dijous, 2 d’agost de 2012

Andorra (parc natural de la vall de Sorteny) i Platja

3 dies després de la marxa cap a la independència, va i amb en Genís i el Bitxo ens n'anem a Andorra amb la intenció de fer un parell de cims, el Tristaina i l'Estanyó, i relaxar-nos a Caldea abans de tornar. Quant ho vam programar no vam tenir en compte les possibles seqüeles dels 100 i pico kms de la marxa cap a la independència...


Vam començar per una cosa light, anar al refugi de Rialb, que em va servir per comprovar que caminar caminava però que no estava al 100%: vaig fer una aterrissada i vaig acabar amb una galta del cul ben morada i amb el dit del mig de la mà esquerra destrossat (se'm va inflar com un botifarró). En Genís no va caure però va acabar amb dolor a una cama i quasi sense poder caminar.


O sigui que canvi de plans: primer relax a Caldea i després no dos sinó un cim, el més fàcil, l'Estanyó.


M'havien recomant el parc natural de la vall de Sorteny perquè presenta una gran riquesa florística, amb més de 700 espècies i, en particular, el pic de l'Estanyó perquè és el segon pic més alt d'Andorra i no és precisament de gran dificultat (no cal grimpar, el camí està perfectament senyalitzat, l'entorn és fantàstic, etc).  I, sí, no em va decebre. Però finalment en Genís va fer repòs i només el Bitxo i jo vam anar a fer el cim. Vam sortir del punt d'informació del parc natural a 1.782m, amb una hora ens vam plantar a l'estany de l'Estanyó a 2.340m, i amb una hora més al pic de l'Estanyó a 2.915m. Pràcticament no vam veure humans en tot el camí, i quant per fi en vam veure (una parella de gallecs) els vaig atacar perquè ens tiressin una foto, jejeje! Moltes vegades sort del Bitxo perquè jo, pujant amb el cap quasi tocant els peus, sovint perdia les senyals, però només havia de mirar on estava ell perquè té el do de no sortir mai del camí! Va ser una petita aventura això d'anar a un lloc que no coneixia jo sola, bé, amb el Bitxo.


I, després, gràcies a l'Anna & family, un cap de setmana a la platja.