divendres, 26 d’octubre de 2012

20/10/2012 XIX Marxassa (St Martí del Montseny - Mataró)

Primer les prediccions meteorològiques pintaven fatal, a última hora van pronosticar una escletxa de bon temps al matí i pluges a partir de la tarda, i finalment va acabar plovent intermitentment una mica al matí i després el dia es va aguantar, amb núvols i cap al final també amb boira, però es va aguantar. Degut a les prediccions meteorològiques, però, es veu que una setantena de persones no es van presentar a la sortida i jo, que fins a l'últim moment vaig dubtar en si anar amb bambes o amb botes, vaig acabar optant per les botes. El resultat va ser que vaig caminar amb més seguretat, vaig patir només 1 relliscada i vaig anar 0 cops de cul a terra per culpa del fang i de la humitat, i vaig acabar amb els peus secs tot i la pluja i els bassals, però vaig caminar més feixuga, i vaig acabar amb les cames cansades i amb un parell de petites ampolles, una a cada dit gros de cada peu. Hagués anat més còmode amb les bambes però hagués anat amb mes cautela i hagués anat més a poc a poc. Bona elecció o no, ja està feta i passada.

Característiques de la Marxassa:

65,2 km
3.985 m desnivell acumulat

400 i pico inscrits
363 sortits
334 arribats (està molt bé)

El 2010 vam fer un temps de 15 hores
Aquest any hem fet un temps de 14 hores


Ens vam haver d'aixecar molt d'hora (perquè a les 05:30 havíem de ser a Mataró) però millor matinar per després no acabar a les tantes de la nit. Per poc, nosaltres no vam arribar encara de clar i això que hagués estat bé perquè haguéssim tingut vistes del mar.

La sortida d'aquesta marxa és una mica caòtica perquè tots els participants estem en una gran esplanada i hem de començar a caminar per un corriol que cada cop es va fent més estret. O sigui, embús monumental. Nosaltres, que ens vam col·locar cap al final perquè els corredors poguéssin fer de les seves, ens vam armar de paciència perquè durant una bona estona vam estar congestionats.

El recorregut està molt bé: amb sortida a St Martí del Montseny i arribada a Mataró, es passa pel Parc Natural del Montseny i pel Parc del Montnegre i del Corredor que ara per la tardor tenen unes tonalitats xulíssimes i estan plens de bolets i castanyes. Llàstima que, amb el temps que va fer, vam tenir poca visibilitat i no vam poder gaudir plenament del paisatge dels 2 parcs però, per sort, fa 2 anys sí i ens van sorprendre gratament. Tampoc vam fer gaires fotos...

En aquesta marxa hi ha unes 3 pujades, així que vaig poder posar el mode "pujada" (caminar xino-xano i sense mirar si s'acaba o no la pujada per no ratllar-me) i el mode "baixada" (caminar ràpid i descansada i feliç per haver superat una pujada i haver gaudit d'unes vistes). No sé si és millor això o el mode "trenkakames" (puja-baixa-puja-baixa-puja-baixa i acaba lelo) però, en tot cas, sí que és amb el que jo estic més acostumada (a pujar una muntanya i després a baixar-la), tot i que evidentment no tot són flors i violes perquè així a mitja pujada començo a maleir-la i a desitjar que s'acabi.


Els avituallaments d'aquesta marxa, tret del primer, els vam trobar molt bé. Amb només un donut a la panxa (que és el que ens van donar al primer avituallament) vam haver d'aguantar 26 km ja que és el punt on hi havia el segon avituallament. Jo no menjo gaire però vaig haver de recórrer als pistatxos que han fet tants kms com jo perquè sempre els porto a la motxilla però mai els consumeixo (la xocolata, en canvi, l'he d'anar repostant perquè sí que la vaig gastant). Els pistatxos no estaven molt bons perquè estaven súper tous i vés a saber si caducats però em van omplir la panxa i van evitar que les meves energies decaiguessin. Algunes persones, que ja devien ser veteranes en fer la marxassa, al poble del Montseny van comprar menjar. El segon avituallament, quin riure, era o de cine o de parc infantil: xuxes i palomites! no és que et poguessis atipar gaire però aquestes coses es posaven súper bé. Després, sí, el tercer va ser un avituallament 10: pica-pica guai (olives, fuet, patates, etc) i martini amb gel i llimona i tot. I el dinar també un 10: amanida, entrepà XXL de botifarra (vaig haver de guardar-ne la meitat a la motxilla perquè no me'l vaig poder acabar), fruita, iogurs, i cafè. Després de la tercera i última pujada, una llimonada 100% natural (aigua, llimona i sucre) i boníssima. I l'avituallament de Sant Martí de Mata va ser especial perquè hi vam arribar just quant es va fer de nit i a les escales d'accés hi havia espelmes il·luminant el camí, per menjar hi havia carquinyolis i per beure garnatxa, tot molt típic del país, i l'ermita estava amb les portes obertes i podies entrar-hi.

De la senyalitzacio no sé què dir. Suposo que normal. És que nosaltres fa 2 anys vam estar dubtant en alguns punts i fins i tot vam trobar algú que s'havia perdut i havia reculat i, enguany, com que mínimament recordàvem el camí, doncs bé. Bàsicament es segueix GR i cap al final hi ha una senyalització pròpia de la marxa.

En aquesta ocasió no vam anar llargues estones amb algú. Va semblar que aniríem més o menys amb un nois que ens van dir que ells eren l'equip vermell pel color dels seus xubasqueros i nosaltres l'equip blau-marí perl color de les nostres capelines (veig que a la gent li agrada això de fer equips per colors: a la trenkakames ens van dir "equip groc" i aquí "equip blau marí") però tot d'una un membre de l'equip vermell ens va avançar corrent i vam deduir que el seu equip s'havia dissolt. En tot cas, al creuar-nos amb algunes persones vam intercanviar típiques frases estil "que el temps vagi aguantant" i tal. Bé, als darrers 20 kms vam anar ara davant ara darrera de 3 avis que xerraven de les seves coses i que sense buscar-ho nosaltres sentíem i a mi em provocaven somriures. He de dir que aaara que s'està acabant la CCCR començo a reconèixer algunes cares repes, és a dir, algunes persones que segurament com el meu pare i jo estan fent la CCCR i per això estan en vàries caminades de resistència. El que sí que tinc ben clitxat, perquè és un paio simpàtic, és l'Albert de Llançà, en aquí ens el vam trobar al dinar. Manel, l'Albert ens va dir que havies preguntat per nosaltres... Llàstima de no haver coincidit! Però, si anaves per davant nostre, deu voler dir que no vas tenir cap problema durant la marxa. Bé, no?




Un parell d'anècdotes:
- Per un dia, el meu pare va ser James Bond o això li van dir a un avituallament (tenia el dorsal 007)
- Cap al final de la marxa, poc abans d'arribar a l'avituallament xulo de Sant Martí de Mata, vam trobar-nos amb un gos gros deslligat i estirat davant d'una casa (sense immutar-se per la nostra presència) que havia destrossat algunes bosses d'escombraries, perquè era de nit perquè sinó li hagués fet una foto. L'escena va ser xula, com enxampar un nen amb una entremaliadura però que fa veure que no ha passat res, però prèviament em vaig espantar perquè vaig sentir fressa i vaig pensar que potser algun participant havia caigut, després al veure un munt de coses pel terra vaig pensar que igual hi havia un vagabund, i finalment vaig veure el gos.

Bueno, després d'aquesta, Rasos de Peguera - Berga. Veurem si amb una setmana el cos està recuperat. I veurem com portem això de fer 80 i pico kms bàsicament baixada. L'experiència a la 1a marxa cap a la independència Ulldeter - Roda de Ter ens diu que no serà fàcil.

4 comentaris:

MMC73 ha dit...

Enhorabona per la consecució de la CCRR 2012 !
He tingut la immensa sort de poder-ho compartir amb vosaltres.
Fins la propera!

edubartrina ha dit...

Ei, moltes felicitats. Jo sóc un altre dels que també fa les caminades de la CCCR. Us tinc vist, i crec que vosaltres també em tindreu vist: sóc un dels que porta rastes a les caminades. Us convido a veure el meu blog (més senzill que el vostre, però també amb il·lusió de compartir-lo): caminantpasapas.blogspot.com

I fins a la marxa del Garraf!

bitxo ha dit...

Manel: oeee, oeee, jajaja. Edu, crec que sí que la teva cara em sona, seguiré el teu blog. Al Garraf hi haurà molta gent però a veure si ens veiem tots plegats!

bitxo ha dit...

Per cert, no sé si aquest any el meu pare i jo la farem però sapigueu que després de la Marxa del Garraf, el 18 de novembre, aquí a la comarca d'Osona hi ha una marxa xula de 43,5 km: Rupit - Taradell http://www.cetaradell.net/index.php?option=com_content&view=article&id=152&Itemid=95