Olla de Núria (per lliure)

En les darreres edicions de l' Olla de Núria, hem anat a animar als corredors dalt del Puigmal. Enguany també volíem animar-los però allà on ens els trobéssim perquè nosaltres també volíem fer tot el recorregut, però per lliure i començant ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora. No podrà ser perquè tenim un compromís familiar. No podrem animar-los però no ens quedarem amb les ganes de fer l'olla, ans el contrari, ja l'hem fet, just una setmana abans, jejeje Aquest dissabte havíem quedat per celebrar l' Emmona i què millor, per a tal ocasió, que fer l'olla?

Tot i que a última hora vam ser menys dels esperats, en Pere, en Lluís, el meu pare, el Bitxo i jo, i tot i que en Lluís no es trobava del tot bé, vam passar un bon dia en companyia i vam gaudir enormement amb els paisatges de l'olla.

L'olla clàssica són 21,5 km i 3.880 m desnivell acumulat, amb un 72% del recorregut per sobre els 2.700 m. Nosaltres, però, no vam començar i acabar a Núria sinó a Fontalba, així que vam fer alguns kms de més. Bé, això el meu pare i en Pere, perquè en Lluís, el Bitxo i jo, després de l'indispensable dinar a Núria, amb l'excusa de que en Lluís no es trobava del tot bé, vam baixar amb el cremallera, estalviant-nos la mandra que fa posar-se en moviment amb la panxa plena :P

A les 7:00 vam sortir de Fontalba i de seguida vam divisar alguns cabirols i vam creuar-nos amb alguns cavalls, natura pura.

I vam assolir el Puigmal.

A partir d'aquí i tot sovint acompanyats pel vent, vam fer un continu puja-baixa-puja-baixa tot assolint varis cims (Pic Petit del Segre, Pic de Segre, Pic de Finestrelles, Puig de Núria, Puig del Coll d'Eina, Pic de Noufonts, Pic de Noucreus, Cim Alt de les Arques, Cim Baix de les Arques, Cim de Rocs Blancs, Puig de Font Negre, Pic de la Pala, i Pic de l'Àliga).

Finalment, baixada cap a Núria.

Jo al Puigmal i a la segona meitat del recorregut hi havia posat els peus però, per exemple, a la famosa vall d'Eina no i en tenia ganes perquè tothom en parla molt bé. Llàstima que em vaig oblidar a casa el mapa i el llistat de cims a fer, així que tot sovint estàvem dalt d'un cim i no teníem gaire clar quin era. Per sort, tard o d'hora, a la muntanya sempre et trobes algú i quasi sempre hi ha un intercanvi de paraules. I, en aquesta ocasió, bastanta gent vam trobar, potser pel bon temps, potser perquè entraven per l'olla, no sé, però fins i tot uns de Manlleu vam trobar, jejeje, que ens van ubicar alguns cims.

Estant a més de 2.000 m, evidentment les vistes són espectaculars. Però si a sobre en tot moment veus el recorregut que has fet, el recorregut que et queda per fer, Núria a baix de tot, muntanyes imponents a totes bandes, al cel un sol esplèndid amb alguns núvols i/o boira movent-se a tota pastilla i el vent abraçant-te contínuament, l'espectacularitat de la natura et deixa sense paraules. I, tot i fer un munt de cims, tots els que circularment envolten Núria, talment com una olla, tens ganes de fer els cims que toquen aquests cims, i els que toquen aquests altres cims, i els de més enllà, perquè, un cop dalt d'un, la recompensa és tan gran que et passen tots els mals causats per l'esforç per assolir-lo i, talment com un caramel a un nen petit, t'enllamina tot el que veus...