dissabte, 7 de setembre del 2013

01/09/2013 Aventura per Montserrat

Havia fet rutes amb alguna part tècnica però mai dels mais una ruta tota ella tècnica, bé, la paraula "tècnica" crec que és poc...

Em vaig sentir TARZAN per no dir MICO al pujar una roca amb una corda i a l'agafar-me als arbres i als arbustos per poder superar certes pujades i per no anar de cul a terra en certes baixades

Montserrat

Montserrat

Montserrat

CABRA SALVATGE al passar per certs punts més aptes per a animals salvatges que per a humans

Montserrat

Montserrat

SARGANTANA al passar literalment enganxada de peus, mans i cos per algunes roques i perquè no era higiènic agafar-m'hi amb les dents però al mirar avall i pensar que si queia m'hi podia quedar em sortia el meu instint de supervivència i això em feia agafar amb força, molta força

Montserrat

CUC al passar per passos estrets entre parets rocoses

Montserrat

Montserrat

i OCELL EN LLIBERTAT cada cop que arribava dalt d'alguna de les puntes rocoses de Montserrat

Montserrat

Havia estat a Montserrat alguna vegada en pla turista amb el cremallera i tal, i fent alguna caminada com la Matagalls-Montserrat o la Gràcia-Montserrat havia fet lo típic que és pujar fins al Monestir i prou. Així que tenia ganes d'endinsar-me més en aquesta muntanya, de conèixer què amaguen tantes puntes rocoses. Gràcies al Jordi Garcia això ha estat possible i a lo gran! Ens va ensenyar la Montserrat més desconeguda, ens va fer passar per llocs on poca gent passa, ens va fer gaudir d'allò més, com diu ell "vam cremar pota" però jo hi afegiria que també vam cremar adrenalina! Pel Facebook anava escalfant l'ambient i jo m'anava acollint però també pensava que potser exagerava i no n'hi hauria per tant, doncs nooo... realment això no va ser una caminada per Montserrat sinó tota una aventura! A partir d'ara, qualsevol cosa em semblarà petita... Mil gràcies Jordi Garcia!

Els aventurers d'aquesta expedició vam ser en Jordi Garcia com a amfitrió, l'Enric, en Pere i la Carme, el meu pare i jo (com que em van avisar que no hi havia ni fonts ni riuets ni aigua enlloc, vaig deixar el Bitxo a casa perquè quant fa calor li cal tenir aigua a prop). "Només" vam fer 19 km però cada pas costava lo seu i era un gran avanç. Pocs kms però molt desnivell, 1.970 m positius. En Jordi ens anava explicant per on passàvem i ens anava detallant noms però amb tant d'esforç i tanta emoció la veritat és que no recordo ben bé per on vam passar, si no vaig errada vam sortir del pàrquing de Can Maçana i vam passar per la Portella, les Agulles, els Frares, Ecos, Montgròs, Torrent del Migdia, St Jeroni, Canal de St Jeroni, i tornada al punt de sortida pel Camí de l'Arrel. Vam veure moltes coses però encara en tenim de pendents com la Serra de les Lluernes que es veu que també és tan xula. Ens va costar trobar un dia que ens anés a tots bé però al final el vam ben ensopegar perquè vam tenir bona temperatura i bones vistes. Per variar, jo vaig ser la més lenta i la que primer va petar, els trams més fàcils que eren els darrers (pujar les escales a St Jeroni i fer el GR per tornar al cotxe) els vaig fer amb les cames que quasi no em responien, sort que eren els fàcils! Vaig anar tota l'estona amb els pals de caminar a la motxilla perquè per pujar una corda o fer de cabra, sargantana o cuc feien nosa, però sort de dur-los perquè al final els vaig ben amortitzar! Vaig pujar les escales de St Jeroni plenes de gent a petar arrossegant-me, no sé què devien pensar de mi, jajaja. Vam tardar un munt d'hores per travessar gran part de Montserrat pujant-baixant-pujant-baixant-pujant-baixant-etc i arribar al GR, i menys de 2 hores per travessar gran part de Montserrat pel GR fins arribar al cotxe. L'endemà, i l'altre, i l'altre, braços i cames destrossats, però un gran somriure al recordar la gran aventura.

Per cert, vam fer un parell de 100 cims: Montgròs i St Jeroni (aquest és el punt més alt de Montserrat), els dos xulos de fer i amb grans vistes :)

Montserrat
Montgròs

Montserrat
St Jeroni

Us recomano que feu una ullada a:
Video 1 de l'Enric (fent de cabra i de sargantana)
Vídeo 2 de l'Enric (dalt el Montgròs)



2 comentaris:

sargantana ha dit...

que maco tot plegat
mira..jo m'hi hagues trobat be ehh !1
jajajajaj

salutacions

bitxo ha dit...

Si algun dia vols venir, seràs benvinguda! Això, sí, res de sargantana quieta que pren el sol, sargantana que corre perquè no l'atrapin, jejeje!