14/04/3013 Ruta els 5 Cims

Feia temps que teníem una cita pendent amb la famosa Mola de Sant Llorenç del Munt ja que hi havíem estat a tocar unes quantes vegades amb caminades com la Matagalls-Montserrat o la Trailwalker però mai literalment n'havíem fet el cim i, a més, sempre que hi havíem estat havia sigut de nit i per tant no havíem pogut apreciar molt bé ni l'entorn ni les vistes que hi ha des d'allà.

Així que, quant en Manel ens va parlar de la Ruta els 5 cims que organitza el Centre Excursionista de Castellar del Vallès els anys senars (els anys parells, en canvi, organitza la Ruta de les ermites) i, a més, només en va dir que coses bones, no vam dubtar en inscriure'ns-hi.

Com el seu nom indica, amb aquesta marxa es pugen 5 cims del Vallès Occidental i del Vallès Oriental:

La Mola de Sant Llorenç del Munt 1.102 m (la famosa Mola!)

Montcau 1.057 m

Sant Sadurní de Gallifa 942 m

Pic del Vent 816 m

Puig de la Creu 668 m

I resulta que tots ells són 100 cims!

Així que:

- Vam treure'ns el cuquet de pujar a la Mola! Crec que devíem ser de les poques persones que no hi havíem pujat mai... Com que està tant a prop de Barcelona i realment és xula, és molt transitada. A nosaltres tampoc és que ens caigui molt lluny de casa, però resulta que, en comptes d'anar avall cap al Vallès, tenim més tirada a anar amunt cap al Ripollès.

- Vam sumar cinc 100 cims i amb aquests jo ja en porto 50, la meitat, guai!

Característiques de la Ruta els 5 cims:

51'571 km

4.556 m desnivell acumulat

El meu pare i jo vam tardar 12 h 47 m

Que jo recordi, és el cop que més d'hora m'he despertat per anar a caminar, a les 3:30 (la marxa començava a les 5:30), quina bogeria! Però va valer la pena, jejeje.

El primer cim de la jornada va ser la Mola i he de dir que no em va defraudar. A la pujada hi va haver de tot: trossos de pista de més bon fer, alguns corriols sinuosos i amb forta pendent per acabar sense alè, i a tocar del cim alguns corriols que semblaven carrers empedrats cosa que em va sorprendre (quina feinada!). Pel que fa a l'entorn, formes rocoses curioses. Pel que fa a les vistes, magnífiques. I una sorpresa: en Manel esperant-nos dalt la Mola disposat a acompanyar-nos al següent cim i a explicar-nos mil coses de la zona ja que se la coneix sobradament!

El segon cim va ser el Montcau, una espècie de piràmide rocosa, molt curiós. La pujada va ser curta però dreta, i "diferent" pel terreny rocós, no sé, entre grimpada i pujada normal, el que he dit abans, que és un cim curiós. I, un cop dalt, vam tenir una recompensa en forma de visió de 360º, impressionant. Després de baixar del Montcau, vam despedir-nos d'en Manel. Coses que passen... una petita lesió anterior li va impedir fer la marxa però no venir-nos a saludar!

Per arribar al tercer cim, Sant Sadurní de Gallifa, on hi ha una ermita, primer vam haver de desfer tota l'alçada aconseguida per uns paratges de gran bellesa, a continuació travessar St Llorenç Savall, després fer una eterna pista sota una calor asfixiant (el tram menys agraït de la marxa), i finalment la pujadeta al cim.

El quart cim, el Pic del Vent, va ser juntament amb el segon cim, el Montcau, els cims que més em van agradar. Fins arribar a aquest cim vam fer força volta però va ser amena: vam travessar alguna riera o riu, vam combinar algun tram de pista amb alguna pujada per corriol xungo que a aquelles alçades de la marxa ens va fer patir a més de un, vam travessar la Urbanització del Farell amb casetes que ja voldríem per nosaltres, i vam carenejar fins assolir el cim. I en allà vam tenir novament una recompensa en forma de visió de 360º, aquelles petites coses que et fan passar tots els mals.

Ja només ens quedava el cinquè cim, el Puig de la Creu, on hi ha un refugi i una ermita, i jo estava cagadeta pensant en quina sorpresa de pujada ens trobaríem per assolir-lo... La meva sorpresa va ser que no hi va haver sorpresa per pujar aquest cim, jejeje! Vam baixar en picat del Pic del Vent i després de combinar pistes i corriols en lleuger ascens, ja vam ser al Puig de la Creu.

Per acabar la marxa, baixada per pista fins a Castellar del Vallès, una mica de volta turística pel municipi, i arribada a la seu del Centre Excursionista! Un tram final ràpid i de bon fer, cosa que s'agraeix perquè en els trams finals evidentment tots estem cansats i tots tenim ganes d'arribar i no ens motiva fer voltes perquè sí a la civilització que a més és el que menys ens agrada en comparació a la muntanya.

He de dir que el sol que va fer va ser ideal per a disfrutar de l'entorn i de les vistes, però no tant per a caminar, va fer mooolta calor. Si bé vam iniciar la marxa encara de nit i en els dos primers cims vam conviure amb la fresqueta de les primeres hores del dia, per fer els tres darrers cims vam haver de caminar sota un sol asfixiant. Per sort, els avituallaments estaven ben proveïts de líquid (aigua, aquarius, coca-cola, etc), sinó no sé què hagués sigut de mi.

Tot i que el Centre Excursionista de Castellar del Vallès és petitó i sembla que per això no pugui fer grans coses, un 10 per l'organització: pel recorregut dissenyat, per la senyalitació, pels avituallaments, pel tracte dels voluntaris, per l’atenció rebuda tant a la sortida com a l’arribada, inclús per l’original record de la caminada (una pintura de la famosa Mola!), qui volia samarreta se la podia comprar i sinó sense samarreta però inscripció més barata, bona idea!

En fi, que amb una sola jornada vam fer una bona volta pel Vallès, quasi desconegut per nosaltres, i en vam tornar encantats!

I... Moooltes gràcies, Manel! Per descobrir-nos aquesta marxa i per la visita sorpresa!

A l'espera de que es curin, vaig anar amb els peus embenats i no vaig tenir cap problema, guai.