dimarts, 14 d’agost de 2012

12/08/2012 Puigllançada + Tossa d'Alp

Després d'un finde de descans per imprevistos varis, un dissabte a la piscina per sobreviure a l'onada de calor, i un diumenge profitós amb un 100 cim (el Puigllançada) i ja en porto 40, i una espineta fora (pujar al Refugi Niu de l'Àliga de dia).


Diumenge el papa, el Bitxo i servidora vam deixar el cotxe al pàrquing Alabaus de l'Estació d'Esquí La Molina (per això vam abandonar la N-152 de Ripoll a Puigcerdà per agafar la BV-4031 cap a Castellar de N'hug / Berga i de seguida vam veure el pàrquing). I, encara amb lleganyes als ulls, des de La Molina a 1.825 m vam pujar a peu pel dret (sense fer voltes i més voltes per la corresponent pista) fins al Puigllançada a 2.409 m (per cert, recentment han retirat l'antena repetidora de telefonia fixa que hi havia en aquest cim). Des d'aquí vam tenir vistes al Refugi Niu de l'Àliga, la nostra següent fita, i al Pedraforca, al Cadí-Moixeró, al Carlit, als cims de l'Olla de Núria, etc. Hi bufava un vent fred que ara a l'estiu era agradable.


Després avall també pel dret però ara per l'altra vessant fins a Coll de Pal a 2.070 m, i pujada al Refugi Niu de l'Àliga a 2.520 i a la Tossa d'Alp a 2.537 m (el refugi i el cim estan l'un al costat de l'altre, i la Tossa d'Alp és el punt més alt de la zona) resseguint el GR i Cavalls del Vent. Resulta que fa 3 anys vam fer aquesta travessa i ens vam trobar amb un petit ensurt... A finals del primer dia jo vaig començar a quedar-me sense forces, així que vam afluixar el pas i vam pensar que arribaríem al refugi on havíem de dormir just quant es fés de nit. Però va i amb la primera foscor també va arribar la boira, i ens vam trobar a 4 passos del refugi però sense saber-hi arribar perquè no vèiem res de res, ni al Bitxo que és de color blanc. Vaig treure el GPS i vam començar a fer passos a cegues seguint el track, paral·lelament vaig telefonar al refugi per si podien sortir a buscar-nos però evidentment cobertura 0 patatero, i quant ja pensava mig en broma mig en serio en el telèfon d'emergències 112 va i vam divisar les llums del refugi al qual ens vam dirigir en línia recta per sobre de tot allò que se'ns va posar al davant. Diumenge el camí allà on ens vam ben desorientar ens va semblar d'allò més fàcil.


I tornada pel mateix lloc. És a dir, avall cap a Coll de Pal, amunt cap al Puigllançada, i avall cap a la Molina. Una muntanya russa. I això que el papa m'havia dit que carenejaríem! Jaaa! Van sortir uns 20 kms amb uns 1.500 m de desnivell positiu.


Vam pensar que potser no ens deixarien fer aquesta ruta o que potser se'ns posarien els pèls de punta al fer-la i veure l'incendi de la Cerdanya que havia començat el dia anterior però per sort no vam veure ni foc ni fum, només varis helicòpters sobrevolant la zona. El que sí vam veure van ser molts cabirols i molt a tocar, una cosa que mai hagués pensat perquè de seguida corren lluny dels humans però en aquesta ocasió van estar molta estona observant com ens acostàvem sense moure ni un pèl, va ser un instant especial.