dimarts, 23 de desembre de 2014

14/12/2014 Caminada Popular de Mura

En Josep Ventura, amb qui aquest any hem compartit moltes de les caminades de la CCCR, ens va parlar d'aquesta caminada i amb en Genís i el Bitxo cap allà vam anar i certament no ens va defraudar.



Mura, un d'aquells pobles petits però amb encant, està a cavall entre el Bages i el Vallès Occidental i és una de les portes d'entrada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Tenia certs records d'ell perquè hi vam passar amb el Trailwalker de l'any 2011, bé, més que el poble (ja que hi vam passar esgotadíssims) el que recordava era el Puig de la Balma, una casa rural enganxada a una paret de roca plena de balmes, realment curiosa...



Doncs 100% recomanable la caminada popular de Mura. Bé, es veu que cada any canvien el recorregut i no sé com va ser el d'altres anys però el d'aquest any em va encantar. A veure, hi havia 2 possibles recorreguts i vam escollir el llarg de 23 i pico kms que ens va fer endinsar per alguns camins rals i per alguns antics escenaris de la Guerra de Successió.

Crec que només és el 2n cop que faig una ruta com Déu mana per aquesta zona, i no només un simple passar per allà a prop com per exemple amb la Matagalls-Montserrat o el Trailwalker. Sí, és una zona que no tenim pas molt lluny de casa però no hi tenim tirada i això que és xula... Doncs en aquest 2n cop vaig reviure novament les sensacions que vaig tenir el 1r cop que vaig estar per allà fent una senyora ruta, que va ser amb la Ruta dels 5 cims del Centre Excursionista de Castellar del Vallès: cara de sorpresa agradable davant aquell paisatge per a mi pràcticament desconegut i d'allò més curiós i bonic, no sé, és com un Montserrat en miniatura i més espaiat, amb pics rocosos no molt alts que emergeixen com bolets a certa distància un de l'altre.

A més, com que en Josep Ventura es coneix la zona i va veure que passàvem per sota Castellsapera, em va dir si hi volia pujar i així fer un 100 cim i evidentment vaig acceptar :) La pujadeta va ser curta però dreta i amb alguna petita grimpada al final, i les vistes genials. Llàstima que en Genís s'ho perdés (amb el permís d'en Genís, amb en Josep Ventura ens vam anar embalant i vam anar agafant certa distància, glubs!).



Sens dubte aquesta caminada del Centre Excursionista de Mura queda anotada a l'agenda pel proper any.

Ah! Un parell de curiositats:
1) Vam trobar molts pessebres pel camí. Sí, per aquestes dates és normal però el que per a mi no és tant normal és veure pessebres tant i tant ben fets al mig del bosc!
2) A Mura hi havia tions pràcticament davant cada casa... Potser fan un concurs? Que si una família tió pare/mare/fill, que si un tió tenista, etc.


2 comentaris:

Perich ha dit...

Molt maques les fotografies del parc!!!!
A Mura fem un festa durant tot el nadal! hi ha varis concursos de tions i fotografies!
Moltes gràcies pel post :)

bitxo ha dit...

Carai! Gràcies per la visita al blog i pel comentari i... fins la caminada d'aquest any :)