seus peus així que només cal desviar-se un moment d'ell per a fer els dos cims i després recuperar-lo.
Per cert, després d'una llarga temporada absent degut al seu dolor d'ossos, la Duna (la dàlmata) va venir. Així que, com en els vells temps, vam ser-hi el meu pare amb la Duna i jo amb el Bitxo. I la bona notícia és que la Duna va aguantar tooota la caminada, esperem que duri!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada