El Centre Excursionista d'Olot ha celebrat la 31a edició d'aquesta peculiar caminada anomenada "24 hores a muntanya" i per 4t any consecutiu allà hem estat nosaltres. Sí, 2010, 2011, 2012, i el 2013 sant tornem-hi, i és que té un no sé què que enganxa. Quant es desconeix la dinàmica d'aquesta caminada, sorprèn i es fa dura, molt dura. Quant es coneix, un es carrega de paciència i va fent, cosa que no vol dir que no es faci dura, eh?, però un ja sap què és el que hi ha. Com el seu nom indica, es tracta d'estar 24 hores caminant, bé, hi ha vàries etapes i un les pot fer totes o les que vulgui o les que pugui, seguides o alternades, això sí, sempre tooots els participants hem d'anar juntets, per això he dit lo de la paciència... Lo bo és que cada any canvien el recorregut. I lo bonic és que es fa coincidir amb la primera lluna plena de l'any.
Aquest any hi ha hagut algunes coses diferents respecte als altres anys, si més no respecte a les anteriors edicions a les que hem participat nosaltres: la sortida/arribada no ha sigut a Olot sinó a la Vall de Bianya, la caminada no ha coincidit amb els dies més freds de l'any la qual cosa ha estat d'agrair, i la gent estava més preparada que mai (s'ha caminat força ràpid i molta gent ha aguantat les 24 hores, ni més ni menys que 44 persones, el doble que l'any passat, algunes eren repetidores d'altres anys com nosaltres, algunes eren noves, i algunes eren molt joves, per exemple, hi havia un noi de 17 anys).
El recorregut total ha sigut de més de 70 km i d'uns quasi 3.000 m de desnivell positiu i, sortint de la Vall de Bianya, ens ha portat per Sta Llúcia de Puigmal, Vallfogona de Ripollès, el Castell de Milany, Vidrà, sota el Puigsacalm, Sant Privat, Riudaura, i St Miquel del Mont, per retornar a la Vall de Bianya.
A les 3 primeres etapes, que a sobre eren les que presentaven més desnivell i més terreny tècnic i algunes d'elles coincidien amb la nit, s'ha anat ràpid. I a les 2 darreres etapes, diumenge al matí, s'ha anat més a poc i a poc i el recorregut ha estat més fàcil però, com hi havia ganes d'arribar, son i cansament, s'han fet eternes. Sort de la companyia que ho fa tot més amè!
Aquest any, en Pere i la Carme (que deien que només farien les 2 primeres etapes), el meu pare, i jo hem aguantat les 24 hores, i en Lluís Pratdesaba ens ha acompanyat durant la 2a etapa (la més accidentada).
Què dir de la 2a etapa... Mentre la fèia flipava però un cop acabada, com més hi penso, més ric... Vam passar per un sender GR que ningú diria que era un GR perquè, com va dir en Pere, allò semblava Humor Amarillo ja que hi havia arbres i arbustos caiguts per tot arreu, de manera que en lloc de seguir un camí vam haver de saltar per sobre o de passar per sota diversos obstacles, ja només hagués faltat que haguessin estat en moviment. Aquest camí impracticable es va fer però, en canvi, un dels destins de la caminada, el Castell de Milany, es va quedar per fer degut a la boira i que era de nit (per evitar possibles accidents), ens vam quedar a només pocs metres. I sort d'anar amb guia perquè... ens vam perdre i vam haver de desfer un tros de camí! Ara bé, tot i els obstacles i de perdre'ns, arribàvem a Vidrà més d'hora del previst així que, au!, a fer una volta més, una pujada i una baixada. I per acabar comentar que vam travessar bastantes tanques del bestiar a través d'unes estretes i curvades "portes" que van fer que molta gent es tragués les motxilles i les transportés sobre el seu cap per travessar les portes, unes imatges curioses per recordar.
Com tantes vegades, en Genís i el Bitxo ens van venir a rebre a l'arribada. Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada