dimecres, 9 de setembre de 2009

22/08/2009 El 8è dels 100 cims: és un orgull dir PICA D’ESTATS 3.143 m

Pica d’Estats: allà on tot muntanyenc català vol anar per ser el cim més alt de Catalunya, més de 3.000 metres :)



La Duna, indubtablement, no ens la vam emportar. El Bitxo, al final, tampoc, més que res perquè la setmana vinent li tocava fer el Camí de Sant Jaume (Camino de Santiago, Xacobeo o com li’n vulgueu dir) i millor no cansar-lo abans d’hora.

Vam marxar el divendres i vam dormir dins el cotxe estrenant un matalàs inflable que va comprar el meu pare per poder iniciar la caminada el dissabte al matí ben d’hora i ben descansats.

Jo estava literalment acollonida perquè havia llegit moltes coses a internet que deien que era un cim llarg i dur i que per això molta gent el feia amb 2 dies dormint a uns llacs que hi ha abans d’iniciar la pujada a la tartera. Així que em vaig sorprendre al veure que arribàvem al cim amb unes 5 hores amb parades incloses. 4-5 hores és lo habitual però, com que jo a les pujades vaig xino-xino, pensava que tardaria més i que igual a la baixada fins i tot se’ns faria fosc, també pensava que igual trobaríem molta neu i no podríem pujar, i unes quantes coses negatives més també em passaven pel cap.

Sí, evidentment no és un cim com per exemple el Matagalls i per exemple a la grimpada vaig tenir algun moment de cangueli pensant que amb una petita errada podia anar avall avall avall, però el paisatge és fantàstic i la satisfacció personal enorme. Per cert, poques vegades he vist una muntanya amb tanta gent. Portava el gps però, entre que el camí estava ben marcat i que hi havia gent, no va ser necessari gastar piles.

La nostra ruta (crec que la típica si es fa la Pica d’Estats per Catalunya): Des del final de la pista forestal que hi ha al poble d’Àreu, vam passar pel Refugi de Vallferrera, per l’estany de Sotllo, per l’estany d’Estats, vam pujar tartera amunt, vam grimpar fins el Pic Verdaguer, i finalment vam arribar a la Pica d’Estats. A la baixada ídem però, per no matar-nos desfent la grimpada, vam fer la baixada-pujada matadora que hi ha abans de la tartera (o després de la tartera si s’està pujant).

http://picasaweb.google.com/carme.tuneu/20090822PicaDEstats