dimarts, 16 d’abril de 2013

05 i 06/04/2013 Ultra Cako Guilleries-Collsacabra Xtrem

Vam encetar el mes d'abril "descansant" de la CCCR i "anant de colònies" amb uns amics... El 2011 vam participar a la 1a Ultra Cako Guilleries Xtrem, el 2012 no vam poder participar a la 2a Ultra Cako Guilleries Xtrem perquè va coincidir amb el cap de setmana de Pels Camins dels Matxos, i aquest 2013 hem pogut tornar a participar a la 3a Ultra Cako Guilleries-Collsacabra Xtrem que ha sofert algunes novetats: ha passat a ser de 1 a 2 dies amb una pernoctació al mig, a més de transcorre per les Guilleries ara també transcorre pel Collsacabra, i s'ha allargat fins a ser d'uns 80 km i uns 5.000 m de desnivell acumulat. Tot gràcies a en Pere i la Carme, els ideadors i organitzadors de tot plegat.

En aquesta ocasió no les tenia totes i dubtava en si començar o no perquè era la més lenta del grup i em sabia greu relentir el ritme, perquè els meus peus porten unes setmanes xungos, i perquè anant amb el cotxe al punt de sortida vam veure nevar amb ganes i presagiava no molt bon temps. Sort que vaig començar! Va ser tota una aventura!


El dissabte vam ser-hi en Pere i la Carme, l'Ultraquim, en Jordi, l'Enric, en Sando que ens va acompanyar durant la primera part del recorregut, el Bitxo que va fer un tram a pota, un tram en motxila i un tram en cotxe, el meu pare i jo. Aquest primer dia vam fer uns 55 km i la major part del desnivell. Vam sortir de la Cellera de Ter, vam pujar primer a Puigdefrou i seguidament a St Gregori i, sorpresa!, neu a dojo!, un espectacle visual!, no vam parar de tirar fotos! Encara vam fer una altra pujada fins al Santuari del Coll on ens vam avituallar gràcies a la Pili i a l'Ernest, després vam arribar-nos a Can Serrallonga, que inexplicablement està en runes, i en allà vam fer un mos abans d'encarar uns quants kms de pista fins a Sau on ens esperava en Genís amb el dinar. Vam començar la jornada a les Guilleries i la vam acabar al Collsacabra. Després de dinar, vam pujar de Sau fins a Tavertet, vam passar per corriols plens d'aigua i plens d'arbustos tallats obstaculitzant el pas, vam gaudir de l'espectacle d'un parell de salts d'aigua, i finalment vam arribar a la Rectoria de St Joan de Fàbregues, on vam dutxar-nos, vam sopar, dormir i esmorzar la mar de bé i en un lloc ben privilegiat. En Genís ens hi esperava amb tots els nostres trastos.




El diumenge vam tornar a ser-hi en Pere i la Carme, l'Ultraquim, en Jordi, l'Enric, el meu pare i jo, i se'ns van afegir la Magalí, la Fina i el Joan, i un sol radiant. Aquest segon dia vam fer uns 25 km. La veritat és que vam començar una mica accidentadament... A pocs metres de la Rectoria de St Joan de Fàbregues, a l'arribar dalt el Salt del Sallent, vam tenir problemes per creuar-lo ja que hi passava molta aigua. No ens volíem mullar els peus només de començar, així que vam perdre temps buscant un inexistent pas mínimament transitable fins que una ment il·luminada va decidir literalment construir un pont. Bona idea però més endavant ens vam acabar mullant els peus i més d'un cop, jajaja. Les darreres pluges van deixar un paisatge fantàstic però també alguns obstacles naturals pels caminadors com nosaltres. Resseguint en tot moment la cinglera amb vistes, vam arribar al Far on ens esperava en Genís amb l'esmorzar. En aquí vam abandonar el Collsacabra i vam retornar a les Guilleries. Vam baixar fins a St Martí Sacalm per un dret corriol per després pujar a Castell d'Estela en un continu puja-baixa rocós. Finalment vam arribar a la Cellera de Ter a través de la via verda. I en allà vam acabar l'aventura, amb la rebuda d'en Genís i uns fantàstics macarrons.




En un sol cap de setmana vam gaudir de les verdes i salvatges Guilleries, i dels salts d'aigua i de les cingleres del Collsacabra. I vam trepitjar neu, vam mullar els nostres peus en vàries rieres, vam saltar arbustos tallats al mig del camí, vam gaudir de fantàstiques vistes, vam compartir kms, hores, i un munt d'anècdotes. Van ser unes colònies genials. Gràcies a tothom: organitzadors (Pere i Carme), voluntaris (especialment Genís, per "controlar-nos" en tot moment), col·laboradors (especialment Formatges de Muntanyola pels seus boníssims iogurs i formatges de búfala) i companys de fatigues!




Bé, els meus peus van passar a una nova fase... Si la fase 1 va ser adoloriment i vermellor a la Marxa dels Castells de la Segarra i la fase 2 va ser pelleringa a la Marxa 24 hores del Cap de Creus, la fase 3 va ser trencament de la pelleringa aquí a l'Ultra Cako Guilleries-Collsacabra Xtrem. Per sort, amb un "coixí" de gases i un bon embenat, vaig anar tirant! Però en aquesta ocasió no vaig ser la única que va patir pels peus... El Bitxo es va solidaritzar amb mi i, degut a trepitjar neu tanta estona, va acabar amb els seus coixinets (les plantes de les seves potes) cascats. Si nosaltres teníem fred a les mans tot i portar guants, imagineu-vos com haguéssim acabat si haguéssim caminat descalços sobre la neu! Doncs així va acabar el Bitxo! Hi havia d'haver pensat quant vaig veure la neu però em va deixar tant embadalida que ni se'm va passar pel cap, fins que passada la neu i uns quants kms vaig veure que el Bitxo es quedava enrere i vaig pensar que amb els kms que portàvem no era normal... Altres cops li havia passat, amb la neu freda a l'hivern o amb l'asfalt calent a l'estiu, però en aquí quedaven encara uns quants kms fins a trobar un punt civilitzat, que era Sau, així que vaig fer una cosa impensable per a mi, vaig portar una estona el Bitxo a coll però de seguida vaig quedar sense forces i el meu pare va agafar-me el relleu posant el Bitxo a la seva motxilla, una imatge impagable, jejeje. He de dir que després d'uns dies posant-li una crema especial, el Bitxo ja està recuperat. Ja m'agradaria a mi recuperar-me tant ràpid com ell!

2 comentaris:

Pere PeterPan ha dit...

Mª Carme, Lluís, Genís, Bitxo.....Vosaltres formeu part d'aquesta idea i esteu implicats en l'organització, doncs gràcies a la vostre super-implicació i ajuda, la UTGCX 12+1 ha estat una realitat super divertida i emocionant.
Molt Bona Crònica Mª Carme!!
Una abraçada ben forta!!

Jordi Garcia ha dit...

Bona crònica!!! de colonies, jaja...4000+ en 80km són canela fina! si els arribem a fer del "tirón" haguessim arribat ben tous i amb les potes quadrades! jijiji. Ja sabeu que vaig flipar amb el recorregut i vaig gaudir moltissim de la vostra companyia...crec que és va crear un vincle amb tots vosaltres. MOLTES GRÀCIES pels grans moments i el cap de setmana que em vau fer passar.