Pujada per enèssima vegada al Puigmal. I això que el primer cop que vaig pujar-hi vaig dir que ja estava, que ja havia complert i que no calia repetir-ho, je je je. Amb els seus 2.910m és el cim més alt del Ripollès. Vam sortir de Fontalba i amb 1h 30m ja érem dalt. Si els primers cops se'm feia eterna la pujada, aquest cop quasi es va fer curta. Això és bo, això vol dir que he millorat una mica! A destacar que va ser just arribar dalt i arribar la boira i enfosquir-se el cel per ploure, dalt vam trobar 2 nois i 1 noia que eren castelleres que van fer un pilar al costat de la creu, la creu que recentment van posar fa patxoca (l'antiga, al seu costat, es veu miniatura a més de torçada), i més patxoca feia aquest dia perquè hi havia senyeres en motiu de la Diada de Catalunya de l'11 de setembre.
La Duna rebolcant-se i el Bitxo seguint el meu pare
Al cim del Puigmal
Boira que, com més baixàvem, més desapareixia (per sort)
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada