divendres, 17 de febrer de 2012

Taga

Diumenge, pensant en trepitjar neu, vam anar al Taga (per no anar al típic Puigmal). De neu poca, però el fred siberià es va fer notar. Encara sort que feia sol, perquè sinó potser hagués acabat convertida en una estàtua de gel, els meus dits així van estar en vàries ocasions tot i estar coberts per no un sinó dos guants.


Vam ser-hi el meu pare, en Lluís Pratdesaba (que, ara que ja disposa de llicència, pot dir que va assolir el seu primer 100 cim), el Bitxo i servidora. I vam fer un recorregut circular:

Vam sortir de l'ermita de St Martí d'Ogassa,
primer vam assolir el Collet d'Ogassa
i després el Taga,
vam estar una estona deambulant pel cim envejant la neu dels cims propers i esperant l'arribada d'en Marc (el germà d'en Lluís) i uns seus amics que anaven al Taga per un treball universitari, vam esmorzar arrecerats en unes pedres,
vam baixar pel dret cap al Coll de Jou i poc abans d'arribar-hi vam saludar a en Marc & companyia,
i finalment tot vorejant la muntanya vam retornar al punt de sortida, a St Martí d'Ogassa.
Per cert, actualment aquesta ermita està vigilada per rucs.


No és una ruta excessivament llarga però té força desnivell. I les vistes valen la pena. Per això no ha estat pas la primera vegada que hem fet aquest cim.