dimarts, 12 de febrer de 2013

03/02/2013 Túnel i Castell de Montclar

L'any passat, després d'assabentar-nos de l'existència d'aquesta sortida insòlita, vam quedar-nos amb les ganes de fer-la. Així que enguany, quant Castells de Lleida va treure les dates per fer-la (27 de gener, 3 de febrer, i 24 de febrer de 2013), no la vam deixar escapar!

Per 10€ vam fer un recorregut circular d'uns 15 km. Primer 5 km dins el Túnel de Montclar que només es pot visitar 3 o 4 cops a l'any quant no hi passa aigua, després uns km per arribar al poble de Montclar i descobrir les estances del Castell de Montclar a través d'una visita guiada, i finalment uns km per retornar al cotxe que havíem deixat prop de l'entrada del túnel.

La veritat és que, tant en Lluís Pratdesaba com el meu pare com jo, esperàvem certa aventura que no vam trobar però, tot i això, la sortida no ens va defraudar. Va ser una experiència diferent i molt interessant a nivell cultural.

A veure, com que el túnel fa 4'5m d’alçada i 6m d’amplada, és alt i ample, així que en cap moment vam tenir ganes de sortir d'allà pitant i tampoc vam tenir la sensació d'estar asfixiats a varis metres sota terra. Sembla mentida però el túnel és completament recte, així que en tot moment es veu la sortida, primer un puntet blanc petitíssim que a poc a poc es va fent més i més gran, al començament jo fins i tot el confonia amb el llum del frontal d'algun altre visitant. Els nens que hi havia, des que van entrar al túnel que no van parar de jugar amb l'aigua, encara que era poca la que hi havia dins i es podia esquivar. A la sortida, en canvi, tooots, vulguéssim o no, va ser on entre rialles vam amortitzar les botes d'aigua fent xip-xap sobre l'aigua al llarg d'uns 500 m (per a mi va ser complicat ja que portava unes velles botes d'aigua del meu germà uns quants números més grans que el que gasto jo).

La visita guiada al castell ens va portar per algunes estances curioses com la presó o el celler i ens va descobrir alguns detalls com les ròtules de pedra situades a la paret de la presó, per a vigilar als presos, i a les façanes exteriors.

A tenir en compte que els guies deixen anar a tothom al seu ritme, si algú es cansa doncs el porten amb cotxe, els pots preguntar el que vulguis, en definitiva, que són atents i ho tenen tot sota control. Ah! i és un dels pocs llocs on no posen pegues per anar amb gos! En fi, que és una sortida apte per a tothom i recomenable fer-la algun cop.

 

INFORMACIÓ SOBRE EL TÚNEL DE MONTCLAR

El primer document conegut sobre la construcció del canal d'Urgell data de 1346 firmat per Jaume I d'Urgell, comte d'Urgell, indicant al seu enginyer Guillem Catà que realitzés un estudi sobre la possibilitat de construir un canal per regar aquesta zona pràcticament desèrtica. Guillem Catà es trobà un greu problema per poder fer travessar l'aigua per la serra de Montclar i la falta de mitjans tècnics en aquella època van fer desestimar el projecte. Finalment el 1749 es va aprovar la construcció, però no va ser fins un segle més tard que es van iniciar les obres.

El Túnel de Montclar (o Mina de Montclar) és l'obra d'enginyeria més important de totes les que van fer-se en el Canal d'Urgell i la seva llargària i envergadura fou la més important d'Europa durant molt de temps. Es va començar el novembre de 1853 i es va acabar el novembre de 1861 i va permetre que les aigües del Canal d’Urgell passin des d'Artesa de Segre cap a Agramunt, salvant la Serra de Montclar.

El cost imaginari: 3400 rals el metre lineal. El cost real: 5300 rals el metre lineal. Aquest túnel, fet a mà, va ser excavat i picat durant vuit anys pels homes que hi treballaven. La seva secció en forma de ferradura fou revestit de pedra. La pendent del túnel és d’un metre per cada mil metres. Té aproximadament, 5 km de llargada sota terra (en alguns llocs s’està a 130m. per sota). El projecte fou de Pere de Andrés i Puigdollers, i l’enginyer Domingo Cardenal va ser l’encarregat d’executar l’obra i fer les correccions precises per a millorar-la.

Segons les cròniques, l’any 1860 hi treballaven unes 6000 persones: unes 4700 eren peons, unes 480 paletes, uns 1000 presoners (que feien el pitjor treball) i a part, els tècnics i personal.

Va construir-se amb molta dificultat, doncs aquestes terres porten molt de guix, que junt amb l’aigua, feia que hi hagués moltes morts pels despreniments (així doncs, l’any 1861-1862 hi va haver 114 morts, la majoria presoners). Les causes: explosió d’una barricada, esllavissades de fang i aigua, febres gàstriques, diarrees greus, febres tifoides, pulmonies, afeccions escorbútiques, afeccions gàstriques i demés epidèmies.

Cada dia es gastaven uns cent quilos de pólvora i, en aquell temps, fins i tot el fossar de Montclar van haver d’ampliar. Per a dur-lo a terme es construïren 13 pous, el més fondo de 130 metres. Treien la terra a cabassos, de molts llocs diferents a la vegada i hi va haver molts despreniments. Els pagesos de Montclar, encara avui, designen les terres d’aquells indrets segons el número de pou que tenen més a prop.

Just a la meitat de la mina, en el punt més alt de la Serra de Montclar, es va construir un monòlit de pedra i totxos, anomenat "La Torreta". Amb una alçada d'uns 8 metres, aquesta torre era visible des de les dues boques del túnel i permetia mantenir l'orientació per construir la mina en línia recta. Actualment en la base d'aquesta torre es pot observar l'impacte d'una canonada rebuda durant la guerra civil espanyola.

En els mesos d'hivern, quan el canal no porta aigua i la Comunitat de Regants dona permís, s'organitzen excursions a peu per travessar per l'interior de la mina. En entrar per un extrem, i en ser la mina perfectament recta, és possible divisar el petit punt de llum de l'altre extrem. En l'actualitat la mina de Montclar encara es visitada per enginyers de tot el món.



INFORMACIÓ SOBRE EL CASTELL DE MONTCLAR

Declarat Monument Històric-Artístic de caràcter nacional, el Castell de Montclar ja es troba documentat en l’any 981.

Arnau Mir de Tost, els Cabrera, els Ribelles i els Ponts es troben entre els primers senyors de Montclar. Més tard van ser els seus propietaris els Despujol, i finalment els Miguel.

El castell està construït amb carreus de pedra molt regulars, mentre que a l'interior crida l’atenció l’amplitud de les seves estades. Són remarcables espais com el celler; l’entrada, on trobem diverses armadures; la gran escalinata central; la biblioteca; la sala de música i la terrassa, que alberga la cisterna per a l’aigua.

Per a visitants curiosos: les originals ròtules de pedra situades a la paret de la presó, per a vigilar als presos, i en les façanes exteriors, per a la defensa del castell; el gran menjador, la presó i les masmorres; la llotja a l’església per a assistir als oficis des del castell.

El Castell de Montclar és de les poques fortaleses habitades avui en dia que permet celebrar noces, banquets i celebracions en les seves dependències. Montclar “Forest clar” indica la privilegiada posició per a gaudir de les vistes sobre l'Urgell i la Noguera.