dimecres, 9 de juny de 2010

30/05/2010 Caminada Manlleu-Cabrera

El temps ens va acompanyar força perquè, tot i que vam patir calor, en podíem haver patit molta més si el cel no hagués estat ennuvolat i si bastanta part del trajecte no passés per llocs ombrívols. Tot i això, vaig haver de remullar el Bitxo varis cops...

Jo, com sempre em passa a les pujades, em vaig cansar. Potser més psicològicament que físicament, no sé... A la que hi ha un trosset pla o de baixada el cansament de la pujada desapareix. I, quant estic en plena pujada, només tinc ganes d'arribar a dalt i se'm fa una mica etern. I, si em conec el camí i sé el que m'espera, la cosa encara es pitjor. En fi... En canvi, hi ha qui prefereix pujar que baixar.

Els avituallaments els vam trobar una mica pobres en comparació en altres caminades. El que hi havia era suficient però, havent estat en caminades en les que sembla que s'hi vagi més pel menjar que no pas pel caminar, semblava poca cosa. Ara bé, la gent dels avituallaments molt simpàtica i atenta.

La Victòria i jo (i el Bitxo) vam fer la caminada clàssica de 22 kms i el meu pare la caminada llarga de 32 kms. Fins a l'Esquirol, on hi havia l'esmorzar, la caminada era comuna i es tractava d'anar pujant suament i en allà la caminada clàssica pujava directament a Cabrera i la caminada llarga prèviament feia una volta pujant al Pla d'Aiats.

Les Gorgues


La Victòria desafiant la seva por a les alçades

Cabrera