07/12/2014 Puigsacalm

Pendent està d'explicar totes les aventures d'aquest any però, com a resum, dir que hem fet per 3r cop la Copa Catalana de Caminades de Resistència, que el papa, a més, en la seva categoria ha guanyat la Copa Catalana de Curses d'Ultraresistència per Muntanya, i que entremig hem fet algun 100 cim i alguna sortideta per aquí i per allà per anar omplint els caps de setmana. El que he dit: pendent està d'explicar amb més detall tot això. 

Dir també que poc després d'acabar les competicions, el 6 de novembre, el papa es va operar el menisc. Sí, després de tenir molèsties durant tota la temporada, va fer el pensament i va decidir operar-se. Actualment està en plena rehabilitació i servidora mentrestant es conforma amb algunes petites sortides. El novembre el vaig passar resseguint el Vora Ter de Manlleu a la Gleva o de Manlleu a Roda de Ter, pocs kms però algo és algo, però també em vaig passar algun diumenge a casa veient com plovia, en fi... El desembre està essent millor en quant a caminades.

El passat 7 de desembre amb en Genís i el Bitxo vam pujar al Puigsacalm :) L'he fet bastants cops però ara feia temps que no el feia desde la Collada de Bracons i, entre la neu i les fulles que tapaven els corriols i la meva pèssima memòria, he de confessar que no m'era fàcil trobar el camí. Així que vam deixar que ens avancessin 2 senyors per després seguir-los, jejeje.

Vam començar a les 9 i amb poc menys de 2 hores vam fer el cim resseguint una de les seves clàssiques rutes: sortida de la Collada de Bracons, ascens pel Bosc de les Fades, pels Rasos de Manter, la Font Tornadissa, i finalment arribada al Puigsacalm. Dalt vam tenir unes magnífiques vistes al no haver-hi boira sinó un sol radiant, va ser un d'aquells dies en que fins i tot el mar es veia!

Si la pujada va ser tranquil·la, no podem dir el mateix de la baixada... Gent i més gent, semblava les rambles, mai hi havia vist tanta gent! Potser és que algun grup hi portava el pessebre, no sé... I a les 12, quant nosaltres acabàvem i arribàvem al cotxe, hi havia gent que tot just aparcava el cotxe, no sé pas a quina hora devien acabar...

Una trista notícia per acabar: al cim el Bitxo va saludar un Yorkshire i aquest va seguir-nos i seguir-nos i vam descobrir que estava abandonat i quan el vam voler agafar se'n va anar pitant i el vam perdre de vista, i més tard el vam veure passar anar a fer el cim altre cop, i després ens va avançar mentre corria darrera un corredor i quan vam arribar al cotxe el vam veure deambulant pel mig de la carretera i el vam intentar agafar novament sense èxit, i se'n va anar a fer el cim un cop més... Quina impotència veure'l i no poder-lo agafar perquè no es fiava de la gent! Més d'un va veure que estava abandonat i més d'un anava amb gos, així que m'agrada pensar que algú o altra, tot i la por o la desconfiança que tenia el gos envers les persones, aprofitant que devia estar cansat de tant pujar i baixar el Puigsacalm, el va aconseguir agafar. O això espero perquè tant d'exercici i tanta neu, no són les millors condicions per un gos de mida tan petita...